Benvinguts al blogg

Recordo que molt aviat, abans de l'adolescència, m'interessava el que passava arreu. Sempre m'ha apassionat la política. Als 40 vaig decidir que tocava participar directament en la presa de decisions. He sigut regidora i portaveu a la oposició, primer com independent i més tard afiliada a ERC.

He estat diputada al Congrés, on vaig exercir de portaveu de les Comissions de Medi Ambient, Sanitat i Afers Exteriors. Més tard vaig presidir la Comissió de Medi ambient

He estat primera tinent d'Alcalde i regidora d'Hisenda i Medi Ambient de l'Ajuntament de Santa Perpètua

Fa uns anys vaig deixar la política activa, ara el blog més que un diari és un recull de opinions que m'interessen. Em servirà per tenir un recull personal de la evolucio del nostre entorn.

(per repassar quant em jubili)





Cercar en aquest blog

divendres, d’abril 30

DIJOUS 29 d’abril del 2004

Reunió a la diputació amb en Sergi, especialista en Kyoto. Treballem un hora, a més ell rep els temes que li arriben de la política municipal, quedem per parlar de l’ACTUR.

Arribo a temps d’anar a l’Ajuntament a arreglar algunes coses, per la tarda tinc reunió al local i després amb els veïns de l’escala, on cal més diplomàcia que a Las Cortes.

dijous, d’abril 29

DIMECRES 28 d’abril del 2004

9 del matí, Ple per aprovar les Comissions.

El PP planteja dues comissions més, el PSOE n’hi aprovarà una a fi de que hi hagi unanimitat, està acordat abans, d'això se'n diu parlamentarisme.

Tot passa com una seda, excepte que la votació electrònica és mes complicat del que sembla, s’ha de repetir varies vegades, es veu que s’han de pitjar dos botons simultàniament. Al final n’aprenem tots.

Anem als despatxos, ara entenc que estar a la mesa del congrés, te moltes connotacions. IU te 14 despatxos i són 5 diputats, nosaltres en som 8 i tenim 9, a més els d’IC han enganxat unes enganxines als despatxos que ens estaven assignats, allò en plan ocupa.

Intento arrencar-los i no hi ha manera. Ens anem a queixar, ens en donen 2 més i ens diuen que pel Gener a l’edifici nou tot s’arreglarà.

Cap el migdia ja entro al meu despatx, de moment només hi ha la taula, la setmana que ve espero ja tenir l’ordenador i la meva adreça de correu.

En Puigcercós te la dona malalta i se’n va a Barcelona, hem quedo amb en Tardà a la roda de premsa, es molt concís i senzill, en Ramon diu que així s’ha de ser, el convergent és massa pedant i li pot costar car.

Dinem amb els treballadors del Congrés, és més barat i el menjar és el mateix.

A Barcelona hi ha embús a la ronda, tardo més a arribar a Santa Perpètua que de Madrid al Prat.

Arribo una mica tard a la radio, no ha calgut córrer, la Rosa Rovira ja hi era.

dimecres, d’abril 28

DIMARTS 27 d’abril del 2004

Madrid, Ple de les Corts espanyoles.

En Zapatero explica perquè ha ordenat la retirada de les tropes sense informar prèviament al Parlament espanyol.

El President del Parlament demana que es respectin els temps assignats a cada grup: 10 minuts.

En Rajoy no hi esta acostumat, parla 30 minuts, ara és molt democràtic, es queixa de que el President no ho ha consultat abans a les Cortes.

Zapatero ha explicat que estava clar que l'ONU no se'n podria fer càrrec el Juny i això podria suposar que no s’hagués pogut trobar una data de retirada. "... a més sabem que els americans han volgut eliminar el jefe shiita de la zona i han posat en perill el fràgil equilibri que havien mantingut els soldats espanyols. La situació és molt perillosa i si no volem víctimes espanyoles han de sortir quan abans millor..."

En Puigcercós està molt fi, Jo diria finíssim.

Al final ja molt tard, en els temps de repliques, en Zaplana vol protagonisme... en Marín li ha d’apagar el micro.

Sortim a les 9 del vespre i em truca en Ramon a l'hemicicle dient-me que els d'Al-gezira em volen entrevistar. Accepto però no les tinc totes.

A les 10 em ve a recollir al hotel una noia basca. Anem a un parc, de fons hi ha un temple egipci, regal del govern d’Egipte al govern espanyol, naturalment instal·lat a la capital.

Hem d’esperar per la transmissió per satèl·lit perquè estan bombardejant Faluja i hi ha rebel·lió a Damasc.

Mentre esperem converso amb el periodista, està fitxat pel Jutge Garzón, ja ha estat a la presó. Jo no el veig perillós.

Per fi connectem, l'entrevista és en anglès i en directe, 70 milions de persones m’estan mirant.

A les 12 de la nit torno a l’hotel, és impossible dormir, m’estic llegint fins a les dues.

dimarts, d’abril 27

DILLUNS 26 d’abril del 2004

Reunió al Parlament de Catalunya.

Em trobo al Parlament de Catalunya amb l'Uriel Bertran, diputat per ERC, tractem els temes més importants en Sanitat, el finançament, el deute , etc...

M’encarrega entrar una proposició no de llei a Madrid.

Ell coordinarà les demandes que vinguin des del territori.

Acordem estar en contacte permanent, ja decidirem la periodicitat, de moment està clar que cada dilluns em passaré pel Parlament. Tenim molta feina a coordinar.

Al Parlament de Catalunya, m’hi sento més a casa, per la llengua és clar, també per les mides i l’estètica, el de Madrid és “ a lo grande”.

Al sortir veig la Irene Rigau, l'ex-consellera de Convergència i l’acompanyo fins al Ritz, pel camí travem conversa i em quedo amb el final: ha fet el possible perquè la política no la faci ser amarga, i és cert, és una persona molt agradable.

divendres, d’abril 23

DIJOUS 22 d'abril del 2004

7 del matí la TV obre amb la noticia que els diputats d’ERC no van a Madrid.

De camí a l’aeroport, les radios van repetint que ERC ha decidit anar-hi.

La sala VIP està plena de diputats, ja veig que a la premsa som la notícia del dia.

L’Herrera estarà "mosquejat", li hem pres la portada.

Ja a Madrid, mentre fem cua per el taxi, planifiquem la campanya a Europa pel català.

Un home que ens escolta, s'atansa i diu “sempre aneu tan estressats?”

Arribem al Congrés, abalança de periodistes.

Anem a buscar el carnet de diputats, ens donen una insígnia amb la bandera espanyola, de la cara que faig uns socialistes es fan un tip de riure.

Entrem l'hemicicle, en Puigcercós esta a baix amb els portaveus, s’ha de posar una espècie de medalla. Nosaltres som a dalt de tot, jo m’amago darrera una columna, entra el rei i toquen l’himne espanyol, només mig minut, menys mal. No aplaudim al rei, no crec que ens fotografiïn.

Desprès de l'acte la gent frisa per donar la ma al rei, en Tardà i jo ens escapolim cap la cafeteria, des d’on es va sentint la musica de la parada militar, quan s’acaba baixem al “vino espanyol”.

Es interessant perquè fem relacions amb la premsa en un ambient distes.

Una dona molt arreglada ens ve a saludar, resulta que es la Cristina Borbón. Li dic que en la nova Constitució podria ser reina, diu que no hi esta interessada, doncs li dono la solució: Abdicar. Es veu simpàtica...

Després ve en Zapatero, bon rotllo, fins al moment...

I corrents cap Barcelona, a Santa Perpètua m’espera algú que em vol parlar d’uns problemes laborals i vull repassar el tema...

Demà Sant Jordi, serà un llarg dia.

dijous, d’abril 22

DIMECRES 21 d'abril del 2004

.... Seguim amb el Debat dins el grup parlamentari sobre que hem de fer demà, si hem d’estar presents en el acte solemne d’obertura del Congrés, o potser no.

Jo opino que no. En Puigcercós ens explica que la passada legislatura no hi va anar, es clar que estava sol i no es va notar. En Canet creu que si que hi em d'anar ja hem acceptat la carta de diputats hem d’acceptar les regles del joc. Tampoc no es tracta de fer de la nostra presencia un “affair “ periodístic.

Hi ha el dubte de com seria interpretat per els espanyols, ho podrien veure com una ofensa.

Si ja fóssim independents no tindria cap problema en escoltar a peu dret l’himne espanyol, en senyal de respecte, com faria a qualsevol país estranger que visités i com m’agradaria que fessin amb els Segadors. El problema és que no som independents i aquí es pot interpretar que ho acceptem com una senyal de normalitat. Decidim que no hi anem.

En Puig vol anar a escoltar l’Ibarretxe i s’hi passarà en nom del Grup.

Aprofito el dia per seguir amb els contactes de treball i planejar l’agenda.

11 de la nit. Decisió final. Tot el Grup cap a Madrid!

dimecres, d’abril 21

DIMARTS 20 d'Abril del 2004

Avui no sabíem si tindríem que anar a Madrid, finalment hi van els portaveus.

Aprofito per acabar el traspàs a la nova persona que ocuparà el meu lloc a la empresa i vaig a veure una exposició d’artistes portuguesos.

Portugal; Portugal un país tan a prop i amb una història tan paral·lela... penso jo.

Hem d’augmentar els contactes. Em porten un fax del Congrés, ara estaré connectada directament i no hauré d’anar a buscar les convocatòries a Correus.

Amb eines es pot treballar millor.

dimarts, d’abril 20

DILLUNS 19 d'Abril del 2004

Per primera vegada vaig a la tertúlia de la Sílvia Copulo, a Com Radio.

Hi intervenim, en Herrera d’IC, en Cirera del PP, en Trias de CiU, i en Nadal pel PSC des de Girona.

Tractem la tornada dels soldats de l’Iraq, tots estem a favor, excepte el del PP, quii acusa a Zapatero d’actuar igual que l’Aznar per no portar el tema a votació al Congrés.

Jo no hi estic d’acord, l’únic que volien era que passés el temps i no poguessin marxar.

La tertúlia no te massa interès, només cap al final, comença l’Herrera a parlar de liderar el procés de pau a Palestina... Li etzibo que abans d’anar a liderar als altres hauríem de resoldre el nostre problema del terror a Espanya i per si no ho sap aquí també s’han fet assassinats selectius, això desperta els ànims preo ja s’acaba la tertúlia.

Després vaig al Parlament a veure els nostre assessors, ens veurem setmanalment per coordinar les accions.

Es commemora els 25 anys d’ajuntaments democràtics, quan surto amb en Tardà ens prenen per alcaldes i ens volen portar al Fòrum i a dinar a Pedralbes; en Tarda s’esvera del que deu costar tot això, diu que l’esquerra no ens hi hem d’acostumar a aquest malbaratament de diners, ens trobem a fora diputats d’ERC , els hi comenta la seva reflexió i no s’hi amoïnen massa, bé han de menjar els alcaldes.

El vespre, a Santa Perpètua, el Conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura fa una conferència, també per commemorar els 25 anys.

Curiós en Pere Bufí, alcalde fins al darrera legislatura, no hi és.

El discurs em sembla poca solta, ve a dir que abans de la democràcia, em els ajuntaments eren per perseguir a la gent i per especular.

Em sembla injust per tota la gent que hi va treballar desinteressadament perquè estimaven el seu poble.

No em puc estar de dir-li durant el pica-pica, i me'n repenteixo, perquè com un bon comunista està completament segur d’ell mateix i no admet el benefici del dubte.

dilluns, d’abril 19

DIUMENGE 18 d'Abril del 2004

HI ha un acte al cementiri de Colometes, on hi ha un fossar amb les restes de uns 300 republicans afusellats per el feixistes italians.

És un acte que venen fent fa uns anys, van començar 6 o 7 i avui diumenge som més de cent.

Estic emocionada.

Compro el llibre d’Antoni Tugores sobre els fets i me'n regala un per en Carod.

Durant el dinar comentem el fet català a les Illes, ells creuen que s'han de dir ERC i que el missatge del Partit es va estenent, especialment a Manacor.

Des del Principat hem de fer més per les Illes, no em d’oblidar que es un espai català i que estan en una situació molt adversa. La nacio no és sino és complerta.

M’apunto l'observació d’en Joan Lladó que al Parlament som la tercera força per davant de Convergència i d’Unió!

diumenge, d’abril 18

DISSABTE 17 d'abril del 2004

M’esperen a Eivissa, fan un dinar en memòria del 14 d’Abril, és un acte unitari, parla una representant d' Esquerra Unida - IU i jo tanco l’acte.

Som unes cent persones, parlem amb la gent d’Eivissa, de la seva sensació d’abandó, dels problemes que tenen per veure TV3 i l’estat d’ indefensió medi ambiental en que està Eivissa i Formentera.

El discurs d’en Puigcercós sobre les illes ha fet ressò, Matas diu que no te cap dret a parlar de Balears, la gent d’ ERC està molt contenta.


Per la tarda faig cap a Manacor a on arribem a un restaurant d’un militant, que està ple de gom a gom. Manacor és el feu del republicanisme a les Balears.

Al sopar hi són presents familiars de gent afusellada, venen d’Anglaterra, de Girona, de Mèxic.

Després de l'excel·lent sopar, hi ha parlaments oberts, gent gran expliquen els seus records i parla també el President de la secció local, finalment jo tanco els parlaments.

Es molt emotiu, després un parell de rapsodes, llegeixen i canten poemes. ... un vespre inoblidable.

dissabte, d’abril 17

DIVENDRES 16 d'abril del 2004

Continuen els discursos, només ens saltem part del Grup Canari.

En un descans vaig a parlar amb Zapatero, li expresso el meu suport i els meus dubtes, em diu que ell també es republicà i que el monarca també es republicà. Me li poso a riure, ja veig que quan volen els teus vots son capaços de dir qualsevol cosa.

Voto a favor del Zapatero, contenta perquè no es farà el transvasament de l’Ebre i perquè sembla que venen 4 anys de molta feina però que es podran aprofitar i tinc l’esperança de que moltes coses podran millorar.

En el moment del vot, que es fa en veu alta, una diputada del PP diu que vota ”NO, a conciencia!” dona a entendre que el resta de les votacions les fa per comandament.

Quan acabem vaig a saludar al ”Presidente republicano” tot son rialletes i satisfacció.

Després de saludar a la premsa, correm cap a l’aeroport, confiem que ens donaran menjar a l’avió, ens donen un mini-entrepà que només ens obra la gana.

Quan arribo a Barcelona, em truca la Mar que per favor vagi a Mallorca aquest cap de setmana.

Vaig a la central on s’està fent una jornada de formació a les dones del partit, sobre les dones i la política. Aguanto fins les vuit i vaig a casa a preparar els discursos que hauré de fer aquest cap de setmana, bastant nerviosa perquè tinc poc temps, sort del Jordi.

divendres, d’abril 16

DIJOUS 15 d’abril del 2004 ( 04 INVESTIDURA)

Discurs d’investidura, escoltem atentament a Rodríguez Zapatero, estic pendent del PHN i no diu explícitament que aturarà el transvasament de l’Ebre. Parla de diàleg, de la reforma del Senat, de la retirada dels soldats de l’Iraq, de la llei contra la violència de gènere, m’agrada, aplaudeixo.

En Rajoy no es troba com oposició, insisteix en que expliqui la reforma del Senat, intenta dir que la economia ha millorat, que s’han creat llocs de treball, etc... no s’ho creu ni ell.

Els diputats del PP son uns mal educats, escridassen, insulten, l’Aznar sembla de pedra.

Anem a dinar corrents i entre tots acabem d’escriure el discurs. Jo faig una part sobre l’avortament i la violència de gènere.

Està clar que sense els nostres vots el Zapatero no passa a la primera i haurà d’anar a la segona volta.

En Puigcercós i en Tardà es reuneixen amb Zapatero i Rubalcaba.

Pacten que si volen el nostre vot s’ha d’explicitar que no hi haurà transvasament de l’Ebre i que el govern espanyol farà que el català sigui reconeguda com a llengua europea de ple dret.

Hi estan d’acord, els hi asseguren el nostre vot.

Ja a la tarda en Duran intenta fer un discurs intel·lectual, per lluir-se, acaba sent un discurs avorrit, demana també el reconeixement del català a Europa...

Comença en Puigcercós en català, expectació a la sala, un del PP crida “no se entiende”, li contesta un del PSOE “aprende”.

Els del PP s’aixequen, comencen a conversar en veu alta per desconcertar a en Puigcercós, sort que ja te experiència i no l’afecta.

Parla del català, llengua parlada per 10 milions d’europeus. Ja es passa més de 15 minuts, el Marín li diu en català, “... el temps és or...”, hi ha rialles, l’ambient es distés, hi ha bon clima.

És la replica del Zapatero, el gran moment, afirma que no hi haurà transvasament de l’Ebre, i que el govern espanyol farà tot el possible perquè el català sigui llengua oficial a la Unió Europea.

S’esveren els convergents, perquè ells també ho havien demanat i ens ho concedeix a nosaltres, s’ha de saber amb qui pactar.

A la replica ,en Puigcercós afirma que es un moment històric perquè el govern espanyol afirma lluitar per el reconeixement del català i seguidament llegeix el discurs que ha escrit l’Agustí sobre les illes i el País Valencià, parla d’economia, de turisme de la necessitat d’aigua...

Es la única vegada que es parla i es parlarà de les Illes, n'Antich que es a prop nostre dona mostres de satisfacció i ens ve a felicitar.

Van seguint els parlaments , el president de la mesa deixa fer i es van allargant, són ja les 9 de la nit.

A dalt ens preparen un “tentempie”, es curiós veure als diputats menjant asseguts per terra.

Acabem cap les 12 i ens en anem a sopar a una pizzeria que estaven a punt de tancar, continuem parlant tranquil·lament perquè a costat nostra hi han uns joves bascos i creiem que no ens entenen.

Quan marxen ens saluden en català i ens feliciten. Resulta que estan vivint a Barcelona.

dijous, d’abril 15

DIMECRES 14 d’abril del 2004 (Dia de la República)

Em conviden a inaugurar la nova seu de la Secció local d’ERC a Badalona, hi ha molta gent, Badalona és un d’aquells llocs on ERC ho tenia difícil, però els temps van canviant.

Un senyor em demana que des de Madrid faci el que sigui per millorar el servei de Correus?

Conec l’alcalde de Tiana, una persona interessant i amb les idees clares, en el seu cas va preferir pactar amb el PP per poder complir el seu compromís electoral amb el municipi.

Amb el Jordi hem comentat que convindria en anar pensant en un bon local a Santa Perpètua de Mogoda.

dissabte, d’abril 3

DIVENDRES 2 d'abril del 2004 (Presa de posesió)

Arriba el gran dia pels novells, me n’hi vaig d’hora perquè encara tinc unes proposicions per entrar, el Ramon ja hi es, li pregunto si no ha anat a dormir o que?.

Arriben els altres en Puigcercós ens informa dels nostres llocs, esta satisfet, estem en tres files, mes fàcil per comunicar entre nosaltres i a prop de l’esquerra i del passadís.

Però ens avisa que hi anem d’hora sinó ens prendran el lloc. La Begoña Lasagabaster ja hi fa via, es 1/4 de deu.

I efectivament arribem al semicercle i els nostres llocs estan presos per uns diputats que no ens miren ni parlen.

Decidim buscar un altre lloc, els que estan més a prop estan tots ocupats amb xals i jaquetes, aixeco un xal i el canvio de passadís i ens assentem en bon lloc, a la segona fila al lloc esquerra.

Apareix esverada una dona, estem assentat al lloc de la “ejecutiva del PSOE!” com que veu que ens ho prenem amb molta calma fa aixecar als que ocupaven els nostres llocs, eren del grup socialisa amb molta mala llet.

I comença el circ.

Es un acte molt llarg, hi han tres votacions, que s’han pactat prèviament, el PP no ha volgut pactar i finalment com que reparteix els seus vots en dues vice-presidències, acaba perdent la segona i es queda amb la tercera i quarta, el convergent Vilajoana esta més content que unes Pasqües, ens ve a donar les gràcies.

Els diputats anem baixant per ordre alfabètic a votar.

Es el moment d’anar repassant les cares, la majoria no els conec, ni han de curiosos com la de l’ex-ministra Carmen Alborch, a dalt d’uns talons que amb prou feines la deixen caminar, tocant a tothom i cridant que esta encantada de la vida.

Mes enllà un personatge gris i silenciós com un fantasma sortit del passat, Alfonso Guerra, que ocupa un del escons de cap de munt.

La sessió ha començat a les deu, es cap a la una que comença el jurament. Primer els de la mesa, en Vilajoana, en lloc de: Si lo juro, diu: Si ho prometo.

Després els diputats per ordre alfabètic, en Pep Andreu es el primer, diu: PER IMPERATIU LEGAL, SI HO JURO. Hi ha un rebombori provenint del canto del PP. Desprès en el dinar ens explicarà, que ell jura, no per motius religiosos sinó per tradició ja que ve d’una família gitana.

Quan em toca a mi: “Per Imperatiu legal, si ho prometo”, em sembla que el rebombori no es tan gran, alguns bascos ho fan en bilingüe i un del EAJ-PNB exclusivament en euskera, l’últim en Tardà que amb la contundència de la seva alçada i veu clama el per imperatiu legal, el rebombori ja es espectacular.

En nou president de la cambra en Manuel Marín, no s’immuta i tot va endavant. A la passada legislatura només en Puigcercós i la Begoña van prometre per imperatiu legal, aquesta em estat 19 diputats i diputades, els d’ERC i els dels grups bascos, els d’IC no s’hi han afegit.

Sortim, amuntegats, cameres, periodistes, ... ja som diputats.

Dinem en un restaurant italià, està ple de diputats.

M’agafo la constitució i el reglament, ara tindrem uns dies de vacances per ordenar els assumptes pendents i preparar la nova etapa; desde Villarroel ja em van anunciant actes per després de Setmana Santa.

El nostre avió surt amb un hora de retràs, al menys com que anem en preferent, ens asseiem tranquil·lament a la sala VIP i tenim una interessant conversa sobre política internacional, ara entenc el perquè de la preferent.

divendres, d’abril 2

DIJOUS 1 d'abril del 2004

Pel matí ens trobem al Parlament de Catalunya amb en Tardà i l’Andreu, fem una sessió de treball amb els assessors d’ERC sobre proposicions que volem entrar així que s’obri el registre, quedem de coordinar la feina del Congrés i al Parlament de Catalunya amb una reunió setmanal.

Amb el Pep Andreu ens quedem a dinar al Parlament (que és molt més barat que el Congres i és menja molt millor) i cap a l’aeroport.

En Pep havia estat senador, així que es coneix bé el camí, ara ja anem amb bitllet de diputats, (es a dir en preferent) molt millor com comprovarem al tornar.

Ens dirigim a l’hotel on viurem aquest propers 4 anys, es a prop del Congrés i s’hi estan molts diputats, es el mes barat de la zona però tot i això el trobem car.

Fem cap el Congres on tenim la primera reunió de treball de grup, en una taula ovalada immensa, revisen les proposicions, hem de tenir en compte que el nostre àmbit no és solament Catalunya, l’Agustí ens va posant al dia.

En Puigcercós entra i surt, esta negociant juntament amb en Carles Bonet la representació a les meses del Senat i del Congres, en un moment determinat diuen que no hi ha acord i que votarem en blanc, l’Isidre Moles s’ha oposat a la presència d’ERC a la mesa del Senat.

Els tornen a cridar, i tornen amb un altre cara, sense els nostres vots perilla la presidència del Senat, corre la veu que Zaplana esta recorrent pels passadissos del Senat fent de les seves, potser només rumors....

Estem satisfets amb el nou acord, i anem a sopar. Es un restaurant a prop del Congrés, acostumat a rebre polítics, els cambrers ens fan broma i l’ambient es distés.

En acabar el sopar, en Tardà demana un entrepà, el cambrer el mira sorprès, es per en Ramon que s’ha quedat treballant.

El Congrés esta obert tota la nit pels diputats i diputades , molt be pels qui pateixien d’insomni, ara entenem l’encert de tenir l’hotel al costat.