dijous, de juliol 28

L’incendi de Guadalajara

Després d’una sequera tant llarga, al Ministeri de Medi ambient es temia un estiu d’incendis, a Catalunya també i gràcies a les mesures especials els incendis al nostre país s’han pogut controlar fins ara.

A Guadalajara em va recordar l’incendi del Bages, naturalment el PP n’ha volgut fer el màxim de sang. Han convocat la diputació permanent i la Ministra Cristina Narbona s’ha presentat a la Comissió de medi Ambient per explicar les mesures preses.

No sé si el fet de que vaig estar preparant la meva intervenció en un Congrés desert, ja que el 25 de juliol és festa a Espanya, (Sant Jaume) i jo no me’n havia oblidat o de que ahir estigués sopant amb una dona d’esquerres com la Rosa Maria de Madiaraga, que em va sortir una intervenció molt dura.

La Portaveu del PP em va fer retirar dues paraules, com que no volia fer-ne el centre de la intervenció les vaig retirar sense comentaris.

Ara, l’endemà, la caverna, ABC, El Mundo ”s’hi van posar les botes” (ho podeu veure clicant aquí). No en fa ni fred ni calor. Vaig retirar dues paraules, però segueixo pensant el mateix.

27 de juliol

Avui, ja a Santa perpètua, rebo una trucada ales 9 del matí, del Ministerio de Defensa, el “Señor Ministro desea hablar conmigo”: he començat a pensar si ahir em vaig passar més del compte, es posa el Bono en persona i em diu que em vol felicitar per la meva intervenció d’ahir, per la “frescura intelectual”. Realment és únic.

dijous, de juliol 7

Alhucemas (el Vietnam espanyol), i la lluita amazight

El dilluns amb el Joan Tardà, tornem a Melilla. Arrel del viatge per l’assumpte de la oficialitat de amazight, em continuat en contacte amb l’Abderraman, un dia va sortir un tema molt dolorós al Rif, l’ús d’armament químic per part de l’exercit espanyol i el posterior silenci sobre aquest fet.

Decidim anar-hi amb el propòsit d’escoltar i avaluar possibles iniciatives. Així que arribem a Melilla fem roda de Premsa i ens en adonem que el tema és molt delicat.

Tot dinant ens comenten sobre una actuació brutal de la Guardia civil i la legió sobre uns homes subsaharauis que volien entrar il·legalment a Melilla. En lloc d’anar directes a Alhucemas decidim parlar amb testimonis i per tant fer una nit més.

Cap al tard arriben uns intel·lectuals que venen per parlar amb nosaltres. Han fet moltes hores de viatge, venen de Rabat i Fez, em sorprèn fins a quin punt és important per a ells. Ens quedem fins tard conversant, al final acabem parlant d’identitat.

L’endemà anem a Nador on hi ha la trobada amb més de 30 associacions, hi és present també un ajudant de Abd el Krim. La reunió és molt emotiva.

Ens demanem que entenguem que no són àrabs, que la seva llengua no és el àrab, de fet tenim molt amb comú, han estat ocupats, la seva cultura ignorada i el Rif és avui la zona més pobra del Marroc. Pràcticament no s’hi fan inversions, el motor de la economia són els diners que envien els immigrants.

Sense dinar anem cap l’Anual on va tenir la gran desfeta del exercit espanyol. Sobre el terreny s’entén més la ineptitud dels militars espanyols i com un grapat de camperols pràcticament sense armes els hi van infringir una gran derrota.

Conseqüència de la derrota, es la decisió d’emprar armes químiques contra la població civil, l’objectiu era netejar el terreny abans de la entrada del exercit.

Avui es un lloc molt bonic. Continuem cap Alhucemas, on queda un supervivent.
Arribem ja de nit, el supervivent, Mohammmad Sala, te gaire bé 100 anys, però te el cap molt clar. Diu que no vol res, només que la gent pugui treballar tranquil·la en els seus camps sense que ningú els cremi des de l’aire.

Les carreteres són dolentes i arribem casi bé a les 4 de la matinada.

Han sigut dos dies molt emotius.

Pel matí abans de marxar fem una roda de Premsa, ja hem entrat preguntes al govern sobre els fets de la frontera i quedem que abans de final de mes presentarem una proposició, els crims contra la humanitat no prescriuen, el govern espanyol te que demanar perdó.

Sobre EL JUDICI 14 de febrer declaracions de Oriol Junqueras i Joaquim Forn Antoni Bassas :   " quan es tracta de Catalunya, a l...