ESTATUT, ¿i ara què?

El 30 de setembre, el Parlament de Catalunya va aprovar un nou Estatut . Un Estatut que havia de significar una nova relació amb l’Estat de respecte , i que ens permetés disposar del finançament suficient per construir un país endreçat i una societat més justa i equilibrada.
Aquella mostra de força, d’unitat, es va esberlar quan el Sr. Mas va pactar pel seu compte un altra Estatut.
CiU no s’ha pogut estar de fer el que ha fet sempre, posar en venda els drets dels catalans i catalanes, per tal de tocar poder. Ha demostrat una altra ser més un grup d’interessos que un partit amb ideología, ¿què defensava el Sr. Mas, els interessos de la societat catalana, o seguia ordres d’alguns empresaris?
Diem en català, ”qui paga mana”, ¿qui paga Convergència? Seguiu el fil i entendreu el perquè de tot plegat, que és molt trist i miserable.
El Sr. Mas, diu ara que l’Estatut era inassolible per el govern espanyol, si ja ho sabia perquè va estar insistint “que l’Estatut no era prou ambiciós, que calia el concert econòmic !!”, ara s’ha conformat amb una pujada de l’ IRPF que ens la poden descomptar del fons de suficiència, a més reconeix que potser hi sortirem perdent, però que l’Estat “ha promès “ que invertirà més a Catalunya. Les promeses de l’Estat ja les coneixem, i també el nivell d’execució de les inversions.
Del PSC, per altra banda, diuen “que ja pensaven corregir l’Estatut a Madrid”.
Així el 30 de setembre, va ser una gran farsa, amb uns grans actors.
Erc, vam dir que no era el nostra Estatut, però acceptàvem la voluntat de la majoria. Ara no podem acceptar el que s’ha pactat a Madrid entre Mas i Zapatero ( que ha perdut la seva credibilitat per sempre) ja que és una gran estafa. Mes competències sense finançament, no gràcies. Ja coneixem allò de, “És competència vostra, ja us ho fareu”. Ens surt molt car estar a Espanya, ¿què volen aquesta gent?, que les empreses se'n vagin a Madrid, que Catalunya es vagi empobrint i que no “sedueixi” ser català o catalana..
No se’n sortiran, la gent d’Erc ens mantindrem ferms, si no es l’Estatut que necessitem, direm NO, gràcies.
I un dia, un dia arribarà, que la majoria dels catalans i catalanes, diran ¿Espanya? No gràcies.