Benvinguts al blogg

Recordo que molt aviat, abans de l'adolescència, m'interessava el que passava arreu. Sempre m'ha apassionat la política. Als 40 vaig decidir que tocava participar directament en la presa de decisions. He sigut regidora i portaveu a la oposició, primer com independent i més tard afiliada a ERC.

He estat diputada al Congrés, on vaig exercir de portaveu de les Comissions de Medi Ambient, Sanitat i Afers Exteriors. Més tard vaig presidir la Comissió de Medi ambient

He estat primera tinent d'Alcalde i regidora d'Hisenda i Medi Ambient de l'Ajuntament de Santa Perpètua

Fa uns anys vaig deixar la política activa, ara el blog més que un diari és un recull de opinions que m'interessen. Em servirà per tenir un recull personal de la evolucio del nostre entorn.

(per repassar quant em jubili)





Cercar en aquest blog

diumenge, de febrer 26

Carod al Fòrum Europa

El Fòrum Europa, un grup d’empresaris de la capital del” reino”, organitza esmorzars a l’Hotel Ritz, on hi conviden protagonistes s de l’actualitat política.
El convidat exposa durant uns 30 minuts i després els presents li formulen preguntes.
L’escena es molt madrilenya, cortinatges i miralls daurats, els convidats solen ser polítics, ambaixadors, etc. i amb la presencia de tots els mitjans estatals. No s’estan de res,.
Avui el convidat ha estat en Josep Lluís Carod-Rovira.
Ha fet una de les intervencions més brillants que li he sentit mai. Ha estat clar, intel·ligent irònic i elegant.
Ha fet quedar be a ERC.
Ha començat dient que Catalunya no és el problema, el problema és Espanta, Catalunya es repensa contínuament, Espanya mira cap enrera i no es vol adaptar a les noves circumstàncies. El” kilometro cero” ja no quadra en un món multipolar.
El tema venia amb el fons de la polèmica del aeroport del Prat, en el Estatut del 30 de setembre hi havia el traspàs de ports i aeroports, ahir el PSOE va proposar traspassar els aeroports deficitaris, Sabadell, Reus i Girona, on s’hi ha de fer fortes inversions i al Prat un consorci amb majoria del Estat. A CiU i IC ja li va bé, “colocaran” alguns dels seus al Consorci i a cobrar, que són quatre dies.

dijous, de febrer 23

Aniversari 23 F

Trist aniversari. Jo vivia a Israel quan va passar i recordo la primera sensació d’incredulitat al veure a la TV el guàrdia civil amb el tricorni, estil pel·lícula en blanc i negre, semblava un “sainete”. Tristament era cert, el que s’ha amagat encara avui és el paper el Rei, encara que hi ha documents que ho aclareixen una mica més.
El cas és que el president Marín, va preparar ahir una declaració on elogiava sobremesura el paper del Rei.
Quan ho vam veure vam dir que nosaltres no el signaven, el PNV i El Grup Mixte tampoc. Algun periodista ho va filtrar ahir després del partit del Barça, gran partit, i ja tenim polèmica.
Finalment, el Marín ho ha refet i no ha mencionat el paper del rei.

Per la tarda he estat al Ministeri per un canvi d’impressions sobre la Llei del Medicament, ho veig difícil, la demagògia està servida i ens acabaran de posar el darrer clau a la caixa de la indústria farmacèutica.

dimecres, de febrer 22

La illa de Bioko

La illa de Bioko, és la ex Fernando Poo. Com a diputada, membre de la Comissió d’Afers Exteriors, tinc la facilitat de trucar al Ministeri i en certes ocasions a les ambaixades per demanar explicacions o ajuda.
Només ho he fet quan he vist una situació difícil, perquè si abuso al final no em faran cas.
Avui m’han vingut a demanar ajuda, uns representants del moviment de per la autodeterminació de Bioko.
Bioko és la illa ex Fernando Poo, quan Espanya va donar la independència a Guinea Equatorial li van afegir la illa, sense tenir en compte que la illa era habitada per una ètnia la Bubi, amb una llengua completament diferent de la ètnia Fang, la del continent.
Els bubis no van acceptar ser colonitzats, per això els espanyols van portar ma d’obra fang del continent, avui els fang són majoritaris i continuen a discriminar i perseguir els bubis, que no han estat mai presents en el govern de la illa.
Tenen mala peça al teler perquè el seu problema no interessa a ningú.
Avui han vingut a demanar que intercedeixi per treure a una família d’un dels seus activistes que estan en greu perill.
Faré tot el que podré, però ja veurem la resposta del Ministeri.

dissabte, de febrer 18

Dia de l'orgull nacional

Avui he estat orgullosa de ser catalana.

La societat civil ha sortit al carrer, una riuada de gent ha dit que som una nació i ha demanat respecte per a l’Estatut aprovat per el Parlament.

La ciutadania creu més en les nostres institucions que alguns polítics, ¿com un polític com el Mas, es creu que pot pactar pel seu compte un altre Estatut ?

He passat una setmana aguantant les ironies dels representants dels altres partits catalans i no cal dir dels espanyols, em deia un socialista aragonès que cada cop entén menys això de Catalunya, no m’estranya, com han d’entendre això de Catalunya, si tan de temps per consensuar un text d’Estatut, celebrem el 30 de setembre el nou Estatut i amb unes hores es pacta una altra cosa. Encara ens acusen als d’ERC d’irresponsables.


Avui ha estat un gran dia.

Després de les imatges que s’han vist per TV, no podrà dir el Joan Herrera que ERC s’ha volgut apropiar de la manifestació, la manifestació era de la societat civil i des d'ERC li hem donat suport, sinó hagués estat així hagués tingut un gran decepció.

Però no ha estat així, n'estic molt orgullosa.

divendres, de febrer 17

Compareixences per la Llei del Medicament

Si em pensava que la Llei del Tabac per a mi seria la més complicada de la legislatura, anava errada, la Llei del Medicament ho serà molt més.
El Ministeri creu que abaixant els preus dels medicaments resol els problemes de finançament de la Sanitat, Tan de bo fos tan simple. En un tema així s’ha d’anar en compte en segons quines decisions que poden ensorrar el sector farmacèutic, no el multinacional, el de casa nostra que està lluitant per mantenir-se.
Tenim el problema que el sector farmacèutic productiu està primordialment a Catalunya, i naturalment, al Ministeri de Sanitat i al PSOE tan li fa. El PSC diuen que faran costat a les meves esmenes, però me les veig amb una Ministra molt dura, ja veurem que passa.
Avui hem acabat tres sessions maratonianes de compareixences, al final se n’han afegit dues de duplicades, una dels canaris, que no han aparegut i una de la Carme García d’IC que també s’ha saltat totes les sessions i ha vingut al final només per estar present a la que ella ha proposat. Els que hem aguantat les 24 hores de sessió no ens ha fet gaire gràcia.
A l’aeroport trobo a la delegació del PSC de la ponència de l’Estatut, la De Madre es veu molt cansada. S’han polit el dret al propi cos i l’Herrera ho ha celebrat.
Demà manifestació, veurem quanta gent surt al carrer.

dijous, de febrer 16

La Llei sobre Reproducció Humana Assistida i la Ley de Montes.

Dues lleis que es van debatre en Comissió i el PP va demanar que anessin a Ple, no perquè es prevegi canvi de posicions sinó per poder descarregar contra el govern.
Ens ha anat bé perquè he pogut introduir un altre canvi en la Llei de Montes, un incentiu per la energia de biomasa forestal.
A la de Reproducció Assistida, no es preveien canvis, havia demanat que es podes triar el sexe del tercer fill, però ja vaig veure que el PSOE no volia més soroll, ja en te prou amb les modificacions que proposa, que son molt prudents, però que al Vaticà l’exasperen.
Poder fertilitzar més de tres òvuls, poder pre-seleccionar un embrió per crear un germà histològicament compatible per curar un germà malalt.
Ahir vaig anar a un debat a TV2 i ja vaig veure cap on anava el discurs del PP, avui he tingut la ocasió de dir el que pensava sobre l’ètica del PP.
Potser he carregat massa cap la Ministra per el tema de les competències, amb el que està passant amb l’Estatut, ja s’ho poden esperar que a partir d’ara no anirem amb guants blancs.

Per la tarda continuem les compareixences a la Comissió de Sanitat d’experts sobre la Llei del Medicament, acabem a les deu de la nit, demà un altra tanda.

dimecres, de febrer 15

Segona Mesa Nuclear

M’he saltat la sessió de control per assistir a la segona mesa nuclear.
En aquesta mesa s’ha parlat de la informació als ciutadans, els experts conclouen que com més s’informa més disminueix el recel cap les centrals nuclears.
Dons, que en vagin prenen nota, la gestió de les nuclears no és massa transparent, precisament avui el Jordi Ramon ha fet unes preguntes a la Comissió d’Indústria sobre la central d’Ascó, eren unes preguntes rutinàries que vaig presentar al Juliol. El reglament diu que les preguntes escrites no respostes passen a oral, i han de ser respostes per un alt funcionari en Comissió.
La setmana passada vaig començar a rebre trucades del Ministeri d’Indústria per influir-me a retirar les preguntes, resulta que va haver-hi un mal funcionament de la central, que el CSN hi va fer la vista grossa i les preguntes ho deixaven al descobert.
La veritat és que els governs estan considerant allargar l’aposta nuclear per tal de diversificar les fonts energètiques, i això és el que pretén la Mesa Nuclear, crear un ambient de consens per allargar la vida de les nuclears, consens que ja és palpa entre els membres de la Comissió d’Indústria, probablement seria diferent si hi haguessin més membres de la Comissió de Medi Ambient.
L’aposta nuclear crec que continua sent una quimera perquè aporta més problemes que avantatges, si no milloren molt el funcionament i els canals d’informació no crec que el Montilla aconsegueixi treure un consens sobre les nuclears.
Després de les intervencions dels experts corro cap el Congrés per sentir la interpel·lació del Puigcercós sobre la cessió de ports i aeroports.
A l’Estatut hi havia la cessió dels ports i aeroports a la Generalitat, a l’Estatut del Mas, només hi queden els aeroports de Reus, Girona i Sabadell, això sí ens prometen un consorci que a Madrid ja li han donat sense Estatut. Una presa de pel.
Em quedo al despatx a preparar les dues intervencions de demà.

dissabte, de febrer 11

El dret a decidir

Monument en memòria dels jueus llençats al Danubi durant la segona guerra mundial. Els hongaresos comencen a revisar aquesta dolorosa página de la seva història. Només a l'Estat espanyol sembla que certes págines de la història hagin estat arrencades i no hi ha voluntad de revisar-les, ésunllastre que arroseguem i no ens permet desenvolupar una autentica democràcia Posted by Picasa

Aquest cap de setmana no he vingut a Budapest només per reflexionar sobre la memòria històrica, he vingut per assistir a dues jornades de treball amb un grup de parlamentaris/ies, de 14 països europeus.
Davant la ofensiva llançada des del Vaticà que estar utilitzant les seves influencies per introduir canvis legals que limitin les llibertats en matèries de contracepció, una Organització, Els Cristians per el Dret a decidir, està treballant en defensa dels drets de les dones.
Els vaig conèixer l’any passat a Nova York, on ens van informar de l’avançada dretana a Sud Amèrica i no cal dir a Nord Amèrica, i ja es preveu un ofensiva a Europa.
Hem estat treballant i reforçant els nostres arguments sobre el dret de les dones a decidir sobre el propi cos, es a dir el dret a decidir sobre l’avortament
Em fa una mica de vergonya que els únics dos estats d’Europa on l’avortament es il·legal són Irlanda i l’Estat espanyol. A Turquia fa més de deu anys que ja es lliure fins a les deu setmanes.
Al nou Estatut es preveu el dret al propi cos, a veure si es manté.

dijous, de febrer 9

Estatut valencià

Dia de dol per els valencians i els catalans, avui el Congrés aprovarà l’Estatut valencià.
Lo trist del país valencià, es la disglòssia entre els seus polítics i el país.
Avui, legalment impecable, sortirà un Estatut que no és el dels valencians.
Amb presses i per interessos partidistes de curta mirada els dos grans partits estatals han cuinat un Estatut que accelera la assimilació total del País Valencià, la mort per inanició de la llengua valenciana.
La voluntat de separar el valencià del català, no és per una defensa del valencià sinó que el que busca es afeblir la llengua catalana i rematar el valencià.
Tots sabem que el català com llengua parlada per 10 milions de persones te una força moral i de mercat per fer-se sentir a Europa i al món.
Els que diuen defensar el valencià, el parlen només en la intimitat, si el parlen
I posem-nos a punt. Repassem la història, el primer plat és al País Valencià, el segon Catalunya, Balears és el complement.
I, fem crítica, al Principat ens hem desentès del País Valencià i de Balears, Pujol amb la teoria de la no intervenció va deixar barra lliure als assimilacionistes espanyols. Confirma la teoria de que CiU és un grup d’interessos que s’ha mogut per manegar el poder i ha utilitzat els sentiments del poble al seu gust, això sí amb un gran comunicador que ho va vendre admirablement.
L’Agustí acaba de fer un discurs impressionant, quan es publiqui el penjaré.

dimecres, de febrer 1

Delegació del Marroc

Avui he assistit a una interessant reunió.
Una delegació del Marroc ha vingut al Congrés a presentar als portaveus de la Comissió d’Afers exteriors dos informes.
L’Informe de la Instància Equitat i Reconciliació ha investigat les violacions dels Drets Humans al Marroc des de la Independència fins ara. Si es cert el que ens han explicat , al Marroc hi te lloc un procés molt interessant de recerca de la veritat i de reconciliació que al Estat Espanyol no s’ha fet i ja no es farà, el que posa en dubte la transició espanyola.
Tal com vaig manifestar als presents a la reunió, cap govern de l’estat s’ha atrevit amb la Llei de la memòria històrica, encara avui s’explica la historia dels vencedors.
Al Marroc es posa en marxa un procés de reparació comunitària al poble amazight, si s’hagués fet a l’estat espanyol amb el poble català, avui no veuríem com l’odi cap a Catalunya continua profundament arrelat dins de la societat espanyola.

El segon informe, es un projecte de desenvolupament i perspectives fins l’any 2025. El repte es difícil, però el Marroc ja forma part de nosaltres i no podem sinó col·laborar i ajudar perquè sigui possible. Un Marroc sense futur és una Catalunya sense futur, una Europa sense futur.
Una data important l’índex de natalitat avui al Marroc es de 2,5 criatures per dona.