El Fòrum té lloc a un gran centre de convencions, nosaltres els legisladors ens reunim a un hote-museu Camino Real, obra de l’arquitecte mexicà Ricardo Legorreta, inaugurat al 1968. Costa de creure perquè te una arquitectura i uns interiors molt actuals
A la reunió hi assisteixen parlamentaris de Sudamèrica, França, Suïssa, Espanya, i Sud-Amèrica.
Un conferenciant exposa sobre el Canvi Climàtic, dona unes dades molt impactants, realment el canvi climàtic ha començat i no saben a quin ritme els canvis es produiran , el que si sabem és que es produiran,
Intervinc per explicar com afecta al Mediterrani el canvi climàtic i especialment als recursos d’aigua.
De seguida veig que el tema del Fòrum serà declarar l’aigua un dret humà.
Els països més pobres volen que sigui un dret humà. Veig que serà controvertit, potser seria més correcte declarar que l’accés a l’aigua ha de ser un dret fonamental.
Un altra tema important es declarar que l’aigua és un be públic. Nosaltres proposem que sigui un bé de domini públic, ara bé que ni impliqui que no es pugui cedir la gestió a empreses privades.
El que volen països com Bolívia es que es declari que no es pot privatitzar la gestió de l’aigua, naturalment nosaltres no hi podem estar d’acord, la gestió està privatitzada a la majoria dels ajuntaments, ara be els ajuntaments estableixen el preu.
La discussió es molt interessant, els països americans es queixen de que les empreses europees no es comporten igual a casa que als seus països, les acusen de no complir els compromisos, de no construir infrastructures a que estaven compromeses.
El representant de Bolívia diu que la privatitzacio de l’aigua ha provocat morts.
Per altra part els mexicans, que no disposen de cap depuradora, i tenen 11 milions de persones sense accés a l’aigua potable no veuen com poden construir totes les infrastructures necessàries sense capital privat.
Ens en adonem de que parlem llenguatges diferents.
Per la nit estem convidats a casa de l’ambaixadora, hi torbo la Ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, el secretari general d’aigua, Jaime Palop, la Consellera de Medi ambient del País Vasc, el Narcís Prat, representants de companyies espanyoles que estan operant a la zona, també conec a Joaquim Ibarz, corresponsal de La Vanguardia.
La versió de les companyies difereix una mica de les dels parlamentaris americans. La inflació te molt a veure en que les companyies tinguin dificultats per tirar endavant amb les inversions, i també certs problemes locals, com la màfia de Ciutat de Mèxic que rebentava les canonades instal·lades per Gas Natural, ja que temien pel seu negoci de bombones.
En altres casos, les autoritats han augmentat els preus dels servei abans de que es facin les inversions, això ha causat com es be natural molt rebuig.
Foto: Mural del Hotel camino Real
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada