Benvinguts al blogg

Recordo que molt aviat, abans de l'adolescència, m'interessava el que passava arreu. Sempre m'ha apassionat la política. Als 40 vaig decidir que tocava participar directament en la presa de decisions. He sigut regidora i portaveu a la oposició, primer com independent i més tard afiliada a ERC.

He estat diputada al Congrés, on vaig exercir de portaveu de les Comissions de Medi Ambient, Sanitat i Afers Exteriors. Més tard vaig presidir la Comissió de Medi ambient

He estat primera tinent d'Alcalde i regidora d'Hisenda i Medi Ambient de l'Ajuntament de Santa Perpètua

Fa uns anys vaig deixar la política activa, ara el blog més que un diari és un recull de opinions que m'interessen. Em servirà per tenir un recull personal de la evolucio del nostre entorn.

(per repassar quant em jubili)





Cercar en aquest blog

dissabte, d’abril 29

esperança al Orient Mitjà?

He vist una pel·lícula israeliana, Free ZONE, les protagonistes son dones, una israeliana, una americana i una palestina, sempre hem dit que aquest conflicte només el podran resoldre les dones.
Les notícies que m’arriben d’allà son però pessimistes, la situació a Palestina és terrible, la ajuda internacional bloquejada em diuen que la situació és desesperada.

Avui m’han enviat un correu sobre uns beduïns israelians, que van ser expulsats de les seves terres el 1951 i ara els expulsen de les terres on els mateixos israelians els van obligar a assentar-se, mai els hi van reconèixer legalment el seu poblat i ara els hi volen derrocar les cases, tampoc els deixen tornar a les seves terres, els volen fer anar a una ciutat per força.
La notícia arriba d’una web israeliana que es diu NO DIGUIS QUE NO HO SAVIES, potser la esperança es que la esquerra israeliana s’està refent, també hi a un enllaç a una pagina en anglès, http://www.pinv.org/ d’una Organització de israelians i palestins per la no- violència.

dijous, d’abril 27

Debat memòria històrica

ERC ha demanat al govern una Llei de la memòria històrica, fins ara van donant llargues, tenen por de donar una imatge massa esquerranosa.
Enguany fa 75 anys de la proclamació de la República, IU ha demanat un declaració de l’any de la memòria històrica.
Ara s’està debatent.
El resultat és penós, el PP naturalment l’ha volgut vedar, renuncien a ser una dreta democràtica i a trencar els lligams amb el franquisme.
El PSOE, descafeïna l’assumpte, ERC ha presentat esmenes que no les han acceptat, per tan ens abstindrem.
El Bloc gallec tampoc accepta una proposta tan desdibuixada que no suposa un respecte a les víctimes del franquisme.
El diputat Mardones, naturalment divaga sobre res i demana conciliació.
IU excusa la seva renúncia a que només pretenen una commeraciò.

13:00

Al Senat, ens trobem els portaveus de la Comissió de la Dona per pactar el treball d’una subcomissió que debatrà sobre la prostitució.
Estan demanades 80 compareixences, hi ha gent que creu que com més compareixences demana és millor, i després ni venen, no sabem d'on treurem 80 hores . Fa una mica de vergonya que vingui algú expressament de qualsevol lloc de l’Estat i es trobi amb dues o tres persones.

dilluns, d’abril 24

El soterrament de Montcada

Com a diputada del Vallés. L’alcalde de Montcada, fa cosa d’un mes, em va convidar a l’ajuntament per explicar-me la situació del soterrament de les vies de la línia de Portbou.
ERC de Montcada, va saber que el projecte de soterrament no era complert, i per passar el Ripoll, la via sortia pel mig de la població i es resolia amb un fals túnel.
Es va difondre entre al població i va sortir una plataforma a favor del soterrament total. L’Alcalde s’ha vist obligat a moure fitxa i a posicionar-se per el soterrament total. Em vaig comprometre a col·laborar amb tots el grups a fi de que el ministeri es decideixi per aquesta opció.
Dons bé, a Montcada, governen PSOE, CiU ,IC.
Després de tenir-me un parell d’hores a l’ajuntament, amb la comèdia de fotos, radio, etc.,. Per cert no en van publicar res de la meva visita, resulta que CiU i IC pacten una iniciativa per el seu compta, sense dir-me res.
Avui hi hagut una taula rodona , on CiU i IC s’ha dedicat a fer demagògia i a confondre al personal, ara diuen que condicionaran el començament de les obres del TGV a les obres del s soterrament, el Janer, sap perfectament que això serà, ¿què vol desgastar l’alcalde? Crec que ja n’hi ha prou de jugar amb la gent.
Es pot i es farà que es comencin quan abans l’estudi informatiu i la elaboració del conveni. Hi haurà partida als pressupostos del 2007 i es cercarà la complicitat del Ministeri, perquè si el ministeri no vol, per molt que al congrés aprovem lleis, al final els funcionaris son els que mouen la màquina i han d’obeir l’ordre de endavant o a via morta.

dimecres, d’abril 19

El DEBAT ENERGETIC

Aquesta setmana no hi ha Ple, és una d’aquelles que queden buides per poder treballar a la nostra demarcació, de totes maneres hi ha activitat de les comissions.
He anat a Madrid a la Mesa d’Exteriors, érem només tres partits, PSOE, PP i ERC. La sorpresa ha estat quan ha entrat el Rafael Estrella, portaveu del PSOE amb una proposta de establir un protocol de comportament per als diputats que intervinguin en missions d’observació electorals, tot ve arrel del comportament inadequat de la Isaura Navarro de IU a Veneçuela i al Perú..
Pel que sembla el tema ja es de domini públic.
Jo dic que no cal un protocol, que el cal es saber-se comportar, perquè hi ha hagut un curs d’observador i se suposa que les persones que hi han assistit ho han ja de saber.

Per la tarda he assistit a la Mesa Nuclear.
Amb el preu del petroli a prop de 80 i en alça, el debat energètic potser és el tema més important d’aquests dies.
Avui a la mesa s’ha valorat la situació energètica de l’Estat i les possibilitats de canvi i de com planificar el futur.
La situació és crítica, perquè el consum va augmentant, hi han dies que ja no es cobreixen les puntes de demanda i l’augment de producció de eòlica o solar no podran resoldre el problema de moment.
S’haurà de pensar com baixem la demanda sinó no hi ha solució, les esperances d’una nova font d’energia encara son utòpiques, es pot anar avançant en millorar la producció de les renovables però aquest estiu si un dia no fa vent i fa molta calor, algú es quedarà sense nevera.

dijous, d’abril 6

Sentint la maquinaria del Ministeri

La Llei del Medicament, per a mi ha estat tota una escola de fer política.
El ministeri presenta un avantprojecte confús, que evidentment s’ha de millorar.
En la llei hi han uns pagaments al Carlos III de part de la Indústria que interessa que ja hi siguin de cara als propers pressupostos, així que hi ha pressa. Quan demanem compareixences, ens fan córrer. 30 minuts cada una, es a dir 8 per dia.
Anem a comissió, i el Ministeri no es mou. Presentem tres esmenes a la totalitat, una nit abans del debat, em presenten un bloc de esmenes transaccionals. Trec la esmena a la totalitat i quedem que ja arreglarem el que queda.
Arribem a comissió i queda pendent el tema de les competències, com sempre.
Aquesta vegada el PP s’apunta a donar més competències a les autonomies i a prohibir totalment la venda per internet. Guanyem.
Avui al debat al Ple, el PSOE presenta un vot particular en contra de les esmenes competencials i la venda per internet. Em pressionen dia i nit perquè jo voti a favor del vot particular del PSOE, es a dir en contra de les meves esmenes.
CiU cedeix i els hi diu que sí, jo em vaig fent el ronso a veure si aconsegueixo que la autorització dels laboratoris passi a les Comunitats Autònomes, en paral·lel es vota la LOE, el López Garrido em diu que va en lloc de la LOE, on CiU ha perdut.
Al final, el PSOE guanya al Medicament amb el vot de CiU, i la LOE amb el nostra.
Nosaltres guanyem a la LOE, i al Medicament de fet també, perquè hem aconseguit que les Comunitats tindran presència a la Agència del Medicament. La autorització dels laboratoris, potser al Senat.
Ara la pressió ha estat intensa i he vist com s’emprenya una ministra.

dimecres, d’abril 5

Dinar amb Senadors Francesos

El Congrés rep visites d’altres parlaments europeus, com que l’agenda nostra és molt atapeïda de comissions, els rebem aprofitant l’hora de dinar o esmorzar, que es fa en el mateix Congrés. El servei de restaurant del Congrés se'n ocupa i és molt còmode.
Els francesos han vingut perquè estan preocupats per el principi de subsidarietat, ja que la legislació europea es va unificant i els parlaments han de córrer a revisar les seves lleis.
Hi han Parlaments que ja s’estan preparant i fent proves del que en diuen “alerta Temprana”, nosaltres encara no hem començat, i els francesos tampoc, precisament venien a que els hi expliquéssim com ho fem.
Ha estat molt surrealista tota la trobada, perquè no hem contestat a cap de les seves preguntes i la reunió ha durat una hora.
Al menys durant el dinar, m’he interessat per el sistema francès del xec-service, que permet aflorar molt treball negre, especialment el domèstic i dona accés als serveis socials a molta gent ocupada en aquest sector.

diumenge, d’abril 2

GANIVETADA PER L’ESQUENA

No llegeixo mai els diaris electrònics, els considero una recull de rumorologia més que de noticies, exceptuant els dels diaris reconeguts. Tot hi així han vegades que no me n’escapo de llegir-ne ja que m’envien les notícies per e-mail. Així em va arribar ahir una ganivetada per la esquena de CiU en forma d’una “notícia” a un dels seus diaris electrònics.
El PP et clava les ganivetades per davant, en canvi hi ha maneres de fer molt típiques de CiU. Vàrem estar parlant molt durant el debat de la Llei del Medicament, el portaveu de CiU fins i tot es va assentar al meu costat com si no hi hagués cap més lloc a la sala.
Sap que les esmenes les vaig valorar en profunditat perquè les vàrem comentar i que en cap moment no hi van haver consideracions partidistes, en tot cas va ser ell que a pesar d’estar-hi a favor es va abstenir. Les esmenes que es van aprovar en definitiva va ser perquè ell també les va votar a favor, i dons va i comunica que ERC fa pinça amb el PP, perquè el PP va votar a favor d’una esmena d’ERC que demanava més participació de les CCAA en les decisions de finançament.
Molt malament. En fi, en política no hi han amistats.