Benvinguts al blogg

Recordo que molt aviat, abans de l'adolescència, m'interessava el que passava arreu. Sempre m'ha apassionat la política. Als 40 vaig decidir que tocava participar directament en la presa de decisions. He sigut regidora i portaveu a la oposició, primer com independent i més tard afiliada a ERC.

He estat diputada al Congrés, on vaig exercir de portaveu de les Comissions de Medi Ambient, Sanitat i Afers Exteriors. Més tard vaig presidir la Comissió de Medi ambient

He estat primera tinent d'Alcalde i regidora d'Hisenda i Medi Ambient de l'Ajuntament de Santa Perpètua

Fa uns anys vaig deixar la política activa, ara el blog més que un diari és un recull de opinions que m'interessen. Em servirà per tenir un recull personal de la evolucio del nostre entorn.

(per repassar quant em jubili)





Cercar en aquest blog

dimarts, d’agost 29

Serà una tardor interessant

Sorpresa de final d’estiu: En Clos Ministre d’Indústria. Vaig conèixer el Clos en un viatge a Israel, i em va caure molt bé. Ara coneixent la seva eloqüència, ja m’imagino les banquetes del PP.
El PP no ha canviat de tàctica. Avui el Rajoy ha començat fent declaracions sobre l’enviament de tropes a l’Orient Mitjà. Evidentment que és perillós. Ara bé que aquest sigui l’argument d’algú que va enviar soldats a una guerra il·legal, es una mostra de cinisme de la dreta com cal.
Està vist que el PP fidel a les normes de la dreta continuarà practicant el cinisme en el seu grau màxim.
A Catalunya, el fatxenda del Mas ens anirà obsequiant també amb cinisme passat per aigua, per allò de la dreta cristiana. Avui ha dit que no pactarà mai amb el PP. El molt cínic, sap que no li cal pactar, només li cal el suport parlamentari en algunes lleis, aquelles que els partits catalans no aprovarien. Es el que han fet durant 8 anys, i hem d’evitar que torni a passar.
Ara bé, anem amb compte amb el PSC, per ells ja haguessin fet el transvasament de l’Ebre, de fet el volen fer fins a Castelló.
El 4T cinturó s’han avingut a fer un traçat alternatiu però si es poden d’acord amb CiU-PP tiraran pel dret.

diumenge, d’agost 27

Mephisto

Fa uns dies que estic preparant-me per el nou període, estic llegint els informes de la subcomissió per la prostitució, ja que no hi vaig poder assistir, també estic preparant la llei d’Igualtat, però avui no puc deixar de tornar al tema que m’ha preocupat totes les vacances: l’Orient Mitjà.
M’ha arribat un mail amb un manifest d’artistes israelians que m’ha emocionat, diu :

“Estem en contra de la guerra, del terrible bombardeig del Líban per l’exèrcit d’Israel i del llançament de raquetes per Hezbal·la al nord d’Israel.
El nostre conflicte amb els nostres veïns fa més de100 anys que dura, per això és irrellevant qui va començar.
Creiem que els conflictes es resolen amb diàleg, negociacions i compromisos, no amb violència, bombes, zones de seguretat, ocupacions ...
...
Tots els ciutadans d’Israel som responsables de les accions dels nostres governs. Es el nostre deure fer tot el que podem per parar els crims contra la humanitat comesos en el nostre nom....
Es un deure civil i moral oposar-se al govern i a les accions del exèrcit al Líban i a Gaza....
Estimem Israel. Hem escollit viure aquí, a l’Orient Mitjà, volem contribuir-hi , a ser-ne part....

El copio tot sencer perquè vull que se sàpiga que a Israel hi ha gent que no ha perdut el Nord, que planten cara als vents de la guerra i a la bogeria colectiva. .
Com que ser lo difícil que és anar contra corrent, vull expressar la meva admiració i suport per aquesta gent.
Mereix la pena entrar a la web http://maarav.org.il/draftedart/
Veureu els treball dels artistes.
¿Algú recorda la pel·lícula Mephisto de Szabo?

Drafted Art
We are opposed to the war, to the Israeli army’s horrible bombardment of Lebanon and to Hezballah’s firing of rockets onto northern Israel. Our conflict with our neighbors has lasted for more than 100 years and so the question of who started this round of violence is irrelevant. We believe that conflicts are solved through dialogue, negotiations and compromise, not through violence, more bombings and annihilations, more security zones and occupations, more territories in which soldiers and civilians alike will be killed from both sides.


As Israeli citizens we are responsible for our government’s actions. It is our duty to do all that we can to stop the war crimes committed by our country in our name. The Israeli army’s actions in Lebanon – the shelling of entire neighborhoods, the destruction of bridges and roads, and water, communications and electrical infrastructure, and especially the killing of hundreds and wounding of thousands of nonaligned civilians – are an immoral and criminal response. It is the common interest of Israelis and most Lebanese that Hezballah be disarmed and dissolved and for the shelling of northern Israel to be stopped. Yet, our rash and cruel reactions lead to the opposite outcome.

It is a civil and moral duty to oppose the government and the army’s actions in Lebanon and in Gaza. We stand in solidarity with our northern neighbors, the Lebanese, and our southern neighbors, the Palestinians, whose lives are coming to ruin. We stand in solidarity with our brothers and sisters in northern Israel, who the government, under pretext of defending their lives, has turned into the hostages of its floundering diplomacy.

We love Israel. We have chosen to live here, in the Middle East, and we want to contribute to it, to be a part of it, and to enjoy all that it has to offer. But the walls of hatred, the shelling and the forceful military actions corner us back behind ghetto walls. Under such conditions we will not be able to live in this region in peace for many years to come.

It is with a love for Israel, a love for Lebanon and a love for the entire Middle East, with true patriotism and love for our homeland, for mankind and for peace, that we call for the immediate ceasefire of shelling and all military activities, the release of Lebanese, Palestinian and Israeli prisoners and hostages, negotiations with any party that is willing including the Lebanese and Syrian governments, Hamas, and, if possible, Hezballah as well.

Many of us have signed petitions, participated in demonstrations and distributed important information through the media and internet. These are important actions, but they also increase the feeling of helplessness. There are no magic answers. Every action is a step towards a just resolution. Instead of being comprised of just names, this exhibition is a petition consisting of visual signatures (using design, photography, comics, painting, video, etc.). We are recruiting our creativity and talent for the fight against war.

dimarts, d’agost 15

Per fi, la guerra descansa

???? ?? ????

Durant la guerra em van dir que a Israel es van fer unes enganxines que deien "Fins a la Victòria", al cap d'uns dies en van sortir d' altres que deien, "Em conformo amb empat".
Sembla ser que la sensació a Israel no és precisament de victòria.
Enganxo un tros d’un article de Iosi Sarid, publicat a Ha Aretz, titulat “Amb aquesta Esquerra, ¿qui necessita una dreta?,



What exactly is the meaning of "justified" - to whom exactly are we doing justice? To soldiers risking their lives for some vague, unclear mission? To civilians being showered by thousands of Katyushas who were not told in advance what would happen to their lives and property? To the kidnapped soldiers and their families, who have almost been forgotten during the battles? Have the approximately 200 fatalities to date, both civilians and soldiers, brought us any closer to freeing the captured soldiers? If three Israeli soldiers are abducted, Israel must kidnap 30 enemy soldiers and commanders and negotiate a prisoner exchange. It is not obligated to open an all-out war that is not a war for survival. ·

I unes notes que m’han enviat que reflexa l’estat d’ànim d’aquests dies a Tel Aviv.
Tel Aviv 4-14/08/2006
Desde el coche, noto como la razón se me diluye por las calles que se enredan entre los edificios. Rascacielos de arena tostándose lentamente, a lo largo de 40 veranos seguidos. El asfalto, debajo, nos va cansando a todos. Tanta gente odiando a mi alrededor; reclaman la venganza final, la salvación a través de la muerte.
Gentes cansadas, corroídas por el insomnio. De noche nos despierta el motor de cada avión que pasa, como el sonido del terror a la muerte. La última imagen del sueño, un misil.
Para desayunar noticias. Las mismas noticias que intento recordar ahora, en el coche, pasando calles de aspecto ruinoso, bordillos rotos, banderas nacionales colgando como trapos usados y fotos de rabinos en las paredes, donde de tanto en tanto alguien escribe alguna profecía apocalíptica.
La izquierda ha muerto, dice alguien. Otro, usa las palabras sagradas de su religión y los nombres de Dios para invocar a los vientos de la destrucción. Las lenguas empiezan a gotear bendiciones invertidas para desear la muerte. El aire se despierta e inicia sus caricias de fuego mientras se empiezan a oír de lejos los susurros caóticos del diablo hasta que por fin, alguien se asusta y detiene el ritual con alguna frase echa. El diablo se esparce en moscas, todos callamos y sólo queda calor denso.
Intentamos compensar, ofreciéndonos comida los unos a los otros y compartir amor entre los reunidos, echando en falta algo, no sabemos que.

dilluns, d’agost 14

Israel, Terra de Profetes.

Ha arribat a l’alto el foc, avui El PAIS publica el balanç de morts, ferits i destrucció, no hi surt el desastre ecològic provocat pel bombardeig de la central elèctrica al Nord de Beirut.
En la negociació de l’Alto el Foc no hi figura el intercanvi de soldats, això que el Primer Ministre ho va prometre als pares. També s’ajorna el litigi sobre el terrenys de les Granges de Shebab, que Síria ha reconegut com part de territori libanès, Israel el va ocupar a la guerra de 1967 i el pretén annexionar definitivament. Per cert, la captura de dos soldats per Hezbal·la no es va fer en territori israelià, com encara es va repetint a la Premsa.
Ahir, mentre parlava amb un amic per telèfon sentia les sirenes a Haifa, va ser un dia dur pels israelians, a Beirut van arribar a caure 18 míssils per minut. Em va comunicar la mort del fill de David Grossman, aquest matí la Premsa ho ha confirmat. Es dur per un lluitador per la Pau haver d’entregar un fill a la guerra, encara que ell va estar a favor d’aquesta guerra en un principi, més tard quan va veure els efectes sobre la població civil va demanar la retirada. (David Grossman va publicar el llibre EL TEMPS GROC, ja abans de la primera intifada on ens va obrir els ulls al que estava passant en els camps de refugiats de Cisjordània i el que podria passar i efectivament va passar. L’esclat de la violència fins ara inestinguible.)

Hi ha un poema de Hanoch Levin de l’any 1970,titulat PARE ESTIMAT QUAN SIGUIS DAVANT LA MEVA TOMBA
No el pretenc traduir tot, però ve a dir:

Pare estimat quan estiguis davant la meva tomba, vell, cansat , no n’estiguis tan orgullós, no diguis de mi grans paraules, ….demanem perdó, pare.

Perdó haurien de demanar tots els que van decidir començar aquesta guerra, que no ha tornat els soldats a casa seva, que no ha debilitat Hezbal·la, ans el contrari.
Avui a la Premsa israeliana s’hi publiquen critiques, Iosi Beilin demana una Comissió d’investigació i ja es qüestiona la continuïtat de Ehud Olmert, per la ineficàcia de la operació.
El cap de logística del ZAHAL el comandant Avi Mizrahi ha donat permís als soldats per saquejar les botigues de comestibles del Líban, afegeix que com que es pensen quedar fins a l’hivern ja tindran temps d’arreglar el subministrament.
Israel tindrà que sacrificar encara moles dels seus fills per entendre que la solució no és militar, sinó la negociació i que Israel està en el mateix vaixell que el poble palestí, que el libanès, que el jordà… que l’Orient Pròxim sigui un espai de Pau i de Progrés, on la gent hi pugui formar una família en dignitat i els fills no s’hagin de preparar per la guerra sinó per els grans reptes medi ambientals que ens depara el futur pròxim.
Hanoch Levin, poeta, dramaturg, “la veu del desert” que com un profeta va veure el futur.
A l’any 1982 va publicar un poema “BEIRUT EN FLAMES”, tradueixo el darrer vers:
Beirut en flames. Es crema Beirut..
Fes-ho tot cendres, per sempre.
Llença al foc la conciència i la llibertat.
Demà, podrien, ai las, florir de nou
.

Han passat 24 anys.

**Recomano: article a EL PAIS ¿Es bueno Israel para los judíos?
NORMAN BIRNBAUM

dissabte, d’agost 12

La desesperació vencerà la por


1989 per el dret a refusar
Ahir llegia amb incredulitat que Olmert donava llum verda al desplegament del gros de les forces del ZAHAL pel Líban mentre a la ONU es discutien les condicions de l’alto el foc.
Efectivament, ho vaig entendre bé, Olmert ha donat ordre d’avançar.
Un comandant diu (cito de El PAIS) “L’Exercit d’Israel ha sortit victòries en totes les seves campanyes i tot l’Orient Pròxim ho sap. La supervivència de l’Estat d’Israel depèn de que es mantingui el temor”
Llàstima que els comandants no haguessin anat més al teatre, Hanoch Levin, el més gran dramaturg israelià,(per cert, molt odiat en vida, molt valorat un cop traspassat) en una de les seves obres allà per els anys 80 ja feia dir a un personatge palestí. “Arribarà el moment en que la desesperació superarà la por”.
Avui hi ha una manifestació davant de la presó 6 de Haifa de suport al tercer soldat que es nega a participar en la guerra .
L’Historia es repeteix.
He posat una foto de l’any 1989, al mateix lloc a on avui es manifestaran, davant la presó on estaven tancats els soldats que refusaven participar en la ocupació del Líban, l’anterior. La Joan Baez va venir d’EEUU per participar-hi. Va començar un soldat i van ser molts més.

*22:05
La manifestació ha estat un èxit.
Aquesta nit es manifesten davant la casa del cap de l’exèrcit (el comandant general).

Per estar informats de la ofensiva militar http://www.sodeleb.org

divendres, d’agost 11

On és l’Esquerra d’Israel?

Aquesta pregunta ens fèiem molta gent, finalment Amos Oz, A.B Yoshua , David Grossman, han publicat articles, no tan criticat la incursió del exercit israelià a Líban, però sí demanant un alto el foc i considerant la inutilitat d’aquesta “operació”.
El dissabte passat va haver-hi una manifestació a Tel Aviv de 2000 persones, podríem dir la manifestació dels 2000 justos o dels 2000 valents, perquè s’ha de ser valent per sortir a una manifestació amb tota la opinió pública segrestada al voltant de la idea de combatre fins al final.
Avui, comparant les edicions hebrea i anglesa del diari Ha Artec(ara tinc temps), he vist una notícia en el hebreu, que una manifestant ha estat ferit al cap per un bala de goma de la policia en una manifestació en contra del Mur en un poble de Cisjordània. Ells no en diuen Mur en diuen tanca.
A Israel sí que hi ha gent d’esquerres, els denominen activistes d’Esquerra. Vagi una salutació i tota la meva admiració per aquesta gent que continuen lluitant per un país democràtic i que respecti els drets humans.
També em xoca llegir que es refereixen al exercit israelià com a IDF (Forces de Defensa de Israel) ja sé que és la traducció de TZAHAL, però avui no deixa de ser irònic, per no dir hipòcrita, de fet el Noam Chomsky en parla bastant de l’ atac defensiu. Des del 11 de setembre, els atacs dels exercits occidentals sempre es podran denominar accions defensives, com ara la invasió d’Iraq.
Un altre notícia que m’ha xocat, l’exèrcit israelià volia comprar katiushes (Roquetes, els que fa servir Hezbal·la) als EEUU, però els americans s’hi ha negat al·legant que podria fer mal a la població civil del Líban. A aquestes alçades és commovedor que es preocupin per la població civil.
Avui es votarà al Consell de Seguretat de les NNUU, l’ alto el foc. El primer ministre d’Israel Ehud Olmert no ha deixat comparèixer a la Ministra d’Afers Exteriors Zipi Livni, perquè no resulti que “ ell fa la guerra i ella la pau”. Al final tanta destrucció, tantes vides segades, i tot es redueix a política interna. Al diari Haaretz hi han articles demanant la dimissió de Olmert davant del fracàs de la guerra, un alto el foc l’interpreten com una rendició a Hezbal·la.
Notícia de fa 10 minuts, el primer ministre dona llum verda a estendre la operació per terra en el Líban, i el IDF, ha capturat 350 soldats de l’exèrcit libanès. ?¿ la "tanca" a la sortida de Betlem

Fem sentir la nostra veu, m'ha arribat aquesta campanya:

Right now a tragedy is unfolding in the Middle East. Hundreds of civilians have died in the bombings in Lebanon, Israel and Palestine and the death toll is rising every day.
UN Secretary General Kofi Annan has called for an immediate ceasefire and UK Prime Minister Tony Blair has joined Annan in calling for the deployment of international troops to the Israel-Lebanon border. This is the best proposal yet to stop the violence, but for it to succeed other global leaders need to get behind it immediately.
I have just signed a petition urging regional and global leaders to speak out and support Kofi Annan's proposal. If people around the world can persuade their governments to unite in demanding a ceasefire, all sides in this conflict will be pressured to stand down. Can you sign the petition too?
http://www.ceasefirecampaign.org
The petition will be sent to key regional and global leaders and publicized in major newspapers in the Middle East, US and Europe. With enough signatures we can help pressure our leaders to stop the violence.
Thanks!

dijous, d’agost 10

Vacances

Tot l’any espero les vacances per llegir tot allò que no puc durant l’any, al final el temps no és tan com em pensava, però estic llegint una entrevista a Noam Chomsky, publicat l’any pasta, l’han titulat “Ambiciones Imperiales”, el recomano, és d e gran actualitat.
Mentre estic fent aquestes notes escolto per Internet la cessió de la comissió d’interior avui al Congres. Va del Prat, del dret a vaga, diu el ponent del PNV que no esta ben regulat. Diu que el dret a vaga no és un dret fonamental i s’ha d’acabar on incideix en els drets d’altres ciutadans. Em ve a la memòria la ocupació de les Rondes, la tallada de carreteres en hora punta, etc.
Llegeixo al diari que al Congo va guanyant Kabila, amb el 5% dels vots escrutats, em sembla aventurat donar dades amb un 5% de vots escrutats, i m’estranya aquesta notícia, Malu Malu va dir que no es donarien dades parcials per no escalfar l’ambient.
M’han trucat de Mèxic, demanant que una delegació de parlamentaris hi vagin per cridar l’atenció sobre la situació de frau electoral. Just després de la trucada ha vingut a casa un amic mexicà, ell no hi està d’acord, diu que s’examinaran les urnes impugnades, i els candidats han d’acceptar el resultat. Creu que la postura de Lopez Obrador és molt dolenta per el país.
I la guerra al Líban va durant, 1000 morts al Líban, un milió de desplaçats, un desastre ecològic (el petroli de la central elèctrica bombardejada s’ha abocat al mar) la marea negre és també cancerígena.
A Israel, van 100 morts, però pràcticament tothom està d’acord a continuar fins que desarmin Hezbolla.
El meu fill es allà, li he escrit que marxi quan abans millor.

divendres, d’agost 4

L'endemà de les eleccions

Anem a un briefing, primer amb el cap de la missió de les Nacions Unides, després amb el president de la Comissió Electoral Independent, el Sr.Malu Malu i amb la missió d’observadors.
La situació és la següent: la jornada electoral es va produïr en calma, excepte a l’est del país. Les eleccions a pesar de les mancances tècniques s’han produït correctament.
Es tardarà a recopilar els resultats, varies setmanes,(les actes venen en piragua),mentre no es publicaran resultats parcials.
Sembla sé que a Kinshasa ha guanyat Bemba, per varies raons, Kabila no parla el ningala, ni el francès, no se’l considera congolès. L’element ètnic és molt important. Bemba fa por, ha amenaçat que si guanya Kabila no ho acceptarà, ja que ell el considera el candidat dels blans. De fet hi ha hagut gent que ens ha increpat a ser neutrals, tot és perquè Luis Michélle,(comissari de la UE, i belga per més Inri) , va dir que li agradaria que guanyés Kabila. La gent està cansada de violència, i prefereix que guanyi Bemba, i no tornar a començar una espiral de sang.
Ara bé, a l’est el país, probablement guanyarà Kabila, això vol dir que van a una segona volta, i mentre pot haver-hi problemes, per això la MONUC es quedarà.
Avui hem dinat en un dels pocs restaurants de Kinshasa, he provat el cocodril, és bò.
He parlat amb el David, un empleat de l’ambaixada que porta 6 anys al Congo i parla el ningala, coneix bé el Congo, se’l veu que gaudeix, em deia que les blancs quan porten un temps aquí, es transformen i se’ls desperta l’avarícia, només pensen en fer diners.
Em dona la impressió, que tot lo difícil que és viure aquí, d’alguna manera el lloc exerceix un cert magnetisme, el Dr. Dalmau, la germana Maria Mercé, el David, no se’n volen anar.
De tronada cap l’aeroport travessem un dels barris més pobres de Kinshasa, la misèria és total en un dels països més rics del món. Potser precisament per això.
Encara queda un tren al Congo, al seu pas, la gent canta.