Benvinguts al blogg

Recordo que molt aviat, abans de l'adolescència, m'interessava el que passava arreu. Sempre m'ha apassionat la política. Als 40 vaig decidir que tocava participar directament en la presa de decisions. He sigut regidora i portaveu a la oposició, primer com independent i més tard afiliada a ERC.

He estat diputada al Congrés, on vaig exercir de portaveu de les Comissions de Medi Ambient, Sanitat i Afers Exteriors. Més tard vaig presidir la Comissió de Medi ambient

He estat primera tinent d'Alcalde i regidora d'Hisenda i Medi Ambient de l'Ajuntament de Santa Perpètua

Fa uns anys vaig deixar la política activa, ara el blog més que un diari és un recull de opinions que m'interessen. Em servirà per tenir un recull personal de la evolucio del nostre entorn.

(per repassar quant em jubili)





Cercar en aquest blog

dissabte, de setembre 30

Visita a Mostar


(parada camí de Mostar, és un país molt bonic, llàstima de les mines)


Tots recordem Mostra la ciutat del pont que va ser explotat.
La carretera des de Sarajevo, es entre muntanyes i al costat d’un riu. Hi ha un tros d’autopista, no s’ha acabat perquè els diners van desaparèixer. En un país tan trossejat és molt fàcil extraviar pressupostos.
A Mostar el govern espanyol hi inverteix en molts projectes de cooperació, a part de mantenir un destacament de soldats ja fa 15 anys.
A la ciutat encara son molt visibles els edificis destrossats per la guerra.
Primer ens rep l’alcalde que ne s explica el complicat Estatut de Mostar, ciutat amb 6 ajuntaments i on els barris tenen més poders que el consell municipal.
Això ve perquè Espanya fa tres anys que pressuposta la remodelació de la plaça d’Espanya i encara no s’ha fet, ens assabentem de que un mafiós té una casa al mig de la plaça i ha amenaçat a l’alcalde que serà la toca serà la darrera cosa que farà.


record de la Catalunya Nord a l'Ajuntament de Mostar

També visitem els soldats, es veuen bastants noies. El destacament és un petit poble amb supermercats duty-free de diferents països. Quan se’n vagin, Mostar ho notarà.


plaça d'Espanya e Mostar amb la casa del mafiòs al mig


(casament a Mostar, davant dels nuvis, la bandera)

Per la tarda fem una volta amb una guia, està bastant desanimada, la gent diu s’ha acostumat a no treballar i creu que manca iniciativa.





(les dones de la expedició Soledad Herrero PSOE, intèrpret Dina, Begoña Lasagabaster EUA, jo ERC, Isabel Pozuelo PSOE,
Mostar és molt maca, patrimoni de la Humanitat, amb un accent molt oriental, pot ser un lloc turístic molt interessant.
La llarga tornada de Mostar es fa curta amb les històries d’un històric del PSOE, Luis Miguel Martínez Martínez, ara euro-diputat, que ha vingut a Bosnia a fer campanya pe el partit socialista, el més semblant a un partit multi-étnic.
Va anar a l’escola amb el Miguel Boyer i amb Gregorio Peces-Baraba, té moltes històries divertides. Com que mai ha menjat tan bé com quan va estar pres amb el Miguel Boyer, l' avia del Boyer li feia portar el menjar d’un dels millors restaurants de Madrid.

divendres, de setembre 29

Eleccions a Bosnia

Darrera missió electoral del congres.
Avui comencem amb una sèrie d’entrevistes, és una immersió en la situació política de Bosnia.
El diumenge hi hauran eleccions, s’escolliran presidents, Assemblea estatal,(cambra baixa i alta), els parlaments de la República Szrbka i de la Federació Bosnia-Herzegovina, a mes dels cantonals.
Comencem esmorzant amb la cap de la OSCE euro- diputada holandesa dels Verds, ( per cert diu que em coneix?) porta ja uns mesos a Bòsnia. Aquestes són les primeres eleccions que organitzen sols.
Després anem a veure a Haris Silajdzic, candidat a la presidència bosniac. A Bosnia hi han 3 presidents, un bosniac, un serbi i un croat.
Es queixa que els acords de Dayton van consolidar la neteja ètnica i ara la reforma constitucional es vol fer després de les eleccions la legalitzarà.
Bosnia-Herzegovina està dividida en dos territoris, la Federació de B H on hi viuen majoritàriament croats i bosniacs i la República Szerb de serbis.
Son comunitats pràcticament mono-etniques, amb els seus impostos, policia,.
Silajdzic diu que no es pot permetre que la divisió territorial es perpetuí.
La següent visita, és al President croata, Ivo Miro Jovic, es queixa que els croats de BH han rebut només el 2% de l ajuda internacional quan son el 42% (m’han assegurat que no son tants)
El seu discurs es basa en que els croats no se senten representats
La majoria dels croats que van marxar no han tornat, Croacia els hi ha concedit passaport i drets socials. A Bosnia hi ha un 40% d’atur.
Després passem per la Cort Internacional de Justícia, on es jutgen els crims per genocidi i crim organitzat, quan desapareixi el Tribunal de La Haya, continuarà la feina. Per cert ens acompanya una catalana casada amb un bosniac. Sembla ser que dés de la guerra hi han hagut molts contactes i han ocasionat bastants matrimonis mixtes.
Per acabar un llarg matí visitem l’ ALt Representant Internacional, en Christian Swarz_Schilling, alemany. A 1997 va ser elegit un alt Representant espanyol, el Carlos Westwndorp, que va ser qui va dissenyar la bandera, l’escut i la moneda del nou país, ja que els tres grups no es posaven d’acord. L’Alt Representant és una espècie de gran pare, té poders il·limitats.
El 30 de juny del 2007 l’Alt Representant deixa els poders, els bosnis han de començar a anar sols.
El perill que té Bosnia es que croats i serbis vulguin marxar i unificar-se amb Serbia i Croacia respectivament. Això podria suposar la conversió de Bosnia en un estat islàmic.
No hi han diferencies ètniques ni de llengua, son mes aviat diferencies de clan on la religió es important en el cas serbi i croata, en els bosniacs no ho era fins ara.
Es veuen mesquites per tot arreu pagades per Aràbia Saudi, Jordània, etc. i es comencen a veure noies tapades, ara bé ens diu l’Alt Representant que no en fem una lectura alarmista, que al contrari, el que existeixi un país europeu, modern, de majoria musulmana és una oportunitat, que hauríem de parlar amb els seus líders. Ens recalca que ara és molt important que reformin la constitució i que des d’Espanya els podem assessorar.
Per compensar el llarg matí anem a provar els menjars típics del país. Es un menjar mediterrani, de verdures molt fresques, bons formatges frescos i bona carn de be.
Els dolces són d’ametlla i mel. El cafè fort i bo, millor que a Itàlia.

dijous, de setembre 28

Tremolor electoral

Acabem un debat sobre un Decret per ajudar als damnificats per la sequera, naturalment s’ha tornat a recriminar per part del PP la derogació del transvasament de l’Ebre. Si puc estar satisfeta d’ alguna cosa d’ aquesta legislatura es haver parat aquest disbarat i un altra, el del Xúquer, es clar que hi ha una ministra que ho te més clar que altres inútils del seu partit, i em refereixo als diputats/des socialistes del País Valencià, excepte una honrosa excepció..
Després del debat, he anat al lavabo i una pregunta ordinària a una diputada socialista de la Rioja, la Remedios Elías, allò de ¿cómo va por la Rioja?, s’ha convertit en una immersió en la situació política de la Rioja.
Es que al Congrés es percep una “tremolor”, el soroll de les eleccions municipals.
Cada dia sento comentaris com “¿et presentes?” o“La Soraya Rodríguez va de cap de llista per Valladolid”, "¿qui va per ....Madrid", per exemple. Bomba : el Rafa Estrella va d'ambaixador a Argentina!!
Hi han moviments, diputats van i venen, el Francesc Canet plegarà aviat, vindrà la Laia de la JERC. L' Ana Palacio ha deixat l’escó, ha anat al Banc Mundial, haig de dir que vaig tenir-hi relacions excel·lents, es una persona molt amable a nivell personal. En el seu lloc, a la presidència de la Comissió del Unió Europea hi ha entrat el Carlos Aragonés.
Es un diputat que no l’havia vist a parlar mai, sempre el veia al seu escó amb cara de mala llet. Me’l imaginava amb una tanda de cilici de bon matí. Es un dels pensadors de la FAES.
Dons, de prop, es molt agradable e intel·ligent. Aquesta dreta sí que em faria por.
Mentre segueixi el trio, Rajoy-Acebes-Zaplana, no patim massa.
Per cert una anècdota, Zaplana al ascensor petit, entren Tardà i Puig, el Tardà amb una sortida de les seves agafa a Zaplana per l’esquena i li diu ¿como ha ido el verano, compañero?, el Zaplana, segons paraules del Puig, es va quedar blanc (que ja és dir).

dimecres, de setembre 27

Han matat la Safia

Ahir vaig llegir a La Vanguardia que els talibans han assassinat a Safia Hama Jan, la primera directora provincial dels assumptes relacionats amb els dones a Afganistan.
He fet una proposta perquè la “Comisión de la Mujer” demani un minut de silenci al Ple en memòria d’una dona que ha mort per el fet de tenir un càrrec polític.
Ja m’han dit que demanar un minut de silenci és molt excepcional (el Papa per exemple).
Ja veurem; he proposat que la proposta vingui de la Comissió, perquè si venia d’ERC, segur que deien que no.
......
Aquí al Congrés tot son somriures però sembla que la gent vagi amb ganivets a dins de la manega, i quan menys t’ho penses te’l claven per la esquena.
Ara m’acaba de trucat l’ ” intel·ligent ” Joan Herrera perquè si li ha passat el plaç de presentar esmenes a una llei i necessita l’assentiment de tots els grups, naturalment li he dit que sí, ara si fos el contrari, ja ho veuríem. Tenim memòria.
......
Perquè s’entengui com són els debats, jo no m’he quedat fins al final de la “Comisión mixta dela Mujer” ja que havia d’ anar a la mesa de Medi Ambient i a dos grups de treball sobre la Unió Europea. Abans ja he parlat amb totes les portaveus i estaven d’acord amb fer una declaració conjunta de repulsa de l’assassinat de Safia.
Ja per la tarda, a la sessió de control, la lletrada m’ha avisat que no hi ha hagut acord. Les diputades del PP s’han oposat perquè elles també volien una declaració de repulsa contra un regidor del PSOE, d’un poble crec que d’Anadalusia que va fer una broma de mal gust sexista a una regidora del PP; davant de la pregunta de la regidora d’on es trobaven uns camins per asfaltar li va dir “No vayas por ahí que te violarán”, en fi, em sembla fatal, però amb proporció al que estan passant les dones d’Afganistan, ....en fi, no cal comentaris.
He hagut de fer una sèrie de trucades, al final em sembla que els hi ha fet vergonya, i han dit que sí. No es llegirà al Ple, perquè demà a les 9 del matí no hi ha massa quòrum, es farà el proper dimarts, que ve el Ministre Caldera

dimarts, de setembre 26

La autonomia que ens cal és la de Portugal

Vida social a Madrid
Cada setmana m’arriben una dotzena d’invitacions a actes socials, si no tingués feina, ja estaria ocupada només seguint l’agenda.
Com que no és així, potser n’ he assistit a un parell en el que va de legislatura, però ahir no me’n vaig escapar ja que jo n’ era una de les protagonistes. "El Observatorio de la violencia doméstica" ens atorgava un premi a les ponents de la Llei contra la violència de gènere. Sorprèn que et donin un premi per fer la feina, però en fi els seus motius tindran.
I avui he aprofitat mig horeta per anar a la inauguració d’una exposició sobre dones científiques al "Instituto de Ciencias Naturales". Sempre em sorprèn la quantitat de cameres i periodistes que hi ha en aquest actes, i la quantitat de públic ¿qui son? ¿funcionaris en hores de feina?
I per continuar amb l’estil daurat rococó, avui el congres hi ha plenari de gala, ve el president de Portugal.
Llegeixo en el discurs del President que m’han deixta sobre l’escó que Portugal te 900 anys d’història, una de les nacions més antigues d’Europa diu.
Catalunya és més antiga, amb la diferència que ens hem d’estar barallant cada dia perqué no ens “” les competències.

dilluns, de setembre 25

Premi a les ponents de la LLei contra la violència de gènere

A la foto amb les premiades, la Montserrat Comas, presidenta dle "Observatorio contra la violencia doméstica", el ministre de Justícia, el Fiscal General de l'Estat, etc.
Preferiria que no hi haguessin tantes dones assassinades, al menys la LLei ha servit perquè se'n parli i les dones que es troben en aquesta situació se'n adonin de que no és normal ni tolerable.
Encara manca molt perquè les dones se sentin segures i s'atreveixin a denunciar.
la majoria de les dones són assassinades quan decideixen fer el pas i deixar la parella.
 Posted by Picasa

dimarts, de setembre 19

Violència sobre les dones

Després d’un altre estiu tràgic, per la quantitat de dones assassinades per les seves parelles, ha arribat el moment de tornar a parlar de la violència de gènere.
El primer dia de tornada de vacances vaig demanar una compareixença de la presidenta del observatori de la violència domèstica. Ja sabem que al llei no solucionar un problema cultural però si caldria avaluar que no està funcionant.
IU ha presentat una moció demanant que es desenvolupi la llei es a dir, que s’apliquin les mesures que estaven previstes de prevenció, d’educació, etc.
El problema es que la majoria d’aquestes competències són autonòmiques i les dones de Madrid, la Soledat Murillo no en tenia idea de que en aquest país hi han altres administracions amb unes certes competències.
De fet des de Madrid es menysprea el poder dels governs autonòmics i el resultat és una paralització.
Enganxo la meva intervenció, pels interessats.
Per cert el dilluns ens donen un premi a les ponents de la Llei, fa una mica de vergonya després de tantes dones mortes. Em volia escapolir, però ja m’han avisat que s’interpretaria molt malament.
Per a qui li interessi, afegeixo la meva intervenció

La señora BONÀS PAHISA: Gracias, señor presidente.
Cuando aprobamos en esta Cámara la Ley integral contra la violencia de género el 28 de diciembre de 2004 sabíamos que con ella no íbamos a solucionar un problema ancestral con el que llevamos décadas y que sabemos que costará mucho erradicar, pero, señorías,
tenemos que creer que es posible, tenemos que creerlo.
La Ley contra la violencia de género preveía una serie de medidas preventivas en ámbitos como el de la educación, el de la publicidad ilícita, ayudas sociales, etcétera, además de las medidas judiciales y policiales.
Según palabras de la presidenta del Observatorio contra la violencia doméstica, lo que se ha detectado desde el observatorio es que hace falta que las administraciones públicas competentes asuman un esfuerzo presupuestario importante para hacer efectivas algunas medidas que contiene la ley y que no se han podido aplicar por falta de presupuesto. Además hará falta, según palabras de dicha presidenta, hacer retoques técnico-jurídicos sin modificar la filosofía de la ley integral para que su aplicación sea mejor. Desde Esquerra Republicana hemos esperado prudentemente a que pasaran un año, dos años
para ver cómo se desarrollaba la ley. Sabíamos que dos años eran pocos para que esta ley diera el resultado más esperado, que era que no existieran más mujeres asesinadas
y que lográramos erradicar el maltrato. Sabemos que para conseguirlo hemos de cambiar fundamentalmente los patrones machistas por los que algunos hombres se creen que por el hecho de ser hombres tienen derecho a dominar a las mujeres y a decidir sobre su vida
y cuando la mujer quiere escapar de este control es cuando se producen los malos tratos.
Esperamos los informes del Observatorio estatal de la violencia de género y del Observatorio sobre violencia doméstica para sacar conclusiones, pero es evidente, sin
necesidad de tener los informes, que la ley no se ha desarrollado. La moción presentada es muy completa y prácticamente no habría que enmendarla excepto en algunos puntos que creemos necesario resaltar.

La enmienda número 1, de adición al punto g), se refiere a trabajos cualificados. El objetivo del apoyo a la inserción laboral es que la mujer sea independiente económicamente.
No sirven los trabajos precarios con sueldos precarios. Por eso la intención es que la Administración sepa que es más importante que la mujer acceda a una formación cualificada y que algún día pueda ser independiente económicamente. No es la inserción laboral en trabajos precarios y puede ser que no se consiga el objetivo de inserción laboral porque se necesitará más tiempo para su formación.
La segunda enmienda se refiere a la colaboración entre las comunidades autónomas y el Gobierno central.
Creemos más inteligente y más eficaz respetar las iniciativas ya emprendidas por las comunidades autónomas y que no vuelva a suceder lo que sucedió, que el Instituto
de la Mujer decidió instaurar números de teléfono de ayuda cuando ya existían en la comunidad autónoma, sin preguntar si ya existían y ni siquiera comunicar a las
comunidades autónomas que iba a instalar este servicio.
Se crean duplicidades y confusión. En el aspecto presupuestario las comunidades autónomas pueden consensuar la cantidad de presupuesto que se asigna a cada una,
pero no pueden diseñar los fondos presupuestarios.
Entonces sucede que comunidades autónomas que no tienen necesidad de determinados servicios, como pasó en Andalucía, se ven perjudicadas. Andalucía no necesitaba
construir más casas de acogida; tenía otros servicios que no se han visto cumplimentados. Por tanto, es muy importante que desde el Gobierno se entienda que
no se trata de repartir fondos, sino de consensuar las políticas conjuntamente.
La tercera enmienda, que es la que no se quiere aceptar, va en el mismo sentido en que la presidenta del Observatorio sobre violencia doméstica dijo que harán falta retoques técnico-jurídicos sin modificar la filosofía de la ley integral para que su aplicación fuera mejor. Nos referimos a lo que ha dicho la diputada señora García de que en el caso de que no haya denuncia, una mujer no se puede acoger a las medidas de protección. Sabemos que las denuncias son solo la punta del iceberg. Hay muchos más casos de violencia doméstica que se quedan escondidos y son los casos en los que fracasamos. Por tanto, no decimos qué modificaciones hay que hacer en la ley, pero sí que será necesario revisarla.
Señorías, vamos a apoyar esta moción. Las enmiendas que no se han aceptado las propondremos en otras iniciativas, pero la prueba del algodón será dentro de poco,
en los Presupuestos Generales del Estado.
Entonces veremos si realmente al Gobierno le importa el problema de violencia de género o si ya ha asumido su objetivo de lavar su cara, de presentarse como un Gobierno progresista, de viajar por el mundo explicando su ley integral, de conseguir el voto de las mujeres.
Señores del Grupo Socialista, señor ministro, la prueba del algodón serán los presupuestos. Esta ley sin un presupuesto consistente no se va a desarrollar, y el beneficio conseguido de imagen progresista y de imagen feminista se puede dilapidar en pocos meses.
Por tanto, vamos a apoyar la enmienda transaccional. Esperamos que el mensaje haya
llegado a quien debe de llegar. Tengan en cuenta que hay competencias exclusivas de las comunidades autónomas, y aquí no hablamos del celo competencial, sino de eficacia,
de colaboración, de no repetir servicios y de saber qué necesita realmente cada comunidad.
Muchas gracias.
El señor PRESIDENTE: Gracias, señora Bonàs.


dissabte, de setembre 16

Volem l’aeroport



Dissabte matí
Participo en la campanya de recollida de firmes per demanar el traspàs de la gestió de l’aeroport.
No calia explicar gaire, la gent sap de què va i s’han apropat a signar.
A AEENA van brindar amb xampany francès el dia que es va retallar de l’Estatut el traspàs de la gestió de l’aeroport del Prat.
Ara CiU surt a fer el paperet demanat la gestió, per mi l’Estatut era la gran oportunitat, si tots els partits catalans haguessin estat per la feina, ho haguéssim aconseguit, ara només fan comèdia.
Al menys m’ho he passat bé perquè he tingut oportunitat de parlar amb molta gent, a la foto amb un veí, antic company d’altres lluites(algunes guanyades) i que m’ha confessat que llegeix aquest blog.
Tarda , Cabrera de Mar

He visitat la platja que el port de Mataró havia fet desaparèixer, i després de moltes gestions i “negociacions “a Madrid s’ha aconseguit reposar, ara queda per arreglar unes coses com la tanca de RENFE que es veu a la foto.
Així son les coses, els diners son a Madrid i toca anar a demanar a Madrid, i Madrid està molt lluny. Si tinguéssim els calers aquí seria molt més fàcil, un altre oportunitat perduda a l’Estatut, el finançament.
Madrid continua tenint la paella per el mànec.

dimecres, de setembre 13

Visca en Tardà


Aquesta experiència del Congrés m’ha aportat moltes coses bones, estic aprenent molt, conec molta gent, però sens dubta la millor es la relació que s’ha establert entre els components del grup d’ERC, es important que ens sentim a gust, que es interessant conversar entre nosaltres, que no hi han “protas”, que si cal es dona un cop de mà, i he tingut la gran sort de conèixer de prop en Joan Tardà. Es una persona excepcional, un idealista, un home d’esquerres, un patriota i sobretot un gran amic.
Avui s’ha constituït la ponència que debatrà les esmenes al Estatut andalús, en Tardà serà el ponent d’Erc, com ja sabeu, no presenta cap esmena als Estatuts dels altres parlaments autonòmics. Però tenim moltes coses a dir, i avui el Tardà ha aprofitat la ocasió.
M’ha llegit el discurs abans de baixar a la comissió i m’ha agradat molt.
Per la tarda corria la veu pel Congrés de que avui el Tardà havia estat molt bé, un diputat del IU andalús li ha dit “ole tus guevos”,i en acabar ha anat cap a ell i li diu “muy bien, ya era hora que se dijeran estas cosas”, el Tardà li ha constestat “¿por qué no lo decías tú?
Així es la esquerra espanyola, quan es tracta de defensar la esquerra catalana es posen sota la taula. La paraula català a Espanya es quasi bé tabú.
No hi ha res a fer.
(a la foto, amb el Tardà davant d'un bus escola de amazigh)

Avui toca Estatut Balear


Erc respectem els Estatuts d’altres autonomies, així s’ha expressat Agustí Cerdà en nom del grup. Al menys en el E. Balear es respecte el nom de la llengua, encara que la portaveu del PP una mallorquina preferiria que s’anomenessin, mallorquí, eivissenc, menorquí, en fi dialectes, perquè per ella la llengua catalana es una cosa de casa endins.
Per cert en nom dels socialistes no ha parlat el Francesc Antich, ha sortit el Lopez Garrido, la veritat, no ho sé interpretar.
En acabar, un diputat socialista em diu, “bé sembla que tots fan anar la fotocopiadora, efectivament demà toca el Estatut d’Andalusia, que igual que les Balears és una nacionalitat històrica, Catalunya és només nacionalitat. Posats a guerra de noms que no volen dir gran cosa, ens han guanyat.
Andalusia, a més de que proposa la inversió de l’Estat em funció del nombre d’habitants, demana que se’ls hi pagui de cop el deute històric, per cert el Pp no ha demanat boicot al “fino” andalús. Ara que lluny sembla la situció de linx contra els catalans que es vivia a Madrid ara fa un any, però les brases cremen, només cal una espurna, que li diguin al Rubianes. S’ha arribat a dir per la caverna feixista, que “Rubianes ja te poc de gallec, de fet és català”.

(a la foto amb en Joan Lladò, de Mallorca, després del debat)

dilluns, de setembre 11

11 de setembre 2006-09-11. Parlant de ridículs

Posted by Picasa
El encara president Maragall ha dit que "és ridícul voler la independència", potser es més ridícul el paper que ha fet.
No fa gaires mesos, en privat, deia que si fos jove estaria amb ERC, el 30 de setembre va muntar una festa, (d’això sempre n’ha sabut, ja la pagaran els altres) quan ja tenia les tisores a punt per portar a Madrid.
Avui ha anat repetint que en el nou Estatut es reconeix a Catalunya com a Nació, si s’ha l’ha llegit i l’ha entès, hauria de saber que a l’article 1 diu que: Catalunya es una nacionalitat (igual que la resta de las Comunitats Autònomes, a mida que vagin reformant el seu Estatut). Això sí, en el preàmbul, fa al·lusió a que el Parlament de Catalunya ha definit de forma majoritària a Catalunya com a Nació. Ens venen a dir, “digueu el que vulgueu que no sou una Nació, nacionalitat i gràcies”.
Sr. Maragall ¿perquè és ridícul aspirar a la independència? ¿Son estúpids els maltesos i els xipriotes? ¿I els luxemburguesos? ¿I els danesos?
En fi, no calia ni fer comentaris.

A part de participar en la ofrena floral, on podeu veure a la foto uns joves, gens ridículs,(l’esperança continua) he aprofitat el dia per llegir un informe de la UE. sobre el procés de la adhesió de Turquia.
M’han cridat l’atenció, unes dades.
En el cas de la adhesió dels nous països membres, coneguts com els A8, els Estats membres van establir una salvaguarda per restringir la lliure circulació de persones. Tenien por de l’allau de immigrants de països del Est. Tres no van posar restriccions, Irlanda i el Regne Unit,(aquests dos van posar certes restriccions en beneficis socials) i Suècia sense restricció de cap tipus.
El Regne Unit després de rebre 175.000 treballadors calcula que ha tingut uns guanys nets de 500 milions de lliures.
Irlanda ha rebut 85.000 treballadors de l’Est i te una de les taxes d’atur més baixes de Europa
A Suècia, sense restricció de cap tipus, va rebre 21800 treballadors, o sigui que no va patir cap allau. En canvi els països que van posar mes restriccions Alemanya i França, tenen una situació econòmica delicada i taxes d’atur “in crescendo”.
Espanya també estava en el grup dels restrictius.
Si la ONU ha calculat que faran falta 14 milions d’emigrants en els pròxims 50 anys per compensar l’envelliment de la població occidental europea, n’hauríem de treure conclusions.

dijous, de setembre 7

Inici de sessió. ¿Soldats al Líban?

De tornada de la pausa estival comencem amb l’enviament de soldats al Líban.
Ja ho vaig demanar a la Comissió d’Exteriors, aleshores era al principi de la guerra.
Si es pogués ser més àgil s’haurien estalviat els més de 1500 morts i el milers i milers de desplaçats.
.
Avui intervindran els portaveus del grups, s’estrenarà l’Agustí en el lloc del Puigcercós.
A la tornada de vacances es comenten els canvis, L’Ana Palacio ha deixat l’escó, se’n va al Banc Mundial. La Valdecasas també ha renunciat, està malalta. A Esquerra també hi hauran canvis, el Canet i podria ser que el Puigcercós ho deixin, en el seu lloc vindrien dues noies de la JERC, tindrem la diputada més jove del Congrés.
El Rajoy ens te entretinguts, primer compara la intervenció al Líban amb la guerra de l’Irak, després entra en la seguretat de la operació, ara està més encertat.
Clar que és una operació arriscada, però ¿perquè volem un exercit? ¿per enviar els tancs a Catalunya, per conquerir illes de cabres o per ajudar a frenar les accions militars i donar peu a les negociacions.

Sabem que l’enviament de forces de la ONU no és la solució al conflicte. La solució serà només un acord negociat per totes les parts

....
El Duran i Lleida, repeteix les consignes de campanya “el nuestro es un apoyo responsable y maduro” ??, ¿els altres grups no son responsables?