Benvinguts al blogg

Recordo que molt aviat, abans de l'adolescència, m'interessava el que passava arreu. Sempre m'ha apassionat la política. Als 40 vaig decidir que tocava participar directament en la presa de decisions. He sigut regidora i portaveu a la oposició, primer com independent i més tard afiliada a ERC.

He estat diputada al Congrés, on vaig exercir de portaveu de les Comissions de Medi Ambient, Sanitat i Afers Exteriors. Més tard vaig presidir la Comissió de Medi ambient

He estat primera tinent d'Alcalde i regidora d'Hisenda i Medi Ambient de l'Ajuntament de Santa Perpètua

Fa uns anys vaig deixar la política activa, ara el blog més que un diari és un recull de opinions que m'interessen. Em servirà per tenir un recull personal de la evolucio del nostre entorn.

(per repassar quant em jubili)





Cercar en aquest blog

diumenge, d’octubre 29

Els matins del Palau

Avui he tornat a una matinal del Palau, no de concerts, com acostumava a anar-hi quan era estudiant, (eren més econòmics).
Si hi ha un lloc de Barcelona, que me’l senti més especialment meu , és el Palau de la Musica.
Les estones que he passat al Palau són insubstituïbles, he estat a varis auditoris fantàstics, a Catalunya, a Euskadi, a Espanya, a Tel Aviv, a Nova York, a Edimburgh, a Budapest, però cap l’he trobat tan especial. Suposo que ho fa la seva arquitectura que et fa sentir molt a prop dels músics i l’esplendor que li dona a tots els actes, però un esplendor allunyat de la fastuositat “imperial” que cerquen molts auditoris, on s’intenta minimitzar al espectador. Al Palau és al contrari, el públic se sent part de l’espectacle i es comunica amb els artistes de manera que en resulten vetllades inoblidables.
Aquesta matinal també serà inoblidable.
El míting de final de campanya ha estat vibrant, amb moments molt emocionants, en Josep-Lluis Carod-Rovira, ha demostrat una vegada més les seves dots d’orador, en Pere Vigo ha fet molt bon discurs, en Puigcercós ha estat directe e irònic com ja hi estem acostumats, però el que m’ha emocionat ha estat la unió de la gent en la afirmació del projecte d’ERC cap un catalanisme nou, o hi cap tothom, en la voluntat de construir i transformar aquest país que en diem Catalunya, en la afirmació de la perseverança en la nostra idea de ser dones i homes plenament lliures, amb el dret a decidir quin país volem. Ha estat un crit unànime.
Quan vaig tornat a Catalunya, i vaig començar a estudiar el mapa polític, no em podia identificar amb cap projecte que renunciés a la independència de Catalunya. Només quedava ERC, era la època de la Rahola i el Colom, però en feia angúnia que derivés cap a postulats etnicistes i excloents. Vaig decidir que no em podia quedar a fora, havia d’entrar-hi i des de dins influir perquè derivés cap un procés d’alliberament, obert, integrador, del que tothom se’n podés sentir part, els que hem nascut aquí i els que no.
Avui, he vist que no em vaig equivocar.
Anem bé.

dijous, d’octubre 26

Esmenes als pressupostos Generals de l’Estat 2007

Aquest any, el debat els pressupostos queda apagat per la campanya electoral, i les coses han canviat totalment a Madrid.
Durant dos anys hem donat suport al govern Zapatero, de fet un vot de confiança, perquè volíem que l’Estatut arribés a bon port. Vist el que ha passat, que la paraula del Zapatero val ben poca cosa, tot i que preferim un govern del PSOE al del PP, per tant no farem campanya de desgast, però sí que ens sentim més deslligats i aquest any ja varem votar en contra dels pGE2007, i ara toca les esmenes parcials.
Hem presentat 534 esmenes parcials als pressupostos Generals de l’Estat, en total prop de 1000 milions d’euros que són els que manquen per complir amb la disposició addicional tercera de l’Estatut, disposició que preveu una inversió del l’Estat igual a la aportació de Catalunya al PIB estatal.
Hem reclamat el traspàs a la Generalitat del servei ferroviari de rodalies de RENFE, ara bé amb l’assumpció per part de l’Estat de les deficiències estructurals i d’equip que pateix la xarxa, per això demanem que el traspàs es faci amb la garantia de finançament d’una sèrie d’inversions concretes.
Entre altres, sol·licitem la creació de noves línies, connexions, renovació d’estacions, creació d’intercanviadors i adquisició d’unitat mòbils pel valor de 600 milions d’euros.
Hem plantejat també un fons de rescat de peatges que augmenta en 200 milions la transferència prevista per la Generalitat.
Hem plantejat que, dins del primer trimestre de cada any, la Intervenció General de la Administració de l’Estat publiqui una memòria de la inversió i la despesa pública territorialitzada de la Administració General de l’Estat i dels organismes autònoms.

D’aquests prop de 1000 milions , la meitat es destinarien a infrastructures, 203 a Sanitat, 116 a Medi Ambient, 30 a Polítiques socials, 24 a investigació, 18 a projectes culturals y 1 a turisme. 600 anirien a la província de Barcelona, 188 a Lleida, 102 a Girona i 39 Tarragona.


En un altra esmena reclamem que les membres de la Casa Reial presentin una relació “detallada” dels bens que formen part del seu patrimoni i de les activitats econòmiques que efectuen , igual que els alts càrrecs del Govern i de la Administració General de l’Estat.

En immigració hem demanat un augment de 100 milions del fons d’atenció als immigrants. En matèria de immigració també, un complement específic pels ajuntaments de 21 milions.

ERC també hem presentat quatre esmenes en las que reclamem fons addicionals per la detecció precoç de les situacions de violència de gènere, per la millora dels mitjans telemàtics de protecció de les víctimes, per la formació contra aquesta problemàtica i per finançar l’accés a l’habitatge de compra o de lloguer a les dones sobre les que s’hagi acordat mesures judicials de protecció.
En aquestes esmenes hem plantejat que les comunitats autònomes tinguin accés als fons per finançar l els programes i protocols de detecció precoç de la violència de gènere a l’àmbit sanitari, policiac i educatiu que estan o haurien d’estar desenvolupant.

En un altre àmbit també hem introduït una esmena per la creació d’un fons de garantia d’aliments destinat a dones divorciades amb menors al seu càrrec, tal com estava previst en la reforma de la Llei del Divorci, sense que s’hagi fet res fins ara.
Segurament que aquestes esmenes s’aprovarien si els grups catalans hi votessin a favor.
Després quedarà per veure si el Govern Central compleix, recordem el fons de rescat de peatges del 2006 de 80 milions, que tenia que rescatar el peatge de Mollet i del que no se n’ha sabut res més.

dimarts, d’octubre 24

Coses de "certes" dones

Acabo de parlar amb la diputada del grup socilaista que porta la “Ley reguladora de la rectificación registral de la mención relativa al sexo de las personas”.
Aquest nom tan llarg és refereix la llei que permetrà que les persones que s’identifiquen amb el sexe contrari al que s’els hi ha assignat es puguin canviar el sexe del DNI sense necessitat de operar-se.
La majoria dels grups, tret el PP, recolzemaquesta reforma legal que ara està en debat.
Formem part de la ponència, entre altres, la diputada socialista Carmen Montón, , jo per Erc i la Isaura Navarro per IU.
Tant Erc, el Mixte com IU portem esmenes molt similars, provinents de les associacions de transsexuals.
El dia de la ponència jo tenia a la mateixa hora la Comissió d’Exteriors on es va debatre la meva proposta sobre TXetxènia, com que sabia que arribaria tard ja vaig avisar a la Carmen Montón amb qui tinc bona relació.
En principi no hi hauria problema perquè les esmenes eren presentades casi idèntiques per tres grups.
Ara acabo de parlar per telèfon amb ella perquè insisteixi al Ministeri sobre les esmenes que no han entrat, especialment la que afecta als menors i m’ha explicat el que va passar a la ponència mentre jo no hi era.
Arriba la Miss Isaura, també tard, se la va esperar, i quan arriba diu comencem i es nega a esperar que jo arribi, i el primer que fa es votar contra les meves esmenes encara que eren molt semblants a les seves. Sort que només va votar el PP amb ella i no van tenir quòrum sinó haguessin caigut.
¿Perquè ho va fer’?
Això ho deixo per els psicòlegs, no voldria que la resposta fos allò de “coses de dones”.

Coses de Dones

No hi han reunions més estimulants que les de dones.
Avui, un acte de presentació de programa de Polítiques de dones, que en altres àmbits solen ser bastant protocol·laris, s’ha convertit en un acte interessant.
.
Quan ens trobem dones sempre hi ha debat i pluja d’idees.
La meva vida repartida entre Catalunya i Espanya no em deixa massa temps per anar a actes. Els de Madrid no em tiren massa. A les associacions de dones espanyoles, per molt d’esquerres que es diguin, sempre els hi acaba sortint la vena centralista i com que no vull entrar en discussions estèrils acabo fugint d’estudi.
Però a Catalunya quan tinc la ocasió d’assistir a un acte organitzat per dones, sempre m’ho passo bé. Així a una petita inauguració d’una exposició a la Casa Bonnemaison va ser interessant i l’acte d’avui també.
Han sortit reflexions al voltant de la Llei del dependència, que les hem de considerar, sobre les famílies monoparentals i més n’hi haguessin hagut si el temps ho hagués permès.
Al vespre a la secció local d’ERC hem parlat també de com fer Polítiques municipals que empenyin la igualtat d’oportunitats entre homes i dones.
Es el gran debat del nostre segle i és el moment d’actuar. Totes les dones hi podem contribuir, de totes les edats i formacions, i no oblidem les immigrants, constitueixen un gran potencial humà i són les formadores d’una nova generació de catalans, les Polítiques d’integració han de ser pensades amb elles.

dissabte, d’octubre 21

Governar bé, menys el 3%

He estat bastants dies fora de Catalunya, i he desembarcat en plena campanya.
Trobo els carrers ja plens de propaganda, destaca CiU, sembla que estan cremant tots els cartutxos i que algú ja els hi cobrarà si arriben a governar.
He anat al metro i m’han fet esgarrifances la propaganda de CiU, ratlla la xenofòbia ¿què volen dir que només ells estimen Catalunya?
Jo a dota de la frase governar bé hi posaria bon govern - 3%.
També m’ha sorprès la quantitat de bestieses que poden inventar els assessors del Mas, que si descomptes a qui sàpiga anglès (en lloc de proposar més classes d’anglès a l’escola pública volen que els fills dels rics que ja van a bones escoles paguin menys impostos), ara un carnet per punts als bons immigrants, ¿els hi faran cantar els segadors per poder rebre beques de menjadors? ¿s’hauran de saber la llegenda de Guifré el Pilós per poder entrar al CAP? Ja em veig fer un curs accelerat d’història catalana, ¿o només ho exigiran als nascuts fora de Catalunya?
Estan ben sonats, el que em sorprèn i al mateix temps m’esglaia és que el Mas repeteixi les rucades dels seus assessors, em porta a pensar que és tan ruc com ells, o més.
!pobra Catalunya si ens arriba a governar!

dimecres, d’octubre 18

El Congrés condemna l'assassinat d' Anna Politkosvkaya

He portat a la Comissió d’afers Exteriors una proposta que s’ha aprovat per unanimitat, el PP també ha proposat la condemna del assassinat d’Anna Politkovskaya, en principi el PSOE no volia condemnar, però s’ha trobat sol i ha cedit.
De fet del PP ho portava el Jesús López-Medel que es un “outsider” dins del seu partit, l’únic que va votar en contra de la guerra de l’Irak. L’ Emilio el conec perquè ens hem trobat en missions d’observació, és una persona molt creient , i que intenta viure segons les seves creences. Això el fa distanciar-se moltes vegades de les posicions del seu partit.
Enganxo el text que s’ha aprovat.


El Congreso de los Diputados muestra su enorme preocupación y condena
todas las violaciones de los derechos humanos y de la libertad de
expresión y de prensa que se producen entorno al conflicto en Chechenia.
Asimismo, el Congreso de los Diputados condena el asesinato de la
periodista Anna Politkovskaya, significada por la denuncia de estas
violaciones, la muerte de todos aquellos periodistas, como Anatoli
Voronin, que han perdido la vida realizando labores de información sobre
el conflicto chechenio, y se insta al gobierno español a:
1. Plantear ante todos los organismos internacionales pertinentes la
necesidad de que la comunidad internacional, y en particular la
UE, insista a la Federación Rusa sobre la adopción de medidas de
prevención e investigación de toda violación de los derechos
humanos en Chechenia y la comparecencia ante la justicia de todos
aquellos que atentan contra tales derechos. En este sentido, se
considera un paso positivo la invitación de las autoridades rusas
al relator de las Naciones Unidas sobre la Tortura y su
disposición a grabar los interrogatorios en los centros de
detención de Chechenia como ha sugerido la Alta comisionada de
Naciones Unidas para los Derechos Humanos.
2. Insistir ante la UE en la necesidad de una mayor implicación
europea en la búsqueda de una solución pacífica al conflicto
checheno, a través del diálogo institucionalizado entre la UE y la
Federación rusa, ofreciendo la mediación de la UE en dicho
proceso, tal y como sugiere el Parlamento Europeo
3. Proponer a los organismos europeos a que insten a las autoridades
de la Federación Rusa a llevar a cabo una investigación
independiente e internacional del asesinato de la periodista Anna
Politkovskaya, que permita el total esclarecimiento de esta muerte
4. Trasladar el presente acuerdo al Parlamento Europeo, Consejo de
Europa y Organización para la Seguridad y Cooperación en Europa (OSCE)

dilluns, d’octubre 16

Reunió amb Alberto Acosta

Avui abans de tornar cap Espanya per arribar a temps al Ple, hem tingut la darrera reunió,. Ha vingut a esmorzar Albert Acosta, el possible ministre d’Energia si Rafael Correa guanya a la segona volta.
Encara que guanyés Novoa, no va treure més del 40%, el que obliga a una segona volta, i si pensem que Correa no era conegut, tot és possible.
Correa se l’alinea amb Hugo Chavez i Evo Morales. Després de parlar més d’un hora amb Acosta, cec que no s’ha de simplificar-
La proposta de Correa, segons Acosta, no és anul·lar el sistema democràtic de partits sinó fer una reforma profunda, també econòmicament, tenen idees interessants i no pretenen crear un daltabaix al país.
Ens en porten una impressió molt més favorable que la que ens van donar els de la seva formació el dia abans de les eleccions.
És molt probable que guanyi, si moderar el seu discurs per guanyar el centre.
Hem fet un informe recomanant que per la segona volta, es reforci el sistema i que per aclarir els dubtes que s’auditorii el software electoral.

diumenge, d’octubre 15

Jornada electoral equatoriana


a punt per observar
paradetes de menjar davant les col·legis electorals
les paparetes per les legislatives amb les fotos desl candidats
gentada cap a votar


Coses curioses, mentre estan muntant les taules es fa una paus per hissar la bandera i cantar l’himne. Només m0imaginaba què passaria a Catalunya si dessin cantar els segadors als membres de les taules electorals.
Son quarta eleccions a la vegada, són eleccions amb llistes obertes, hi ha les dues opcions votar en planxa,( a tota la llista) o anar picant diputats de les altres llistes. Les, amb les fotos dels candidats, paperetes són enormes.
L’espai per votar és molt petit, i com que el vot es obligatori, es creen grans aglomeracions que els soldats es dediquen a controlar. Els equatorians, són gent tranquil·la, no es posen nerviosos, i ja que han de votar, converteixen el dia en una gran festa, les famílies es reuneixen per menjar, i pels carrers esta ple de paradetes on venen menjar.
El llistat del padró electoral està digital·litzat, i un 10% dels votants hi tenen la foto.
Això ho hauríem de copiar, s’eviten molts errors. A Perú tots els votants estaven digital·litzats.
Hem estat atents a veure les possibilitats de frau, en el procés de votar no crec que n’hi hagi hagut, en el recompte, tampoc. Encara que hi han irregularitats, en part perquè els apoderats dels partits estan absents o no saben massa quina és la seva funció.

dissabte, d’octubre 14

Immersió en política equatoriana

a Quito, a 2800 m.
Hem dedicat dos dies a escoltar als diferents partits polítics, als estaments del país i a moviments socials.
A Equador hi ha un règim presidencialista, però el Congrés pot fer fora el president sense gaires dificultats.
L’exèrcit té un gran protagonisme, és l’estament en qui més confia la ciutadania, per altra part la separació del poder judicial i executiu no està suficientment clara, això provoca la desconfiança .
El Congrés està molt desprestigiat, avui s’ha publicat una llistat de diputats i diputades amb acusacions de corrupció i que es tornen a presentar.
Es freqüent que diputats votin lleis segons interessos privats, jo els hi he dit que a Espanya passa el mateix, ara bé, es manté en secret, el que passa que la premsa espanyola és més dependent que a l’Equador. El problema és que a l’Equador, segons confessen els mateixos diputats ni es prenen la molèstia de llegir les lleis.
Dels candidats, el favorit és Rafel Correa, es presenta sense partit, i diu que vol dissoldre el Parlament i canviar la constitució. ¿Què passarà mentre, i quin nou ordre vol imposar? Ell no ha vingut a la reunió, ha enviat l’aspirant a vice-president i un grupet d’assessors. Tots molt excitats, han anunciat que són ells els que han demanat una missió d’observació electoral perquè temen el frau. Insisteixen que el frau es pot produir quan es bolquin les dades al ordenador, si el software està manipulat. Insisteixen que s’ha de fer una auditoria.

L’altra candidat amb més possibilitats és l’Alvaro Novoa, tampoc ha vingut, he vist les fotos de campanya, és molt curiós, s’agenolla a resar i reparteix cadires de rodes en els mítings. Un populista en tota regla, vaja. Sembla que recull els vots entre la gent més pobra i menys preparada.
La única dona , és del PSC, no el de Catalunya, sinó el partit social demòcrata, el dels rics. Sembla una “barbi”, no crec que la dona equatoriana s’identifiqui molt amb ella.
Han estat dos dies molt intensos però apassionants.
Una ONG del País Valencià pròxima a IU, han muntat un “sidral”, volien que nosaltres exigíssim una auditoria. Jo, la veritat m’ha semblat una actitud colonialista, arriben quatre espanyols i es posen a dir que els equatorians no saben fer eleccions, m’hi he oposat a risc de que els ong’s m’assassinin per l’esquena. La Begoña també ha coincidit amb mi, la Fatima dubtava però també ha optat per la prudència.
Segurament degut a que els catalans coneixem la supèrbia espanyola, que quan vaig per Sud-Amèrica, entenc coses que als espanyols se’ls hi escapen, per exemple que és natural que hi hagi un ressentiment cap Espanya. Als espanyols els hi costa d’entendre, tan fa que siguin de dretes o que es creguin d’esquerres.

dimecres, d’octubre 11

¿Frau electoral a Equador?

Ahir vaig rebre una trucada del Ministeri d’Exteriors, ha arribar una sol·licitud al Ministre de part de la oposició a Equador d’enviar una missió d’observació electoral ja que tenen sospites de que es prepara un frau.
Una missió electoral de curta durada no pot denunciar un frau perquè no tindrà proves però si pot rebre una impressió de la seguretat del procediment.
Així que les persones habituals que formem part de les missions ens han demanat que fem un esforç per anar-hi.
Ës un esforç perquè al Congrés hi ha molta feina, el govern està lleis sense parar i tenim ja el debat del pressupost a punt de caure.
Com que ja hi tinc pràctica ,em preparo per passar un cap de setmana al Equador.

dimarts, d’octubre 10

Xexènia, Pena de Mort, Desarmament Nuclear.


Tres temes sobre els que he estat donant voltes, sobre l’abolició de la Pena de Mort, finalment he fet una proposta amb l’ajuda del Ramon Soldàn, un assessor de Santa Coloma de Gramanet, i està registrada, ¿què farà el govern?
Sobre el Desarmament Nuclear, quan es va discutir a les Nacions Unides, ja vaig entrar la proposta, la veritat si USA no comença no acabarem mai, I mentre hi hagin armes nuclears la humanitat està en perill. Un altra motiu per rebutjar la Energia nuclear, és per la gran quantitat de residus que generen les centrals, només tenen una utilitat, armament.

Xexènia, la pobra Xexènia, ¿qui s’atreveix a insinuar res a Putin? Però ara si que després de l’assassinat d’Anna Politkoskaya, no podem estar més callats, tenia una proposta preparada de fa temps, que per cert no va interessar massa a la premsa, la setmana vinent es debatrà a la Comissió d’Exteriors.
a la foto Anna Politkoskaya, un record i la meva admiració

Proposició No de Llei sobre Xexènia

En una resolución del 16 de enero del presente año, el Parlamento Europeo ha mostrado su preocupación por la situación de Chechenia, ya que en dicha República “se siguen produciendo graves violaciones de los derechos humanos como asesinatos, desapariciones forzosas, torturas, tomas de rehenes y detenciones arbitrarias” que además “quedan en gran medida impunes”. Ante tal situación, el Parlamento Europeo reclama del Consejo y los Estados miembros un mayor esfuerzo e insistencia para buscar vías de solución a tal situación.

Así, respondiendo al llamamiento del Parlamento Europeo y a los efectuados por las principales organizaciones de derechos humanos (tanto rusas como internacionales y, entre ellas, Amnistía Internacional y Human Rights Watch), se presenta la siguiente

PROPOSICIÓN NO DE LEY

El Congreso de los Diputados muestra su preocupación y condena todas las violaciones de los derechos humanos que se producen en Chechenia, e insta al gobierno español a:

Plantear ante todos los organismos internacionales pertinentes la necesidad de que la comunidad internacional, y en particular la UE, insista a la Federación Rusa sobre la adopción de medidas de prevención e investigación de toda violación de los derechos humanos en Chechenia y la comparecencia ante la justicia de todos aquellos que atentan contra tales derechos, y que, en caso de incumplimiento de estas medidas, se promueva –tal y como demanda el Parlamento Europeo- la creación de un tribunal internacional mixto ad hoc para Chechenia encargado de juzgar a quienes hayan perpetuado crímenes de guerra y crímenes contra la humanidad en la República de Chechenia.

Insistir ante la UE en la necesidad de una mayor implicación europea en la búsqueda de una solución pacífica al conflicto checheno, ofreciendo la mediación de la UE en dicho proceso, tal y como sugiere el Parlamento Europeo.

Proposició no de llei, sobre la abolició de la pena de Mort

Según los informes de Amnistía Internacional de casos conocidos –en la realidad son más-, “en el año 2005, fueron ejecutadas al menos 2.148 personas en 22 países, y al menos 5.186 personas fueron condenadas a muerte en 53 países”. El 94% de estas ejecuciones se llevaron a cabo en 4 países: China, Irán, Arabia Saudí y Estados Unidos. Asimismo, se estima que actualmente hay alrededor de 20.000 personas en el mundo esperando la ejecución de su condena a muerte (entre ellas, dos con nacionalidad del Estado español: Pablo Ibar y Nabil Manakli).

La pena de muerte es el mayor atentado contra los derechos humanos individuales, y es una vergüenza para la Humanidad que en el siglo XXI todavía se practique o se reconozca en la legislación. Y sobre todo, cuando afecta a menores de edad.

El Estado español, comprometido con la abolición de la pena de muerte a nivel mundial, debe aumentar los esfuerzos en pro de tal compromiso, y especialmente en las relaciones bilaterales con aquellos países con quién tiene mayor relación histórica, cultural, comercial o de cooperación. En este sentido, debe ejercer una labor diplomática para conseguir la moratoria en las ejecuciones de aquellos países retencionistas de la pena de muerte (p.e. Cuba, Guinea Ecuatorial), para que aquellos que son abolicionistas de hecho adapten su legislación a esta realidad (p.e. Marruecos, Rusia), para que los que mantienen esta pena para casos excepcionales pasen a ser plenamente abolicionistas (p.e. Bolivia, Chile), y para que aquellos que pretenden reinstaurar las condenas o aumentar los casos, se retracten de esta voluntad (p.e, Perú).

Finalmente, el Estado español debería plantear ante las instituciones internacionales oportunas, la intensificación de las medidas para la moratoria de ejecuciones en los cuatro países que más la practican y en aquellos que la aplican a personas menores de edad o que cometieron el delito cuando lo eran.

Es por todo ello que se presenta la siguiente


PROPOSICIÓN NO DE LEY

El Congreso de los Diputados insta al gobierno español a:

1- Proponer ante las instancias internacionales oportunas, la adopción de medidas sancionadoras para aquellos países que mantienen la pena de muerte para menores de edad o para aquellas personas que lo eran cuando cometieron el delito

2- Proponer ante las instancias internacionales oportunas, el estudio de las medidas activas y, en su caso, coercitivas necesarias para conseguir la moratoria de ejecuciones en aquellos países que actualmente las llevan a cabo

3- Realizar los trabajos diplomáticos oportunos para instar a aquellos países con quien el Estado español tiene fluidas relaciones y que mantienen en su legislación la pena de muerte y la ejecutan a que lleven a cabo una moratoria de las ejecuciones, como primer paso en el camino hacia abolición definitiva la pena de muerte.

4- Realizar los trabajos diplomáticos oportunos para instar a aquellos países con quien el Estado español tiene fluidas relaciones y que mantienen en su legislación la pena de muerte pero no la ejecutan a que modifiquen sus respectivas legislaciones para la abolición definitiva de esta pena

5- Realizar los trabajos diplomáticos oportunos para instar a aquellos países con quien el Estado español tiene fluidas relaciones y que mantienen en su legislación la pena de muerte para casos excepcionales como los tiempos de guerra a que modifiquen sus respectivas legislaciones para la abolición definitiva de esta pena

6- Aumentar la cooperación con aquellos países referidos en los tres puntos anteriores que avancen en el camino de la abolición de la pena de muerte, en detrimento de la cooperación con los gobiernos que la siguen manteniendo o pretenden reinstaurarla

pels que se sentin impotents aneu a www.CeasefireCampaign.org













dissabte, d’octubre 7

Llengua de signes catalana

Fins fa poc no sabia que existia una llengua de signes catalana. Ho vaig saber quan el govern d’Espanya va entrar un projecte de llei per normalitzar la llengua de signes espanyola.
Immediatament les associacions de sords de Catalunya es van mobilitzar per aprofitar al ocasió i normalitzar la catalana.
Tinc els meus dubtes que s’aconsegueixi. CiU ja diu i PSC ( amb la boca petita)que és competència de Catalunya, efectivament, ho haguessin pogut fer quan estaven governant, fer una llei que reconegués i protegís la llengua de signes catalana.
No s’ha fet rés, i si no la introduïm ara en la Llei espanyola, senzillament desapareixerà.
Avui he anant en lloc del Tardà, que no podia, a una taula rodona dins dels actes organitzats al Fòrum en ocasió del dia mundial dels sords.
Per cert , !què lleig que és el Fòrum!, es veu brut i abandonat. Sort que està davant de la mar, i compensa tan de ciment.

divendres, d’octubre 6

L’exemple del que no ha de ser la política

La política es l’activitat per la que ens ocupem de les coses públiques, del bé comú, així ho veig jo , la realitat es que moltes vegades, la política consisteix en “ a veure quant de poder tinc i com el conservo”. Aquesta és la política que hem patit a Catalunya, i és mereixen una consideració especialment CiU per lo bé que ho han fet i ho han sabut vendre, gràcies també als xecs que van repartint entre els mitjans de comunicació, tot sigui dit.
Avui s’ha aprovat una de les lleis més importants de la legislatura, sinò la més important. La llei de l’autonomia personal.
Es reconeix el dret a que quan una persona no pot ser autònoma, l’Estat se’n faci solidari. Fins ara era una caritat, quant hi havien diners se’n donaven, si no n’hi havia t’aguantaves. No cal dir que es repartien a criteri del qui manava, que a Catalunya, CiU ho feia a discreció dels Ajuntaments a on manava, l’Anna Simó es va trobar sense cap planificació ni tan sols un mapa de les necessitats socials de Catalunya, es treballava sobre la marxa, quan algú demanava si era dels “seus” rebia sinó s'esperava.
Aquesta Llei reconeix el treball de les persones cuidadores, principalment dones que han de deixar la feina per tenir cura d’ un parent discapacitat, ara cotitzaran a la Seguretat Social i tindran un sou.
La importància d’aquesta Llei es tan com la Llei de Sanitat que va fer el malaurat Ernest Lluch.
Del nostre grup l’ha negociada el Joan Tardà, amb tot el ímpetu que li es característic, li ha dedicat moltes hores i ha fet que les “esquerres” vagin unides en aquest tema cabdal de la legislatura.
El més trist és el paper que ha fet CiU en les mans de Duran i Lleida.
Aquí va el sainet, que no he escrit jo però el subscric.

"El Dioni de la Franja ha estat víctima de la seva pròpia estratègia i a l’equip de campanya d’Artur Mas no s’ha paït gens bé perquè ho han interpretat com una nova maniobra del líder unionista per entorpir el camí de Mas cap a la presidència de la Generalitat. Ens expliquem. Els fets es remunten al passat 12 de juny, en la darrera setmana de campanya pel referèndum de l’Estatut i al bell mig de l'acarnissament contra Esquerra Republicana per dir NO a l’Estatut de la Moncloa.Aquell dilluns el diputat convergent Carles Campuzano -patriota de solvència contrastada, tot sigui dit- va desplaçar-se fins a Madrid per signar un principi d’acord amb el Ministeri de Treball i Afers socials pel qual CiU donava el seu suport a la Llei d’atenció a la dependència que universalitzarà l’atenció a la gent gran i totes les persones amb algun tipus de minusvalia. Segons els experts, es tracta de la llei de major recorregut social des de la universalització de la Sanitat. Abans d’aquest frustrat acostament de CiU a la llei, aquesta ja venia negociada amb Esquerra, Inicitiava i el Departament de Benestar i Família de la Generalitat que encara estava llavors en mans dels republicans.Però cap a les 11 de la nit d’aquell 12 de juny, quan Campuzano anava a donar el Sí definitiu, el portaveu de CiU a Madrid, Josep Antoni Duran i Lleida, va posar una condició: que l’endemà el Ministre Caldera i ell es feien una foto per escenificar el principi d’acord. Caldera, considerat un dels ministres més d’esquerres del gabinet de Zapatero, va dir que si Duran volia foto la tindria però al seu costat hi serien els negociadors d’Esquerra Republicana i Iniciativa. El líder de la democràcia cristiana del sud d'Europa occidental va muntar en còlera i li va dir a crits via telefònica a Caldera que ell no es feia una foto amb els diputats Joan Tardà (ERC) i Carme Garcia (ICV) segons expliquen al mateix ministeri i tal i com van publicar els dos diaris de major difusió a Catalunya, El Periódico i La Vanguardia. L’enrabiada va ser tal que l’endemà, la mateixa llei a què anaven a dir que sí, la van titllar de ‘regressiva i invasora de competències de la Generalitat’ i van anunciar la seva esmena a la totalitat. Un gran exercici de coherència, si senyor.Duran i Convergència Democràtica van pensar que hi hauria ocasió més endavant per sumar-se a la llei si trobaven l'excusa per vendre que havien aconseguit incorporar alguna novetat -que no vol dir millora- al text legislatiu. Però han anat passant els mesos i davant la imminència de les eleccions catalanes, CiU va optar finalment per tensar la corda i anar fins al final en contra d’aquesta llei. De fet però els mateixos diputats convergents al Parlament espanyol reconeixen en privat que no comptaven amb que tothom anés donant suport a la llei: el Bloc Nacionalista Gallec, Eusko Alkartasuna o Coalició Canària també han entrat, un fet que ha desmuntat l’argumentació convergent que la llei va en contra de les competències de les autonomies. Només el PNB –i per motius diferents als de CiU- s’ha mantingut contrari a la llei. Fins i tot el PP va haver de reconèixer que la norma suposa un fort avenç en quant a drets dels ciutadans i va retirar la seva oposició al text.La setmana passada, en veure perduda la batalla i que CiU es quedaria aïlada, el comitè de campanya va encarregar al diputat Carles Campuzano que obrís una via de contacte amb el PSOE i el ministeri per tal d’escenificar un aterratge de CiU a la llei. Aquestes gestions no van ser comunicades a Duran que se’n va assabentar a través del PSOE i a cinc mil quilòmetres de distància, mentre portava a terme un dels seus habituals tours diplomàtics -en representació de què o de qui ningú ho sap- per l’Amèrica llatina. L’encabronament va anar a més i Duran va ordenar als diputats unionistes a Madrid -Sànchez Llibre, Guinart i Pere Grau- que estiguessin a l’aguait i avortessin qualsevol operació d’apropament a la llei.La tensió ha anat a més perquè després de tot el que han dit contra la llei, ara no poden donar-hi un suport gratuït i a CDC són conscients que és fatal pels seus interessos electorals quedar-se com a única opositora a la llei estrella de la legislatura que es calcula que beneficiarà més de 300.000 catalans. De moment, Madí ja ha deixat de distribuir un argumentari contrari a la llei que va fer córrer la setmana passada entre els opinadors i radiopredicadors més acèrrims a Convergència. Avui mateix a l’Avui -on si no- un integrant de segona fila de la brunete mediàtica convergent, Jordi Graupera i Garcia-Milà, reprodueix en un article la pràctica totalitat de l’argumentari repartit pel cap de campanya d’Artur Mas que s’ha entestat en titllar la llei de ‘LOAPA social’."

Tot plegat molt trist, això no és fer política, i Catalunya es mereix un altra cosa
!Que no tornin!

dilluns, d’octubre 2

Resaca electoral

(les plaques no són dels veïns del edifici, son dels veïns que hi van morir)

Compartim la “resaca” electoral amb el redactor de diari “Slobodna Bosna”, l’ambaixador espanyol entra molt content dient que són els millors resultats, perquè ha guanyat la presidència musulmana el Haris Silajdzik, que es proclama multietnic.
Els periodistes que ens acompanyen no estan yan contents, al contrari són molt pessimistes. El discurs de Silajdzik en campanya per la reunificació ha creat anticossos a la república autònoma dels serbis i han accentuat la seva posició per el referèndum i la escissió. Els croats també s’han enrocat.
Haris també s’oposa a la reforma de la Constitució, per el que no creuen que els país avanci i per tantpot ser que es compliqui la entrada a la UE.
El bri d’esperança és la pujada del partit socialista, gràcies al vot jove, i d’altres petits partits multiétnics també de gent jove.
Avui pràcticament no hi han matrimonis mixtes, Bosnia està clarament divida, ara bé la gent jove no vol sentir parlar del passat i vol mirar cap el futur, i somia en un país com abans de la guerra, un Sarjevo multiétnic, on quan arribaba Nadal felicitaven als amics cristians i quan arribava la Pasqua ortodoxa felicitaven als ortodoxos, per la Pasqua jueva als jueus i pel Ramadan als musulmans. ¿no es la imatge de la Europa ideal?

record de Barcelona a Sarajevo

diumenge, d’octubre 1

Dia electoral





(imatge de l'estat actual d'un dels baris de Sarajevo)




Les eleccions son complicades, ja que són quatre i les llistes son obertes. S’han d’omplir 4 fulls, Hi han persones que tarden 30 minuts. La gent s’espera pacientment. Tot es produeix amb ordre i serietat. Les cues es fan en silenci i no hi han mostres d’impaciència. Ni quan acompanyem a la nostra intèrpret a votar al seu barri i passa davant de tothom.
El seu barri va ser un dels més castigats de Sarajevo, el seu pis va ser ocupat per un serbi que no se'n volia anar. Al final el van poder treure gràcies a una ordre per la que els policies que havien ocupat pisos si no els deixaven perdien la feina, es veu que no era l’únic. Aleshores el serbi volia que li paguessin per marxar, ja que havia fet reformes, (imaginar que et bombardegin la casa, te la ocupin i després et facin pagar les destrosses,) com que s’hi van negar es va endur tot el que va poder, fins i tot la porta.
Barcelona ha ajudat a reconstruir el barri però encara es veu molta destrossa.

(La bonica ciutat de Gorazde, a la dreta sota el pont, la pasarel·la que van construir per evitar els franctiradors)

(amb el bon alclade de Gorazde, que lluita per fer.ne una ciutat prospera i acollidora)
Hem anat a Gorazde, es una mena de illa en mig de la República Szrbka. Pel camí es fan canvis de policia,. Em comentaven que un dels problemes de Bòsnia és que des de Sérbia a través de la República Srzbka es fa tràfic de vaques malaltes i de dones russes per treballar en transaccions sexuals.
L’alcalde de Gorazdne intenta treballar i cooperar amb els pobles veïns servis i ho està fent bé.
Hem dinat junts i m’ha explicat els projectes que té de promoció turística i d’activació industrial. Els hi desitjo sort.
(la filla del Karadzik a Pale, entrevistant a l'embaixador espanyol)
De tornada em parat a Pale, un enclavament serbi,hi havia una periodista, la filla del buscat Karadzik, també és la presidenta de la Creu Roja. No li hem preguntat on era el seu pare.