El 30 de setembre, el Parlament de Catalunya va aprovar un nou Estatut . Un Estatut que havia de significar una nova relació amb l’Estat de respecte , i que ens permetés disposar del finançament suficient per construir un país endreçat i una societat més justa i equilibrada.
Aquella mostra de força, d’unitat, es va esberlar quan el Sr. Mas va pactar pel seu compte un altra Estatut.
CiU no s’ha pogut estar de fer el que ha fet sempre, posar en venda els drets dels catalans i catalanes, per tal de tocar poder. Ha demostrat una altra ser més un grup d’interessos que un partit amb ideología, ¿què defensava el Sr. Mas, els interessos de la societat catalana, o seguia ordres d’alguns empresaris?
Diem en català, ”qui paga mana”, ¿qui paga Convergència? Seguiu el fil i entendreu el perquè de tot plegat, que és molt trist i miserable.
El Sr. Mas, diu ara que l’Estatut era inassolible per el govern espanyol, si ja ho sabia perquè va estar insistint “que l’Estatut no era prou ambiciós, que calia el concert econòmic !!”, ara s’ha conformat amb una pujada de l’ IRPF que ens la poden descomptar del fons de suficiència, a més reconeix que potser hi sortirem perdent, però que l’Estat “ha promès “ que invertirà més a Catalunya. Les promeses de l’Estat ja les coneixem, i també el nivell d’execució de les inversions.
Del PSC, per altra banda, diuen “que ja pensaven corregir l’Estatut a Madrid”.
Així el 30 de setembre, va ser una gran farsa, amb uns grans actors.
Erc, vam dir que no era el nostra Estatut, però acceptàvem la voluntat de la majoria. Ara no podem acceptar el que s’ha pactat a Madrid entre Mas i Zapatero ( que ha perdut la seva credibilitat per sempre) ja que és una gran estafa. Mes competències sense finançament, no gràcies. Ja coneixem allò de, “És competència vostra, ja us ho fareu”. Ens surt molt car estar a Espanya, ¿què volen aquesta gent?, que les empreses se'n vagin a Madrid, que Catalunya es vagi empobrint i que no “sedueixi” ser català o catalana..
No se’n sortiran, la gent d’Erc ens mantindrem ferms, si no es l’Estatut que necessitem, direm NO, gràcies.
I un dia, un dia arribarà, que la majoria dels catalans i catalanes, diran ¿Espanya? No gràcies.
dilluns, de gener 30
dissabte, de gener 28
Palestina: fotos del viatge
 | un dels accesos al centre antic, tancat per el govern israelia. |
 | Una casa-carrer. Els habitants d’aquesta casa amb dues sortides, deixen passar els veïns d’un carrer a l’altra per evitar fer grans tombs, ja que molts dels passos han estat barrats. |
 | Tot el centre de Hebron esta tancat i barrat, la unica porta d’acces es aquesta, a dins hi han reixes que imposibilitan la entrada d’ un objecte voluminos, com pot ser un moble o un electrodomestic. |
 | control d’entrada al barri antic de Hebron. |
Xarxa per protegir als habitants palestins del | visió del barri historic de Hebron, destrucciò, botigues tancades i barreres. |
 | casa en reconstrucció amb fons europeus i canadencs. |
A Hebron, el govern israelià esta |
 | sortida de Betlem, camí de Jersualem. |
 | la pisarra on s’anotaven els resultats, la llista més llarga es Hamas, la tercera per baix es Fatah |
 | vista del barri cristia a Jeruslaem, els cristians estan venent les cases als israelians, i abandonen el barri. |
 | una vista del barri cristia, fi d’una de les comunitats mes antigues de Jerusalem. |
 | mini-assentament a dins del barri musulma de Jeruslaem, “atic” envoltat de filferro i banderes israelianes. |
|
divendres, de gener 27
Palestina en estat de xoc
Els resultats son definitius, majoria absoluta a Hamás. Hamás proposa un govern de unitat nacional.
Visitem a Hanna Nashraui a Ramal·la.
Amablement Hanna Nashraui ens ha rebut, i ens ha fet un anàlisi del resultat.
Segons Nashraui el problema amb la majoria absoluta de Hamás, no es el reconeixement o no de Israel, poden continuar les negociacions sense el reconeixement d’Israel. Israel tampoc reconeix la legalitat internacional.
El problema amb Hamás diu, es que volen reformular la societat palestina segons la sharia (la legislació islàmica), proposen una revisió progressiva de totes les lleis, moltes de les reformes que ells proposen no respectaran els drets humans. La comunitat internacional exigirà el reconeixement de Israel, però ella creu que no es suficient per legitimar Hamás, cal exigir el respecte als Drets Humans.
Ella creu que seran pragmàtics en política internacional, però en política interna seran decisius.
Hamás ha recollit el vot cabrejat, cabrejat amb Fatah, cabrejat amb la comunitat internacional.
Els plaestins veuen que Israel continua confiscant terrenys, fent assentaments, més mur, no allibera cap presoner, continuen càstigs col•lectius, mentres veuen que la ANP no els ha ajudat.
Hamás ha venut pragmatisme, reformes (neteja dels corruptes) i reformes legals.
Ara vindran els problemes, no hi han diners per pagar els salaris, fins ara han tingut suport dels germans islàmics, però aquest suport, no sap si continuarà.
Si no poden millorar les condicions econòmiques aniran perdent credibilitat, com ha passat a Qualquilia, on a les municipals van tenir majoria i ara ha baixat el suport significativament.
En situacions de crisi, la població es torna religiosa i Hams ho aprofita.
Diu que Palestina està en estat de xoc.
Creu que no s'hauria de donar suport a Hams per cap força laica i Abu Mazen no pot dimitir.
Li pregunto com es que les dones, inclòs dones joves laiques han votat per Hamás, em diu que les ONG’s no han treballat el tema social amb les dones, la gent no viu de discursos feministes.
Torno bastant abatuda cap a Catalunya, a l'aeroport compro els darrers llibres de David Grossman, ell no sap que un dels seus llibres va influir en la nostra decissió de emigrar.
A Catalunya l’Estatut m’espera, vaig seguint les notícies, ERC no dona suport a la rebaixa. Respiro, encara ens queda dignitat.
Visitem a Hanna Nashraui a Ramal·la.
Amablement Hanna Nashraui ens ha rebut, i ens ha fet un anàlisi del resultat.
Segons Nashraui el problema amb la majoria absoluta de Hamás, no es el reconeixement o no de Israel, poden continuar les negociacions sense el reconeixement d’Israel. Israel tampoc reconeix la legalitat internacional.
El problema amb Hamás diu, es que volen reformular la societat palestina segons la sharia (la legislació islàmica), proposen una revisió progressiva de totes les lleis, moltes de les reformes que ells proposen no respectaran els drets humans. La comunitat internacional exigirà el reconeixement de Israel, però ella creu que no es suficient per legitimar Hamás, cal exigir el respecte als Drets Humans.
Ella creu que seran pragmàtics en política internacional, però en política interna seran decisius.
Hamás ha recollit el vot cabrejat, cabrejat amb Fatah, cabrejat amb la comunitat internacional.
Els plaestins veuen que Israel continua confiscant terrenys, fent assentaments, més mur, no allibera cap presoner, continuen càstigs col•lectius, mentres veuen que la ANP no els ha ajudat.
Hamás ha venut pragmatisme, reformes (neteja dels corruptes) i reformes legals.
Ara vindran els problemes, no hi han diners per pagar els salaris, fins ara han tingut suport dels germans islàmics, però aquest suport, no sap si continuarà.
Si no poden millorar les condicions econòmiques aniran perdent credibilitat, com ha passat a Qualquilia, on a les municipals van tenir majoria i ara ha baixat el suport significativament.
En situacions de crisi, la població es torna religiosa i Hams ho aprofita.
Diu que Palestina està en estat de xoc.
Creu que no s'hauria de donar suport a Hams per cap força laica i Abu Mazen no pot dimitir.
Li pregunto com es que les dones, inclòs dones joves laiques han votat per Hamás, em diu que les ONG’s no han treballat el tema social amb les dones, la gent no viu de discursos feministes.
Torno bastant abatuda cap a Catalunya, a l'aeroport compro els darrers llibres de David Grossman, ell no sap que un dels seus llibres va influir en la nostra decissió de emigrar.
A Catalunya l’Estatut m’espera, vaig seguint les notícies, ERC no dona suport a la rebaixa. Respiro, encara ens queda dignitat.
dijous, de gener 26
L’endemà de les eleccions
Les notícies confirmen el bon resultat de Hamás, a Gaza, a Hebron, i a Ramal•la, on s’esperava millor resultat de Fatah, sense confirmar però tot fa preveure un molt bon resultat de Hamás, molt millor de l’esperat.
Anem a Hebrón, on hi ha un projecte de cooperació on hi participa el Ministeri d’AE espanyol.
Hebrón es el millor exemple de la desgraciada historia d’aquests dos pobles. A Hebrón hi ha la tomba d’Abraham, hi havia persistit una petita comunitat jueva que al 1929 va ser completament exterminada. Després del 67, els jueus van poder entrar extasiats després de molts anys als seus llocs sants , com el mur de les lamentacions i un dels meus preuats la tomba de Abraham a Hebrón. Un grup de colons es va instal•lar al centre de la ciutat vella , al mig del mercat, amb l’excusa de poder anar a pregar a la tomba, que per cert esta en una mesquita. L’assentament era il•legal però el govern israelià no va ser gaire o gens contundent. Els colons, gent exaltada i amb ganes de revenja per els greuges històrics, no hi van anar a viure en Pau i pregar sinó amb actituds provocatives que van assolir el seu objectiu, reaccions per part dels veïns àrabs i represàlies del exercit.
A tocar Hebron es va construir un gran assentament Kiriat Arba, i posteriorment s’han anat confiscant cases del centre antic per tal de connectar Kiriat Arba i la tomba d’Abraham.
Avui el que podria ser un dels mercats mes bonics de l’Orient Mitjà, es un lloc abandonat, els pocs habitants que encara resisteixen, son assetjats, humiliats hora a hora, l’aspecte es deplorable, 90 % de les botigues estan tancades, els carrers deserts, només han deixat un punt d’entrada i sortida dels casc antic, el que obliga a la població palestina a fer grans voltes per entrar i sortir del “guetho”.
Això ha desenvolupat la solidaritat dels pocs resistents que ofereixen passar per dins les cases per fer dreceres.
Els israelians destrueixen les cases que molesten al seu projecte, d’altres al estar inhabitades es van degradant i destruint. El projecte de cooperació internacional consisteix en rehabilitar les cases abandonades, es una feina artesana ja es respecte la construcció originaria i dona feina a bastant de gent.
Els israelians no tenen manies en destruir el que ja estava rehabilitat, com un carrer al que ja se li havia refet el clavegueram i la corrent , tot per tal de tancar el pas i evitar que la vida es faci mes suportable. En un carrer on encara hi queden alguns comerços, hi han hagut de posar unes reixes per protegir als vianants dels objectes( brossa i pedres) que els hi llencen els israelians des de dalt.
Ha estat una trista experiència, els carrers buits, la sensació de estar dins d’una gran presó, em porta a la ment només una paraula, “ghetto”. Quina vergonya per un poble que ha sofert durant tants anys l’odi i la discriminació.
De tornada a Jerusalem ens parem a Betlehem (Betlem), uns companys volen veure la església de la Nativitat, Betlem era una ciutat que vivia del turisme, avui esta encerclada, per accedir a ella s’ha de passar per el punt de control que es tanca a la nit, els turistes que arriben a Betlem no hi fan nit, portats per operadors israelians, visiten a la església i en els millors casos dinen, i surten corrents de la ciutat. La abans propera ciutat eminentment cristiana, avui se’m presenta trista i pobre.
Entre Betlem i Jerusalem hi ha un assentament a dalt d’un turó. Segons Tom Shagav ( Haaretz), l’assentament no es va fundar per proporcionar habitatge sinó per separar Betlem de Jerusalem. Es una part de la estratègia de la guerra demogràfica. Ara hi han problemes perquè àrabs israelians volen compra-hi cases.
Després de tres dies a aquesta desgraciada terra, no costa gens d’entendre que Hamás hagi guanyat per golejada.
Per la nit he anat a sopar amb amics israelians de Tel Aviv que han “pujat” fins a Jerusalem. Hem diuen que per ells es com anar a l’estranger, “Hem vingut per tu, no venim mai a Jerusalem”.
La Keren, que és metgessa, un cop per setmana va a Jenin amb una ONG que proporciona serveis médics a la població palestina. M'explica que cad setmana li fan fer tres hores de cua per entrar a la ciutat.
Tenen por que la victòria de Hamás per majoria absoluta ensorri el discurs de Peretz que ha basat la seva companya en assumptes socials i donarà mes marge a Kadima i al Likud.
Anem a Hebrón, on hi ha un projecte de cooperació on hi participa el Ministeri d’AE espanyol.
Hebrón es el millor exemple de la desgraciada historia d’aquests dos pobles. A Hebrón hi ha la tomba d’Abraham, hi havia persistit una petita comunitat jueva que al 1929 va ser completament exterminada. Després del 67, els jueus van poder entrar extasiats després de molts anys als seus llocs sants , com el mur de les lamentacions i un dels meus preuats la tomba de Abraham a Hebrón. Un grup de colons es va instal•lar al centre de la ciutat vella , al mig del mercat, amb l’excusa de poder anar a pregar a la tomba, que per cert esta en una mesquita. L’assentament era il•legal però el govern israelià no va ser gaire o gens contundent. Els colons, gent exaltada i amb ganes de revenja per els greuges històrics, no hi van anar a viure en Pau i pregar sinó amb actituds provocatives que van assolir el seu objectiu, reaccions per part dels veïns àrabs i represàlies del exercit.
A tocar Hebron es va construir un gran assentament Kiriat Arba, i posteriorment s’han anat confiscant cases del centre antic per tal de connectar Kiriat Arba i la tomba d’Abraham.
Avui el que podria ser un dels mercats mes bonics de l’Orient Mitjà, es un lloc abandonat, els pocs habitants que encara resisteixen, son assetjats, humiliats hora a hora, l’aspecte es deplorable, 90 % de les botigues estan tancades, els carrers deserts, només han deixat un punt d’entrada i sortida dels casc antic, el que obliga a la població palestina a fer grans voltes per entrar i sortir del “guetho”.
Això ha desenvolupat la solidaritat dels pocs resistents que ofereixen passar per dins les cases per fer dreceres.
Els israelians destrueixen les cases que molesten al seu projecte, d’altres al estar inhabitades es van degradant i destruint. El projecte de cooperació internacional consisteix en rehabilitar les cases abandonades, es una feina artesana ja es respecte la construcció originaria i dona feina a bastant de gent.
Els israelians no tenen manies en destruir el que ja estava rehabilitat, com un carrer al que ja se li havia refet el clavegueram i la corrent , tot per tal de tancar el pas i evitar que la vida es faci mes suportable. En un carrer on encara hi queden alguns comerços, hi han hagut de posar unes reixes per protegir als vianants dels objectes( brossa i pedres) que els hi llencen els israelians des de dalt.
Ha estat una trista experiència, els carrers buits, la sensació de estar dins d’una gran presó, em porta a la ment només una paraula, “ghetto”. Quina vergonya per un poble que ha sofert durant tants anys l’odi i la discriminació.
De tornada a Jerusalem ens parem a Betlehem (Betlem), uns companys volen veure la església de la Nativitat, Betlem era una ciutat que vivia del turisme, avui esta encerclada, per accedir a ella s’ha de passar per el punt de control que es tanca a la nit, els turistes que arriben a Betlem no hi fan nit, portats per operadors israelians, visiten a la església i en els millors casos dinen, i surten corrents de la ciutat. La abans propera ciutat eminentment cristiana, avui se’m presenta trista i pobre.
Entre Betlem i Jerusalem hi ha un assentament a dalt d’un turó. Segons Tom Shagav ( Haaretz), l’assentament no es va fundar per proporcionar habitatge sinó per separar Betlem de Jerusalem. Es una part de la estratègia de la guerra demogràfica. Ara hi han problemes perquè àrabs israelians volen compra-hi cases.
Després de tres dies a aquesta desgraciada terra, no costa gens d’entendre que Hamás hagi guanyat per golejada.
Per la nit he anat a sopar amb amics israelians de Tel Aviv que han “pujat” fins a Jerusalem. Hem diuen que per ells es com anar a l’estranger, “Hem vingut per tu, no venim mai a Jerusalem”.
La Keren, que és metgessa, un cop per setmana va a Jenin amb una ONG que proporciona serveis médics a la població palestina. M'explica que cad setmana li fan fer tres hores de cua per entrar a la ciutat.
Tenen por que la victòria de Hamás per majoria absoluta ensorri el discurs de Peretz que ha basat la seva companya en assumptes socials i donarà mes marge a Kadima i al Likud.
dimecres, de gener 25
Eleccions legislatives a Palestina
Anem a la obertura del col•legi electoral de Salah –el- Din. a Jerusalem.
El parlament israelià a l’any 1980 va declarar Jerusalem capital d’Israel i va annexionar la part de Jerusalem est que fins 1967 formava part de Jordània. La annexió no ha estat reconeguda per la ONU, però Israel ha anat encerclant amb assentaments jueus i un mur de ciment la part que es vol quedar definitivament. El mur que avui divideix Jerusalem deixa a la part palestina 40.000 residents de Jerusalem que els aparta dels seus llocs de treball, escoles, hospitals. El nou mur fa la vida impossible als àrabs israelians amb l’objectiu d’arribar a una separació total de àrabs i jueus..
La celebració d’eleccions a Jerusalem al costat israelià del mur seria com admetre que forma part de Palestina, per això la oposició per part d’Israel va ser total, al final degut a la pressió internacional, han cedit en determinades condicions, no han deixat fer mítings electorals, han deixat posar cartells solament en llocs” no visibles”(?¿) i han admès el vot per correu. Per això no hi han col•legis electorals, sinó que es deixa votar en determinades oficines de correus. No hi ha cens electoral, han deixat votar a unes 6000 persones de les 60.000 que es calcula que podrien votar.
Es preveu que moltes de les 6000 escollides no votaran per por a perdre la tarja de resident i el permís de treball.
Els altres 40 o 60.000, no se sap quants, podran votar a la zona de Jerusalem que es diu J 2, al altra costat del mur.
A la oficina hi era també en Jimy Carter fent d’observador, no hi hagut incidents, els empleats de correu, israelians, feien la feina correctament.
Durant la resta del dia hem anat de col•legi en col•legi, a tot arreu les eleccions es feien amb tota normalitat i molt professionalment.
Cap a l’hora de tancament hem anat a una escola de Jerusalem.
En un dels col•legis hi havia una multitud neguitosa per entrar, eren els habitants de Jerusalem est que no els hi ha estat permès votar al seu barri. Com que no hi ha cens, la taula ha d’anotar la identitat i la votació es lenta. Al final es comunica que en aquest col•legi es prorroga 1 hora més i es calma l’ambient. Hi han tres tipus de documents, el blau (residents a Israel), verd (no residents) i carbassa (refugiats), observo que hi han molts carbasses.
Jo entro en un dels col•legis que ja van a tancar a observar el recompte. Tot està molt ben preparat i es fa correctament, en una pissarra van anotant els vots. Hamás treu el doble de vots que Fatah. Un col•legi no vol dir res, el resultat no es extrapolable, però els joves interventors no amaguen els somriures.
Els companys que estaven repartits en altres col•legis confirmen un bon resultat de Hamás, cal esperar a demà.
Es una nit molt freda.
dimarts, de gener 24
Observadora de les eleccions legislatives palestines
Viatge amb una delegació del Congrés com observadora de les eleccions legislatives a Palestina.
Demà, després de 10 anys, a un país sense estat, sota ocupació, tindran lloc eleccions. Es una situació “atípica”, que genera bastants interrogants.
Avui, un dia abans de les eleccions, els membres de la delegació, 6 parlamentaris, PSOE Jordi Pedret, PP Jesús Lopez-Medel, CiU Jordi Xuclà, PNV Aitor Mixt, Begoña Lasagabaster, jo d’ERC, més dos diplomàtics del Ministeri, ens hem entrevistat amb diferents personalitats a fi de conèixer de prop la situació política de la zona.
Primer hem anat a Jericò on ens hem entrevistat amb el Dr.Saeb Ereqat (Fatah). Ha lamentat que Javier Solana, Israel i EEUU estan fet la campanya de Hamas amb les darreres declaracions de que no donaran suport a un govern de Hamas.
També s’ha queixat de la corrupció de certs elements de Fatah i de la incapacitat d’alguns candidats. Preveu molt mals resultats a Gaza i a Hebron( per a Fatah).
A Gaza hi ha 6 habitants per m quadrat, un 90% d ela població no ha sortit mai de la franja. L’ajuda internacional ha engreixat a alguns elements de Fatah i la població continua en la pobresa. En canvi Hamas ha posat a les seves llistes gent independent coneguda per la seva honestedat i s’ha dedicat a fer feina social.
La unilateralitat d’Israel, prescindint de l’Autoritat N palestina afirma que ha beneficiat a Hamas, ja que s’han atribuït la retirada de Gaza.
Hamás també ha destinat molts diners a donar suport a les famílies, diu que a la darrera festa del bé van repartir moltes tones de carn.
Dr. Ereqat opina que a Israel un 67% de la població vol la Pau i també a Palestina, es per tant qüestió de temps i d’impulsar la democràcia.
Te projectes, si guanya, de crear centres culturals per a dones, per combatre el fonamentalisme diu, les hem de fer sortir de casa.
Es queixa de que ha tingut dificultats de mobilitat per fer campanya.
La gran quantitat de controls degut al fet de que el mur de separació serpenteja per dins de Cisjordania fa que els moviments dins de Palestina siguin pràcticament impossibles per als palestins.
Després hem anat a Ramal·la al Centre del Comitè Electoral, ens hem entrevistat amb la Dra. Han
Demà, després de 10 anys, a un país sense estat, sota ocupació, tindran lloc eleccions. Es una situació “atípica”, que genera bastants interrogants.
Avui, un dia abans de les eleccions, els membres de la delegació, 6 parlamentaris, PSOE Jordi Pedret, PP Jesús Lopez-Medel, CiU Jordi Xuclà, PNV Aitor Mixt, Begoña Lasagabaster, jo d’ERC, més dos diplomàtics del Ministeri, ens hem entrevistat amb diferents personalitats a fi de conèixer de prop la situació política de la zona.
Primer hem anat a Jericò on ens hem entrevistat amb el Dr.Saeb Ereqat (Fatah). Ha lamentat que Javier Solana, Israel i EEUU estan fet la campanya de Hamas amb les darreres declaracions de que no donaran suport a un govern de Hamas.
També s’ha queixat de la corrupció de certs elements de Fatah i de la incapacitat d’alguns candidats. Preveu molt mals resultats a Gaza i a Hebron( per a Fatah).
A Gaza hi ha 6 habitants per m quadrat, un 90% d ela població no ha sortit mai de la franja. L’ajuda internacional ha engreixat a alguns elements de Fatah i la població continua en la pobresa. En canvi Hamas ha posat a les seves llistes gent independent coneguda per la seva honestedat i s’ha dedicat a fer feina social.
La unilateralitat d’Israel, prescindint de l’Autoritat N palestina afirma que ha beneficiat a Hamas, ja que s’han atribuït la retirada de Gaza.
Hamás també ha destinat molts diners a donar suport a les famílies, diu que a la darrera festa del bé van repartir moltes tones de carn.
Dr. Ereqat opina que a Israel un 67% de la població vol la Pau i també a Palestina, es per tant qüestió de temps i d’impulsar la democràcia.
Te projectes, si guanya, de crear centres culturals per a dones, per combatre el fonamentalisme diu, les hem de fer sortir de casa.
Es queixa de que ha tingut dificultats de mobilitat per fer campanya.
La gran quantitat de controls degut al fet de que el mur de separació serpenteja per dins de Cisjordania fa que els moviments dins de Palestina siguin pràcticament impossibles per als palestins.
Després hem anat a Ramal·la al Centre del Comitè Electoral, ens hem entrevistat amb la Dra. Han
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
M’acaben d’entrevistar, s’interessen per el blog, la veritat que voldria dedicar-hi més temps, i potser obrir la possibilitat de comentaris,...
-
Els resultats son definitius, majoria absoluta a Hamás. Hamás proposa un govern de unitat nacional. Visitem a Hanna Nashraui a Ramal·la. Ama...
-
He complert 60 anys, un cop més tanco una etapa i en començo una de de nova, però aquesta vegada amb la convicció de que no només a nivell p...
