Benvinguts al blogg

Recordo que molt aviat, abans de l'adolescència, m'interessava el que passava arreu. Sempre m'ha apassionat la política. Als 40 vaig decidir que tocava participar directament en la presa de decisions. He sigut regidora i portaveu a la oposició, primer com independent i més tard afiliada a ERC.

He estat diputada al Congrés, on vaig exercir de portaveu de les Comissions de Medi Ambient, Sanitat i Afers Exteriors. Més tard vaig presidir la Comissió de Medi ambient

He estat primera tinent d'Alcalde i regidora d'Hisenda i Medi Ambient de l'Ajuntament de Santa Perpètua

Fa uns anys vaig deixar la política activa, ara el blog més que un diari és un recull de opinions que m'interessen. Em servirà per tenir un recull personal de la evolucio del nostre entorn.

(per repassar quant em jubili)





Cercar en aquest blog

dimecres, de gener 31

Visita al Bundesrat. La Reforma del Estat federal




(vista del grup de treball)
El Bundesrat
Avui la jornada ha estat sobre la reforma del Federalisme Alemany.
El passat setembre va començar la reforma Constitucional del Sistema Federal.
El Bundesrat té poder de veto sobre les lleis que venen del Bundestag, a diferència del Senat, el Bundesrat és una cambra territorial.
Les majories poden ser diferents al Bundesrat i al Bundestag, també a Espanya, passa una cosa semblant, però a Espanya el Congrés torna a votar els canvis del Senat,(o sigui que el Senat no serveix de res) a Alemanya el Bundesrat pot frenar les lleis.
Naturalment el sistema legislatiu es fa molt lent.
Amb la reforma les lleis que no siguin competència dels Lands s’aprovaran directament per el Bundestag.
¿Què passa amb les competències compartides? Hi hauran problemes ( ja ho coneixem), per altra part diuen que els lands tampoc estan satisfets amb el sistema actual ja que moltes lleis federals poden resultar cares per els lands (també ho coneixem).
Es vol donar més competències als lands, (també ho coneixem)
No hem de parlat de les relacions financeres, no s’ha tractat en la primera fase de la reforma, ara s’ha creat una comissió per preparar- la.
O sigui que el sistema federal també té molts problemes, jo ja ho deia, Independència.

dimarts, de gener 30

Visita al Bundestag


Jornada de treball al Bundestag (Berlin), dos temes :
Constitució Europea : ponència molt interessant del Dr. Andreas Maurer.
Així com a Espanya només preocupa el NO francès i sembla que es cregui que ampliant els temes socials del Tractat seria suficient per atreure als francesos, aquí també s’ha parlat del NO holandès, més degut a la pèrdua de pes dels Estats petits i la seva por a perdre la identitat.
A Alemanya també creix l’euroescepticisme, principalment a la alemanya de l’Est, que tem que amb l’entrada de nous membres pobres perdin les ajudes.
Segon tema: la immigració. La diputada dels verds alemanys, ha posat el dit a la nafra,¿ no hauríem de revisar els tractats de pesca?, si no sobre explotéssim els bancs de pesca de la costa africana potser no hauria de emigrar tanta gent cap a Europa
Sobre immigració, sembla que no serà difícil de consensuar una política comuna de visats, el que m’agradia es que també hi hagués una política comuna de refugiats i es tingués més en compte la situació de les dones en situació de maltractament i casaments forçats.

divendres, de gener 26

Enhorabona, Josep Margalida

Ahir per primera vegada vaig participar en un programa de radio Santa Perpètua per explicar en què consisteix la activitat parlamentària.
Serà veritat allò de que ningú és profeta a la seva terra, és una llàstima perquè crec que és una oportunitat per la gent interessada en política és una oportunitat per conèixer més de prop les institucions, tampoc se m’ha ofert anar mai a una escola, crec que estaria bé tenir una conversa amb els estudiants sobre politica, per això m’esforço en seguir amb el blogg a fi de compartir les experiències encara que no sigui el mateix.Per cert el programa a on vaig participar està molt bé, és sobre el medi ambient, enhorabona Josep Margalida.


LA SHOA
Aquest matí he superat la mandra que em feia tornar per tercera vegada a Madrid en una setmana per anar a la commemoració de la SHOA,(l’Holocaust).al Congrés.
M’he trobat un Madrid congelat.
Ha valgut la pena perquè l’Shlomo Ben Ami ha llegit un discurs molt llarg (45 Min.) i molt interessant.
A part de recordar la importància de mantenir la memòria d’un fet que ha marcat la història de la humanitat, en quant la planificació i execució de la eliminació sistemàtica d’uns pobles,(jueu i gitano) a diferència d’altres genocidis contra pobles que lluiten pel poder o pel territori, aquest es va concebre conta ciutadans del mateix país,(els jueus a alemanya, a Hongria, a Txèquia... es sentien alemanys, hongaresos, txecs,,), per motius ideològics i que van passar per la deshumanització del col·lectiu afectat.
Per això, l’Holocaust no admet comparacions.
Va alertar contra la banalizació de la Shoa. Quan es parla d’holocaust palestí, és un error o una intenció de negar la Shoa.
Si bé la ocupació de Palestina, és un crim contra la humanitat, la seva comparació amb la Shoa, és un intent de banalitzar la barbàrie que com un tornado va arrasar Europa.
El fet que un ajuntament, de Cienpozuelos, hagi decidit canviar el dia de la memòria de l’Holocaust, per el del genocidi palestí, o demostra extrema ignorància, perquè la política del govern d’Israel és una cosa i el que van passar els pobres jueus europeus n’és un altra. No vull creure que l’Ajuntament de Ciempozuelos tingui una certa fòbia antijueva, més aviat els considero víctimes de la ignorància.
Però Ben Ami també va alertar als israelians de mantenir el victimisme com un sistema per unificar el país en contra del agressor no jueu (i que tan rèdit polític els hi ha donat) va alertar que el judaisme te d’evitar tancar-se en sí mateix, no té que oblidar i procurar que no s’oblidi peró tampoc escudar-se en un victimisme e intentar treuen rèdits polítics (això ho dic jo).

S’ha acabat el període de reflexió
A la Unió Europea després del NO francès i holandès al Tractat de la Constitució, es van donar un període de reflexió.
El Tractat perquè sigui vàlid ha de ser ratificat per tots els Estats Membres i no hi havia Plan B., estaven convençuts, amb la arrogància pròpia del Giscart d’Estaing, que tots votarien que sí.
¿I ara què fem? Han passat dos anys i la Presidència alemanya, ja ha anunciat que ho vol desencallar abans del 2009.
Espanya i Luxemburg han decidit prendre la iniciativa, avui s’han reunit a Madrid representats del Estats que l’han ratificat (Els amics de la Constitució, més Portugal e Irlanda), hi hem pogut estar d’oients els portaveus de la Comissió d’Exteriors.
El més important que s’ha decidit és que no s’escapci la Constitució i que s’amplií en els apartats socials i mediambientals.
Sembla una bona opció, potser serà el moment d’introduirr el punt de la ampliació interna que ens preocupava als independentistes, però no sé com.

dimecres, de gener 24

Petites satisfaccions

Els parlamentaris fem molta feina que no transcendeix massa més enllà del Congrés, com ara són les proposicions no de llei, que de fet son instàncies al govern a emprendre certes accions, que el govern, en teoria, hauria d’escoltar, però que pot escoltar i decidir no fer res de moment. Tant es la poca transcendència que alguns experts diputats com la diputada del PNV, la Margarita Uría, sempre em diu que és una pèrdua de temps.
Pèrdua de temps o no, avui he tingut una certa satisfacció quan he vist al diari que la Ministra de Sanitat està impulsant la revisió dels patrons de talles de roba.

Precisament en una proposició no de llei que vaig presentar per lluitar contra la anorexia, proposava la revisió dels patrons de roba i establir la equivalència de les talles.
Sembla que va endavant, segurament no es només degut a la meva proposició però segur que hi va ajudar.
NO és un tema menor, la anorexia es pot desencadenar per el desig d’assemblar-se a les maniquins dels aparadors, totes de talla 36 i reflex d'uns estereotips de bellesa molt alunyats del cos real de la majoria de les dones.
Quan una noia( o un noi)es prova una roba i no li entra té la sensació que està massa grassa, no pensa que potser aquell peça de roba no està tallada adequadament.Estaré bé, que una 40 sigui igual a totes les botigues, i que la roba es faci pensant en en noies de veritat i no en maniquins andrògines.

dimarts, de gener 23

Jo també sóc armènia

Ja fa temps vaig llegir sobre la historia dels armenis, hi vaig tenir relació mentre vivia a Israel, això i missatges que m’han arribat de la diàspora armènia, em va portar a fer una proposició demanant a l’Estat Espanyol que impulsés dins de la UE el reconeixement del genocidi armeni.
No és un tema que preocupi molt a la societat catalana, però sempre he cregut que el poble català ha de ser solidari amb tots els pobles perseguits.
Arrel de la proposta em va venir a veure l’ambaixador turc a Madrid.
Vàrem tenir una llarga conversa, on li vaig explicar que estem a favor del ingrés de Turquia a la Unió europea, però que ha de fer un esforç i això vol dir també reconèixer el genocidi armeni.
L’ambaixador em va transmetre la realitat turca, on no hi ha hagut democràcia durant molts anys, on la gent coneix el que se li ha ensenyat a les escoles, que el genocidi armeni és un invent per humiliar als turcs, i que se l’ha de preparar sense que s’interpreti com una imposició dels europeus. Possiblement una pressió d’occident podria ocasionar l’efecte contrari. Em va afirmar que el govern està fent passos graduals que portaran a una revisió de la història..
Vaig concloure que era millor retirar la proposició, i vàrem quedar que més endavant ja en faríem un altra sobra la creació d’una Comissió d’estudi turca-armenia.
Després va venir la llei francesa, que jo, després d’entendre la situació a Turquia considero que va ser un error.
Ara ha mort assassinat Hrant Dink, un escriptor armeni, en mans d’un extremista nacionalista turc, fet que confirma l’anàlisi de l’ambaixador.
Per cert, he llegit que Hrant Dink, estava en contra de la llei francesa i tampoc creia que el reconeixement del genocidi armeni devia ser una condició prèvia a la seva admissió a la UE. Creia que només podria servir per estimular el nacionalisme turc i una radicalització del país, i per tant un obstacle per l’ingrés a la Unió.
Tenia raò.
Abans de prendre decisions sobre Turquia cal aproximar-se més a la seva realitat, i hem de tenir en compte que l’ingrés de Turquia a la Unió suposa una esperança pel futur, deixar-la fora confirma la separació entre Orient i Occident sense possibilitat de enteniment.
Que la seva mort serveixi perquè la societat turca es vacuni dels nacionalistes extrems i avanci cap la llibertat d’expressió i l’acostament al poble armeni.

dissabte, de gener 20

Sopar a Polinyà

He sopat amb els militants de Polinyà, hem fet una bona tertúlia política.
Un dels temes tractats ha estat la iniciativa de Carretero. Personalment sempre he considerat a Carretero molt arrogant i ara veig que també amb un excessiu afany de protagonisme, tots els dubtes que té, els podria esposar en un debat intern, i si el que el preocupa es l’afer de la bandera de la Conselleria, mal va. Ja ha arribat el moment de pensar seriosament cap on va Catalunya, i cap on volem que vagi.
L’afer de la bandera és anecdòtic, ell sap que la situació és la que és, i per això no crearem una crisi de govern, el que em preocupa és la gestió de la immigració, la educació, l’ús de la llengua, la inversió en I + D, la preservació del territori, l’impacte del canvi climàtic,...
Ja n’hi ha prou de fer una política de símbols com va fer CiU i oblidar el principal, al final ens quedem amb els símbols i el país va perdent pes i possibilitats .
Catalunya per ser independent ha de tenir una bona base cultural i econòmica que la permeti volar sense dependències. La independència es construeix amb la educació i les inversions, i això és fa des del govern, tot lo altre és fe volar coloms i enredar a la gent.Carretero quedat a Puicerdà, on crec que vas ser un bon alcalde, la política de país et ve gran

dijous, de gener 18

Tornada

Tornada
He interromput les anotacions ja que del 30 de desembre al 17 de gener. he estat a la Índia
El meu fill i la seva dona hi estant passant una temporada i ho he aprofitat per anar a veure'ls i tenir una impressió de la Índia, ja que és impossible conèixer la Índia.
De la mateixa manera que és bo que cada setmana després de passar uns dies al Congrés, torni al meu barri i parli amb els veïns, és bo de tant ben tant visitar llocs lloc com el Congo o la Índia, no en tinc cap dubte que el nostre oasi de benestar es veurà afectat per la situació a la resta del món.
He parlat amb noies que esperen amb por el matrimoni i no volen tenir més de dos fills, però no saben que són els comdons ni entenen què son els anticonceptius, he conegut un noi que s’ha escapat de casa per evitar un matrimoni.
He vist nenes capaces de tot per unes rupies.
El Gangues està tant contaminat que abans de la gran festa de Ardh Kumb Mela, que té lloc cada 12 anys amb assistència de centenars de milers de persones , hi van haver amenaces de suïcidis col·lectius si el govern no descontaminava el riu. Durant la festa s’han suprimit el vessament d’aigües fecals a
Em vaig assabentar del atemptat d’ETA a la Índia, però fins a la tornada no vaig tenir accés als diaris.
No vaig assistir a la sessió del dia 15, ja em vaig imaginar el discurs del Rajoy, frases curtes perquè la Premsa les pugui repetir sense dificultats, insults a Zapatero i carnassa pels seus incondicionals. ¿De veritat es pensen guanyar les eleccions?
I Zapatero, ¿es creia que el tema d’ETA es podia resoldre amb uns quants discursets, recordo que quan vaig ser a Bilbao una dona irlandesa, va dir que una condició del procés de Pau a Irlanda va ser l’amnistia de tots el presos, a la sortida dels amnistiats s’esperaven les famílies de les víctimes, van ser moments difícils, ¿algú s’imagina quelcom de semblant aquí?

¿En què s’ha diferenciat de moment la política antiterrorista de Zapatero de la d’Aznar?
Zapatero, la hora de la veritat ha arribat, ara toca demostrar si s'és un estadista o un polític de salò.