Benvinguts al blogg

Recordo que molt aviat, abans de l'adolescència, m'interessava el que passava arreu. Sempre m'ha apassionat la política. Als 40 vaig decidir que tocava participar directament en la presa de decisions. He sigut regidora i portaveu a la oposició, primer com independent i més tard afiliada a ERC.

He estat diputada al Congrés, on vaig exercir de portaveu de les Comissions de Medi Ambient, Sanitat i Afers Exteriors. Més tard vaig presidir la Comissió de Medi ambient

He estat primera tinent d'Alcalde i regidora d'Hisenda i Medi Ambient de l'Ajuntament de Santa Perpètua

Fa uns anys vaig deixar la política activa, ara el blog més que un diari és un recull de opinions que m'interessen. Em servirà per tenir un recull personal de la evolucio del nostre entorn.

(per repassar quant em jubili)





Cercar en aquest blog

dissabte, de març 31

Salvem els Muntanyans



http://muntanyans.gepec.org


Ja als primers pressupostos de la legislatura, hi havia una partida per la compra d’un terreny encara no urbanitzat a Torredembarra. Els Muntanyans.
Un dels pocs de la costa catalana que queden sense ciment..
Al ministeri n’estaven al corrent i la Ministra va declarar en una ocasió que ho veia bé.
Als segons pressupostos, també ho vàrem posar sobra la taula del Secretari general i va ratificar que era una de les accions prioritàries.
Avui m’han convidat de la Plataforma “Salven als Muntanyans” per veure sobre el terreny de què estem parlant.
He visitat la zona fins a la via, que ja esta protegida com espai natural i he vist el que voldrien salvar, els Muntanyans II. Els Muntanyans I ja esta ple de blocs d’apartaments.
L’Ajuntament hi vol construir, la Generalitat mira cap un altra costat. El Ministeri no es posarà en contra de l’Ajuntament, i si la Generalitat no ho evita, tornarem a veure una zona que podria fer de corredor biològic, ja que connecta la zona protegida de la platja amb un espai agrícola, en un altra urbanització de blocs d’apartaments.( A més és una zona inundable, això vol dir que quant es neguin les cases amb diners públics s’haurà d’indemnitzar als veïns).
A Creixell, el poble veí, hi havia un cas semblant i es va solucionar, o sigui que estem davant d’un cas de voluntat política.
Estic constatant, que els ajuntaments, no importa el color polític, davant de treure uns quants diners, estan disposats a requalificar-ho tot. Mirem el que està passant a Santa Perpètua, 23 anys d’ICV. ¿Qui governa a Torredembarra? No precisament CiU ni el PP. ¿Qui era regidor d’urbanisme de Torredembarra quan es va tirar endavant Muntanyans I? el Josep Bargallò (ERC).
Estem destruint el país.



¿Haurem de demanar al Ministeri que vingui a salvar Catalunya?

divendres, de març 30

Ablació de clítoris. Continúa

Acabo de comprovar l’efecte d’una de les lleis de la present legislatura.

Al principi de la legislatura, la diputada de CiU va insistir molt en que s'ampliés la persecució de l’ablació de clítoris fora de l’Estat. Aquí, ja estava prohibit, el que feia que els pares portessin les seves filles de vacances a l’Àfrica i tornessin mutilades. Moltes vegades eren les avies les que ho feien en contra la voluntat dels propis pares i amb el seu desconeixement.
El que es va canviar en la Llei, és que fos delicte encara que es cometés fora de l’Estat, o sigui que quan tornessin de vacances, si la neva estava mutilada el pare se’n anava a la presó. Així es pretenia que no es mutilessin les nenes que viuen entre nosaltres.
Jo no ho tenia clar, m’hagués agradat escoltar les pròpies interessades i valorar millor les conseqüències del que anàvem a legislar. Però tothom hi estava molt a favor com un gran pas endavant per els drets de les dones.
Avui he tingut ocasió de comprovar l’efecte de modificacions legislatives "in situ", parlant amb una catalana filla de gambians. Em deia que el que està passant és que l’ablació es continua fent igualment, ara bé, com que saben que no poden tornar amb les nenes perque aniran a la presó, doncs les deixen allà, les tornen al cap d’uns anys, casades i embarassades.
Aquestes nenes catalanes no acabaran la escola, les casaran a una edat molt jove i possiblement tornaran perquè tindràn una cosa molt preuada, un passaport europeu. Però aquí els hi espera una vida solitària a casa, sotmeses al poder del marit. Potser algun dia podran treballar de dona de neteja, això sí, fent entrega de tot el sou al marit, que el necessitarà per mantenir l’altra dona que segurament tindrà a l’Àfrica. (Això és un altra tema).

Aquestes dones, de pell fosca, que només les veiem quant surten a recollir els fills de l’escola, moltes son catalanes nascudes aquí, però viuen en un altra temps, en un altra espai, la pregunta és si podran canviar-ho.
La societat no es canvia amb lleis, a vegades les lleis ajuden a canviar i a vegades empitjoren les coses, com podria ser aquest cas.
Hem quedat que continuarem parlant, hi ha molt de que parlar.

Espanya no canviara mai


Vaig conèixer a Alfons López Tena amb motiu d’un premi que ens va donar al CGPJ a les ponents de la Llei contra la Violència de Gènere, després ens hem vist en altres ocasions a Madrid. No vaig poder anar a la presentació del seu llibre ahir i ara acabo de llegir a l’AVUI, en un article d’Albert Balanza una referència :

"Aquell dia vaig aprendre que, en algunes situacions, el gènere, l'edat, la classe social i l'educació no importen si ets negre". La frase de Patricia Hill Collins que encapçala el llibre del vocal del CGPJ Alfons López Tena, Catalunya sota Espanya, L'opressió nacional en democràcia (Dèria/La Magrana), diu si fa no fa que els negres són els catalans i que ja s'hi poden posar com vulguin, que, amb Espanya, no hi ha cap altra solució per sortir de la "provincianització" que l'exercici de la independència.

Veig que alguns dels que hem estat una temporada a Madrid hem arribat a la mateixa conclusió, quan hi governava el PP ens quedava la esperança de la Esquerra moderna, arriba la Esquerra “guai” i ens diu el nou President que Espanya canviarà, que serà un estat en xarxa, etc.
Companys i companyes, jo he perdut tota la esperança, ningú dóna el poder gratuïtament. Inclòs quan hem sortit molt contents després de pactar una llei, al cap d’uns dies promouen un Real Decret que la canvia i no s’hi pot fer res.
¿Doncs qué fem? En aquests moments, intentar que les lleis que es fan dés del Estat millorin la vida de la gent, i un dia arribarà que els catalans i les catalanes entendran que ser a Espanya no els hi suposa cap bon negoci. Arribarà.

dimecres, de març 28

"no entiendo el lío de Cataluña”

Amb una antena cap Catalunya per seguir el que està passant anem seguint la feina parlamentària.
Hem aprovat el projecte de llei d’investigació biomèdica
Una diputada socialista de la comissió, amb la que hi tinc confiança, se m’acosta i diu “no entiendo el lío de Cataluña”, li he explicat com he pogut.
Un bon polític 1 :ha de fer una bona feina,2 :te d’ explicar-la i 3: procurar que s’entengui.
Aquests dies, no sé si som massa bons polítics: la proposta és que la que molts esperem, donar veu al poble de Catalunya , però no sé si tothom ho entén.
Aquí a Madrid no ho entén ningú, i a Catalunya no ho sé.
Sempre ens queda allò de “el temps ens donarà la raò”

Angola
Hem rebut una delegació del grup parlamentari del Partit UNITA.
Angola està en procés de consolidació democràtica, els militars són a les casernes però la Pau, és fràgil, existeix una violència latent que és manifestat en continus assassinats, casualment sempre de membres de la oposició.
Venen aquí per aprendre de la experiència espanyola de reconciliació nacional, si sabessin que aquí de reconciliació res, no deuen saber el que va passar en acabar la guerra civil. Però els fatxes han aconseguit vendre “la moto” de que aquí hi ha hagut reconciliació.
M’ha cridat la atenció el paper que pot tenir internet en el procés de democratització, hauríem de lluitar per una xarxa global, amb accés fàcil i barat, que funcionés amb energia solar, per no dependre del subministrament energètic.

Els fatxes ja hi tornen
Avui estava al Ple tranquil·la esperant el meu torn per fer la pregunta a la Ministra de Sanitat sobre la homologació del títol de psicòlegs clínics i m’he quedat de pedra al sentir la intervenció d’un fatxa, barrejant ERC, Zapatero i política terrorista. Volen atacat al PSOE i no tenen manies, adjunto el teletip d' EUROPA PRESS que ho explica prou bé.

MADRID, 28 (EUROPA PRESS)

Rosa Bonàs, diputada de ERC en el Congreso, afirmó hoy ante el Pleno del Congreso que el PP está promoviendo un "clima irrespirable" con el objetivo de llegar al poder y emplazó al presidente del Congreso, Manuel Marín, a evitar que se reproduzcan "insidias" y "falsas imputaciones" en los debates.

El incidente se suscitó al interpretar ERC que un diputado del Grupo Popular, Carlos Salvador, de UPN, había tratado de mezclar a su partido con ETA durante su intervención en la sesión de control de esta tarde.

En concreto, el diputado de UPN había dicho que el PSOE cambió su estrategia antiterrorista de alianza con el PP desde el primer día en que recabó el apoyo de ERC para la investidura de José Luis Rodríguez Zapatero como presidente, ya que los actuales socios del Gobierno "jamás apoyaron medidas eficaces" contra ETA. "¿Alguien se va a creer que iban a mantener la misma política antiterrorista y a la vez obtener el apoyo de ERC?", se preguntó.

La diputada de ERC pidió la palabra de inmediato, pero Marín, siguiendo los usos y costumbres de la Cámara, no se la concedió hasta terminada la tanda de preguntas al Gobierno. Según dijo, del "tono" de las palabras del diputado del Grupo Popular se desprende una "conexión" de ERC, partido democrático, y una organización terrorista.

Bonàs considera que este tipo de episodios se van a repetir hasta las elecciones generales porque, en su opinión, el PP quiere "crear un clima irrespirable para llegar al poder", por lo que emplazó a Marín a tomar medidas: "Es su obligación evitar estas insidias y falsas acusaciones --emplazó--. Tiene criterio para interrumpir".

dissabte, de març 24

El Consell Nacional

Avui a pesar d’estar malalta he assistit al Consell Nacional.

En els consells nacionals, la executiva informa de les decisions que s’han pres, els grups parlamentaris també presenten els seus informes i s’obre un torn de preguntes on els consellers poden exposar tot el que els inquieta o creuen rellevant.

Es important assistir als Consells, entre altres coses perquè és la ocasió d’intercanviar informació i preocupacions amb representants de tot el territori.

Avui, però tenia un interés especial. Finalment sabria el que li preocupa realment al Carretero, perquè en Carretero ha parlat molt als mitjans , però en els anteriors Consells Nacionals mai ha obert la boca.

Ha llegit un mal discurs i poc clar.

El que ha transcendit de la seva intervenció és:

Primer, al Carretero li sobra la E d’esquerra. Li molesta profundament que hàgim pactat amb el PSC, no tant perquè esta federat amb un partit espanyol, com perquè és socialista.

Segon: Segons ell ERC no ha de tenir ideologia, l’objectiu principal ha de ser la llibertat nacional

Tercer: ERC ha de tornar a les essències ?¿,no ha explicat a quines essències es refereix exactament, però ha parlat amb nostàlgia de la època Colom.

La seva seguidora, la Ruth Carandell, ha preguntat ¿Què farem si l’Estatut és inconstitucional? La pregunta anava dirigida a que ERC s’ha de plantar i sortir del govern.

Si les seves tesis guanyessin espai dins d’Erc jo estaria molt preocupada, precisament vaig decidir entrar al partit per evitar que Erc derivés cap una Lliga Nord, com el partit de la Pedània, del Umberto Bossi, sembla que Carretero hi estaria més còmode.

Afortunadament, el discurs del Carod, m’ha omplert d’esperança.

Carod ha fet una intervenció molt profunda que tots els militants l’hauríem de llegir amb atenció.

Carod opina que Catalunya està en un procés històric, on la via sobiranista esta començant a recollir complicitats a l’exterior del Partit, on el nostre projecte polític està incrementant la seva base social.

Pujol ens va fer creure en un país que no existia, no érem tants ni tan bons. Els que ens sentim exclusivament catalans ja no som majoria a Catalunya

Ell opina i jo també que el sobiranisme no vindrà per el sentiment nacionalista, sinó per la via pràctica, per una fatiga d’Espanya.

Arribarà abans l’Estat que la Nació.

Hi estic plenament d’acord. L’independentisme no és una ideologia, és un objectiu, com ha dit en Pep Vall. M’he alegrat de sentir-ho, per a mi és un objectiu perquè estic convençuda que l'independència d'Espanya és la única possibilitat per a que la gent de Catalunya pugui tenir el país que es mereix, d’acord amb l’esforç que hi aporta.

La independència arribarà perquè no hi haurà altra via, Espanya no canviarà mai. Espanya és Madrid. Espanya tampoc acceptarà mai un federalisme. No ens quedarà altra solució.

Ara Erc s’ha de preparar per liderar el país, és important ser als governs per aprendre a gestionar. Jo no vull formar part d’un partit que es dedica a fer discursos molt purs i molt essencials per fer contents als articulistes de l’Avui. Vull formar part d’un partit que es preocupa per el país, per a que la gent visqui millor.

Erc no és un moviment, és un partit que té el suport del 14 % de la població i que amb aquest suport ha de gestionar la voluntat dels seus votants. Això vol dir pactar i arribar a acords amb l’altra 86%.

A Carretero li ha molestat profundament que ERC hagi donat suport a la Llei de la Dependència, doncs jo hi vaig votar a favor i ho tornaria a fer.

¿Com podíem votar en contra d’una llei que suposa reconèixer uns drets que fina ara no ho eren? , una llei que suposa que l’Estat es fa càrrec d’unes prestacions que fina ara no ho feia?

Si disposéssim d’un concert econòmic com el dels bascos segurament no caldria haver-la votat. Recordo, que el Duran Lleida també la anava a votar, va canviar de idea quan va saber que el Caldera no ens faria fora de la foto. I que Mas va deixar tancat el finançament obeint les ordres dels estaments socials del país que no necessiten la Llei de la dependència.

I, entre nosaltres, jo crec que no estaria malament que el Carretero i la Carandell fessin un partit com ara l’Estat Català un partit sobiranista per a la gent de dretes,

I un altra apunt, també entre nosaltres: cadascú ha de saber on està el seu límit. Carretero es un bon polític gestor, ho ha fet bé com alcalde i com a Conseller, però liderar un partit ja és un altra cosa. Es com un jugador que és la estrella d’un equip de segona i quan passa a primera molesta al equip.

El meu instint, que mai em falla, em diu que ha tastat els focus i no sap tornar a la penombra.

El fet que el dia abans de publicar el pacte per l’ensenyament, que és la millor feina que va fer l’antic govern, decidís convocar a la premsa i llançar quatre estirabots per ocupar el centre de les noticies, o que després del referèndum, expulsats del govern, i tot el partit fent pinya per salvar els mobles en les eleccions al Parlament, ell es dediqués a criticar la executiva, demostra que per damunt de la lleialtat li es més important veure la seva foto als diaris.

He llegit per la nit al vila web que després del Consell, la il·luminada Carandell, diu que la seva corrent serà la dominant del partit, demostra que coneix molt poc el país, que allunyats que estan de la realitat!, Catalunya no és Puigcerdà, ni un despatx de l’Eixampla.

dijous, de març 22

Dia mundial de l’aigua

M’he escapat un moment del Congrés per anar al Ministeri de medi Ambient a la presentació del Plan contra la Sequía.
He tingut la ocasió de parlar amb presidents d’algunes confederacions hidrogràfiques, se’ns prepara una primavera calenta en tots els sentits.
No hi ha acord per la Ley de Aguas, sobre el control de la conca i la explotació.
El més segur es que el PP faci sang d’aquesta llei i que no s’arribi a tramitar, el que convindria un debat tranquil. Els que més es queixen no són els petits agricultors, sinó els grans empresaris agrícoles. Quan el PP en fa guerra de l’aigua, sempre he dit que defensa els interessos d’una minoria, ja els grans agricultors o els promotors. Com que tenen prou poder per comprar la opinió publicada, arrosseguen a la majoria de votants i de retruc al PSOE.
Un element important de la futura llei es que reconeix el dret a l’aigua, cada persona té dret a un mínim d’aigua per beure i rentar-se.Al “Foro de l’aigua de Mèxic”, la representant Sud-africana ja ho va dir que era imprescindible, incloure aquest dret en totes les legislacions, perquè l’aigua per finalitats suntuaries o d’explotació econ

dimecres, de març 21

La Ministra ve a parlar de rodalies

Compareix la Ministra de Foment: ens queixem de la manca d’inversions, les arrosseguem de la època del PP. Però la Ministra tampoc no ha fet res per millorar, el Pla de xoc, l’ha decidit ara , quan s’ha vist que és un desastre.
Si sabia que la construcció de la entrada de l’AVE donaria problemes, podien haver reforçat la línia.
Projectes de renovació d’estacions els tenen a punt, s’hi podien haver posat abans.
Si sabien que el manteniment es insuficient, abans de començar amb les obres de l’AVE haguessin pogut reforçar el manteniment.
Ha dit que el Papiol Mollet es licitarà abans de l’estiu.
Diu que han reformat la informació al ciutadà, fa dos dies al Passeig de Gràcia no hi havia ningú per explicar si venia o no el tren.
El Tardà demana la dimissió, no dimitirà.

dissabte, de març 17

Sopar de dones


Avui em fet un sopar, 40 dones de Santa Perpètua, de totes les edats i nivells.
Ha estat interessant comentar la nova Llei d’igualtat, el tema central no es les llistes partiries, sinó la conciliació de la vida laboral i la familiar.
La corresponsabilitat de la parella
Una dona ha dit que les avies faran vaga. Es cert, la cura dels petits ha passat als avis i especialment a les avies, desprès de tota una vida treballant ara que ja toca una mica de descans s’han de fer cura dels petits, i no parlem d’una hora al dia. ¿Què passa si una mare està sola i s’ha de pagar la hipoteca? ¿Quantes hores ha de treballar? ?Com s’ho munta si no té una avia?
No és casualitat que la natalitat més baixa d’Europa sigui a Itàlia i Espanya.
Les Administracions han de fer més.
No anem bé.

dijous, de març 15

Llei d’igualtat "efectiva"

Avui s’ha aprovat definitivament La Llei d’Igualtat.
Vaig començar com a ponent i al incorporar-se la Georgina se’n va fer càrrec ella, però vaig estar en les primeres negociacions amb el Ministre Caldera. Va se quan vàrem introduir les millores per les mares autònomes en el subsidi de maternitat, i la cotització pena per les dones que redueixen jornada per tenir cura de familiars.
De la Llei el que més s’ha comentat ha estat la paritat de les llistes electorals, les dues setmanes de paternitat i la paritat dels consells d’administració de les empreses.
Son mesures que poden semblar una mica de bombo, que el PSOE ja el necessita, ja sabem que la paritat de les llistes electorals no facilitaran el que les dones es puguin dedicar més a la política, ni la paritat dels consells d’administració, farà que sigui més fàcil per a les dones l accedir als llosc de responsabilitat a les empreses. Encara hauran de demostrar que tot i sent mares són més treballadores que els seus companys.
Però la Llei té elements molt importants que poden suposar l’inici d’un gran canvi.
El permís de paternitat, és un missatge clar de que la cura de la canalla és cosa de dos.
Les dones parim, això només ho podem fer nosaltres, però després ells poden fer el mateix que nosaltres al 50%.

Es reconeix el dret a conciliar la vida laboral i familiar. ¿Què vol dir això? La resposta la tenim nosaltres noies. Som conscients que a les pymes sempre es va curt de personal, però precisament perquè poden ser més flexibles, també poden tenir més cura de les necessitats personals de cada treballador/ra. Fins ara no s’hi havien d’amoïnar, Ara ho hauran de tenir en compte. Evidentment, caldrà diàleg, imaginació.
No és tracta de treballar més hores, es tracta d’augmentar la productivitat, s’ha d’anar canviant el “xip”.

dimecres, de març 14

Reunions informals



Portugal, més a prop
9:00 AM : esmorzar amb l’ambaixador de Portugal
Portugal cobra interès perquè tindrà la presidència de la unió europea després d’Alemanya, i en un moment on s’han dependre decisions sobre el Futur d’Europa.
Les trobades informals són molt interessants perquè es parla amb més sinceritat i s’obté millor informació.
Les reflexions que ha posat sobre la taula l’ambaixador ha estat molt interessants, ¿farà la incorporació dels països del Est a la Unió un canvi en la fisonomia d’Europa? ¿Tenen aquest països un interès en formar part d’un espai únic polític o tenen més interès en pertànyer a la OTAN?
En el Parlament europeu , a mida de que han anat assumint més competències decisòries el vot s’ha a nat fent més en clau estatal, ¿és positiu per Europa?
Hi havia la proposta de que les eleccions al Parlament europeu fos amb partits europeus i no en clau estatal. I la creació d’una camera territorial semblant al Bundesrat alemany.
Això feia que el Consell perdés el seu poder i naturalment no va prosperar, avui a Europa la Comissió no representa a tots el europeus, ni el Parlament.
El nou tractat, que no és una constitució, tampoc aporta una solució.
La Europa dels estats, que el nou tractat consagra, portarà a la llarga a una Europa de dos blocs, els països de l’Est i Regne Unit i la resta, que pot portar a una divisió.
Hem quedat d’organitzar reunions bilaterals de les comissions de medi ambient de Espanya i Portugal, també m’ha comentat que aviat farà una visita a Catalunya on s’entrevistarà amb els consellers Carod, Huguet , Treserres i Castells.
J es hora que PORTUGAL I Catalunya s’apropin.


14:30 dinar amb la Secretaria d’Iberoamèrica.
Avui sembla el dia de reunions informals. M’agrada la posició de Trinidad Jiménez, la secretaria d’Estat per Iberoamèrica, trenca el discurs aznarista de la reconquesta. Entén que Sud-Amèrica no vol guàrdies n vigilants, la postura de d’Espanya la veu com de suport i enllaç sobre tot fent xarxa cultural. E 10% del PIB de l’Estat està a Sud-amèrica.

16:00 Més Europa.
El president presenta al Congrés els resultats de la cimera europea.
Hi han temes molt cabdals, com el futur energètic i ambiental. PP, CiU, Canaris volen aixecar la energia nuclear, al debat li falten arguments.
Zapatero afirma el compromís de reduir progressivament la energia nuclear i presentar un programa energètic a 30 anys vista.

Es una mica massa entusiasta respecte a la evolució econòmica de l’Estat. Les macro-xifres són unes, però l’endeutament de les famílies fa que la renda disponible hagi disminuït.
Justifica que les pensions mínimes han augmentat el 25%, és cert, però en el centre de la qüestió està el preu del habitatge



L'Angels i l'Anna, el Jordi Casadevall intenta treure el cap
22:00 Comiat de l’Anna
l’Anna, la secretària del grup ens deixa. L’Anna va entrar amb la funció de atendre al telèfon, la correspondència, en fi feines de secretària i ha acabta sent un element clau del grup.
Sempre tranquil·la (per fora), eficient total, mai s’oblida de res, encara que li diguis tot passant per el passadís, i mai l’he sentit queixar-se.

dimecres, de març 7

A Iran es més difícil commemorar el dia de la dona




He llegit a vilaweb que hi ha 30 dones iranís en vaga de fam.
El govern les va empresonar perquè es manifestaven en contra del judici a 5 dones empresonades des del juliol pasta per preparar mobilitzacions a favor dels drets de les dones.
No fa gaire va venir una delegació d’Iran al Congrés, no em vaig veure amb estómac per assistir a un dinar conjunt.
Estic d’acord en que no serveix d res trencar relacions amb països no democràtics però tampoc s’ha de donar imatge de normalitat, no poden ser ben rebuts quant venen en nom del govern.
He entrat una pregunta al govern en commemoració del dia de la dona

Dia internacional de la dona treballadora


Sobra treballadora, perquè de dones que no treballin n’hi han molt poques, (potser les que “no treballen” han de fer un altra classe de treball per tal de “no treballar”)
Si pensem en un treball remunerat que proporcioni autonomia, a Afganistan les dones no treballen perquè no n’ hi hatreball ni per els homes i perquè no hi tenen accés per el fet de ser dones. Per el fet de ser dones no tenen accés ni a l'Ensenyament ni a la Sanitat.
Avui, ja que no ens ha estat permès viatjar a Afganistan, quatre diputades hem fet una conferencia de premsa al Congrés. La diputada de IU ha vingut amb la fixa idea de parlar de tornar les tropes, no ho tinc tan clar. He denunciat que, la estratègia global de Bush contra el terror a l’Orient Mitjà ha estat un gran fracàs, i la gran víctima ha estat Afganistan i sobre tot les dones de Afganistan.
La intervenció militar no ha estat acompanyada d’un esforç de reconstrucció i de suport al nou govern. Afganistan es el país on en situacions de post-conflicte menys s’ha invertit per càpita, és el país més pobre del món fora de l ‘Àfrica sub-sahariana. Si la intervenció militar no va acompanyada d’una millora de les condicions de vida, es pregunten els afganesos ¿què hi fan aquí?
Les tropes espanyoles, sí que estan fent una tasca de protecció a les ONG’s que estan treballant en els pobles i millorant les condicions de vida ,especialment les ONG's catalanes i basques, (no ho dic jo, ho diuen fons del Ministeri), encara que sigui una gota d’aigua en el desert, mai millor dit.
Es el moment de parlar de què es fa a l’Afganistan, ¿els deixarem en mans dels talibans i els senyors de la guerra o tal com els hi vàrem prometre els ajudarem a reconstruir el seu país.


dilluns, de març 5

¿I el combustible per la aviació?




Avui és un dia important, es reuneixen els ministres dels Estats Membres dela UE per dissenyar la política energètica europea.
La lluita per preservar la vida a la Terra va lligada al reducció dels gasos que produeixen escalfament. No hi ha miracles, potser en un futur, l’hidrogen, una energia nuclear segura i que pugui re-utilitzar els residus, de moment és ciència ficció, ara toca reduir emissions amb eficiència , estalvi i usar fonts d’energia renovables.
Hi ha un tema fins ara tabú, l’impost sobre el combustible d’aviació, ¿perquè no paga impostos si és el que més contamina, no havíem quedat que qui contamina paga?