Benvinguts al blogg

Recordo que molt aviat, abans de l'adolescència, m'interessava el que passava arreu. Sempre m'ha apassionat la política. Als 40 vaig decidir que tocava participar directament en la presa de decisions. He sigut regidora i portaveu a la oposició, primer com independent i més tard afiliada a ERC.

He estat diputada al Congrés, on vaig exercir de portaveu de les Comissions de Medi Ambient, Sanitat i Afers Exteriors. Més tard vaig presidir la Comissió de Medi ambient

He estat primera tinent d'Alcalde i regidora d'Hisenda i Medi Ambient de l'Ajuntament de Santa Perpètua

Fa uns anys vaig deixar la política activa, ara el blog més que un diari és un recull de opinions que m'interessen. Em servirà per tenir un recull personal de la evolucio del nostre entorn.

(per repassar quant em jubili)





Cercar en aquest blog

divendres, de desembre 28

ICV es treu la careta

Ahir vaig viure un dels episodis més penosos de la meva vida política. Em recordava al PP de després de les eleccions, quant creien que a base de esbroncades al Congrés farien caure el govern. Recordo la aleshores diputada García Valdecasas aguantant la pancarta AGUA PARA TODOS, episodi que molts del PP ara voldrien oblidar.

A l’Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, després de 28 anys hi ha hagut canvi de govern, ICV ha passat a la oposició i ho porten molt malament. Igual que el PP, no accepten la derrota, per cert amb el mateix argument de CiU, no volen acceptar que a pesar de ser la formació més votada, la resta, la gran majoria, no els vol al govern.

Ahir en el Ple de l’Ajuntament, amb la excusa de la aprovació de les ordenances fiscals, varen congregar unes desenes de militants, alguns de les poblacions veïnes amb l’objectiu de rebentar el Ple i “provocar” la caiguda del govern.

El seu “objectiu” era que Alcalde (PSC) es desmarqués de la regidora d’Hisenda (ERC) i entrar ells a govern., Això es el que havien explicat a la seva gent, segons una font dels seu mateix partit. La bronca va ser constant, esperaven que l’alcalde fes buidar la sala de Plens, però no els hi va donar el gust.

Han volgut aprofitar un tema delicat com és la pujada d’impostos, que ells la van preparar molt més elevada, per fer demagògia de la més barata.

En realitat no els importa massa el rebut de l’IBI el que els importa es recuperar com sigui les cadires.

De la mateixa manera que van governar amagant informació, ara ho continuen des de la oposició, desinformant, creant confusió i no permetent que els Plens es puguin desenvolupar amb normalitat, la gent que va venir a escoltar el debat i a informar-se no ho van poder fer.

En moment de crisi es quant els hi cau la careta i els coneixereu.

dijous, de desembre 20

Pressupostos 2008. Fi dels sainet


Darrer dia de Ple

Pressupostos 2008.

D’aquí poc s’acaba el sainet de la negociació dels pressupostos 2008.
A la primera legislatura tant IC com Erc vàrem anar pel nostre comte, va ser esgotador i per poca cosa. Un cop aprovats, vaig parlar amb amb gent del PSC i vàrem concloure que hagués estat més positiu per a tots si haguéssim consensuat unes línies de treball d’acord amb el govern de Catalunya. El problema es que els caps de premsa no en volen ni sentir a parlar, tots neguitegen per la por de que al final el protagonisme sigui del PSC i nosaltres no en traiem “rendibilitat”.
I així ens ha anat. En les meves àrees he intentat treballar d’acord amb les conselleries, naturalment que de Medi Ambient (IC) no hi ha hagut entusiasme, d’alguns departaments més que d’altres, de Sanitat, una mica més.
I arribem al final, ja toquen a eleccions.
Clar que ara no hi ha un Rubalcaba per negociar sinó un Lopez Garrido que no es distingeix per la seva sagacitat negociadora sinó més aviat per la seva arrogància i la Tere Cunillera que porta tant de temps a Madrid que sembla ser que per ella Catalunya és només una bossa de vots.


No ens ha acceptat cap esmena,( ho sento pels alcaldes d’ERC), en canvi CiU vota que no i els accepten gran quantitat d’esmenes per els municipis governats per CiU. ¿La raó? Segons la Cunillera, que els necessiten al Senat.

Al Senat, la Entesa pacte algunes esmenes, el Jordi Ramon treballa unes bones partides per els agricultors. CiU encara força més, el Madí tiba tiba la corda, fins que el PSOE veu més pràctic que vagin cap el veto.

A mí em va estranyar la actitud de CiU, amb tot el que ja havien aconseguit, em va semblar més un pacte d’estat del Duran amb el Zapatero, ja que en el fons un veto al Senat és millor per al govern ja que després segur que l’aixeca al Congrés.

D’aquí unes hores, votarem a favor del veto. No servirà de res, s’aprovaran, una vegada més seran uns pressupostos que no son justos amb Catalunya.

dimecres, de desembre 19

Comiat de la Comissió i del Congrés


He celebrat el comiat de l a Comissió amb un dinar a un restaurant a prop del Congrés. Aquest dies els restaurants de Madrid tenen feina, a la taula del costat celebraven un dinar els membres dela CNE, on per cert hi ha també catalans
Naturalment no repeteixo les alabances que he rebut, el que sí es cert que vaig entrar a presidir una Comissió complicada on el debat sobre l’aigua havia creat un clima molt tens. He procurat ser el màxim de equànime i amb una mica de mà esquerre hem arribat al final amb un clima molt més distens.
Si be des del partit sembla que la gent som per usar i llençar, almenys des de fora els “feed backs “ que contínuament m’arriben, ja sigui de periodistes de parlamentaris o de membres del govern, em deixen el gust d’una feina ben feta i ben valorada.

Aviat els cotxes portaran etiqueta verda.
Un regal de darrera hora, el secretari per el canvi climàtic m’ha confirmat que abans d’acabar s’inclourà la etiqueta verda per els cotxes.
Serà obligatori que els cotxes portin una etiqueta informativa de la eficiència enregètica en quant al consum de combustible i emissions de CO2.
Es una feina que l’hem treballada des d’ERC i que per fi es materialitzarà.

Sobre la cimera de Bali

Avui he presidit la darrera sessió de la Comissió de Medi Ambient.
Ha estat l’endemà d’una festa que organitzen els periodistes i que sol acabar a altres hores de la matinada. Això ha fet que la comissió no ha estat molt concorreguda, i “ses senyories” s’ho han perdut, ja que hem gaudit de la presència del secretari general per la lluita contra el canvi climàtic Don Arturo Gonzalo Aizpiri, que pràcticament acabava d’arribar de Bali i ens ha explicta l’entrellat de les negociacions i la rellevància dels acords assolits.
Un cop vistos els papers de la declaració, coincideixo amb ell, que Bali ha estat una fita històrica.
Hi han uns precedents degut principalment a que la societat ha anat influint en els polítics:
*el secretari general de la ONU, declara prioritari la lluita contra el canvi climàtic.
*El Consell de la UE aprova un paquet d’accions per el 2020
*Els EEUU celebren un congrés per el control dels grans emissors
*Austràlia, després d’un intens debat electoral s’adhereix al protocol de Kioto.
*L’Informe sobre el Desenvolupament Humà, pren com tema monogràfic el canvi climàtic.
Si ens ho mirem des de una perspectiva global, Bali suposarà una fita històrica.
La grandària de l’acord es
- que s’hi han sumat tots, països desenvolupats, països emergents i països encara en via de desenvolupament
- que s’ admet la evidència del canvi climàtic i que tots reconeixen la necessitat d’adoptar mesures urgents.
-Que es reconeix la necessitat de reduccions profundes d’emissió de gasos d’efecte hivernacle.
-La necessitat d’objectius quantitatius,
Ara comencen la negociació formal per arribar a un acord en el 2009, acord que inclogui un objectiu a llarg terme de reducció d’emissions.
Es important el paper que es dona a la adaptació al canvi climàtic, que recull la gestió i estratègies de prevenció de desastres, la inclusió d’incentius positius per els paíssos en desenvolupament i la aproximació sectorial, es a dir amb la presència dels sectors implicats, no només medi ambient.
Això son quatre apunts, quant es publiqui el diari de sessions ja afegiré el link.