Benvinguts al blogg

Recordo que molt aviat, abans de l'adolescència, m'interessava el que passava arreu. Sempre m'ha apassionat la política. Als 40 vaig decidir que tocava participar directament en la presa de decisions. He sigut regidora i portaveu a la oposició, primer com independent i més tard afiliada a ERC.

He estat diputada al Congrés, on vaig exercir de portaveu de les Comissions de Medi Ambient, Sanitat i Afers Exteriors. Més tard vaig presidir la Comissió de Medi ambient

He estat primera tinent d'Alcalde i regidora d'Hisenda i Medi Ambient de l'Ajuntament de Santa Perpètua

Fa uns anys vaig deixar la política activa, ara el blog més que un diari és un recull de opinions que m'interessen. Em servirà per tenir un recull personal de la evolucio del nostre entorn.

(per repassar quant em jubili)





Cercar en aquest blog

dimarts, de novembre 25

Imatges de Dinamarca. Quins animals!

M'han enviat aquestes imatges per correu electrònic, no calen masses comentaris.

No se perquè pesquen els delfins, si es per fer oli o pel que sigui,-

Greenpeace no diu res.

Si algú vol saber més sobre Dinamarca recomano un llibre de Knud Romer Quien parpadea teme a la muerte









diumenge, de novembre 16

No han refundat el capitalisme


Finalment Zapatero ha pogut estar a la reunió dels grans, no crec que avui les famílies del Estat espanyol dormin més tranqui-les gràcies a la gran aportació espanyola per salvar la economia mundial.


Com era d’esperar, la reunió no ha servit de gran cosa

He cercat els punts a destacar:

  • El cap del FMI creu que hauria de fer-se una injecció de diner públic de 63 bilions de dòlars. La pregunta que ens fem és ¿a on s’han d’injectar? Al menys Strauss-Kahn recomana que la injecció de fons afavoreixi als més pobres,”perquè tenen major tendència a gastar els seus ingressos” (Què intel·ligent!, si poguessin ja els hi agradaria d’estalviar)
  • Recomanen mesures fiscals per estimular el consum intern, En aquests moments molt haurien de baixar els impostos per estimular la economia.

Strauss-Kahn creu que queda marge per abaixar els tipus d’interès, excepte a USA on el preu del diner està a 1%. Al Euribor sí que li queda marge, ara bé, hi ha qui parla de deflaciò. He afegit la definició per si algú no ho té clar:

La deflación es la caída generalizada del nivel de precios de bienes y servicios en una economía. Es el movimiento contrario a la inflación.

Esta situación económica en que los precios disminuyen es producida por una falta de demanda, y es mucho más peligrosa y temida por los Gobiernos que la inflación.

La deflación puede desencadenar un círculo vicioso: Los comerciantes tienen que vender sus productos para cubrir al menos sus costos fijos (entendiendo que el precio ya no alcanza para pagar los costes variables), por lo que bajan los precios. Con precios bajando de forma generalizada, la demanda se disminuye más, porque los consumidores entienden que no merece la pena comprar si mañana todo será todavía más barato. En la inflación, sin embargo, ocurre todo lo contrario, dado que los consumidores prefieren comprar antes los bienes de larga duración, para anticiparse a subidas de precios.

Dado este círculo vicioso, la deflación se convierte en causa y efecto de la falta de circulación del dinero en la economía, porque todos prefieren retenerlo.

Al final, la economía se derrumba, dado que la industria no encuentra salida a sus productos y sólo consigue pérdidas.

El FMI esta intentant organitzar un Pla d’Acció coordinada. Dos termes es repeteixen

Enfortiment de la transparencia i rendir comptes. (això haurà de ser també per les empreses públiques)

Es parla de:

Supervisió o regulació dels mercats financers.

Evitar polítiques regulatòries

Reformar las institucions financeres internacionals

Enfortir la transparència en els mercats de crèdit.

Ara bé, (ho copio lliteral)

Los gobernantes coincidieron en que las reformas que se necesitan tendrán éxito sólo si se basan en un compromiso con los principios de libre mercado, incluyendo el respeto a la ley, el respeto a la propiedad privada, el comercio abierto.


De moment el capitalisme continúa, ¿de veritat es controlarà? ¿qui controlarà?¿El gat vigilarà la llet?

I per últim. Molt entendridor;

Fer un esforç per arribar a un acord aquest any ¿2008? sobre les negociacions Comercials de la Ronda de Doha.

Un bon propòsit que ja sembla un xiste.


divendres, de novembre 14

El cooperativisme al segle XXI


Cada dia rebo invitacions a jornades, si anés a totes no en quedaria gaire temps, però de tan en tan va be anar-hi mes que res perquè em dono un temps per reflexionar. La d’avui ha estat molt interessant, el títol era relació administració –empresa, organitzada per CLADE.
Han intervingut ponents interessants com Ricard Fornesa, Lluis Foix, els alcaldes de Sant Cugat i Vilanova, entre altres.
S’ha parlat principalment de la crisi econòmica.
Les crisis es poden transformar en grans oportunitats si es saben aprofitar. El cooperativisme per exemple s’ha fet fort en temps de crisi. Durant la època dels miracles econòmics ha estat difícil per les cooperatives, algunes ho han fet molt bé, con la Mondragón a Euskalerria, o La Fageda a Olot, o la Escola Sant Gervasi de Mollet, però han hagut de nedar a contracorrent, ara en canvi poden ser una oportunitat. Per exemple el cooperativisme en habitatge de lloguer pot ser una opció de futur més que l’habitatge protegit de compra.

El que m’ha sorprès ha estat la intervenció de Lluis Foix, acabava d’arribar de USA, i estava "commocionat" perquè ha trobat USA més malament del que es pensava. Em sorprèn perquè no cal ser un analista ben pagat per entendre que encara que Giulani fes fora els homeless de Manhattan no vol dir que no existíen, si es miren certs documentals i es llegeixen a determinats articulistes se sap que a USA a mida que han augmentat els billionaris (diu que n’hi han 3000), la classe mitjan ha perdut capacitat d’estalvi i ha augmentatel nombre de gent completament desprotegida, la tendència va començar amb la" revolució Reagan" i ha continuat fins ara. Ja fa anys que ja és conegut que ser un obrer a Amèrica no és cap meravella (naturalment tot depèn de on vens)
I a casa nostra, conec molta gent que ens la veiem a venir, el que no enteníem era que la bombolla immobiliària aguantés tant. Fa dos anys alguns promotors ja venien els pisos a preu de cost per por a quedar-se amb stock.
De fet hi ha molta gent que ja porta molts anys en crisi, tots els joves que no aconsegueixen una feina per més de 1000 € i la gran quantitat de famílies amb dos sous de 1200 € que els van fer creure que eren rics perque el seu pis hipotecat estava valorat en 300.000 €. Ara a mida que ha anat pujant la hipoteca i si per desgràcia un d’ells se’n vagi al atur hauran de tocar de peus a terra.
No hem sigut mai rics, senzillament em viscut una il•lusió que ens ha portat a gastar més del compte. A alguns els hi ha anat molt bé, més que bé, són aquells que ja siguin polítics o periodistes, viuen en un altra món, no trepitgen el carrer i no se’n saben avenir que el miracle espanyol era només un miratge.

dimecres, de novembre 12

La dona gitana

Avui he assistit a la inauguració de una exposició de fotografia de dones gitanes vistes per dones gitanes. Una exposició molt maca i que explica molt sobre aquestes joves dones, dones amb ganes d’apoderament i de futur.

Als darrers anys he tingut contactes per diversos motius amb dones gitanes, molt preparades, universitàries i molt lluny del tòpic que encara perdura. Són poques, però cada vegada són més. Em van comentar el paper actiu de les dones en la prevenció del absentisme escolar i de com la implicació de les mares en la escola ha estat clau per millorar el rendiment escolar dels alumnes.

A la inauguració, a part dels polítics (com no) hi havia un grup de dones gitanes de Can Folguera.

Comentava amb la mediadora, que porta 1 any treballant amb aquest grup de dones, com de s’ha rebut un curs d’informàtica, de com les dones creixen en autoestima per el fet d’accedir a un mon nou del que se sentien excloses ( la informàtica) i com aquestes dones son claus per facilitar el accés de les futures generacions a la educació i per tant a llocs més elevats en la escala social.

Lamentava que aquesta tasca de un any es veurà interrompuda ja que s’acaba la subvenció del programa Llei de Barris finançat per la Generalitat i la UE.

Contractar una mediadora costa 15.000 € l’any.

Entre les propostes que han presentat les diverses regidories per el 2009, he vist una proposta de gastar 30000€ per organitzar un mercat medieval. Segurament que la gent es distreu anant a fer una volta per el mercat, però ¿no hauríem de fer una fira més senzilleta i no interrompre una tasca que tot just comença a donar fruits?

Desgraciadament, no sóc la única a prendre les decisions, formem part d’una coalició, i no tothom té la mateixa visió del fer política.

Hi ha qui es creu que fer política es fer populisme. Fer festes, portar els avis a ballar i recollir vots.

Cada dia és una lluita.

Si no cregués que fer política es intentar influir perquè les coses anessin a millor no pagaria la pena tan de neguits i tan pocs diners.

A pesar de tot espero que ho aconseguiré i el programa continuï

Endavant dones gitanes.


dimecres, de novembre 5

Barak Obama ¿El començament d’una nova era?


Barak Obama no serà el primer president negra dels USA, serà el primer president mestís. No és una precisió , és un fet fonamental i símbol de la nova època en la que estem entrant.

El segle XXI serà el segle del mestissatge: entre persones, entre ideologies, entre sistemes econòmics. La multi-identitat, de la que el pròxim president en és una mostra, és ja un fet. Nosaltres la vivim a casa amb els meus fills, amb els seus amics; són fills de pares de països diferents, han viscut part de la seva vida en llocs diferents, han estudiat en països diferents, tenen amics d’arreu del món, es casen amb persones de països diferents, els nostres nets seran realment fills del món.... ja no es tracta de assumir les dues identitats del pare i de la mare, es tracta de que cadascú es crearà la pròpia identitat, única i diferent..

Quant va caure la Unió soviètica ens varen dir que era la fi de la història i que el capitalisme era el únic sistema econòmic possible. Ara veiem que el socialisme va fracassar perquè s’havia d’imposar per la força i que el capitalisme de l’Allan Greespan, sense regulació, regit per les lleis del mercat ens ha portat a una descapitalització de les empreses que no sabem fins a on ens portarà.

S’ha acabat la era de divisions nítides entre blans i negres, dretes i esquerres, s’haurà de re inventar un nou sistema econòmic i social.. Els problemes com la immigració, la pobresa, el terrorisme, es podran resoldre només amb solucions a nivell global. Les decisions unilaterals no serveixen.

La crisi financera ja ens ha ensenyat com tots en estem de connectats i que la crisi de un arrossega a l’altra i que la globalització s'extèn a tots els àmbits.

El que sí ens ha mostrat el poble dels Estats Units, és que ha estat capaç de entendre la necessitat de canvi, una vegada més hem vist que és un poble valent i ha passat per davant de totes les pors per girar pàgina i afrontar el futur.

Esperem que el nou govern escolti al poble americà i que els nostres governs entenguin també que ens enfrontem a una greu crisi, que siguin valents i els hi serveixi de reflexió.

Dues notícies publicades al diari Ha aretz, de Israel mostren com el resultat de les eleccions a USA, pot desencadenar un canvi global en les relacions internacionals :


1. Arab commentators want to be able to admire America again ( comentaristes arabs volen poder tornar a admirar Amèrica)

2. Barack Obama wins 77 percent of Jewish vote, exit polls show. (Barak Obama guanya un 77% del vot jueu)

dimarts, de novembre 4

Barcelona seu de la Unió per el Mediterrani


Finalment Barcelona serà la seu de la UPM (Unió per el Mediterrani). És important. No tan sols perquè Barcelona acollirà unes oficines amb funcionaris europeus, amb sous europeu (que ja va bé), ni perquè serà punt d’anades i tornades de representants dels diferents països (que ja va bé), sinó perquè suposa una nova fase en la política mediterrània de la UE on Catalunya pot despertar la antiga vocació mediterrània.
Som conscients de que la fractura social i econòmica entre les dues ribes és insostenible, que les dues ribes s’han d’apropar, que Alger no pot estar tan lluny de Dènia quant geogràficament estan tan a prop.
Ja a l’any 1995 es va començar el Procés de Barcelona amb aquests propòsits, però Europa va mirar cap a l’Est i tot plegat es va quedar en algunes trobades culturals sense més incidència i acords bilaterals entre determinats països i la UE.
El objectiu inicial de crear un espai de pau i estabilitat en la Mediterrània continua pendent mentre segueixi viu el conflicte palestí.
Clar que mentre segueixi el conflicte a Palestina serà impossible avançar en trobades multilaterals. Per això es va passar en la següent fase a treballar en el marc Partenariat Euro-Mediterrani, a base de acords entre determinats països i la Unió Europea.
Fins que Sarkozy va entrar en escena declarant mort el Procés e Barcelona i amb una nova proposta, la Unió per el Mediterrani,.Aleshores Espanta que feia temps que dedicava els seus esforços a Iberoamèrica es va despertar i va veure una oportunitat de ser present a la política europea i va negociar la proposta de Sarkozy posant sobre la taula la seu de la Unió a Barcelona.
Benvinguda sigui i aprofitem la oportunitat. Catalunya, ciutat mediterrània per excel•lència, lloc de trobada, de tolerància i de barreja té la oportunitat de ser la capital del Mediterrani. Espero que la societat catalana i el poder polític així ho entenguin.

foto : El Palau de Pedralbes, futura seu de la UPM
Notícies relacionades:
Publicat a l'AVUI

La capital del mediterrani
La sessió plenària de l'Euromed, la reunió de ministres d'Exteriors dels 43 països de la Unió per al Mediterrani, ha aprovat aquest dimarts a Marsella la ciutat de Barcelona com a seu, segons han fet saber fonts de la delegació del ministeri espanyol. En l'acord general, està previst que el secretariat estigui compost per tres membres de la Unió Europea, dos d'Israel i l'Autoritat Palestina i un cinquè del països del sud de la riba del Mediterrani.

La incorporació d'Israel al secretariat ha estat la solució perquè el govern hebreu acceptés la Lliga Àrab com a membre oficial. Aquesta és la primera vegada que israelians i palestins acudiran junts a un ens internacional.

La comissària europea de Relacions Exteriors, Benita Ferrero-Waldner, ha confirmat acabada la reunió aquests acords, concretant que els tres països de la Unió Europea al secretariat seran Malta, Itàlia i Grècia i que, el càrrec de secretari, que encara no s'ha escollit, sempre correspondrà a un país del sud. A més, la pròpia delegació espanyola ha proposat que el Procés de Barcelona, iniciat el 1995, es passi a dir definitivament Unió per al Mediterrani (UPM).

Noticia a La Vanguardia



dissabte, de novembre 1

¿Anira el Zapatero a la reunió dels G?


¿Anira el Zapatero a la reunió del G7+1+12 +1?
No ho sabem encara: el que tampoc sabem és,si hi va, quant ens costarà. S’està passejant per tot Sud-Amèrica guanyant (pagant ) suport.
Deu ser que el Zapatero no es veu repetint la presidència i no es vol perdre la foto amb els “importants” del Planeta,
Pot semblar injust que si Itàlia forma part del G7, ¿perquè Espanya no?, encara que en política no existeix la historia, dons resulta que existeix, ¿on era Espanya al 1975 ?
La entrada al euro d’Espanya també va se per dir-ho suau, bastant “forçada”, i en aquets moments Espanya no pot presumir de “poderío” econòmic, Espanya està a la capçalera del atur de la zona euro, molt per sobre de Itàlia, el miratge del “milagro español” s’ha desinflat, (excepte per uns quants com el Florentino Pèrez).
El que em preocupa és que amb la fal•lera del Zapatero de anar a Washington, no faci contraprestacions a porta tancada que hàgim de lamentar.
Estic pensat en la seu de Secretaria europea de la Unió per la Mediterrània (UPM), Barcelona és una ferma candidata i també Marsella.
En Sarkozy està cercant una formula perquè el Zapatero pugui estar a la foto, en política no hi ha res gratuït.
No vull pensar malament.

De El Pais: Zapatero logra el apoyo de Lula, Calderón, Bachelet, Fernández, Sócrates y Saca ( a la foto, Zapatero "seduïnt" a Lula)

dijous, d’octubre 30

Ple de les Ordenances Fiscals en temps econòmicament difícils.

Entenem que hem de pagar impostos, que en el fons volem viure en una societat que paga impostos, però no ens agrada pagar impostos.
Preparar les ordenances fiscals és la feina més dura de un polític i com a regidora d’Hisenda, no em queda més remei. L’any passat va ser el primer any i em vaig trobar amb varies sorpreses com una revisió cadastral, un pressupost insuficient i un interventor que em va espantar molt.
Aquest any he anat més preparada, de fet des del mes d’Abril que hi treballo i tot que és un exercici dur, he quedat satisfeta de la feina feta.

Estem davant d’una recessió econòmica que afectarà a moltes unitats familiars i als ingressos de l’Ajuntament, s’ha de trobar el equilibri entre no incrementar massa la pressió fiscal tan a les famílies com a les petites empreses i assegurar que podrem seguin proporcionant els serveis bàsics.
He baixat el coeficient del IBI 10 punts. No podem calcular increments linials perque després de la revisió cadastral cada finca arrossega un increment diferent, però he procurat que la gran majoria de les quotes no s’incrementin per sobre del 4,5 %, i els increments de les que sobrepassen siguin assumibles.
El IAE he augmentat el coeficient un 2,2 % pe no pressionar sobre les petites i mitjanes empreses.
He congelat el Impost de circulació. (ja estava quasi al màxim)
Les taxes s’ han incrementat segons el IPC de setembre, el 4,5% i les hem revisat a fons, excepte la de residus domiciliaris que queda per l’any vinent.
La de residus comercials í que s’ha modificat a fons, es calcula en funció del tipus de residus que es generen i s’acosta al cost del servei per evitar que els residents acabin subvencionat als establiments comercials.
El càlcul global del increment és el 3,5%.
L’any passat ja vaig instaurar la opció de domiciliar els pagament de impostos i taxes en 11 pagaments sense interès. Es una gran ajuda, però tot i així ens preparen per resoldre cassos durs de gent que es poden quedar en situacions molt difícils.

El govern central ha anunciat avui que els aturats podran posposar el pagament de 50% de la hipoteca, es una gran notícia, però el deute es posposa, no s’anul•la, més endavant hauran de fer front a una hipoteca més elevada.
El que haurien de fer que ho varem proposar la anterior legislatura i el Solbes s’hi va negar es que no s’hagués de passar per el notari per canviar la hipoteca de banc, potser es podrien negociar millors condicions.

Ja veurem, ens esperen temps difícils.

dimecres, d’octubre 29

¿Qui pagará el “milagro español?”

Avui mentre dinava he vist unes imatges de la sessió de control del Congrés, la portaveu del PP acusava “naturalment” al govern de no fer res contra la crisi econòmica i ha acabat amb una frase d’aquelles frases “ingenioses” que tant agraden als assessors del PP, on mencionava que ells( el PP) van fer que es parlés del “milagro español”,
Es referia naturalment a la època meravellosa de col•locar companys de pupitre en la direcció de ex-empreses estatals privatitzades.
Més tard he llegit aquesta notícia

El ministro de Industria, Miguel Sebastián, ha iniciado la ronda de contactos con los presidentes de las compañías eléctricas para solucionar el primer problema del sector: un déficit -por la política de tarifas aplicada desde el año 1996- que superará a fin de año los 12.000 millones de euros.
La amenaza, poco velada en un momento en que el Gobierno precisa de todo el impulso inversor posible, responde al hartazgo de las empresas por una situación, sostienen, que les obliga a financiar una deuda que ha llevado a algunas compañías a una situación “crítica”.
Por parte de Industria, cuyos responsables han recordado en más de una ocasión que el déficit fue impulsado por las decisiones de los Gobiernos del PP, la posición es clara: la solución al déficit debe contar con la aportación de los consumidores, del sector público y de las empresas. Éstas, entre otras medidas, reclaman bajar los impuestos a la electricidad (IVA del 7% en el sector) y adecuar los precios a los costes reales.


O sigui que els consumidors acabaran pagant el dèficit directe e indirectament (baixada del IVA). Van abaixar el preu de la electricitat, van incentivar el consum i ara ens toca pagar als consumidors
En això consisiteix el milagro español del PP, naturalment milagro per els companys de pupitre.

dilluns, d’octubre 27

Conveni amb la Associació Habitats


Imatge de la Riera de Caldes a Sta, Perpètua, hi ha bastant a millorar,però ja ens hem posat en marxa, avui s’ha signat el conveni entre l’Ajuntament de Sta. Perpètua i la Associació Habitats i entre la Associació i el Grup d’Acció d’Espais Naturals que forma part del consell de Medi Ambient de Sta. Perpètua.

La Associació Habitats va ser fundada fa deu anys per un grup de biòlegs amb l’objectiu de vetllar per la millora dels espais naturals i apropar la ciutadania al medi natural estimulant el voluntariat per el medi ambient.

En aquests moments a Catalunya hi funcionen 800 grups de treball en el Projecte Rius.

La Associació assessora i coordina, J comença a exportar el model del volunyatiat ambiental a regions Comunitats del país veí.

A Sta. Perpètua es començarà per organitzar caminades al llarg de la Riera de Caldes per anar coneixent la llera, després s’organitzara un dia de netejs, des de l’Espali El Refugi ja m’han manifestat la voluntat de participar-hi i per la primavera es fera la primera observació pròpiament, amb recopilació de dades.

I els voluntaris començaran a fer propostes de millora.

No estem en el millor moment econòmic, però hem de ser optimistes, la penúria de recursos ens obliga a esperonar la imaginació i de moment s’han fet més coses en els darrers mesos que en molts anys anteriors.

Si hi participen suficients voluntaris no es quedarà en la Riera de Caldes, un altre grup pot adoptar una altra riera o torrent.

Ànim, que ens ho passarem bé, ens comprarem unes botes i cap a la Riera !

dijous, d’octubre 23

Corregim un error històric. Protegim el territori. Felicitats



Aquests dies tot i la crisi econòmica tinc la sensació de que vaig més lleugera per la vida.
Es degut a que experimento una profunda satisfacció.
Fa uns anys a la gent de Sta. Perpètua que creiem important preservar una mica de natura a prop, ens va caure com una llosa a sobre la notícia de que s’havia requalificat com a sòl industrial una gran pastilla de Gallecs entre Sta. Perpètua i Mollet. Hi anava destinada una planta de la Samsung.

Se’ns va dir que "si molts llocs de treball, si el progrés, bla, bla ,bla….."
Coses de la economia global; la Samsung al final no va venir.
Cada cop que passava per allà se’m encongia el cor, pensava ¿quant arribaran les maquines i començaran a posar ciment?
No cal dir que va ser una de les primeres coses en les que el nou govern municipal vàrem posar fil a l’agulla. Hi ha un conveni vigent pactat entre l’ex-regidor d’urbanisme (ICV) i un alt funcionari d’INCASOL, la seva denúncia hagués posat al municipi en una situació compromesa.
Ens han pressionat, ens han amenaçat però hem negociat i hem arribat a una solució. La setmana vinent el Ple Municipal ratificarà l’addenda del conveni on s’alliberen aquest terrenys i es demana que tornin a qualificar-se d’agrícoles i s’inclouran en el PEIN de Gallecs.
(Suposo que el departament de Medi Ambient de la Generalitat (ICV) no hi posarà traves.)
Ens deien que era impossible, però hem demostrat que amb voluntat política (no diré que tot és possible), però sí que moltes coses són possibles. Com corregir un error històric com aquest.
Felicitats s tots els que no ens hi vàrem conformar



Vista parcial dels terrenys en qüestió.

dissabte, d’octubre 18

Primera "Fira del Trasto" a Sta. Perpètua










taller de sabó








les paradetes


un grup d'animació amb materials reciclats






Ser regidora d’Hisenda en aquests moments no puc dir que em reporti masses alegries, al menys amb la Regidoria de Medi Ambient tinc petites satisfaccions.

Avui per exemple, per fi he pogut veure realitzada una de les accions que fa anys em rondava pel cap, organitzar una fira d’intercanvi a Sta. Perpètua.

La eliminació dels residus que generem els humans comporta una gran quantitat d’energia que de moment la estem obtenim majoritàriament de combustibles fòssils, per tant la lluita contra el canvi climàtic passa també per incidir en la gestió dels residus i avançar cap un model de societat menys generadora de residus és a dir menys consumista. Per això avui dins d’una jornada dedicada als residus hem organitzat la primera fira d’intercanvi.

La idea era que qui volgués portes els estris de casa que ja no fa servir i els intercanviés, ja sigui per altres estris o serveis.

El dia no ha acompanyat, de fet hem estat a punt de suspendre, a pesar de la pluja hem decidit tirar endavant i ha estat tot un èxit.

Probablement l’haurem de fer dos cops l’any.

Visita al Ecoparc

Abans pel matí hem visitat l’coparc 2, on estic a punt de signar un conveni per portar-hi les deixalles del municipi. Em sembla ambintalment del tot insostenible que tot tenint un ecoparc al costat del municpiì cada dia es traslladin les deixalles a un abocador a 40 km. de Sta. Perpetua

La gent que ho desconeixia s’ha quedat sorpresa de la quantitat de feina que comporta triar les deixalles per separar les diferents fraccions i reciclar el que es pugui. Aquest era l’objectiu: que veiessin “in situ” com la vida de les deixalles no s’acaba al contenidor.

Farem més visites.

les deixalles son triades manualment







la resta que no es pot reciclar s'empaqueta i se porta a la argilera de Cerdanyola










la fracciò orgànica es converteix en "abono"

dijous, d’octubre 16

El projecte Gesmopoli o com reduir de veritat emissions de CO2


Avui he assistit com a representant de la Mesa de mobilitat del poligon Santiga a la conferència final del projecte Gesmopoli.

El projecte Gesmopoli és un projecte europeu que intenta millorar el accés als dels treballadors als polígons amb la finalitat de incentivar alternatives als desplaçaments en cotxe privat.

El Poligon Santiga es troba als termes municipals de Barberà del Vallès i Sta. Perpètua.

Hi treballen més de 8.000 persones en unes 293 empreses.

S’ha fet una diagnosi que no ha descobert res de nou.

El transport públic al polígon és molt deficient i el que hi ha l’ha posat el Ajuntament de Barberà per comunicar la estació del tren amb el polígon. La freqüència és de 60 minuts, i fins fa poc no s’ha fet la integració tarifària

No hi han marquesines i les parades son massa distants, No hi ha enllaç amb la parada del bus que enllaça Sabadell - Sta. Perpètua.

Els carrers dels polígons son bastants amples però les voreres no passen dels 1,5 m i solen estar ocupades per vehicles, o sigui que no esta pensat perquè s’hi pugui caminar ni circular en bicicleta.

S’ha redactat un pla d’acció o pla de mobilitat on s’hi detallen un conjunt d’accions amb l’horitzó del 2013.

D’acord, ara bé ¿qui ho finançarà? La majoria dels treballadors provenen d’altres poblacions de la comarca, els ciutadans de Barberà estan fent un esforç pressupostari per mantenir la línia de bus, fins quant?

Molt bé que es senyalin carrils bici dins del polígon,. Però ¿com s’hi arriba amb bici? Les nostres carreteres no estan pensades per circular-hi en bici, de fet es tan perillós que s’hauria de prohibir.

En el Pla director de mobilitat de la regio metropolitana hi consta

  • Crear una xarxa interurbana de carrils-bici de 150 quilòmetres i habilitar nous aparcaments per a bicicletes, seguint els criteris del Pla estratègic de la bicicleta a Catalunya.
  • Establir nous itineraris per a vianants i millorar l'accessibilitat a les parades de transport públic interurbà.

Ara bé, de moment en les actuacions que es fan no s’ha tingut en compte i com que encareix la obra, ja veurem que passa.

Espero que no ens ho deixin als ajuntaments i que les administracions supramunicipals s’ho prenguin en serio.

Ens han parlat d’una experiència a Belgica on els plans gesmopoli ja s’han traduït en actuacions, amb incentius fiscals a les empreses i als treballadors que opten per transport sostenible.

Evidentment les empreses son actors imprescindibles, i la mobilitat és un servei que ha de prestar el polígon, però ja és hora que la fiscalitat tingui en compte els esforços que es fan per millorar la mobilitat. Llàstima, a la passada legislatura varem fer intents d’avançar cap a la fiscalitat ambiental, ja veurem què passa en aquesta.

dimecres, d’octubre 15

El judici al President companys ¿fins quant esperarem?


Avui fa tres anys que De la Vega prometia l’anul•lació del judici del president Companys. En aquest sentit, Puigcercós ha reclamat a l'Estat que 'prengui cartes' i anul•li el procés, i ha lamentat que 'a hores d'ara encara estiguem gastant energies' en aquesta qüestió.
Energies que ens haguéssim estalviat si a la Llei de la Memòria Històrica que es va aprovar a la passada legislatura s’hagués inclòs la anulació dels judicis de la dictadura.
No va ser possible, només ERC va aguantar, en JOAN TARDA, es va mantenir ferm, en canvi ICV es va arronsar i al final va sortir una llei “marca PSOE” que no és ni una cosa ni l’altra.
El que es vergonyós és que ara vagin donant llarguesa la anul·lació del judici contra un president de Catalunya, elegit democràticament pel poble català..
Com la vergonya que vaig sentir quant fa uns dies vaig assistir a una acte al Palau de la Generalitat de reconeixement a la figura de Companys amb la presència dels cònsuls de Alemanya i França,
Vaig sentir vergonya perquè era i no era. Hi era el vicepresident de Catalunya, no el president, hi eren els consuls, no els ambaixadors. De Espanya ningú. Res no és fortuït.
Dona la impressió que el govern espanyol se senti incòmode i en el fons se senti hereu del franquisme pel que fa a la política contra Catalunya.
I els catalans aguantem i esperem, alguns encara en fan mofa, i els espanyols d'esquerres ¿on son? ¿hi ha algú?

dimarts, d’octubre 14

El incombustible Duran i Lleida

Es conegut que Duran es porta molt de temps passejant-se per les catifes de Madrid a darrera d’una cartera, es va estar especulant sobre el Ministeri de Exteriores, de fet es va estar entrenant com a president de la Comissió d’Afers Exteriors.
Però la situació se li va complicar, Convergencia després de que va vendre l’Estatut per un hipotètic govern de la Generalitat i es van quedar amb un pam de nas, no es vol entregar a Zapatero i s’està fent el ronsa per donar suport als pressupostos de l’Estat. Això li posa difícil a Duran flirtejar amb el poder espanyol. Però mireu aquesta notícia.

Rodríguez Zapatero, se reunirá mañana por la mañana en el Congreso con todos los portavoces parlamentarios para explicarles las medidas adoptadas por su Ejecutivo para hacer frente a la crisis financiera internacional.
Las reuniones con los portavoces tendrán lugar después del encuentro que esta tarde mantiene Zapatero en el Palacio de la Moncloa con el líder del PP, Mariano Rajoy, y antes de que el jefe del Ejecutivo viaje a Bruselas para participar en el Consejo Europeo.
Según informaron a Efe fuentes del Gobierno, Zapatero se entrevistará con los portavoces uno a uno y tiene intención de ofrecerles todos los detalles de las iniciativas aprobadas tras la reunión del Ecofín -los ministros de Economía y Finanzas de la UE- y del Eurogrupo -los países de la zona Euro-.
Antes de recibir a Rajoy, Zapatero ha hablado por teléfono con el portavoz de CiU, Josep Antoni Duran Lleida, para explicarle las medidas adoptadas, aunque también se reunirá con él mañana.


Encara aconseguirà la Secretaria d’Estat per la Mediterrània.
.

dilluns, d’octubre 13

El vergonyós Servei Exterior d’Espanya

Rawa és una ONG afganesa que fa una important feina ajudant a les dones afganeses, principalment facilitant l’ accés a la educació i preparant les futures dirigents del país. Un exemple és la Malalai Jaya diputada al parlament afganès que ja ens ha visitat varies vegades.

Avui un membre de Rawa, d’aquí, de Catalunya, m’ha explicat el següent cas

La Yalda Ahmad és una jove afganesa llicenciada en psicologia a la Universitat de Kabul. D'un grup de sis estudiants del seu país (tres dones i tres homes) que van demanar una beca a la Generalitat ha estat l'única que seleccionada.

Havia de començar el passat setembre un màster oficial en Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra, on havia estat prèviament acceptada.

La Yalda va lliurar a començaments d'agost a l'Ambaixada espanyola a Kabul tota la documentació requerida per al visat. Li van dir que en cinc setmanes tindria la resposta, però dues setmanes després li van retornar tot sense tramitar i dient verbalment que per problemes tècnics no poden fer-ho.

L'Àrea Jurídica de la Generalitat va mirar de posar-se en contacte amb l'Ambaixada sense èxit i diverses persones de diferents àmbits i institucions també. Finalment, les gestions fetes van donar fruits i des del Ministerio de Exteriores van contactar l'Ambaixada, que es va dignar a rebre de nou la Yalda i prometre-li la tramitació del visat, però amb un nou entrebanc: un certificat mèdic per al que calen almenys 20 dies perquè l'Afganistan no té laboratoris i han d'enviar les mostres de sang al Pakistan.

Davant aquest nou impediment i veient tot el temps transcorregut, la Yalda va decidir -molt dignament, val a dir-ho- renunciar a la beca i l'admissió a la Pompeu Fabra davant la dificultat de rendir a un màster de 10 mesos amb tres mesos de retard.

---

Ho trobo vergonyós, a certes ambaixades espanyoles s’està fent tot el possible per interceptar les gestions de visats, especialment si entremig hi esta la Generalitat i en el cas de Kabul potser hi ha alguna cosa més.

Espanya envia soldats al Afganistan a lluitar contra els talibans per fer possible una societat democràtica on les dones hi puguin gaudir del dret a la educació i per altra banda tanquem la porta a la ajuda directa ¿en què quedem? ¿què hi estan fent realment els soldats allà? ¿quins interessos defensen en el nostre nom?

diumenge, d’octubre 12

Dia del nacionalisme espanyol

Quant al Congrés es volien referir en bloc a CiU, PNV i ERC, deient los grupos nacionalistas, com si només existís el nacionalisme català i basc, el espanyol ja no se li posa nom suposo que deu ser perquè espanyol ja es sinònim de nacionalista. Jo no hem donava mai per al•ludida i quant parlaven de “grupos nacionalistas” mirava cap el PSOE o el PP.
Com si el nacionalisme espanyol no existís,precisament cada any per aquestes dades en rebem bones dosis.
El acte més destacat del Dia de la Hispanidad es la desfilada militar amb cabra inclosa.
Aquest any la anècdota ha estat el reconeixement per part de Mariano Rajoy, el president del PP, de que passar-se tot el matí veient desfilar militars es un “coñazo”. Res a dir, només comprovar que el Sr. Rajoy és humà i evidentment preferiria passar el diumenge amb els seus fills .
En canvi la reacció del PSOE ha estat patètica, Leire Pajín s’ha mostrat escandalitzada davant la ofensa de Rajoy als sacrosants valors de la “madre patria”. Veure desfilar és un important afer d’estat, segons la Pajín.
¿O es que la cosa està tan malament que el PSOE intenta desviar la atenció amb el fervor patriòtic? Potser hagués estat més adequat en aquests moments informar de quina retallada es pensa aplicar al pressupost de defensa en els pressupostos generals de l’Estat per el 2009 i de si davant de la greu crisi econòmica que afecta a Europa potser és el moment de concentrar esforços i diluir els exercits nacionals en un sol exercit europeu.
O es que la única finalitat de l’exèrcit espanyol es mantenir la “unidad de la patria”, es a dir aplicar la força contra una possible voluntat democràtica de independència dels pobles català i basc?
Ai! que se’ls hi veu el plumero

dissabte, d’octubre 11

Projecte Rius






Avui amb un grup de gent del consell de Medi ambient ens hem desplaçat a La Tordera per aprendre a observar un riu.
Com a municipi ens adherirem al Projecte Rius i un grup de voluntaris apadrinaran la Riera de Caldes, la netejarem i la transformarem en un espai natural.
L’objectiu és transformar la Riera en un lloc per passejar i desconnectar.
A les fotos es veu amb quin interès es van seguir les explicacions, la veritat es que varem aprendre molt i ens ho hem passat bé.
El que ens ha de preocupar és que la Tordera està molt eixuta, després de les pluges d’abans de l’estiu, va semblar que s’havia acabat la sequera, potser més val que no abaixem la guàrdia.

diumenge, de setembre 28

Setmana de la mobilitat

A Sta. Perpètua com a 70 municipis més de Catalunya hem organitzat avui una marxa en bicicleta on es calcula el CO2 que s’estalvia. Molt simpàtic, ens ho passem molt bé.
Al llarg de la setmana hem organitzat conferencies, s’ha presentat el Pla Director de la Bicicleta, s’han instal•lat aparca-bicis, inclús s’ha prestat un servei de lloguer de bicicletes.
Cada any, quan es celebra la setmana de la mobilitat esperem una sèrie d’actes festius i després poca cosa canvia.
La veritat és que tenim clar que el model de mobilitat basat en el cotxe privat és insostenible tan per motius econòmics, com de salut, ambientals i socials.
Però ¿què podem fer per canviar? Des de la Administració local, planificar una població on la prioritat la tinguin els vianants i les bicicletes, per aquest ordre.
Invertir recursos en transport públic per evitar al màxim els desplaçament en cotxe per dins la població.
Ara bé quan arribem al terrenys supramunicipal. Tot és molt més costós.
El gran deute pendent són les inversions en ferrocarril. El greu problema és que la Generalitat no té capacitat inversora i des de l’Estat fa 20 anys que no s’inverteix ni es preveu invertir. Les grans inversions del darrer i pel proper any han estat per el TGV. El impacte del TGV en la mobilitat serà molt poc decisiu. Només en l’aspecte que allibera via del tren convencional per a llargs recorreguts que podria ser utilitzat per mercaderies si fos d’ampla europeu
Precisament el transport de mercaderies és el que satura la AP7 ,una de les autopistes més denses de Europa. Aquí hem fet tard, al govern espanyol no li ha interessat i tindrà conseqüències molt negatives per la economia catalana.
Construir més kms de carreters no contribuirà a disminuir els embussos, sinó que analitzin el que passa al ‘area metropolitana de Madrid.
Si que el Conseller Nadal hauria de fer els deures en millorar les connexions de la xarxa

dissabte, de setembre 27

Caminada Santiga





Santiga

Dins dels actes programats en la setmana de la mobilitat hem fet una caminada a Santiga.
Hem passat per el futur traçat d’un camí que ens permetrà accedir des de la població a aquest indret tan especial sense passar per cap carretera. Esperem que a primers d’any ja podrem enllaçar el anomenat Parc dels Plataners amb el nucli de Santiga, més endavant anirem pujant cap a la font dels joncs, que volem recuperar. Per l’altra banda hem d’enllaçar cap a la Ferrussa.
Ens va acompanyar en Joan Daranes, ecologista de Sta. Perpètua que està fent una tasca important per la conservació del nostre patrimoni natural.
Ens va informar que a Santiga existeix el bosc de ribera més autòcton del Vallès. En aquest moments es especialment important tenir en compte aquests valors quan es planifiquen noves infraestructures.
Es torna a activa el Parc agro-forestal del Vallès Occidental, seria un instrument més del que disposaríem per preservar aquesta petita illa de espai agrícola que fa de connector entre Collserola i Sant Llorenç.
Es va aprofitar la excursió per visitar les excavacions a la església, les que ens han il•lustrat sobre el passat històric de l’indret. Santiga és una mostra de com el treball de la gent senzilla va anar modificant el paisatge al llarg dels anys, configurant un espai harmònic i delicat que avui només es pot apreciar en indrets com Santiga.

dissabte, de setembre 20

Línia BCN –Vic. Estudi Informatiu. Per fi.

Ahir ens va arribar a l’Ajuntament de Sta. Perpètua el estudi informatiu del desdoblament de la línia de tren de Montcada a Vic.
Aquest desdoblament permetrà major freqüència de trens i escurçarà el trajecte. Actualment la freqüència en hores punta es de 30 minuts i en hores vall hi han intervals de més de 1 hora. Això fa que sigui una línia molt poc aprofitada, tot i que passa per zones molt poblades i prop de polígons industrials on s’hi fan desenes de milers de desplaçaments a diari.
Millora les deficiències de les instal·lacions, com la poca longitud de les andanes, que no permet que circulin combois llargs i fa que a les hores puntes la gent viatgi com sardines, el accés a la estació, o els passo a nivell per la via han estat motiu de històriques demandes.
En el estudi hi consta la transformació de la estació de La Florida, un nou vestíbul amb accés des de les dues parts de la via i amb ascensor, Hi ha dissenyat un petit parking, aquí es on ara l’ajuntament presentarà al•legacions, ja que la estació ha d’anar acompanyada d’un bon aparcament per cotxes i bicicletes.
Es trauran els passos a nivell, en fi que esperem veure un línia com totes les que es veuen per Europa i sobre tot que sigui còmoda, i permeti deixar el cotxe al garatge.

A Sta. Perpetua anem seguint aquest desdoblament.
Des del 1990, cada any s’inclou, o això ens deien, en el pressupost general de l’Estat.
Va ser per la primera infraestructura per la que em vaig interessar quant vaig arribar al Congrés dels Diputats a l’any 2004. No hi havia res.
El estudi informatiu es va incloure en el pressupost del 2005.
Som a finals del 2008. D’acord que tècnicament era difícil resoldre el nus de Mollet, això deien, però han trigat 3 anys. Ara falta el projecte ¿quant trigaran? ¿3 anys més?
Si fos una línia de Madrid ja estaria inaugurada.
Quant Aznar va pujar al govern ja va anunciar que es faria un esforç inversor en el radi de 200 km de Madrid per tal de transformar-la en una gran capital europea. Va complir.
En el seu projecte d'Estat( del PP i del PSOE)Barcelona és una capital de províncies com les altres, i no s’ha de permetre que despunti.

Encara que ens traspassin les rodalies, Catalunya no té suficients recursos per assumir totes les inversions endarrerides des de fa dècades.
El acord de finançament, serà el que Espanta voldrà i haurem d’acceptar el menys dolent, simplement perquè els números no surten, i ara tenen la excusa perfecte, la crisi.

Presentaran el balanç d’ inversions del 2008 com a molt positiu per Catalunya, degut a les inversions en el tren de gran velocitat que va a Madrid, no a València i no a França. Una vegada més, es una inversió pensada per a Madrid que no ens afavorirà gaire fins que no enllaci les quatre capitals catalanes. Per cert, de moment Tarragona ja ha begut oli per el fet de no tenir la estació al centre. Quant el tren no es para a la població, el veuràs passar, sinó que ho preguntin als de Tortosa, ¿on són les llançadores?
Quant el tren arribi a la frontera francesa, potser ja serà tard, la gran euro-regió que podrien constituir tots els paissos catalans vertebrada per el TGV, pot ser que faci tard.
Aquesta és la diferència entre ser independents o no.
Senzillament, les grans decisions que s’han de prendre a temps no estan en les postres mans. Des de Madrid dissenyen què ha de ser Catalunya. De moment, una regió manufacturera que doni ocupació a ma d’obra barata.
Les grans empreses de biotecnologia o de la industria farmacèutica, les seus de les grans multinacionals han d’anar al centre neuràlgic de comunicacions que és la capital de l’Estat. El aeroport internacional que necessiten les multinacionals és Barajas. A Barcelona hi arriben els low-cost, per portar turisme low- expending.

dimecres, de setembre 17

¿Qui decideix?

El diputat Joan Tardà per fi ha aconseguit que el govern espanyol accepti introduir en el repartiment del 0,7% de l’IRPF per a finalitats socials criteris de distribució territorial entre les comunitats autònomes.
Es una llarga lluita, la passada legislatura varem xocar amb un NO rotund amb el arguments més dispars que aleshores els socialistes catalans varen defensar.

També vaig tenir un NO rotund per la modificació legal de la interrupció voluntària de l’embaràs. Algunes socialistes estaven d’acord que ja tocava. Em van enviar a parlar amb M Teresa Fernández de la Vega la que em va dir categòricament i definitivament que en aquella legislatura no es tocaria res.
No va caldre desencadenar cap debat perquè es va desencadenar sol , com ja recordareu amb tancaments de clíniques i situació molt compromesa per metges i usuàries.
Finalment després de tants anys de “democràcia”serem uns dels darrers estat d’Europa on es legalitzarà l’ avortament fins la les 12 setmanes de gestació.

¿Perquè no es va fer abans? Pel que sembla els que decideixen són els que fabriquen les enquestes del estat de opinió. Pel que es veu les grans decisions del país es prenen segons com bufen els vents a les tertúlies mediàtiques.

dimarts, de setembre 16

solidaritat internacional


Com a membre de la comissió d’Exteriors del Congrés, moltes vegades em vaig pronunciar per causes que ens queden molt lluny geogràficament. Inclús en un sopar amb militants algú em va recriminar que potser no tenia que perdre el temps en aquets causes i centrar-me tan sols en Catalunya. Una d’aquestes causes que ens podrien semblar llunyanes, es la del poble Bubi. De fet encara que geogràficament són a molts milers de Km, tenim uns lligams històrics.

Com a ciutadana d’un poble ocupat, espoliat i sotmès no vaig poder de deixar de identificar-me amb el poble bubi. La seva colonització i posterior descolonització són dues taques més en la vergonyosa història de Espanya.

El poble bubi esta assentat a la illa de Bioko (nomenada per els colonitzadors europeus Fernando Poo) Va ser una colònia d’Espanya, per cert amb molta presència de catalans. La descolonització de la illa és una de les més vergonyoses de la història, Espanya la va entregar a Guinea Equatorial, on hi viu una altra ètnia, amb un altra llengua, amb unes altres costums, i a més situada a una distància considerable.

Els Bubis, com els catalans, no defalleixen, hi ha un moviment d’alliberació.

No vaig vacil·lar a posicionar-me i a manifestar suport per la seva causa, sense esperar-ne cap” rendibilitat” mediàtica o electoral, senzillament perquè s’ha de fer.

Dons bé, ahir vespre, es va presentar al local d’ERC de Sta. Perpètua un persona solicitant militar a ERC. És una persona procedent de Bioko, que porta ja 12 anys a Catalunya, Un dia va llegir sobre el suport d’ERC per la autodeterminació de Bioko i el va portat a interessar-se per ERC i ha arribat a demanar la militància.

Mapa)