¿Cap on vas Israel?

Encara que immersa en la solució dels difícils problemes d’un municipi com Santa Perpètua, no puc restar sense reaccionar davant del que esta passant a l’altra banda de la mar Mediterrània , en els llocs on van discorrer uns anys molt importants de la meva vida.

Jo vaig ser membre del kibbutz Kerem Shalom, a la frontera amb la franja de Gaza,molt a prop de Rafah.

A Kerem Shalkom s’hi van anar aixoplugant els joves israelians que no encaixaven amb la política del govern.

Volien un futur de pau amb el poble palestí. Aleshores parlàvem de dos pobles, dos estats. Era encara una època d’esperança, hi havia molt bones relacions amb els palestins dels pobles veïns. Aquest dies, davant el patiment imposat a la gent de Gaza amb el bloqueig total de la Franja, no puc deix recordar a Ali. Ali feia feines pe al kibbutz, com la gran majoria dels palestins es defenia bé amb l’anglès, i durant els dinars en el menjador comunitari ens vàrem conèixer bé. Em va explicar que ell era d’un poble de la Galilea (al nord d’Israel), que al 1948 va haver de fugir cap al sud, es va establir a Ahskelon, d’allà el varen fer fora cap a Egipte, i d’Egipte va haver de tornar i quedar-se a la franja de Gaza.

Vivia a una ciutat de refugiats, Khan Yunis, treballava molt, tenia molts fills i filles, especialment estava molt il·lusionat amb un dels fills que creia que podria anar a la Universitat.

Sovint hi penso: ¿què deu ser d’ells? ¿quants són vius?,¿Potser ara són dels que fugen a Egipte? Són bona gent que volen viure en pau i prosperar.

¿Quant s’acabarà aquesta bogeria?, ¿com es pot imposar un càstig col·lectiu a milions de persones?,

¿Així es construeix la pau?.

Fa un parell de mesos, deia a uns amics que era optimista, semblava que per fi els USA, volien posar fi a tanta bogeria.

Un altra vegada m’he equivocat. Sempre que sembla que s’acosti una solució, la situació empitjora.

M’havien convidat de Medbridge a se testimoni de les converses de pau, ja es la segona vegada que s’anul·la el viatge.

No ho puc evitar, Gaza em fa pensar en un immens gueto, suposo que no tan sols a mí.

Avortament lliure i gratuït

Les obligacions a l’Ajuntament no m’han permès assistir a una concentració a favor de despenalitzar l’ avortament .

Per a mi, el no haver aconseguit canviar la llei ha estat el gran fracàs de les dones en aquesta legislatura. La culpa la té la vicepresidenta, la Mª Teresa Fernández de la Vega.

La necessitat de reformar el codi penal la vaig manifestar ja al principi de la legislatura.

Ho he estat comentant amb les diputades socialistes més feministes. A tot Europa , (excepte Espanta e Irlanda) durant les 12 primeres setmanes es pot avortar sense donar explicacions, també a Turquia. A Alemanya, hi ha un comitè que dona suport a la noia, per assegurar que l’avortament no en contra de la seva voluntat. En aquest aspecte les dones turques tenen més drets que les espanyoles.

Vaig anar insistint, finalment em van donar a entendre que la darrera paraula la tenia la vicepresidenta.

Vaig parlar amb la Mª Teresa Fernández de la Vega i em va dir que en aquesta legislatura no s’abordaria aquets tema. Punt final.( pel que sembla no volia més fronts amb els bisbes)

Com sempre la societat es mou més rapit que el Congrés, abans d’acabar la legislatura ha esclatat el tema de l’avortament. Són moltes les dones que avorten, afortunadament disposem d’unes clíniques privades que fan la seva feina amb professionalitat, discreció i rapidesa. Costa uns 300 euros. Entre elles la Clinica Ginemedex, que ha tret a moltes dones d’un problema molt seriós com és un embaràs no desitjat.

Independentment de que s’han d’evitar els embarassos no desitjats, i avui hi han suficients mitjans per evitar-ho, sempre hi ha el marge d’error, un error que les dones tenim el dret de corregir.

No m’ho puc creure que encara estiguem així. L’Opus té molt poder i si badem anirem reculant i ells avançant.

.

¿qué passarà si guanya el PP?

!Que no torni, mai més!

!Que no haguem de patir! Si fóssim independents ja ho hauríem solucionat.

Ideologia de "pret-a-porter"

M’ha arribat un article publicat al Regió 7 sobre el increment de l’IBI a Manresa, en copio un extracte

L’hegemonia neoliberal de l’IBI

Les darreres setmanes aquest diari (el Regió 7) ha reflectit una “polèmica” d’aquelles de llibre que són d’estudi de qualsevol manual de política, sociologia…

D’una banda, els “dolents recaptadors”: L’equip de govern de l’Ajuntament que mitjançant l’impost de béns immobles (IBI) i la revisió cadastral volien incrementar de forma extraordinària la pressió tributària al a ciutadania; d’altra banda, els “bons”: tothom que s’oposava a aquell suposat increment extraordinari de la fiscalitat.

Hi ha hagut limitacions reals i evidents en un procés de revisió cadastral que enguany, a diferència de l’anterior de 1997, pràcticament ha estat totalment centralitzat per decisió del govern espanyol, que és qui en té la competència. Cal que tothom sàpiga que l’IBI com la revisió cadastral ambdós estan regulats per la legislació estatal del règim local i del seu finançament. El conjunt de la regulació del finançament local comporta una realitat totalment injusta amb la major part dels ajuntaments catalans.

En aquest context estructural ha esclatat la polèmica sobre els impostor locals, en concret el IBI, l’únic on l’ajuntament té marge per poder obtenir recursos suficients per poder, després prestar els serveis dignes que donin desposta a les necessitats de la ciutadania.

En aquesta polèmica trobo molt preocupant l’evident hegemonia cultural i política del discurs neoliberal: “menys impostos” ( i també més seguretat. oi?), en una societat on tothom només té drets i ningú no té deures. La màxima expressió d’aquest “només drets i no deures” és negar el pa i la sal a l’administració quan recapta i després reclamar-li un increment de recursos per la pròpia realitat que es representa..

Mentre no arriba el George Bush de torn, les esquerres que governem intentarem “administrar” els recursos econòmics escassos per garantir el mínim de cohesió social, prestant serveis, fins i tot els que no ens corresponen em una distribució competencial i financera inadequada.

Xavier Rubió Cano. President d’ICV del Bages, Berguedà i Solsonès.

Li hauria de passar al Xavier Rubio el discurs dels seus companys de partit de Santa Perpètua, i potser arribaria a la conclusió que ser neoliberal o d’esquerres es veu que depèn de si governes o estàs a la oposició, es a dir que la ideologia es com el pret a porter, que la pots canviar sovint.

O potser, ¿ICV de Santa perpètua s’han constituït en l’ala neoliberal del partit?