dimarts, de març 25

¿Qué farem?

Fa uns dies em va venir a veure al despatx de l’ajuntament un antic republicà, d’aquells d’abans del a guerra, mai millor dit ja que passa dels 90 anys.

No venia a veurem per presentar-me cap queixa veïnal, estava amoïnat pel que passa a ERC. Em deia ¿què farem?

M’agradaria que els dirigents d’ERC, en la pugna per el poder, pensin en aquests militants, que porten molts anys d’ abnegació i molta il·lusió. Per ells, ERC és més que un partit

Militem a ERC perquè creiem en una utopia, que potser molts no la veurem realitzada, però sabem que és possible.

Som molta gent que senzillament no ens sentim espanyols, sense cap acritud ni cap reserva vers els espanyols, però senzillament no ho som. Per tant ens creiem amb el dret a voler un país propi, país que l’Estat espanyol no està disposat a reconèixer, l’estat espanyol està molt lluny d’una federació, és l’antítesi de la federació, per tant veiem la necessitat de tenir un estat propi. Independentment de les implicacions econòmiques, però és que a més els economistes ens diuen que un estat propi no solament seria viable sinó que seria molt millor per els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Ens costa molt car pertànyer a Espanya.

Sabem que som minoria, no som ximples, i que a la independència no s’hi arribarà demà passat, però si els dirigents d’ERC continuen per aquest camí que anem no hi arribarem mai.

Espero que al partit hi hagi un debat d’idees i no una lluita per el lideratge del partit.

Quant es va decidir formar part d’un govern tripartit, la majoria de la militància ho va acceptar, ara s0ha vist que governar en coalició no és fàcil i els resultats no són immediats.

Els mateixos motius que van portar a ERC a fer un pacte de govern amb el PSC e IC, crec que continuen vigents. Cal redefinir el paper d’ERC però seria un error fer un gir ideològic. Espero que els militants tinguin més seny que els dirigents i dediquin els mesos que ens queden fins al Congrés a pensar i avaluar els missatges dels candidats.

2 comentaris:

Jordi Casanovas ha dit...

M'ha agradat molt el teu escrit , especialment quan dius que cal un debat d'idees i no una lluita pel poder.
No sóc militant d'ERC, ni tinc 90 anys però m'agradaria dir-hi la meva.
La davallada a les últimes eleccions es veia d'una hora lluny i molts com jo mateix encara vam votar ERC per fer de coixi.
A esquerra no li queda, ara per ara, gaire marge de confiança i calen idees valentes si es vol avançar. Espero que el congrés serveixi per això.

Unknown ha dit...

Els militants d'ERC de Sat. Perpètua estan esperant a tenir un debat amb els diferents candidats a dirigir el partit.
El desconcert és important, és urgent que a cada secció local es discuteixi en profunditat, espero que el fòrum del debat no es limiti al mitjans de comunicació.
En el Congrés ja seria massa tard, com hem vista altres vegades, en un moment determinat, la oratòria pot arrossegar cap a posicions que després pensades fredament algú se’n ha penedit.

Sobre EL JUDICI 14 de febrer declaracions de Oriol Junqueras i Joaquim Forn Antoni Bassas :   " quan es tracta de Catalunya, a l...