diumenge, de juliol 13

Sanitat publica catalana, ¿de qualitat?

He estat absent durant un temps, la veritat es que he estat passant un mal tràngol.

El passat mes d’abril, a un dels meus nebots de 24 anys se li va diagnosticar un càncer de difícil pronòstic.

Fa dues setmanes ja el vàrem enterrar i no m’he recuperat de la tragèdia. Es que afegit al dolor de veure desaparèixer un jove de forma tan ràpida i brutal estic astorada de com funciona la Unitat Oncològica del Vall d’Hebrón.

Ens van dir que l’Hospital de la Vall d’ Hebrón era el millor per tractar un càncer de mal pronòstic ja que disposava de la millor tecnologia i el cap, el Dr, Baselga era una “eminència” de prestigi internacional.

Potser sí que disposen d’aparells avançats, relativament, ja que van trigar una setmana a començar el tractament perquè l’aparell de radioteràpia estava espatllat.

Potser sí que el Dr. Baselga és una “eminència”, però no es va dignar a parlar amb els pares del malalt ni una sola vegada. Segurament quant parla amb els malats no hi han periodistes ni li posen medalles.

El metge que teòricament el portava, el van veure dues vegades, si no estava de Congrés, estava de vacances.

Però no és això el que em preocupa, perquè si la unitat funcionés, no caldria que els metges informessin als familiars o als malalts, sempre que algú altra tingués aquesta funció, no em preocuparia si els malats no es tinguessin de barallar per una cadira de rodes, ¿ningú pensa que a aquests malats els hi és difícil desplaçar-se? No em preocuparia si algú es preocupés de coordinar els tractaments per evitar esperes de hores i hores, ¿ningú no pensa que molts malats venen de fora de la ciutat, que evidentment no es poden desplaçar sols i que necessiten de totes les forces per recuperar-se i no per esperar hores i hores en una cadira, si és que n’hi han?

¿Algú pot pensar que aquest malats i els seus pares poden necessitar suport psicològic per el que estan passant? Creia que existia, o al menys ho havia vist en algun reportatge, deu ser en un altra hospital, no pas a la Vall d’Hebrón.

Estic encara en estat de xoc del mal tracte que reben els malats, no n’hi ha prou que estan lluitant contra el càncer, a més han de lluitar contra la arrogància de certes caps d’infermeria i contra la burocràcia hospitalària. Els obliguen a fer llargues esperes per rebre tota classe de volants, els citen al matí per un tractament de 30 minuts i els fan tornar a la tarda i mai no hi ha amb qui parlar.

El que va rematar el meu nebot, van ser les 12 hores que va esperar en una “camilla” a urgències, el van enviar a les 10 del matí a fer unes proves i va esperar fins a les 10 de la nit. Un malalt amb cancer a la columna que quant jeia necessitava morfina no el van deixar ni descansar en un llit que va estar buit durant tot el dia.

Quant per fi, després de que els pares es barallessin amb tota la unitat, a les 10 de la nit , un metge jove i cansat se’l va endur , els seus pares ja no el van tornar a veure viu. .

El meu nebot volia viure el màxim, ho va aguantar tot sense cap queixa, sabem que no tenia masses possibilitats, però si hagués rebut millor tracte encara seria amb nosaltres.

¿Aquesta es la sanitat catalana de qualitat?

Una Sanitat on el malats té menys valor que un fitxer?

¿Perqué no estan informatitzats els historials clínics? ¿Quant de temps pot esperar un malalts cansat i amb terribles dolors fins que trobin el ditxós historial?

Molt malament, molt malament.

Ens han fet creure que la Sanitat Pública catalana estava al nivell de les millors d’Europa..

La Sanitat Catalana deixa molt que desitjar, no crec que el Vall d’Hebron sigui un cas excepcional, tan de bo.

Hem parlat molt del finançament de la Sanitat, si la davallada de la Sanitat Pública Catalana es conseqüència del dèficit fiscal, la Consellera de Sanitat hauria de parlar clar i dir als catalans que aquest dèficit està fent recular la qualitat del servei i que ho patirem tots.

I si no es culpa del finançament sino de la mala organització, doncs, Marina comença a tallat caps o reconeix que ets incapaç i dimiteix.

3 comentaris:

Josep-Empordà ha dit...

Si, la sanitat catalana era de les millors d'Europa, però eran altres temps. Eran els temps en que teniam un govern serios i eficaç, que amb presupostos de misèria, gracies al pscPSOE, les coses funcionaban raonablement bé. Ara, amb un govern tripartit d'incapassos, les coses ja no funcionan, malgrat tenir presupostos el doble o triple, segons els casos que els més grans que tingué mai CiU.

És el quer hi ha, un govern tripartit només interessat en endollar a amics, coneguts i saludats, amb auments d'alts càrrecs i de funcionaris espectaculars, als que que el pais funcioni els interessa relativament.

El tripartit és una gran desgràcia que ha caigut sobre els ciutadans de Catalunya, i vosté ho ha pogut constatar amb el maltracte rebut pel seu nebot.

Cordialment.

Ramon Sarobe ha dit...

Els meus profunds condols per aquesta tragèdia esfereidora per la que ningú mai hauria de passar.

Per la meva humil banda, faré la màxima difusió d'aquest post. El poble català té dret a saber aquestes coses. Això no pot continuar.

Unknown ha dit...

Al josep- empordà
No tot es tan senzill, tan de bó toto es solucionés amb un canvui de color politic a la Generalitat.
Per exemple, el Dr. Baselga , el màxim responsable de la Unitat de Oncologia, diuen , no ho puc corroborar, que va venir endollat en la epoca que CiU governava gràcies a les relacions dels seu sogre a alt nivell convergent. Es lamentaban al Hospital de que tenia un curriculem en investigació pero sense experiencia hospitalaria. El temps els hi ha dnat la raò, el malalt és el menys important de la Unitat.
per cert, ahir van trucar al meu germà des de la unitat de Radioterapia preguntant perquè el Vicenç Bonàs no assistia a les sessions.

Sobre EL JUDICI 14 de febrer declaracions de Oriol Junqueras i Joaquim Forn Antoni Bassas :   " quan es tracta de Catalunya, a l...