Benaurats els pobles que tenen a un poeta com a referent nacional.
Els palestins tenen a Mahmud Darwish, poso enllaç on es poden trobar traduccions d’alguns dels seus poemes
Quan vivia a Israel, aleshores el meu company formava part del grup de teatre Neve Tzedek, recordo una petita obra, “Refugiats”, que el públic de Tel Aviv la va rebre amb molta fredor però ja la recordo com a una de les més emotives que mai he vist. Fins avui quant veig fragments en vídeo em provoquen esgarrifances. Una actriu d’origen yemenita, Lea Abraham cantava un poema de Mahmud Darvish, deia “la meva maleta és la meva pàtria”, inoblidable.
Inoblidable el que ens deia la peça de teatre, la tragèdia dels refugiats és repeteix tan fa si són jueus o palestins, o ara georgians.
Ahir vaig conèixer a un refugiat palestí, nascut a Cisjordània, sense passaport, ¿fins quan?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
M’acaben d’entrevistar, s’interessen per el blog, la veritat que voldria dedicar-hi més temps, i potser obrir la possibilitat de comentaris,...
-
Els resultats son definitius, majoria absoluta a Hamás. Hamás proposa un govern de unitat nacional. Visitem a Hanna Nashraui a Ramal·la. Ama...
-
He complert 60 anys, un cop més tanco una etapa i en començo una de de nova, però aquesta vegada amb la convicció de que no només a nivell p...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada