Benvinguts al blogg

Recordo que molt aviat, abans de l'adolescència, m'interessava el que passava arreu. Sempre m'ha apassionat la política. Als 40 vaig decidir que tocava participar directament en la presa de decisions. He sigut regidora i portaveu a la oposició, primer com independent i més tard afiliada a ERC.

He estat diputada al Congrés, on vaig exercir de portaveu de les Comissions de Medi Ambient, Sanitat i Afers Exteriors. Més tard vaig presidir la Comissió de Medi ambient

He estat primera tinent d'Alcalde i regidora d'Hisenda i Medi Ambient de l'Ajuntament de Santa Perpètua

Fa uns anys vaig deixar la política activa, ara el blog més que un diari és un recull de opinions que m'interessen. Em servirà per tenir un recull personal de la evolucio del nostre entorn.

(per repassar quant em jubili)





Cercar en aquest blog

diumenge, de setembre 28

Setmana de la mobilitat

A Sta. Perpètua com a 70 municipis més de Catalunya hem organitzat avui una marxa en bicicleta on es calcula el CO2 que s’estalvia. Molt simpàtic, ens ho passem molt bé.
Al llarg de la setmana hem organitzat conferencies, s’ha presentat el Pla Director de la Bicicleta, s’han instal•lat aparca-bicis, inclús s’ha prestat un servei de lloguer de bicicletes.
Cada any, quan es celebra la setmana de la mobilitat esperem una sèrie d’actes festius i després poca cosa canvia.
La veritat és que tenim clar que el model de mobilitat basat en el cotxe privat és insostenible tan per motius econòmics, com de salut, ambientals i socials.
Però ¿què podem fer per canviar? Des de la Administració local, planificar una població on la prioritat la tinguin els vianants i les bicicletes, per aquest ordre.
Invertir recursos en transport públic per evitar al màxim els desplaçament en cotxe per dins la població.
Ara bé quan arribem al terrenys supramunicipal. Tot és molt més costós.
El gran deute pendent són les inversions en ferrocarril. El greu problema és que la Generalitat no té capacitat inversora i des de l’Estat fa 20 anys que no s’inverteix ni es preveu invertir. Les grans inversions del darrer i pel proper any han estat per el TGV. El impacte del TGV en la mobilitat serà molt poc decisiu. Només en l’aspecte que allibera via del tren convencional per a llargs recorreguts que podria ser utilitzat per mercaderies si fos d’ampla europeu
Precisament el transport de mercaderies és el que satura la AP7 ,una de les autopistes més denses de Europa. Aquí hem fet tard, al govern espanyol no li ha interessat i tindrà conseqüències molt negatives per la economia catalana.
Construir més kms de carreters no contribuirà a disminuir els embussos, sinó que analitzin el que passa al ‘area metropolitana de Madrid.
Si que el Conseller Nadal hauria de fer els deures en millorar les connexions de la xarxa

dissabte, de setembre 27

Caminada Santiga





Santiga

Dins dels actes programats en la setmana de la mobilitat hem fet una caminada a Santiga.
Hem passat per el futur traçat d’un camí que ens permetrà accedir des de la població a aquest indret tan especial sense passar per cap carretera. Esperem que a primers d’any ja podrem enllaçar el anomenat Parc dels Plataners amb el nucli de Santiga, més endavant anirem pujant cap a la font dels joncs, que volem recuperar. Per l’altra banda hem d’enllaçar cap a la Ferrussa.
Ens va acompanyar en Joan Daranes, ecologista de Sta. Perpètua que està fent una tasca important per la conservació del nostre patrimoni natural.
Ens va informar que a Santiga existeix el bosc de ribera més autòcton del Vallès. En aquest moments es especialment important tenir en compte aquests valors quan es planifiquen noves infraestructures.
Es torna a activa el Parc agro-forestal del Vallès Occidental, seria un instrument més del que disposaríem per preservar aquesta petita illa de espai agrícola que fa de connector entre Collserola i Sant Llorenç.
Es va aprofitar la excursió per visitar les excavacions a la església, les que ens han il•lustrat sobre el passat històric de l’indret. Santiga és una mostra de com el treball de la gent senzilla va anar modificant el paisatge al llarg dels anys, configurant un espai harmònic i delicat que avui només es pot apreciar en indrets com Santiga.

dissabte, de setembre 20

Línia BCN –Vic. Estudi Informatiu. Per fi.

Ahir ens va arribar a l’Ajuntament de Sta. Perpètua el estudi informatiu del desdoblament de la línia de tren de Montcada a Vic.
Aquest desdoblament permetrà major freqüència de trens i escurçarà el trajecte. Actualment la freqüència en hores punta es de 30 minuts i en hores vall hi han intervals de més de 1 hora. Això fa que sigui una línia molt poc aprofitada, tot i que passa per zones molt poblades i prop de polígons industrials on s’hi fan desenes de milers de desplaçaments a diari.
Millora les deficiències de les instal·lacions, com la poca longitud de les andanes, que no permet que circulin combois llargs i fa que a les hores puntes la gent viatgi com sardines, el accés a la estació, o els passo a nivell per la via han estat motiu de històriques demandes.
En el estudi hi consta la transformació de la estació de La Florida, un nou vestíbul amb accés des de les dues parts de la via i amb ascensor, Hi ha dissenyat un petit parking, aquí es on ara l’ajuntament presentarà al•legacions, ja que la estació ha d’anar acompanyada d’un bon aparcament per cotxes i bicicletes.
Es trauran els passos a nivell, en fi que esperem veure un línia com totes les que es veuen per Europa i sobre tot que sigui còmoda, i permeti deixar el cotxe al garatge.

A Sta. Perpetua anem seguint aquest desdoblament.
Des del 1990, cada any s’inclou, o això ens deien, en el pressupost general de l’Estat.
Va ser per la primera infraestructura per la que em vaig interessar quant vaig arribar al Congrés dels Diputats a l’any 2004. No hi havia res.
El estudi informatiu es va incloure en el pressupost del 2005.
Som a finals del 2008. D’acord que tècnicament era difícil resoldre el nus de Mollet, això deien, però han trigat 3 anys. Ara falta el projecte ¿quant trigaran? ¿3 anys més?
Si fos una línia de Madrid ja estaria inaugurada.
Quant Aznar va pujar al govern ja va anunciar que es faria un esforç inversor en el radi de 200 km de Madrid per tal de transformar-la en una gran capital europea. Va complir.
En el seu projecte d'Estat( del PP i del PSOE)Barcelona és una capital de províncies com les altres, i no s’ha de permetre que despunti.

Encara que ens traspassin les rodalies, Catalunya no té suficients recursos per assumir totes les inversions endarrerides des de fa dècades.
El acord de finançament, serà el que Espanta voldrà i haurem d’acceptar el menys dolent, simplement perquè els números no surten, i ara tenen la excusa perfecte, la crisi.

Presentaran el balanç d’ inversions del 2008 com a molt positiu per Catalunya, degut a les inversions en el tren de gran velocitat que va a Madrid, no a València i no a França. Una vegada més, es una inversió pensada per a Madrid que no ens afavorirà gaire fins que no enllaci les quatre capitals catalanes. Per cert, de moment Tarragona ja ha begut oli per el fet de no tenir la estació al centre. Quant el tren no es para a la població, el veuràs passar, sinó que ho preguntin als de Tortosa, ¿on són les llançadores?
Quant el tren arribi a la frontera francesa, potser ja serà tard, la gran euro-regió que podrien constituir tots els paissos catalans vertebrada per el TGV, pot ser que faci tard.
Aquesta és la diferència entre ser independents o no.
Senzillament, les grans decisions que s’han de prendre a temps no estan en les postres mans. Des de Madrid dissenyen què ha de ser Catalunya. De moment, una regió manufacturera que doni ocupació a ma d’obra barata.
Les grans empreses de biotecnologia o de la industria farmacèutica, les seus de les grans multinacionals han d’anar al centre neuràlgic de comunicacions que és la capital de l’Estat. El aeroport internacional que necessiten les multinacionals és Barajas. A Barcelona hi arriben els low-cost, per portar turisme low- expending.

dimecres, de setembre 17

¿Qui decideix?

El diputat Joan Tardà per fi ha aconseguit que el govern espanyol accepti introduir en el repartiment del 0,7% de l’IRPF per a finalitats socials criteris de distribució territorial entre les comunitats autònomes.
Es una llarga lluita, la passada legislatura varem xocar amb un NO rotund amb el arguments més dispars que aleshores els socialistes catalans varen defensar.

També vaig tenir un NO rotund per la modificació legal de la interrupció voluntària de l’embaràs. Algunes socialistes estaven d’acord que ja tocava. Em van enviar a parlar amb M Teresa Fernández de la Vega la que em va dir categòricament i definitivament que en aquella legislatura no es tocaria res.
No va caldre desencadenar cap debat perquè es va desencadenar sol , com ja recordareu amb tancaments de clíniques i situació molt compromesa per metges i usuàries.
Finalment després de tants anys de “democràcia”serem uns dels darrers estat d’Europa on es legalitzarà l’ avortament fins la les 12 setmanes de gestació.

¿Perquè no es va fer abans? Pel que sembla els que decideixen són els que fabriquen les enquestes del estat de opinió. Pel que es veu les grans decisions del país es prenen segons com bufen els vents a les tertúlies mediàtiques.

dimarts, de setembre 16

solidaritat internacional


Com a membre de la comissió d’Exteriors del Congrés, moltes vegades em vaig pronunciar per causes que ens queden molt lluny geogràficament. Inclús en un sopar amb militants algú em va recriminar que potser no tenia que perdre el temps en aquets causes i centrar-me tan sols en Catalunya. Una d’aquestes causes que ens podrien semblar llunyanes, es la del poble Bubi. De fet encara que geogràficament són a molts milers de Km, tenim uns lligams històrics.

Com a ciutadana d’un poble ocupat, espoliat i sotmès no vaig poder de deixar de identificar-me amb el poble bubi. La seva colonització i posterior descolonització són dues taques més en la vergonyosa història de Espanya.

El poble bubi esta assentat a la illa de Bioko (nomenada per els colonitzadors europeus Fernando Poo) Va ser una colònia d’Espanya, per cert amb molta presència de catalans. La descolonització de la illa és una de les més vergonyoses de la història, Espanya la va entregar a Guinea Equatorial, on hi viu una altra ètnia, amb un altra llengua, amb unes altres costums, i a més situada a una distància considerable.

Els Bubis, com els catalans, no defalleixen, hi ha un moviment d’alliberació.

No vaig vacil·lar a posicionar-me i a manifestar suport per la seva causa, sense esperar-ne cap” rendibilitat” mediàtica o electoral, senzillament perquè s’ha de fer.

Dons bé, ahir vespre, es va presentar al local d’ERC de Sta. Perpètua un persona solicitant militar a ERC. És una persona procedent de Bioko, que porta ja 12 anys a Catalunya, Un dia va llegir sobre el suport d’ERC per la autodeterminació de Bioko i el va portat a interessar-se per ERC i ha arribat a demanar la militància.

Mapa)