dijous, d’abril 24

L’endemà de Sant Jordi, Dia del genocidi armeni



La passada legislatura vaig intentar que el Congrés espanyol debatés la conveniència de commemorar el genocidi armeni. No tenia cap expectativa que s’aprovés ja que sóc coneixedora dels interessos espanyols a Turquia, però al menys esperava que s’arribés a alguna declaració d’intencions que no ofengués al govern turc i que permetés que quedés constància en el diari del Congrés de la tragèdia del poble armeni..

Ni tan sols es va debatre. No em pensava que la iniciativa d’una pobra diputada d’un grup petit com ERC provoqués tant d’enrenou. Des del Ministeri d’Exteriors ja em van començar a enviar missatges de que a Ankara hi havien molts nervis, i un dia va ser el ambaixador turc en persona qui em va venir a veure.

Des de la distància pot costar de comprendre el perquè un fet que va passar fa tants anys segueix generant tanta passió. No fa molt de l’assassinat del periodista turc d’origen armeni Harnt Dink http://es.wikipedia.org/wiki/Hrant_Dink.

Turquia es candidat a ser un membre de la unió Europea i penso que fora molt bó que ho fos, i que establis relacions normals amb Armènia, però abans s’ haurien de canviar algunes coses, més quant algunes d’aquestes coses les han generat potencies europees, com el problema kurd.

Turquia , com Espanya, son restes d’un imperi, la seva identitat està basada en el poder que fa un temps van posseir, a diferència de Catalunya i Armènia que les seves identitats estan basades en trets culturals, llengua, música,...la seva identitat s’ha construït sobre la seva capacitat de conquerir i dominar.

No és coincidència que Espanya no vulgui reconèixer els crims contra la humanitat que va cometre al Rif o el genocidi dels pobles indígenes de Sud-Amèrica.

No és coincidència que els catalans,veïns de Espanya ens identifiquem amb els armenis,veïns de Turquia per això el Parlament català hauria de fer com el basc i reconèixer el genocidi perpetrat contra el poble armeni. El primer genocidi del segle XX.


Per cert, he descobert un gran músic armeni, el fundador de la música armenia clásica. Komitas. Entreu al link, ho agraireu.
http://www.komitas.am/

dijous, d’abril 17

Alstom apadrina el Parc del Calderí


A Sta. Perpètua hem vist com els polígons anaven substituint els conreus, on hi havien horts i vinyes avui hi han fàbriques, soroll i carreteres.

La lluita contra el canvi climàtic es cosa de tots, en aquest sentit he començat contactes amb les empreses ubicades al nostra territori, no solament per solucionar els problemes ambientals que originen sinó per anar una mica més enllà, fer que les empreses coneguin Sta. Perpètua, que coneguin els nostres problemes ambientals i que s’impliquin en el nostre esforç per mantenir el poc espai verd que ens queda.

La primera empresa que ha respòs favorablement ha estat la empresa Alstom amb la que he signat un conveni per el que Alstom apadrina el Parc del Calderí. Aquest any ens ha aportat la quantitat necessària per la neteja anual del parc, 6.000 €, ara cal que els ciutadans col·laborem respectant el parc i mantenir-lo net.

dilluns, d’abril 14

Avui a l’Ajuntament de Sta. Perpètua per primera vegada s’ha commemorat la 2ª República


14 d'abril del 2008, hem fet història

Tot el dia ha onejat la bandera republicana al pal de l’Ajuntament.

A la sala de plens ha tingut lloc una conferència del Professor Josep Maria Solé i Sabaté.

Ens ha fet entendre els processos que van portar a la proclamació de la república i el paper que hi va tenir Catalunya i ERC.

Es important reflexionar sobre el passat per entendre el present.

Potser el partit hauria de convidar a Josep M Solé i Sabaté a fer-nos conferències i entendríem millor el que ens està passant.

diumenge, d’abril 13

Nou govern a Espaya


De quant en quant m’entrevisten de la radio israeliana, això em serveix per conèixer quins fets de la política espanyola tenen més impacte a l’estranger. Avui m’han trucat perquè comentés el fet de que en el nou govern espanyol hi hagin més dones ministres que homes.

Encara veuen a Espanya e Itàlia com països molt catòlics on la dona te un paper molt centrat en la procreació.

Els sorprèn que la societat espanyola en aspectes socials s’està posant a la alçada dels països cultes del nord.

El cert és que a Catalunya i a Espanya la societat ha anat per davant dels governs i dels ideòlegs (si és que n’hi han). A la darrera legislatura va haver-hi un cert apropament, (llei del divorci, de la reproducció assistida, de la igualtat, del matrimoni homosexual, del canvi del registre del sexe...) però queda molt per fer.

La societat espanyola encara té trets molt maxistes, ho sabem per el gran nombre de dones que pateixen violència de gènere i per tot el mobbing laboral per motius de gènere que de tant en tant aflora. Per això, aquest fet de nomenar un govern amb predomini de dones, si es vol simbòlic, és molt important.

Es molt important que en les màxims llocs de decisió hi hagin tantes o més dones que homes. No serveix de molt impartir a les escoles lliçons d’igualtat si sempre s’acaba visualitzant que a dalt de tot del poder és terreny de mascles.

D’acord que no n’hi ha prou amb nomenar dones ministres, que el que cal es que les dones puguin desenvolupar les seves facultats sense haver de renunciar a ser mares, que per això cal canviar els patrons de conducta dels mascles, però és un pas positiu i felicito a Zapatero.

Fins ara ens deien els estudis sociològics que el vot femení seguia les indicacions de la seva parella, però Zapatero sap que això està canviant, avui les dones tendeixen a ser més cultes, a llegir més, a interessar-se més per la política, cada vegada més serà la dona qui aconsellarà la seva parella a qui votar. Zapatero ho ha intuït i per això se l’ha de felicitar.

Lamento que la Cristina Narbona deixi de ser ministra.

Tot i que el agrupar els tres ministeris podria tenir efectes positius, de fet m’he queixat moltes vegades de que Pesca i Agricultura actuen sense tenir en compte les implicacions mediambientals, en la Comissió s’havia arribat parlat de la necessitat d’un Ministeri del Canvi Climàtic que coordinés totes les actuacions del govern a nivell de territori, indústria, pesca, agricultura i medi ambient, però la decisió d’apartar la Narbona i deixar medi ambient en mans d’una gestora ho considero un pas enrere.

Falta veure qui tindrà la Secretaría del canvi climàtic i quina rellevància tindrà , si només administrarà els drets d’emissió de les industries o podrà`incidir en les polítiques del govern.

I no cal comentar que el PSOE andalús ha demostrat la seva força al aconseguir mantenir la Magdalena Alvarez, però que no s’equivoqui Zapatero quant diu que "els catalans aproven la seva política d’infraestructures tal com s’ha demostrat a les urnes", no t’equivoquis, a Catalunya, davant la fosca alternativa del PP, molts vots han anat al PSOE com a mal menor.

Però Zapatero no t’equivoquis, a la propera potser simplement no aniran a votar..

Nou govern a Espanta

De quant en quant m’entrevisten de la radio israeliana, això em serveix per conèixer quins fets de la política espanyola tenen més impacte a l’estranger. Avui m’han trucat perquè comentés el fet de que en el nou govern espanyol hi hagin més dones ministres que homes.

Encara veuen a Espanya e Itàlia com països molt catòlics on la dona te un paper molt centrat en la procreació.

Els sorprèn que la societat espanyola en aspectes socials s’està posant a la alçada dels països cultes del nord.

El cert és que a Catalunya i a Espanya la societat ha anat per davant dels governs i dels ideòlegs (si és que n’hi han). A la darrera legislatura va haver-hi un cert apropament, (llei del divorci, de la reproducció assistida, de la igualtat, del matrimoni homosexual, del canvi del registre del sexe...) però queda molt per fer.

La societat espanyola encara té trets molt maxistes, ho sabem per el gran nombre de dones que pateixen violència de gènere i per tot el mobbing laboral per motius de gènere que de tant en tant aflora. Per això, aquest fet de nomenar un govern amb predomini de dones, si es vol simbòlic, és molt important.

Es molt important que en les màxims llocs de decisió hi hagin tantes o més dones que homes. No serveix de molt impartir a les escoles lliçons d’igualtat si sempre s’acaba visualitzant que a dalt de tot del poder és terreny de mascles.

D’acord que no n’hi ha prou amb nomenar dones ministres, que el que cal es que les dones puguin desenvolupar les seves facultats sense haver de renunciar a ser mares, que per això cal canviar els patrons de conducta dels mascles, però és un pas positiu i felicito a Zapatero.

Fins ara el vot femení seguia les indicacions de la seva parella, però el Zapatero sap que això ha canviat i avui les dones tendeixen a ser més cultes, a llegir més i a interessar-se més per la política i la tendència està canviant, cada vegada mes serà la dona la que aconsellarà la seva parella a qui votar. Zapatero ho ha intuït i per això se l’ha de felicitar.

Lamento que la Cristina Narbona deixi de ser ministra.

Tot i que el agrupar els tres ministeris podria tenir efectes positius, de fet m’he queixat moltes vegades de que Pesca i Agricultura actuen sense tenir en compte les implicacions mediambientals, en la Comissió s’havia arribat parlat de la necessitat d’un Ministeri del Canvi Climàtic que coordinés totes les actuacions del govern a nivell de territori, indústria, pesca, agricultura i medi ambient, la decisió d’apartar la Narbona i deixar medi ambient en mans d’una gestora ho considero un pas enrere.

Falta veure que tindrà la secretaria del canvi climàtic i quina rellevància tindrà , si només administrarà els drets d’emissió de les industries o podrà`incidir en les politiques del govern.

I no cal comentar que el PSOE andalús ha demostrat la seva força al aconseguir mantenir la Magdalena Alvarez, però que no s’equivoqui Zapatero quant diu que els catalans aproven la seva política d’infraestructures tal com s’ha demostrat a les urnes, no t’equivoquis, a Catalunya, davant la fosca alternativa del PP, molts vots han anat al PSOE com a mal menor,. Però Zapatero no t’equivoquis, a la propera potser simplement no aniran a votar..

dissabte, d’abril 5

ERC a per feina


Avui dissabte a la seu de Calàbria té lloc el Consell Nacional.

Seguint el procediment habitual , primer el president del partit presenta el seu informe.

Es el darrer del Carod com a president, ja que com és públic, ha renunciat “per preservar la unitat del partit”, segons ell.

Ha fet un petit balanç: ha afirmat que sota la seva presidència ERC ha creat un nou espai polític que enllaça país i progrés.

Anàlisi de les eleccions generals , ha dit que el vot útil ha castigat ERC. (¿només ?)

Ha afirmat que no hem de tenir por a créixer i hem de creixer (en això coincidim, crec, tots o la majoria dels militants)

Ha afirmat que el pas d’ERC al govern de la Generalitat ja ha valgut la pena tan sols per les lleis socials i la llei contra la violència masclista, per la feina feta per el Institut Ramon Llull (Bargallò), la presència institucional de Catalunya a l’exterior( LJ Carod) i per haver passat de una federació internacional esportiva a 13 (Niubò). (sortosament la presència d’ERC al govern no s’ha limitat a això)

S’ha referit al problema de la sequera, aquí ha culpat al govern espanyol de fer pinça amb CiU, en lloc de pagar el que li demana el govern. (No m’ha quedat clar la seva postura davant el conflicte del transvassament, ja que la proposta de trasnvassar aigua del Segre prové d’un conseller del govern de Catalunya, l’hem d’acceptar encara que no hi estiguem gens d’acord?)

Important reflexió del Carod. ERC guanya en el debat de les idees però deixa que els altres guanyin les eleccions amb les idees d’ERC. (o sigui de ideologia anem bé, però de comunicació amb l’electorat potser no tant)

Ha recalcat la necessitat d’aconseguir una majoria social per el 2014.

Per això, ha dit cal un partit estable i feina ben feta. (plenament d’acord)

Seguidament el secretari general Joan Puigcercós ha presentat el seu informe.

Ha començat per fer balanç del 9 de març.

Ho ha classificat de fracàs el no haver arribat als cinc diputats, ha considerat que una part de la gent que abans havia votat ERC es va quedar a casa, una part va votar CiU i una part PSC. Encara no s’ha valorat (¿ a què s’espera?)

Ha recalcat que la seva dimissió no afectarà al govern de la Generalitat, que ERC és lleial al govern

Ha parlat sobre els principals problemes del país:

La sequera; En aquest problema ha manifestat que ERC s’hi enfronta

amb coherència:

  • coherència amb la política hidràulica, contra el transvasament del Segre
  • coherència nacional, tenint en compte el problema de l’abastiment d’aigua a 5,5 milions de persones i els problemes del territori.

ERC ha constituït una comissió per treballar aquest problema on hi seran representants de tot el territori, experts en política d’aigua i membres de la sectorial de medi ambient. (me’n alegro molt que algú intenti ser coherent)

Economia: La economia catalana està al límit del col·lapse, la crisi immobiliària ha motivat que la Generalitat deixi de recaptar 1000 milions d’euros. (Ara sí que no s’hi val a badar que almenys ens arribin de Madrid els recursos pactats a l’Estatutet)

S’ha creat una comissió parlamentària per fer un seguiment del pacte que ha de comprovar que efectivament la Generalitat ingressi lo pactat amb l’Estatut. Ha afirmat que el sostre és baix, per això no varem aprovar l’Estatut, però al menys això s’ha de complir.

Ha anunciat que no serà fàcil, perquè els aires que venen de la Meseta no són favorables. (posem-nos a punt, tanta harmonia PSOE- PP, només pot anar en contra de Catalunya), ha dit que ja hi han veus a dins del PSOE que es queixen de que els resultats no massa bons del PSOE a La Mancha és per culpa de Catalunya.

MAT. En aquest punt ha dit que s’avança. El comissari europeu ja ha reconegut que la connexió obeeix a interessos privats i que no és una necessitat a nivell europeu ( jo tinc els meus dubtes, en les reunions del Parlament europeu on hi he estat present, sempre s’ha presentat la connexió com una necessitat europea, i els experts sempre m’han afirmat que per la estabilitat de la xarxa no es bo està aïllat, però tan de bo, m’ho vull creure)

Es parla de soterrar. (Això ja m’ho crec més. En la darrera reunió a Brussel·les vaig manifestar que si era necessària la connexió es devia fer amb el mínim impacte ambiental possible, i van haver-hi manifestacions parlant de soterrar, o sigui que podria ser la opció més realista)

Puigcercós ha afirmat que ERC no es pot tancat en el debat intern, la societat , (especialment la gent que algun cop ens ha votat), espera que ERC estigui a l’alçada de les circumstàncies.

Tan de bó.

El debat intern és important, però als militants no ens interessa tant qui dirigirà el partit els propers anys sinó cap a on el dirigirà, com es posicionarà ERC davant els diferents reptes a que el pais es va enfrontant, si ERC serà capaç de presentar respostes i presentar solucions.

dimarts, d’abril 1

AIGUA


(el Segre per la Cerdanya)

Estem escoltant moltes barrabassades sobre el tema de l’aigua. El conseller Baltasar sap que té la partida guanyada perquè davant l’amenaça de tallar el subministra a la gent de Barcelona, tot s’hi val i no pagarà peatge.

Estic profundament decepcionada, es suposava que al haver deixat la Conselleria de Medi Ambient en mans dels “ecosocialistes”, la gestió de l’aigua en moments de crisi es faria d’acord amb uns criteris coherents amb els que proclamen durant les campanyes, no ha estat així.

Construir una infraestructura per transvasar aigua de la capçalera del Segre, implica transvasar aigua, n’hi hagi o no. ¿Cabdal ecològic? ¿Què passarà`si després d’un estïu de sequera el cabdal ja està sota mínims? Doncs que davant el xantatge de 5 milions d’habitants es traurà la poca aigua que hi hagi i el Segre haurà d’esperar a que nevi o plogui.

Hi han altres alternatives com ja vaig apuntar en la darrera entrada del diari, avui aquest article de Francesc Arroyo El PAIS, va en la mateixa línea. La majoria de l’aigua va a la agricultura, en situació d’emergència s’ha de pactar amb els agricultors i negociar la compra



ARTICLE DE FRANCESC ARROYO

La jornada de ayer se cerró con múltiples desencuentros y frases de gran dureza, pero entre ellos había una nube de esperanza. Tras la aparente rotundidad negativa de la ministra de Medio Ambiente, Cristina Narbona, había una propuesta: la de crear un "banco del agua", propuesta en su día por los movimientos de la "nueva cultura del agua". Se trataría de que quien necesite agua y carezca de ella pueda comprarla a quien tenga una concesión y no la agote. Con ello, se saciaría la sed de quien no tuviera agua, sin aumentar un solo litro la captación de los ríos.

Narbona dijo al consejero Francesc Baltasar que compre derechos de agua a los regantes, aunque sea del Ebro, como hace Murcia con Madrid y Almería con Sevilla. Esta propuesta está vinculada a la creación de un "banco del agua", es decir, el agua que alguien puede usar por tener una concesión y no se consume podría ser vendida a quien la necesite sin aumentar por ello los consumos.

Propuestas

El Gobierno de la Generalitat está dolido porque no se había limitado a "pedir agua", sino que iba pertrechado con media docena de propuestas: el trasvase del Segre; el transporte de agua en barco; una conexión también provisional desde el canal Segarra-Garrigues para abastecer a la zona colindante de Igualada, al noroeste de Barcelona; recuperación de acuíferos, y reducciones en el riego.

Sin contar con la última propuesta, que entronca con la idea del "banco del agua": utilizar 40 hectómetros cúbicos del minitrasvase del Ebro que suministra a Tarragona y que no se utilizan. Esto exige una obra menor y no consume más agua, porque el minitrasvase compra cada año 120 hectómetros, los consuma o no, y el consumo anual es de 80 hectómetros. Barcelona, al menos las poblaciones situadas al sur, en el límite con la provincia de Tarragona, podrían utilizar esta agua sin aumentar las detracciones del Ebro. No obstante, la mejor solución sería poder comprar agua del Ebro y a los regantes del Segre.

El trasvase del Segre que prevé el Gobierno catalán tendría hoy serios problemas. Se haría, según Medio Ambiente, para extraer 1,5 hectómetros cúbicos diarios, siempre que el caudal fuera de tres o más hectómetros. En marzo, el caudal medio ha sido de 3,03 hectómetros, aunque ayer había subido a 3,3.

Un altre comentari:

Los números del 2007, año extremadamente seco, arrojan alguna sombra a la efectividad de la obra, ya que el caudal de los meses del otoño apenas si superaban los 1,5 metros cúbicos por segundo, es decir, solo dejaban 0,4 para transportar.


Sobre EL JUDICI 14 de febrer declaracions de Oriol Junqueras i Joaquim Forn Antoni Bassas :   " quan es tracta de Catalunya, a l...