Benvinguts al blogg

Recordo que molt aviat, abans de l'adolescència, m'interessava el que passava arreu. Sempre m'ha apassionat la política. Als 40 vaig decidir que tocava participar directament en la presa de decisions. He sigut regidora i portaveu a la oposició, primer com independent i més tard afiliada a ERC.

He estat diputada al Congrés, on vaig exercir de portaveu de les Comissions de Medi Ambient, Sanitat i Afers Exteriors. Més tard vaig presidir la Comissió de Medi ambient

He estat primera tinent d'Alcalde i regidora d'Hisenda i Medi Ambient de l'Ajuntament de Santa Perpètua

Fa uns anys vaig deixar la política activa, ara el blog més que un diari és un recull de opinions que m'interessen. Em servirà per tenir un recull personal de la evolucio del nostre entorn.

(per repassar quant em jubili)





Cercar en aquest blog

dimecres, de juliol 8

Catalunya capdavantera en la defensa dels drets de totes les persones





Les companyes de ERC Carme Porta(secretaria de Drets de Ciutadania) i Marta Molina esponsable del programa per al col·lectiu gai, lesbià, bisexual i transsexual han presentat una campanya interactiva de participació ciutadana que ensenya a viure la diferència com un fet positiu, i és la primera campanya institucional per combatre la discriminació i a favor de la normalització de persones lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals.
Catalunya ja és un referent internacional en la normalització del col·lectiu LGTB.

dilluns, de juliol 6

Què en farem dels residus?


La gestió dels residus és un problema al que les administracions hi dediquen molts recursos per tal de evitar danys a la salut i al medi ambient.

El debat està a nivell europeu, estatal, nacional i local.

He assistit al congrés REINNOVA a Sabadell organitzat per el Consorci de Residus del Vallés Occidental, en un lloc esplèndid, la Fira de Sabadell, i amb una organització impecable.

Encara que darrerament hem baixat en la generació de residus:

(a Sta. Perpètua de 1,52 kg/habitant/dia el any 2006 a 1,30 kg/habitant /dia el 2008, bastant més baixa que la mitjana catalana, 1.59 kg/ habitant /dia),

els resultats estan molt lligats a la crisi econòmica, a la que repunti l' economia el consum es pot tornar a disparar i també la generació de residus.

S'han de planificar estratègies e infraestructures per evitar que un mar de residus incontrolable perjudiqui encara més la salut i el medi ambient.

La UE ha presentat una directiva de gestió de residus que els estats membres hauran de haver traspost a la seva legislació a finals del 2012.

Com a canvis importants:

  • es prioritza la PREVENCIO (la Comissió europea presentara el 2014 les mesures a implementar i els objectius per el 2020)

  • Es marca com a objectiu de RECUPERACIÓ del 50% dels residus per el 2020 ( a Catalunya hi ha el objectiu del 48% per el 2012)

  • es prohibeix el abocador i s'introdueix la REVALORITZACIÓ.


A Catalunya ja esta prohibit abocar sense tractament previ, els pocs abocadors que queden hauran de ser clausurats.

A Espanya ho tenen bastant malament. De moment es conformen amb erradicar els abocadors il·legals,

A Espanya, al 2006:

45,07 % dels residus van anar a abocador sense tractament,

21.5 % al abocador amb tractament,

8,5 % a incineració

11,4 % a reciclar (la major part a Catalunya)

13 % a compostatge.

La normativa catalana concorda bastant amb la europea, la qüestió que ens plantegen des dels països del nord, on tenen molta mes experiència en gestió de residus, com Suècia, Àustria o Alemanya és si fem bé d'enterrar el residu un cop tractat a les plantes i estabilitzat.

En aquells països on tenen els percentatges de recuperació més elevats, el residu no recuperable és considerat un combustible i s'aprofita per generar calor i electricitat.

Al voltant d'aquesta qüestió s'han presentat moltes ponències.

Si cremem els residus, generem més CO2?, és segur per la qualitat de l'aire? Què passa amb les dioxines? La resposta està amb què es crema i com es crema.

Ens podem permetre el luxe d'enterar un recurs energètic?

Les principals conclusions que s’han extret de les sessions de REINNOVA són:



- S’ha d’adoptar una gestió dels residus sostenible des del punt de vista ambiental, econòmic i social

- El model català és homologable als models europeus pel que fa a jerarquia de gestió, objectius de prevenció i nivells de reciclatge.

- Cal avançar en la prevenció en el sentit ampli que marca la Directiva Europea, amb el foment del disseny d’ecoproductes (productes més llarga vida que utilitzen menys recursos materials i energia), per tant requereix un compromís de tots els components de la societat. La política de prevenció va més enllà de la gestió dels residus per a orientar-se cap a una política de producte.

- La valorització material és la millor opció des del punt de vista de l’estalvi energètic i de mitigació del canvi climàtic. Per tant és necessari innovar en els processos i en la tecnologia tant de la recolIida, com de la separació-triatge, en el reciclatge i en les plantes de tractament mecànic-biològic. Cal incrementar els nivells de recollida selectiva.

- Disminució progressiva del pes dels abocadors on tècnica i econòmicament sigui viable. Alemanya des de juny de 2005 té prohibida la deposició de residus sense tractar als abocadors. Àustria i Suècia ho prohibeixen a partir d’enguany. Els dipòsits és la última opció de gestió en la jerarquia dels residus.

- La Valorització Energètica dels residus pot aportar un gran valor ambiental i econòmic, si es fa amb ecoeficiència i visió estratègica.

- Les plantes de valorització són segures des de la perspectiva ambiental i de la protecció de la salut.

- Les dioxines ja no són un problema amb els sistemes de depuració de gasos utilitzats a les incineradores actuals. Per això en els països motos de la Unió Europea les plantes de valorització estan implantades dins de les grans ciutats (París, Londres, Berlín, Bonn, Amsterdam, Zuric, Estocolm, Copenhaguen, Brussel·les, Viena, Colònia, Frankfurt, ....) el que mostra que són complementàries i no antagòniques amb elevats nivells de reciclatge.

- El nostre sector empresarial relacionat amb la gestió dels residus és un sector madur i consolidat que aporta un elevat valor social i alhora pot ser referent a l’entorn Mediterrani i Iberoamericà.

- El sector ens mostra noves tecnologies pel tractament dels residus que poden donar sortida als reptes de futur.

- En aquesta perspectiva cal facilitar l’establiment de mecanismes de col·laboració entre el món científic, l’administració i l’empresa. També és necessari impulsar la formació de nous tecnòlegs mitjançant instituts de recerca especialitzats. A més, cal fomentar la R+D+i a les nostres empreses per a garantir la diferenciació i incrementar la competitivitat en un entorn global.