setmana mobilitat

Fa molts anys que es celebra la setmana de la mobilitat sostenible,  ja no és notícia.  Es va abandonar "el dia sense cotxes" per el caos que creava però s'ha anat celebrant amb un altre format.
Els ajuntaments que s'hi apunten s'han de comprometre a realitzar durant l'any algunes actuacions que afavoreixin una mobilitat menys dependent del automòbil privat.
Potser no és tan notícia, però alguna cosa està canviant.
Recordo quant fa uns tres anys vaig començar a mourem amb bici per Santa Perpètua, era motiu de comentaris, ara  son moltes les bicicletes que circulen, per no parlar  de bicicletes per lleure,  només cal veure la foto de la bicicletada d'aquest any.
Ara bé,  s'ha fet una  feina constant de més carrils bici, més carrers peatonals, etc.

Això demostra que un canvi és possible, potser no calen grans coses, sinó  voluntat,  constància i  convicció.

On són els federalistes?

Quant els amics del PSC em parlen convençuts de una Catalunya en un estat espanyol federat, no puc evitar un sentiment de tendresa davant tanta innocència:, durant els 4 anys que vaig viatjar cada setmana a Madrid no vaig trobar cap espanyol federalista. (El federalisme de IU no me l'he cregut mai, en el seu ADN d'aquest partit no hi figura precisament el federalisme.)

Però avui ves per on en Enric Juliana des de LA VANGUARDIA ens ha donat a conèixer un federalista espanyol, en Bernaldo de Quirós, del PP.

Després de tot a Espanya no hi han federalistes, però sí que hi han persones intel·ligents i pel que es veu han començat a entendre que o bé el estat espanyol evoluciona o Catalunya se'n va

Interessant

protesta de actors israelians

Diretor Oded Kotker a la manifestació

Un grup d'actors israelians s'han negat actuar en el nou auditori de la ciutat de Ariel, assentament israelià en territoris palestins.
No és la primera vegada que actors refusen actuar en els territoris ocupats al 1967, hi han actors que mai hi han actuat,però ara han rebut el suport de intel·lectuals i escriptors de primera fila com Amoz Oz, David Grossman, Ieoshua Sobol,..(veure notícia en hebreu).
El debat de com un actor pot treballar en un país que no respecte els drets humans  i ser còmplice de facto amb una societat que ha decidit per uns valors contra els que ell vol lluitar, és complexe. El debat es planteja molt clarament en el film Mephisto.
Hi han els que han continuat lluitant,  han seguit fent teatre polític el desert, encara que són conscients que han estat i son utlizitzats per legitimar el règim ,  també hi han els que s'han auto desterrat ja físicament o espiritualment.
Els  que vàrem decidir per desterrar-se no ens queda més que donar coratge i  ànims .
No deixa de ser esperançador que encara hi hagi gent que surti el carrer, tot saben que la gran majoria no els entén i ja no recorden que els territoris on han construït un auditori no pertanyen a Israel.

Avui un altra vegada comencen converses de pau, Obama ha dit ben clar que Israel té que tornar a les fronteres de 1967, i Aznar contesta que Obama es antiisraelià.
No sé qui es més pro israelià els que donen suport a la proposta de mantenir un poble sota ocupació o els que volen arribar a una solució de estabilitat i futur per els dos pobles.