Diari de Rosa Maria Bonàs

He complert 60 anys

2011-06-11T12:27:00.001+02:00

He complert 60 anys, un cop més tanco una etapa i en començo una de de nova, però aquesta vegada amb la convicció de que no només a nivell personal canvien les coses, estem vivint moments de canvis profunds del nostra model de vida:

Avui he llegit unes declaracions de Haruki Murakami que les podria fer meves,
jo també vaig entrar a la Universitat al 1968 i també vaig intentar viure en un món sense diners, i també crec que estem vivint moments molt decisius i si violem viure en un futur de pau, la solució no passarà per tornar i tornar a consumir:

"El 1968 vaig entrar a la universitat, a Tòquio. Eren anys de revolució, la gent jove era molt idealista. Però aquells dies van acabar, i la gent no està interessada ja en els idealismes, i pensen en fer diners. Crec que els problemes de les plantes nuclears al Japó són el resultat de l'absència d'idealisme. Així que crec que els propers deu anys seran de nou els anys de l'idealisme. Hauríem de construir un nou sistema de valors. El 1989 i el 1969 la gent deia "pau i amor". I potser ha de tornar l'era de la pau i de l'amor. En aquest món, ara mateix, no és fàcil ser optimista. Però ho hauríem de ser, si volem sobreviure. El capitalisme es troba en un punt d'inflexió, ara mateix. Així que hem de buscar el renaixement de l'humanisme. Així que l'eficiència o els interessos són un camí fàcil, però hauríem de buscar el camí difícil. Hem de pensar sobre això, altre cop. (Silenci). Tot i això, jo seguiré escrivint històries recargolades, fosques, de sang... Però, en el fons de la meva ment, jo sóc idealista i crec en l'amor."
Haruki Murakami. Bracelona

¿Preparats per el decreixement?

2011-03-09T20:13:00.000+01:00

Tots els pronòstics van indicant que estem davant d'una fase d'empobriment gradual, no sembla que la evolució de la economia pugui generar suficients llocs de treball, i en tot cas, seran menys remunerats. Estem davant d'una fase de decreixement.

He recordat la teoria de Serge Latouche, sobre el decreixement, fa uns anys era una utopia, ¿qui el 2006 podia pensar que era possible una economia del decreixement? Avui sembla ser que estem davant d'una realitat a la que ens hi haurem d'adaptar, potser en realitat estem davant d' una gran oportunitat. Per això caldria preparar a les noves generacions, pares, escola i societat hauríem de considerar seriosament quins valors hem de transmetre.

¿Podran ser feliços sense totes “les joguines” que hem tingut nosaltres? ¿Els hem de preparar per aconseguir les joguines més boniques o per saber triar només les que necessiten?

Interessant la conferencia de Serge Latouche del 2007!

el mal fer de la política

2011-02-24T22:22:00.000+01:00

Els darrers tres anys he intentat no incloure en el bloc tot el frec a frec amb els regidors de IC de Santa Perpètua. ICV a Santa Perpètua, després de estar sempre a govern no han paït el pas a la oposició i com que el suport de ERC va ser decisiu per forma coalició amb el PSC, han anat a per mi. I com que porto Hisenda i la situació dels ajuntaments és complicada, doncs no han parlat de res més com si jo tingués la culpa de la crisi mundial, a part de intentar el descrèdit personal i familiar. La majoria de les vegades no he volgut donar resposta a totes les seves provocacions, més que res perquè les he trobades de mal gust, demagògiques i per no contribuir el descrèdit de la política. Però han publicat una carta al setmanari Línia Vallés que no he pogut deixar de respondre, la enganxo sencera, la publicada està retallada.

El llegat econòmic del govern tripartit de Santa Perpètua (PSC . ERC- CiU). Aclariments

Resposta a la carta del Sr. Manel Llord , ex- regidor de Hisenda en el anterior govern bipartit de Santa Perpètua (ICV – CiU).

De la carta del Sr. Llord es desprèn que té una memòria molt selectiva, li refrescarem algunes coses.

El ajuntament fa tres anys va tancar amb superàvit de 2.300.000 €, efectivament, però oblida que amb factures pendents de pagar per valor de 728.859 € i hauria de afegir els a 2.600.000 € pendents d'amortitzar del deute. ¿superàvit o exercici comptable? El llegat del bipartit de ICV-CiU va ser un ajuntament amb una estructura elefantíaca , ineficaç i amb un increment inassolible de la despesa corrent que es venia produint des de 2004.

Parla del increment del IBI, el que no explica el Sr. Llord es que el increment del IBI és fruit de la revisió cadastral que el govern bipartit iCV – CiU va programar en el moment més alt de la bombolla immobiliària, amb uns màxims històrics de valors cadastrals. ¿li falla la memòria?

El que ha fet el actual govern ha estat abaixar el tipus fins als mínims possibles per tal de reduir el impacte en el rebut del IBI de la revisió cadastral encarregada per ICV - CiU. Tot i així ,en algunes zones el increment percentual ha estat molt alt, en canvi en altres han estat per sota del IPC. Tampoc explica que la taxa de residus domiciliari esta en 58,90 €, una de les més baixes de la comarca. ¿un lapsus?

Parla de sous milionaris del equip de govern, es deu referir a milions de cèntims. La darrera alcaldessa de ICV fa tres anys cobrava més que el alcalde actual. El sou del alcalde es de 49.323,44 € bruts anyals, un del més baixos de la comarca sinó el que més, per a alcaldes de municipis per sobre dels 25000 h. La resta de regidors cobren menys que els regidors de ICV-CiU fa tres anys. ¿Mala memòria Sr. Llord? ¿O un intent de difamar i confondre?

Es cert que el ajuntament ha patit un problema de tresoreria, resultat del esforç inversor finançat amb subvencions que tarden a arribar. Problema que es va resolen a mida que van arribant els ingressos i en conseqüència es van retallant els retards en els pagaments.

ICV va esmenar el pressuposts del 2010 tot al·legant errors inexistents, que el únic que han provocat es un mes més de retard en els pagaments als proveïdors.

ICV no va fer cap aportació als pressupost del 2010: va respondre amb una negativa a la invitació del govern a participar, al·legant que no tenia temps. El Sr. Llord que cobra del ajuntament 13.644,31€ bruts l’any per assistir al plens i a alguna comissió, hauria de explicar als contribuents com es que no té temps de reunir-se per parlar del pressupost municipal.

El ajuntament de Sta. Perpetua es un dels menys endeutats de Espanya, el endeutament esta en un 40 %, per tan té capacitat pe endeutar-se fins al 110 %, si es considera convenient i sempre que ajusti les seves depeses als ingressos. Això implica continuar amb el pla de austeritat que va començar el actual govern el 2008, pla que ha implicat la supressió dels patronats, la autogestió de gran part de la recaptació i la modernització de la gestió, decisions totes elles criticades per el Sr. Llord.

La seva carta, plena de inexactituds (per no dir falsedats) és un exemple de la actitud de ICV durant tota la legislatura. Intentar confondre, difamar i generar inestabilitat, en uns moments en els que ens demana la ciutadania es que deixem a banda els interessos partidistes i apleguem esforços per tirar endavant el ajuntament en els temps difícils que ens ha tocat gestionar.

Potser de on no n'hi ha no en pot rajar.

Rosa Mª Bonàs

Portaveu de ERC al de Sta. Perpètua de Mogoda

Nova entrada a Gallecs

2011-02-04T22:54:00.001+01:00

Per fi ja disposem des de Santa Perpètua d'un nou accés que ens permet gaudir del espai natural de Gallecs a pocs minuts del centre. Gràcies als avatars de la història el que havia de ser la Barcelona del 2000, un somni immobiliari de Porcioles i companyia, avui és una illa verda al bell mig dels Vallés, illa envoltada de polígons industrials i urbanitzacions lletges i sense caràcter com la gran majoria de la comarca.
A Santa Perpètua, entre el centre urbà i Gallecs hi tenin el CIM, un altra desastre, però es pot creuar a peu i ara per les noves escales en pocs minuts ens oblidem de tot i podem gaudir de pau i natura.

¿Què hi fem les dones als partits polítics?

2011-02-03T21:17:00.001+01:00

Avui he deixat el dia a dia del ajuntament per assistir a una jornada de formació per dones polítiques organitzat per la Diputació.

Va bé de tan en tan dedicar unes hores a reflexionar, i ha estat molt interessant.

La ponent era la sociòloga i periodista Carme Freixa. Hi érem dones de tots els partits, PSC, CiU, PP, Ciutadans i jo de ERC (si encara em puc considerar de ERC).

Hem coincidit totes, els partits son organitzacions fonamentalment masclistes on és molt complicat per a les dones tenir un projecte de futur. Ens utilitzen sempre que no suposem una amenaça per a les seves carreres personals, sí, fan servir allò de tots i totes, i fins aquí. Des de aquestes organitzacions és molt difícil provocar canvis en la societat. Si considerem que les dones ens impliquen més, que votem més i que ja no seguim les idees polítiques de la parella,

Veurem partits exclusivament de dones ? No ho descartem

Albert Cotó

2011-01-09T19:11:00.000+01:00

Aquest matí hem gaudit a Santa Perpètua d'un concert matinal a càrrec de la orquestra de Cambra de l'Empordà, a més de escoltar bona música ens hem divertit amb les presentacions que ens ha fet el director Carles Coll.

Ens ha fet escoltar una peça de Albert Cotò, músic de Figueres que va tocar al castell de Windsor davant de la reina d'Anglaterra i segurament desconegut per a la majoria dels catalans.

Si hagués nascut més enllà del Ebre potser no ho seria.

Concert de cap d'any a Figueres sota la direcció de Carles Coll

El cor de Jenin

2011-01-07T23:29:00.000+01:00

Acabo de veure el film- documental El cor de Jenin de Agnes Mandoki, el recomano. Una història molt ben explicada perquè no interpreta res, simplement ens porta a dins d'una família de Jenin i ens fa posar en la seva pell.
Hi haurà esperança per el poble palestí?

una dona valenta

2010-12-16T22:00:00.000+01:00

He trobat aquest video que val la pena mirar i admirar aquesta presentador de Al Jazzeera.
Cada dia hem d'agrair als deus que end ha tocat viure en aquesta part de la Terra.

Normal

2010-12-09T21:58:00.001+01:00

la Federación Estatal lgtb ha endegat una campanya per les famílies lgtb i per començar a treballar perquè no es faci ni un pas enrere en els temps que vénen.

fer que es vegi normal el que de fet és normal

http://www.felgtb.com/familiarizate/

El Segle de les Dones

2010-11-07T20:12:00.000+01:00

Fa uns anys, bastants, recordo un TIME que parlava del aleshores futur segle XXI com el segle de les dones, predient els experts, que la incorporació de les dones a tots els àmbits de la societat faria canviar el futur de la Humanitat.

Estic expectant, i m'agradaria viure molts anys per poder-ho comprovar i participar d'aquest canvi.

De fet , crec, que ja es veuen els primers brots, i no penso en les dones que arriben a ocupar alts càrrecs en la política, sinó a totes les dones que les darreres dècades han estudiat i han ocupat en massa activitats que abans eres quasi exclusives dels homes.

Avui mentre assistia a un magnífic concert donat per dues dones molt joves, una de Sta. Perpètua, la Alba Haro, magnifica violoncel·lista acompanyada al piano per la Sandra Bellver.

Fa 20 anys, quant anava a un concert la gran majoria dels musics eren homes, després les varem anar veient a les orquestres, ara ja tenim grans solistes, a Sta. Perpètua hi viu la Alba Ventura.

Es un exemple, sembla ser que el canvi més impactant serà a l'Africa, com em va dir un català del Congo, aquest país el fan funcionar les dones.

Inshal·là

Sobre Isaac Bashevis Singer

2010-11-02T19:23:00.000+01:00

M'han enviat aquest text, val la pena dedicar uns minuts a la seva lectura

Por Juan Forn
Cuando el primer ministro israelí Menahem Beguin estaba en Nueva York, de camino a firmar la paz con Anwar el Sadat en Camp David, mostró interés en conocer a Isaac Bashevis Singer. El encuentro (que, curiosamente, tuvo lugar pocas semanas antes de que ambos ganaran el Premio Nobel, uno el de la Paz y el otro el de Literatura) fue un auténtico desastre: Beguin le reprochó a Singer que no escribiera en hebreo, la “verdadera” lengua de los judíos, y le preguntó con desdén cómo se podía hacer funcionar un ejército en iddish. Ofendidísimo, Singer abandonó la reunión después de contestar que una de las razones por las que amaba el iddish era precisamente por tratarse de un idioma que no tenía palabra para “arma” ni para “ejército”. El hijo de Singer, responsable de traducir al hebreo todos los libros de su padre, cuenta que Singer despotricaba en cambio por la escasez de palabras que ofrecía el hebreo para aludir a la lujuria, a diferencia de la casi infinita variedad que le daba el iddish.
Como se sabe, Singer logró ganar el Nobel escribiendo en esa lengua definida alguna vez por el propio Heine como “un mero alemán mal hablado”. Llegado a América desde Polonia en 1935, sin un centavo y sin saber una palabra de inglés, Singer estuvo veinte años malviviendo de los tres cuentos por semana que publicaba en el Forverts, el diario en iddish de Nueva York, hasta que un día Saul Bellow leyó uno (“Gimpel el tonto”), lo tradujo al inglés, lo publicó en el Partisan Review y le cambió la vida para siempre: a partir de entonces, los cuentos de Singer se publicaron simultáneamente en el Forverts en iddish y en el New Yorker en inglés. El Forverts le había pagado durante décadas veinticinco dólares la pieza; el New Yorker le daba mil por cuento publicado. Aun cuando en inglés ya se lo celebraba como un nuevo Chejov, gran parte de la comunidad judeoamericana seguía viéndolo como un cuentero licencioso y blasfemo del viejo país. Singer se limitaba a encogerse de hombros y murmuraba socarronamente: “Qué puede decir un escritor cuando hablan sus personajes”.
La leyenda dice que se levantaba todas las mañanas a las siete, pero se quedaba hasta tres horas rumiando en la cama el cuento que iba a escribir (“Puedo ver los Cárpatos desde mi cama, si cierro bien los ojos”); de ahí pasaba a la bañadera donde permanecía media hora más ajustando los últimos detalles y, de ahí, envuelto en una bata rotosa, pasaba a la máquina de escribir, donde en menos de una hora tipiaba de un tirón el cuento, con papel carbónico. Una copia iba para el Forverts, la otra para alguna de sus traductoras, que horas más tarde traía el texto en inglés. Singer se abalanzaba entonces sobre las páginas y procedía a corregirlas de tal modo que puede decirse que las reescribía. La dócil traductora pasaba en limpio el texto, con Singer vigilando por encima de su hombro, y partía después a entregarlo al New Yorker, previo interludio en la cama, si la esposa del escritor no había regresado aún de Lord & Taylor, la tienda donde trabajaba como vendedora.
Singer quedó agradecido de por vida a Bellow, pero nunca más le permitió acercarse a un texto suyo. Prefirió elegir él mismo traductoras más maleables. Era famoso por atender el teléfono nomás sonaba, aun cuando estuviera enfrascado en su trabajo literario o amatorio, porque por lo general eran llamados de lectores del Forverts, con alguna buena historia para contarle (“¡He visto a Hitler en la cafetería de Finkel y nadie me cree!”) o alguna conquista potencial (elegido a los 75 años uno de los diez hombres más sexies de Estados Unidos, Singer adjudicó el secreto de su éxito a que siempre logró que las mujeres casadas no sintieran culpa por acostarse “con tan poca cosa como yo”). Puede decirse que Singer hasta fornicaba en iddish (quizás era ése el secreto de su éxito), pero cuando le llegó a su obra el momento de la consagración, de la traducción a otras lenguas, el texto “madre” que Singer exigió que se usara en todos los casos era la versión en inglés. Es decir que el Singer que conocemos quienes lo leemos en castellano, en francés, en alemán, italiano, polaco, ruso o portugués, el Singer que premió la Academia Sueca por hacer inmortal al iddish, es el Singer mejorado o depurado por él mismo en sus traducciones al inglés. Eso no le impidió dirigirse en iddish a la audiencia en su discurso del Nobel: “Escribo en una lengua muerta porque escribo sobre fantasmas. Y cuanto más muerta la lengua, más vívidos son sus fantasmas”, dijo. “Nuestra necesidad de creer sólo puede compararse a nuestra necesidad de sexo”, dijo. “Dios ha de estar cansado de nuestras plegarias, a esta altura. Lo que Dios necesita es que alguno de nosotros se decida a preguntarle de qué diablos se ríe”, dijo. Y después lo repitió en inglés, para no dar margen a traducciones ajenas, que pasteurizaran su sentido.
Quienes han leído los textos de Singer en las amarillentas páginas del Forverts dicen que lo que más tendía a suprimir después en la traducción al inglés eran esos soliloquios dirigidos por sus personajes a la divinidad: las blasfemias que sólo en iddish lograban conservar la aspereza que era necesaria, según Singer, en el trato con Dios. La astucia de Singer consistía en eliminar esas frases y lograr que su espíritu quedara flotando e impregnara todo el texto. En sus memorias, cuenta que lo bautizaron con el nombre de un hermanito que murió antes de alcanzar el mes de vida. Por esa razón, su madre lo envolvió en una mortaja en la cuna: para despistar a la muerte y lograr que no se lo llevara. De ahí provenía su descaro insobornable. Un robado a la muerte tiene derecho a decirlo todo (“Por supuesto que creo en Dios. Aunque yo diría que, más que creer en El, lo odio”), a probarlo todo (“Casi todas las desgracias de este mundo son el resultado del temor a la alegría. Tan herética parece la alegría que la gente arriesga su vida para escapar de ella”) y a decirlo todo también, a su inimitable y a veces espeluznante manera (como en el final de La familia Moskat, cuando uno de sus personajes anuncia amargamente, en la Varsovia a punto de ser invadida por Hitler, que ésa será la venida del Mesías tan esperada por todos los judíos).
Alguna vez dijo que los escritores no mueren de infartos, sino de erratas. El se murió en Miami, a los ochenta y nueve años, cuando el Alzheimer lo dejó sin recuerdos. La calle donde vivía en South Beach hoy lleva su nombre y supo tener un graffiti que reproducía una de sus frases más inmortales: “Cuando un hombre y una mujer se besan, es el comienzo de un asunto espiritual, no sólo físico. La cama no es más que una continuación horizontal de la conversación”. Ignoro si el graffiti sigue ahí y si el Isaac Singer Boulevard sigue siendo la calle preferida de las prostitutas del barrio.

setmana mobilitat

2010-09-21T22:08:00.001+02:00

Fa molts anys que es celebra la setmana de la mobilitat sostenible, ja no és notícia. Es va abandonar "el dia sense cotxes" per el caos que creava però s'ha anat celebrant amb un altre format.
Els ajuntaments que s'hi apunten s'han de comprometre a realitzar durant l'any algunes actuacions que afavoreixin una mobilitat menys dependent del automòbil privat.
Potser no és tan notícia, però alguna cosa està canviant.
Recordo quant fa uns tres anys vaig començar a mourem amb bici per Santa Perpètua, era motiu de comentaris, ara son moltes les bicicletes que circulen, per no parlar de bicicletes per lleure, només cal veure la foto de la bicicletada d'aquest any.
Ara bé, s'ha fet una feina constant de més carrils bici, més carrers peatonals, etc.

Això demostra que un canvi és possible, potser no calen grans coses, sinó voluntat, constància i convicció.

On són els federalistes?

2010-09-12T21:55:00.000+02:00

Quant els amics del PSC em parlen convençuts de una Catalunya en un estat espanyol federat, no puc evitar un sentiment de tendresa davant tanta innocència:, durant els 4 anys que vaig viatjar cada setmana a Madrid no vaig trobar cap espanyol federalista. (El federalisme de IU no me l'he cregut mai, en el seu ADN d'aquest partit no hi figura precisament el federalisme.)

Però avui ves per on en Enric Juliana des de LA VANGUARDIA ens ha donat a conèixer un federalista espanyol, en Bernaldo de Quirós, del PP.

Després de tot a Espanya no hi han federalistes, però sí que hi han persones intel·ligents i pel que es veu han començat a entendre que o bé el estat espanyol evoluciona o Catalunya se'n va

Interessant

protesta de actors israelians

2010-09-02T09:15:00.001+02:00

Diretor Oded Kotker a la manifestació

Un grup d'actors israelians s'han negat actuar en el nou auditori de la ciutat de Ariel, assentament israelià en territoris palestins.
No és la primera vegada que actors refusen actuar en els territoris ocupats al 1967, hi han actors que mai hi han actuat,però ara han rebut el suport de intel·lectuals i escriptors de primera fila com Amoz Oz, David Grossman, Ieoshua Sobol,..(veure notícia en hebreu).
El debat de com un actor pot treballar en un país que no respecte els drets humans i ser còmplice de facto amb una societat que ha decidit per uns valors contra els que ell vol lluitar, és complexe. El debat es planteja molt clarament en el film Mephisto.
Hi han els que han continuat lluitant, han seguit fent teatre polític el desert, encara que són conscients que han estat i son utlizitzats per legitimar el règim , també hi han els que s'han auto desterrat ja físicament o espiritualment.
Els que vàrem decidir per desterrar-se no ens queda més que donar coratge i ànims .
No deixa de ser esperançador que encara hi hagi gent que surti el carrer, tot saben que la gran majoria no els entén i ja no recorden que els territoris on han construït un auditori no pertanyen a Israel.

Avui un altra vegada comencen converses de pau, Obama ha dit ben clar que Israel té que tornar a les fronteres de 1967, i Aznar contesta que Obama es antiisraelià.
No sé qui es més pro israelià els que donen suport a la proposta de mantenir un poble sota ocupació o els que volen arribar a una solució de estabilitat i futur per els dos pobles.

L'ascensor social s'ha aturat

2010-08-11T21:08:00.000+02:00

Interessant el article de El PAIS, que es fa ressò d'

e la publicació dels estudi de la European Social Survey sobre el període 2002 – 2006.

El estudi conforma el que ja s'intueix: un 67, 5% dels adults pertany a un altre classe social que la dels seus progenitors, però no arriben gaire lluny.

Els alts càrrecs estan copats per els fills de la elit, si bé hi han molts més titulats universitaris, la gran majoria passen a ser mileuristes.

La nostra generació va ser la primera que va pujar en massa al ascensor, la decepció és comprovar que per els nostres fills s'ha aturat.

Països on funciona millor: Holanda i Suïssa.

Tot i així el ascensor holandès tampoc puja als pisos més alts.

Un altra decepció del segle XX. ?Es por arreglar el ascensor? Sí, millorant la educació.

No és fàcil, però no és impossible.

lectures de vacances: LIUDMILA ULÍTSKAYA

2010-08-08T19:08:00.000+02:00

Aquestes vacances estic recuperant-me dels anys que no he tingut temps de llegir ficció. No faig practicament res més que nadar i llegir.
He descobert a Liudmila Ulítskaya, del grup dels grans novel·listes russos, però amb la diferència que és una dona i escriu molt bé sobre les dones. Quina diferències dels personatges femenins de les grans noveles russes.
A "Sinceramente suyo, Shúrik" hi apareixen una galeria de personatges femenins complexes i interessants com ho són totes les dones.
El rellegiré sens dubte.

10 de juliol del 2010, comença el canvi

2010-07-10T23:12:00.001+02:00

Avui ha començat el canvi
El pobles català ha declarat el fi del autonomisme

-des de Gràcia cap a la mani

a les 17 h. al llapis

solidaris amazighs

Comencem la transició cap a la independència

Visca el Barça

2010-05-16T22:27:00.000+02:00

Que bé,
ham guanyat la lliga, s'ho mereixen, juguen net, juguen millor i han hagut d'aguantar la caverna de la Federació espanyola de futbol amb els arbits comprats per el Florentino.
Ara veurem qui pagarà els 300 milions que ha costat el Madrid, Els bancs no avalen als empresaris que tenen propostes de negoci segurs i no poden tirar endavant perquè no aconsegueixen finançament, i acaben enviant la gent al atur, però sí que han avalat al Real Madrid.
Ni Lliga, ni copa ni campions.
Ja veurem qui acabarà pagant.

a 1000 l/sg.

2010-05-16T19:42:00.000+02:00

Una any més, els voluntaris del Projecte Rius han baixat a la riera per fer el anàlisi de primavera.
El divendres el temps era tan dolent que es va desconvocar, no obstant s'ha despertat un matí tan radiant de primavera ens hem animat i hem tingut la oportunitat de gaudir d'una visió de la riera insòlita. Un cabdal de 1000 l/sg ,verd, papallones, aigua fresca (13º) i neta, flors, ocells, ... ara s'ha de endreçar la llera i acabar els camins de les vores.
A veure si aconseguim els recursos.

Setmana de la energia sostenible

2010-03-22T18:10:00.001+01:00

La Comissió Europea va llençar el 2005 la campanya per la energia sostenible.

Avui comença a tot Europa la setmana per la energia sostenible.

Volem formar part de la revolució per la energia verda, la era del petroli té data de caducitat, si no en tingués li hauríem de posar.

La revolució verda la farem entre tots, consumint menys i millor, escollint fonts de energia verdes i cercant noves fonts de energia.

Avui inauguració de la exposició exposició “La casa dels Negawatts” i xerrada a càrrec de Jordi Miralles.

El dissabte a les 19:30 “la hora del planeta”

L'any passat des de la regidoria de Medi Ambient de Santa Perpètua es va decidir adoptar una marca que comuniqués la essència de totes les actuacions amb una frase “Un gran gest”, hem anat veient que no estavem sols, el lema de la hora del planeta és:

Un gest, un símbol; mil milions de gestos, una acció global per el planeta.

Nou centre a Barcelona

2010-03-20T19:34:00.001+01:00

Hi ha gent que no es desanima, com la meva amiga Elena.

Fa anys que somia en un espai on els nens i nenes ( independentment del poder adquisitiu de les seves famílies) puguin desenvolupar el seu potencial artístic.

La Elena és russa, fa molts anys que viu a Catalunya, estima molt aquest país però hi ha quelcom que torba a faltar. Sempre em repeteix quesi hi ha alguna cosa a valorar de l'antic règim socialista és la socialització de la cultura, no com es va entendre aquí, on sembla que es va confondre cultura en botifarrades.

Va intentar atreure complicitats dels diferents governs, de tot tipus de color polític, finalment ha decidit tirar-ho endavant a pit descobert.

No vol ser un altra centre més, a darrera hi ha voluntat de enriquir i fer que la vida de moltes persones sigui més plena.

A Barcelena, avui la inauguració ha estat una mostra del que podrà ser.

Molta sort Elena.

El debar sobre les electriques

2010-03-20T18:40:00.000+01:00

Afegeixo enllaç a un article del J. Puigcercós a Esquerra Nacional, que apunta sobre el tema que Catalunta s'hauria de plantejar, ¿ ens podem permetre que el subminsitre elèctric estigui en mans de quatre senyors i alguna senyora?

Fem dissabte a la riera

2010-03-20T15:30:00.002+01:00

Avui un grup de voluntaris (alguns molt constipats)hem passat el matí netejant la riera.
Hem format d'un projecte organitzat per una associació de voluntaris del Projecte Rius.
He vist a les notícies que a altres llocs del país, voluntaris s'han mobilitzat per netejat boscos.
En aquest temps de crisi, quant s'esta conprovant que la administració no té els recursos per organitzar netejes dels boscos i rieres és gratificant evidenciar que hi ha gent que creu important aportar el seu temps i esforç per mantenir els epais verds.
A la riera s'ha fet una bona feina, només amb 1h i 1/2 s'han recollit 3000 kg de brossa. La diferència després dd la neteja era evident.
(Per cert, s'haura de fer una campanya per explicar a les fèmines que les compreses han d'anar a rebuig, quant feu l'amor a la llera, si us plau porteu una bosseta per llençar les compreses i porteu-ho al contenidor).

Cal la independència energètica

2010-03-17T09:27:00.003+01:00

Conseqüències d'una nevada s’ha interromput el subministra elèctric a grans zones de Catalunya, creant caos i pèrdues econòmiques. A hores d'ara tothom te clar que la electricitat és un bé de primera necessitat, sense subministra elèctric no hi ha aigua, ni escalfor i en molts cassos ni possibilitat de cuinar.
El debat ara no es pot centrar si hem de portar més energia de França, sinó en canviar el model.
S'ha de generar energia prop de on es consumeix i s'ha de ser molt més eficient.

La setmana vinent es celebra la setmana de la energia, a Santa Perpètua s'hi faran algunes activitats, pot ser el moment de debatre sobre aquests aspectes.

El dissabte el Ajuntament s'adhereix a L'hora del Planeta, s'apagaran els llums de certs edificis públics i demanem que tothom s'hi adhereixi.
I el tema de fons: s’ha de garantir el accés a una bàsic energètic per tots els ciutadans, i això ho ha de garantir el poder públic, el subministra energètic no pot estar en mans de empreses que el seu únic iterés es el compte de resultats i els plusos que cobraran els seus directius.

Art al carrer

2010-03-13T22:43:00.003+01:00

Heu vist com es pot fer art sobre les parets brutes?

setmana de l'arbre

2010-03-10T10:35:00.001+01:00

A pesar de que arrossego un bon constipat m'he acostat a una escol bressol a veure com els nens plantaven una pomera.
Em recorda quant els meus fills eren petits, a Isarel. Allà el dia de l'arbre es celebra molt. Forma part de la nova mitologia, la regeneració del a Terra Promesa, la reconversió del desert en terra verda.
De Isarel hi han moltes coses a prendre, llàstima que com diu una canço de la Nomi Shemer, van partir de la base de que la Terra Promesa estava buida esperant que els jueus tornessin. La realitat era un altra, allà hi havia gent i era i és casa seva.
Recordo una vegada, en una de les magnífiques nits del desert a la península de Sinaí, asseguts al voltant d'una foguera, en aquells moments de confidències,em deia una noia, ” em sento enganyada, tot el que m'ha ensenyat de petita era mentida".
Desgraciadament, la gran majoria prefereix seguir construint els mites, sino com podrien sobreviure,

Independència energètica

2010-03-10T09:47:00.005+01:00

Cada matí mentre esmorzo m’agrada escoltar a Manuel Fuentes de Catalunya Radio, al meu entendre és un dels millor periodistes que hi ha actualment a Catalunya. No em perdo la entrevista, sap preguntar el que cal sense agressivitat ni grolleria .

Avui ha tret un tema molt interessant, les conseqüències de la privatització del subministrament energètic.

La gestió de la nevada ha estat nefasta, tan de diners gastats en plans com el NEUCAT han servit de poca cosa, el caos que es va crear era evitable.

L’altra conseqüència de la nevada( que tampoc ha estat tan considerable) ha estat la fallada del subministrament elèctric. 48 hores després, hi han desenes de milers d’abonats sense energia, avui això vol dir, sense llum, sense calefacció, sense aigua.

Els responsables polítics no hi poden fer res. El subministra elèctric esta en mans privades.

Crec que és l’hora que ens preguntem si ha ser forçosament així.

El govern de Dinamarca va decidir que per assegurar el creixement econòmic es comprometia a invertir en infraestructures elèctriques, reforçar la seguretat del subministra i recolzar la producció de energia neta i eficient.

Per poder complir amb aquest compromís a principis del 2005 el Estat va assumir la responsabilitat de ser el operador de sistema elèctric i de gas de Dinamarca per mitjà d’una societat estatal completament independent de interessos comercials. Energiner.dk

Objectiu: assegurar la igualtat d’accés a tots els usuaris del sistema.

Crec que els catalans ( i catalanes) hauríem de reflexionar sobre la qüestió, aquí no solament es parla de incomoditats als ciutadans en casos de fallida del sistema, (ara la neu, al estiu la calor), no solament es parla de garantit un mínim de energia per a tothom, es a dir a un preu assequible ( a Anglaterra han hagut de crear subsidis per pagar la factura del gas) sinó que estem parlant de garantir el desenvolupament econòmic.

Un país com el nostre que sort en té encara del turisme no es pot permetre quedar a les fosques. Ens podem permetre deixar el futur econòmic del país en mans de uns particulars?

Molt bé Fuentes, continua insistint.

Contra la homofòbia al futbol

2010-02-18T22:14:00.005+01:00

Demà divendres dia 19 de febrer es celebrarà a l'Estadi Narcís Sala de Sant Andreu, al carrer Santa Coloma 39 de Barcelona, dos partits amistosos, un masculí i l'altre femení entre el C.E. Panteres Grogues i l'U.E. Sant Andreu per tal de conmemorar el Dia Contra la Homofòbia en el Futbol.

Aquesta iniciativa, sorgida a Anglaterra i que encapçala la Fundació "The Justin Campaign", té com a objectiu lliutar contra la homofòbia i totes les formes en que aquesta es presenta a tots els nivells, també en l'esport, i més concretament, en el món del futbol, un dels ambients (especialment a Europa i Sud-Amèrica) on més habitual és veure i sentir manifestacions homòfobes.

El nom de "The Justin Campaign" fa referència a Justin Fashanu,el primer futbolista professional en declarar-se obertament homosexual. La pressió que va haver de suportar en el seu entorn degut a aquest fet i juntament amb d'altres circumstàncies, el va portar a suïcidar-se l'any 1998. Des de llavors, cap altre jugador professional ha gosat "sortir de l'armari".

El partit de futbol masculí començarà a les 19:00h i a les 19:30h hi haurà el partit de futbol femení.

la entrada és gratuïta

Santa Perpètua també decideix

2010-02-14T09:25:00.002+01:00

A Santa Perpètua ja s’ha presentat la Assemblea Constituent de la Plataforma organitzadora de la Consulta sobre la Independència.
Ha estat un acte amb una gran assistència, crec que unes 150 persones , un 95% del centre vila.
Tot i que pot semblar poc, no és habitual reunir tantes persones ni per un acte cultural ( a no ser que actuïn els nens o les nenes), i molt menys per un acte polític.
Hi havia una mica de trampa, un dels mediàtics convidats ha estat el actor David Selvas, fill estimat del centre vila i super-present en les series televisives catalanes.
L’altra convidat el Jaume Sobrequés, ha fet una certa llàstima, ja li falla la memòria i ha dit unes quantes rucades. Què hi farem, la edat no perdona.
No he deixat de sentir un cert orgull, ERC ha anat picant parets i llaurant solcs, i ja es van veient els resultats, recordava el any 1990, quant semblava que els que parlàvem de la independència de Catalunya estàvem sonats, ara aquells mateixos que se’n fotien, ahir estaven a primera fila.
Convergents i ex-convergents que ens titllaven de immadurs ara es barallen per aguantar la pancarta.
Benvinguts, és el començament. No oblidem que dels altres veïnatges de Santa Perpètua pràcticament no hi havia ningú. El centre vila suposa un dècima part de la població del municipi.
Hi ha molta feina per fer encara.

Ens han aprovat tots els projectes del FEOLS

2010-02-09T09:57:00.005+01:00

M'acaben de informar que el Ministri ens ha aprovat totos els projectes dle FEOL per el 2010.
La veritat és que els diners de l'estat ens han anat molt bé.

(fotos del bosc després de la ventada)

Per el 2010 podrem donar un bon impuls a la modernitazació de la administració municipal (que bona falta li feia) i ens permetrà salvar el bosc Soldevila.

Els que hem passat la infància a Santa Perpètua tenim un especial record per aquest indret, en diem bosc perquè abans ho era, al estïu hi anavem a fer baranades, a menjar la truita per dijous gras, una tarda al bosc era una tarda d'aventures, molts bons records hi estan associats.
La línia del tren Mollet -Papiol li va fer una bona queixalada i la ventada de l'any passat el va deixar tan malmés que demanava una bona inversió.
La situació econòmica ho podria have endarrerit tant que la seva recuperaciò que hagués pogut ser irreversible i al final seria en un parc urbà més.
Ara, gràcies a aquests fons, 200.000 €, es replantaran arbres, es faran camins amb materials naturals i passarà ser una espècie de "arboretum", una exposició de diferents espècies d'arbres convenientement identificades perquè els urbanites ens anem apropant a la natura i al costat de casa podrem gaudir d'una illa de tranquilitat.

Sorteig de pisos a Santa Perpètua

2010-02-04T18:35:00.003+01:00

Avui com alcaldessa accidental he assistit al acte del sorteig de pisos per a joves.

Son pisos de lloguer, d'una i dues habitacions, estan molt bé.

Un lloguer molt assequible, uns 300 €, com haurien de ser, pisos nous, lluminosos, en fi, un bocí de Europa del Nord.

Llàstima que ha costat tant i que sigui tan poc. Santa Perpètua en comparació amb altres municipis, ha trigat molt a tenir pisos de lloguer protegit.

Son actuacions que s'han de programar amb molt de temps i fa uns anys els governs semblava que vivien en un altra món. Es creien que tothom era ric i feliç. Ja hi havien veus que anaven avisant que existia un problema greu d'accés al habitatge, però es creien que anb hipoteques de 60 anys tot s'arreglaria, mentre els preus pujaven, les administracions cobraven i alguns vivien molt bé.

Ara un cop tornats ala realitat, ens mirem al mirall i veiem que no som tan rics i tenim greus problemes. Què faran tots els que no podran accedir a una hipoteca?

Potser cal un crak com aquest per començar a redreçar la situació i construir un futur més segur.

"La cinta blanca", no us la perdeu.

2010-02-01T21:12:00.002+01:00

Fa uns dies vaig tenir ocasió de veure a la tele, afortunadament en VO, la película "Napola" del Dennis Gansel, el mateix director de la magnífica "La onada", i ahir vaig veure "La cinta blanca", una de les millors películes que he vist als darrers temps, d'aquelles que deixen impacte i que mai oblidaré. M'he recordat de les dues del Gansel perque les tres van lligades a la pregunta que tots ens hem fet alguna vegada, com va ser possible que al centre de la civilitzada Euopa, a la primera meitat del segle XX, hi haguès una explosió tal de barbarie que va donar lloc al Holocaust? podria tornar a passar? si jo m'hi haguès trobat, com m'haguès comportat?.
He passat un cap de setmanadeciutat, també he aprofitat per anar a Montjuic, al MNAC a veure la exposició Convidats d'Honor. També la recomano.

SGAE Monopoli franquista

2010-01-22T16:05:00.003+01:00

A l'Estat espanyol hi ha fins a vuit gestores de drets d'autor. La majoria, però, estan especialitzades en arts diferents de la música o de l'espectacle (escriptura, pintura, etc.). La gran majoria de creadors relacionats amb la música i l'espectacle pertanyen, però, a l'omnipotent SGAE. L'explicació cal buscar-la també en la seva història.

En l'època de la Segona República (1931-1939) hi havia diverses associacions que vetllaven pels drets dels autors i cadascuna intentava representar el nombre màxim de socis. Amb l'arribada del franquisme, però, la SGAE es va convertir en l'entitat única per controlar els drets d'autor. No va ser fins a principis dels vuitanta que van sorgir altres gestores, molt més minoritàries, que han acabat especialitzant-se en altres àmbits. Actualment la SGAE compra teatres i munta empreses gestores d'espectacles, a més de repartir els dividends als seus autors (EL PUNT)

la pregunta és quants milions d'euros recapten i a què els destinen.
Sé de associacions de teatre d'aficionats que tenen problemes pe pagar els drets d'autor, a l'Ajuntament de Sta. Perpètua ens reclamen 12.000 € en concepte dels drets d'autor de la musica emesa pe la radio municipal.
Crec que algú ho ha de regular.

Sobre el finançament dels ajuntaments

2010-01-21T09:35:00.004+01:00

De les situacions de crisi en poden venir canvis necessaris, com ara el finançament dels ajuntaments que durant elsdarrers anys han anat assumint més serveis sense disposar de finançament, s'ha solventat a copia de cimentar el territori, avui he vist aquesta notícia:

El president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué, ha explicat avui a la Casa de América de Madrid el nou marc de competències dels governs locals, que no estaven previstes a la llei fa dues dècades, i que ara fan que sigui imprescindible l'aprovació urgent d'un nou sistema de finançament local que doni resposta a les necessitats actuals i futures dels municipis.

En el marc de la Jornada sobre el futuro del sistema de financiación local en España organitzada per la Fundación, Fogué ha considerat que “la llei existeix des de fa més de 20 anys, i la realitat ha anat evolucionant. Els governs locals cobreixen molts serveis que no estaven previstos i que, per tant, no són obligatoris legalment però sí socialment, davant dels ciutadans. Noves necessitats en nous àmbits, immigració, seguretat, cultura, més competències en el marc d'un sistema obsolet i desfasat, al que s'adjunta amb l'actual situació de crisi”.

Aquest va ser un tema tabú, durant la darrera legislatura " no abrir el melón " deien, ara s'haura d'obrir per força.

2010-01-10T21:19:00.003+01:00

Es una de las frases del magnífic discurs del Joan Puigcercós que va pronunciar el divendres al local Luz de Gas.
En un format original, diferents personalitats ens van presentar els 20 punts més importants del programa de ERC per la propera legislatura.
El 21, el va presentar el J. Puigcercós: la opció clara i diàfana cap a la independència.

Un dels 20 punts és el concert econòmic, imprescindible per poder aconseguir molt dels altres objectius, com ara en educació, investigació, reactivació econòmica...
Sense el 21 no crec que assolim el concert econòmic, per tant sense la independència no crec que Catalunya arribi mai als nivells desitjats de prosperitat, benestar i cohesió social.
ERC es com un vaixell trenca-gels, sempre ha anat al davant, ( amb el perill de que un iceberg la faci trontollar), ERC ha posat a debat el desequilibri fiscal, la necessitat del concert econòmic i la opció independentista.
Josep Lluis Carod Rovira, amb la seva magnífica retòrica, ens va il·lusionar i ens va fer creure que el somni era possible. Ara amb J.Puigcercós és el moment de fer política, Puigcercós es eminentment un animal polític, política vol dir estratègia i planificació.
Del seu discurs, dos punts em van interessar, hi han dos perills per la opció independentista progressi.

1.Que la opció independentista es que sigui monopolitzada per els nacionalistes extrems
2.El descrèdit de la política que impregna la societat, quan la política és la única eina que tenim la majoria per influir en el futur del nostre país.
Anim, és la hora de fer política.
(la foto es de Núria, el dia que Puigcercós va assumir la presidència de ERC)

Bon Any 2010

2010-01-07T17:13:00.001+01:00

Passat ja el solstici d'hivern i totes les festes que l'acompanyen, comencem un nou any, amb esperança de que la economia millori.
Al menys aquesta crisi servís per plantejar un futur més sòlid, canviar la economia basada en el petroli per fonts d'energia netes, emprendre una economia basada en el coneixement i la excel·lència, donar un tomb al sistema educatiu, ….

Ens ha tocat viure moments decisius, la nostra generació que havia caigut en un cert hedonisme encara hi és a temps de viure amb esperança un cavi de valors, basats en el esforç, la justícia i el humanisme.
Molt bon any a tothom.

20 anys de la caiguda del mur de Berlín

2009-11-10T09:51:00.001+01:00

Ahir al vespre vaig celebrar el aniversari de la caiguda del mur de Berlín al Institut Goethe de Bar-celona. Érem molta gent, alemanys i catalans.
Recordo aquell estiu del 89 amb un forat a l’estómac, en el terreny personal acabàvem de fer un canvi radical a les nostres vides, començaven de zero (als 40 anys), i a centre Europa succeint les coses molt ràpidament.
Fa més e 30 anys que comparteixo la meva vida amb el Peter, de origen hongarès, pel que tinc un cert coneixement de la realitat dels països de la aleshores nomenada Europa del Est.
Quant vàrem veure que s’obria la frontera Austria –Hongria, vàrem entendre que s’havia trencat la barrera d’acer. Els hongaresos feia temps que s’havien descongelat, les fronteres ja eren molt po-roses, un cop els alemanys de l’ Est arribessin a Hongria ja tenien la via oberta cap a Alemanya Federal. O sigui que la barrera d’acer estava foradada, el mur de Berlín ja no serviria de massa.

Reflexionant sobre tot el que es va dir aquells dies, avui sabem que es van escriure moltes bestieses , que si “el fi de la historia” que si el “triomf del capitalisme”... el que des d’aquí no es va enten-dre es que a l’Europa de l’Est el canvi el va provocar la societat, va ser fruit de molts anys de lluita i no els vàrem escoltar. Demanaven democràcia i llibertat, no capitalisme.
Si haguéssim escoltat, potser el procés hagués estat menys traumàtic i avui no estaríem immersos en aquesta crisi descomunal. Per no parlar de la ex-Iugoslavia, si les potències no haguessin estat pendents dels seus interessos, potser s’hagués evitat aquella tragèdia que encara no ha acabat.

Salvem la Terra

2009-11-08T21:39:00.003+01:00

No sabia que :

Dinamarca és pràcticament autosuficient en matèria energètica gràcies a :

1)certes reserves de petroli i gas natural del Mar del Nord,

2)producció d'energies renovables,

3)eficiència energètica: durant els darreres 30 anys no ha incrementat el consum energètic.

El govern de Dinamarca s'ha compromès a assegurar la capacitat energètica del país amb inversions en infraestructures, reforç de la seguretat del subministre i producció elèctrica eficient i respectuosa amb el medi ambient.

Des del 2005 el Estat és el operador dels sistema elèctric i de gas de Dinamarca amb la societat estatal Energiner.dk, independent de interessos comercials.

Objectiu : assegurar la igualtat d'accés a totos els usuaris.
(fons: consell de exportació de Dinamarca a Espanya

M'agradaria que Catalunya fos Dinamarca.

Salvem la Terra

2009-11-08T19:33:00.004+01:00

Avui he participat en un acte organitzar per la ambaixada de Dinamarca i els amics de la bici.

Ha consistit en una bicicletada al parc de la Ciutadella, la meva funció ha estat fer entrega al ambaixador de Dinamarca d'un manifest en nom t dels 100 municipis que durant dos anys han organitzat pedalades contra el canvi climàtic. Es demana que en la propera cimera de Dinamarca es prenguin mesures valentes contra el canvi climàtic que es tingui en compte el paper de la bicicleta en la reducció de gasos d'efecte hivernacle.

La bicicleta es un medi de transport ideal per trajectes curts, els municipis estem fent esforços per cedir espais als vianants ui a les bicicletes, ara falta que en trajectes interurbans curts i mitjans s'estableixi com a norma que tota carretera tingui un carril bici segregat.

Anàlisi de la Riera

2009-10-10T19:57:00.003+02:00

Avui,el grup de acció de espais naturals ha fet la anàĺisi de la Riera de Caldes al seu pas per santa Perpètua.
Es una feina laboriosa, dura un parell d'hores com a mínim, les dades que recopilem son enviades i processades des del projecte rius.
Estem relativament satisfets perquè es va notant una millora de les aigües. Hem vist peixos acabats de sortir de l'ou i bastant s crancs , alguns de força grossos, per la presència de determinats invertebrats es dedueix que si bé el riu no està sa del tot, en aquest moments presenta símptomes de malaltia, o sigui que ja no està greu.

Notícia relacionada a EL PUNT

Joan Tardà amb Santa Perpètua

2009-10-05T20:09:00.000+02:00

Avui ens han visitat dos diputats, el Joan Tardà i el J. L Corcuera del PSC.
Els hi hem demanat suport per introduïr esmenes als PGE 2010.
La situació no és la millor ja que es preveu una retallada important en els PGE, però al menys ho provaran.
L'anterior govern municipal quant els hi vaig oferir la meva col·laboració com a diputada, em vam contestar "que ja tenien els seus"?¿, llàstima, una oportunitat perduda, aleshores hi havia alegria i a Madrid es van aconseguir moltes ajudes per els ajuntaments que van recòrrer als diputats per presentar esmenes als pressupostos de l'Estat.
Ara ens aniria molt bé ajuda per finançar el Auditori, és difícil però ho intentaran.
Estem parlant de 5 milions d'euros

2009-10-04T22:36:00.003+02:00

El LGTB Més Petit de Tots

La nit del propassat 27 de juny, durant el tradicional sopar de la Sectorial de Polítiques LGTB, dins la celebració de l’Orgull d’enguany, es va fer l’entrega dels primers premis “El més petit de tots”.

L’original de l’obra, que representava un nen milicià que crida a lluitar contra els facciosos i que va rebre el nom de la cançó popular "Els tres tambors", fou creat per l'escultor Miquel Paredes i Fonollà (Barcelona, 1901 - Ceret, Vallespir, 1980) i adoptat l'any 1937 pel Comissariat de Propaganda com a icona de la seva activitat. Darrerament la Comissió de la dignitat n’ha promogut la reproducció com a símbol de l’esperit de lluita d’un poble que vol ser respectat.

La versió LGTB de la figureta ha estat creada per l’artesà barceloní Josep Maria Vidal i Zapata i mira d’unir el simbolisme de la construcció nacional amb la lluita pels drets de les persones.

Doncs bé, el primer premi, destinat a una associació GLTB per la feina realitzada en el seu àmbit, va recaure en l’ATC (Associació de Transsexuals de Catalunya) en reconeixement a la feina realitzada en suport al moviment transsexual, el col·lectiu més discriminat del nostre àmbit. Va lliurar el premi Enric Martí, president de la sectorial regional LGTB de Barcelona.

El segon premi, que s’oferia a una personalitat destacada del teixit associatiu o en la lluita per l’alliberament LGTB, va ser per a Armand de Fluvià, el gran referent i pioner en l’organització del món LGTB, en reconeixement als molts anys de lluita i acció tenaç, i pel seu suport incondicional a la sectorial LGTB d’Esquerra. Va lliurar el premi Josep Ginesta, secretari de política social d’Esquerra.

El tercer premi, a nivell intern, que es volia adjudicar a una persona que, des d’Esquerra, s’hagués destacat en el suport i implementació de les polítiques LGTB, el va merèixer l’ex-diputada al Congrés Rosa Maria Bonàs per la tasca parlamentària en favor de les lleis que han dut la igualtat a gais i lesbianes, les iniciatives contra les MTS i l’impuls imprescindible a la Llei de Transsexualitat. Va lliurar el premi Joan Velasco, el militant més recent de la sectorial.

Des de la Sectorial ens agradria que, més enllà dels canvis personals que es puguin anar produïnt, aquesta iniciativa tingués continuïtat, perquè es tracta d’un ritual que fa xarxa, crea complicitats i és un estímul amable per seguir tirant endavant. I, tot i que aquest any li hem donat un enfocament de proximitat, en properes edicions ens plantegem d’ampliar l’òrbita dels premiats.

caminada a Santiga

2009-09-26T21:46:00.004+02:00

A Sta. Perpètua a més de polígons encara ens queden llocs molt especials, com és Santiga.
Avui hem fet la tradicional caminada de la setmana de la mobilitat.

L'Amir encara no coneixia Santiga.

Un passeig familiar, molt agradable

les darreres pluges ens han preparat sorpreses

l'Ernest Vilàs ens ha explicat històries de Santiga

Ens ho hem passat bé, aviat hi tornarem a inaugurar el camí de la riera.

Endavant gent d'ERC

2009-09-19T18:41:00.001+02:00

Endavant gent d'ERC.
Aquest matí a Santpedor ens hem trobat més de 200 càrrecs electes de ERC.
S'ha valorat el moment polític i la estratègia a seguir quant ja s'ha esgotat la via autonòmica, ja sigui en llibertats com en obtenció de recursos.
El fet d'Arenys de Munt marca un abans i un després. Ara s'haurien d'anar fent referèndums a municipis d'arreu dels Països Catalans, que la ciutadania pogués exercir el dret a opinar sobre un tema tan important per el futur de la gent que viu i viurà en aquesta terra com és decidir si vol continuara vinculada a l'Estat espanyol o vol constituir un estat propi dins de la UE.
Aviat municipis com :

Caldes de Montbui
Montblanc
Borges Blanques,
L'Arboç
Alella
Santpedor
Agullana
Xerta
Seròs
faran referèndums i més en seguiran.

Què passa amb els llibres escolars?

2009-09-14T17:49:00.000+02:00

Avui m'ha explicar una dona que ha hagut de pagar 600 € per els llibres escolars de la seva filla en una escola pública de Sabadell. No ha pogut aprofitar llibres dels fills de les seves amistats perquè “han canviat els continguts”.

El seu cas és complicat, família monoparental. amb dos fills, feina inestable. Com ella n'hi deuen d'haver-hi molts.

Em preguntava, perquè no es poden passar els llibres d'un any per l'altra, tan canvien?

Es exagerat i ja es hora de que algú intervingui a nivell nacional.

El recurs de les famílies és demanar una beca, a aquesta dona no li tocarà perquè no té nòmina, s'haurà d'adreçar al seu Ajuntament a demanar ajuda. O sigui que al final acabarem pagant els ciutadans.

La pregunta és qui controla quants llibres s'han de canviar cada curs, el preu i si és necessari realment canviar tots els llibres ?

Fins quants els ciutadans haurem de sostenir un negoci editorial?

Ja és hora de que algú digui les coses per el seu nom.

No ens refiem de la proposta del ordinador, ja intentaran de vendre als mestres material en suport informàtic.

Qui controla als mestres?

Set eurodiputats donen suport al referèndum d'Arenys

2009-09-13T11:48:00.002+02:00

L'eurodiputat d'Esquerra, Oriol Junqueras, i els del Partit Nacional Escocès, el Partit Gal·lès, la Nova Aliança Flamenca, el Partit de la Nació Corsa i Pels Drets Humans en una Letònia Unida han signat un manifest de suport al referèndum d'independència d'Arenys de Munt. Els eurodiputats, que formen part del partit de l'Aliança Lliure Europea (ALE), afirmen que els ciutadans han de poder decidir sobre tots els àmbits de la vida pública i que, per tant, també tenen el dret de decidir a quin estat volen pertànyer. Els parlamentaris defineixen el dret de l'autodeterminació com una eina de radicalitat democràtica.

Així mateix, el document sosté que el dret de l'autodeterminació és un esglaó més cap a la democratització de la societat, tal com en el seu dia ho van ser la llibertat de pensament, el dret de vot o la llibertat d'associació.

Avui a Arenys han fet història

He anat a Arenys per donar suport al referèndum, també perquè he volgut ser present en un esdeveniment que tinc la intuïció de que farà història.
Gràcies en gran part als nacionalistes espanyols que han fet de altaveu i avui Arenys era una festa, hi havia gent d'arreu de Catalunya.
Les imatges mostren el ambient.
Ara cal que a tots els pobles i viles de Catalunya s'organitzin referèndums. En una societat democràtica la ciutadania té dret a expressar la seva opinió sobre qualsevol tema via referèndum.
El seu esperit democràtic dels espanyols se'ls hi acaba quant els hi toquen el nacionalisme.

Ja se sap quant es toca “la unidad de la patria “... mireu amb qui ha pactat al País Basc.

La Diada de la Noa

2009-09-11T15:06:00.004+02:00

Avui la notícia d'aquesta diada no ha estat la crisi ni el Laporta al a "mani" sinó els xiulets a la Noa amb el suport oportunista de ICV.
Es un segell demarca dels" verds de debò", aprofitar el que passa a veure si surten a la foto.
Recordo una manifestació en suport del poble saharià, érem allà suant sota una solellada, de sobte apareix el Saura agafa un saharià es fa la foto i desapareix al instant. Això es oportunisme professional !
Ja els coneixem, però avui s'han equivocat de ple. A la entrevista de la Noa a La Vanguardia es pot entendre millor qui és.

A Sta. Perpètua hem celebrat la Diada en una ambient distés i participatiu tal com s'ha respirat durant la recent Festa Major, és l'efecte del canvi.
Algunes imatges del 'acte.

Noa, benvinguda a Catalunya, com sempre.

2009-09-10T18:48:00.002+02:00

ICV pensa protestar per la presència de Noa a la diada.

ICV una vegada més p.. fora de test.

Noa, és una dona que ha estat molt valenta, que s'ha posicionat sempre clarament per el diàleg entre palestins e israelians, inclús en els moments més crítics quant la majoria de la població israeliana, molesta amb els atacs a civils, reclamava més mà dura contra els palestins.

En el seu blogg es pot llegir la seva resposta a ICV

A Israel hi ha gent molt valenta com la Noa que parla clar i en contra de la opinió majoritària.

Ja voldria veure a aquests que aquí es manifesten en contra de Israel que farien si els hi hagués tocat néixer a Israel.

Aquesta facilitat amb que els verds de debò classifiquen a bons i dolents els posa en el mateix sac que la Pilar Rahola.

Uns són antisemites i l'altra filosemita, tots són racistes.

Benvinguda Noa, és un honor que formis part de la nostra diada.

Catalunya capdavantera en la defensa dels drets de totes les persones

2009-07-08T17:13:00.005+02:00

Les companyes de ERC Carme Porta(secretaria de Drets de Ciutadania) i Marta Molina esponsable del programa per al col·lectiu gai, lesbià, bisexual i transsexual han presentat una campanya interactiva de participació ciutadana que ensenya a viure la diferència com un fet positiu, i és la primera campanya institucional per combatre la discriminació i a favor de la normalització de persones lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals.
Catalunya ja és un referent internacional en la normalització del col·lectiu LGTB.

Què en farem dels residus?

2009-07-06T19:15:00.002+02:00

La gestió dels residus és un problema al que les administracions hi dediquen molts recursos per tal de evitar danys a la salut i al medi ambient.

El debat està a nivell europeu, estatal, nacional i local.

He assistit al congrés REINNOVA a Sabadell organitzat per el Consorci de Residus del Vallés Occidental, en un lloc esplèndid, la Fira de Sabadell, i amb una organització impecable.

Encara que darrerament hem baixat en la generació de residus:

(a Sta. Perpètua de 1,52 kg/habitant/dia el any 2006 a 1,30 kg/habitant /dia el 2008, bastant més baixa que la mitjana catalana, 1.59 kg/ habitant /dia),

els resultats estan molt lligats a la crisi econòmica, a la que repunti l' economia el consum es pot tornar a disparar i també la generació de residus.

S'han de planificar estratègies e infraestructures per evitar que un mar de residus incontrolable perjudiqui encara més la salut i el medi ambient.

La UE ha presentat una directiva de gestió de residus que els estats membres hauran de haver traspost a la seva legislació a finals del 2012.

Com a canvis importants:

es prioritza la PREVENCIO (la Comissió europea presentara el 2014 les mesures a implementar i els objectius per el 2020)

Es marca com a objectiu de RECUPERACIÓ del 50% dels residus per el 2020 ( a Catalunya hi ha el objectiu del 48% per el 2012)

es prohibeix el abocador i s'introdueix la REVALORITZACIÓ.

A Catalunya ja esta prohibit abocar sense tractament previ, els pocs abocadors que queden hauran de ser clausurats.

A Espanya ho tenen bastant malament. De moment es conformen amb erradicar els abocadors il·legals,

A Espanya, al 2006:

45,07 % dels residus van anar a abocador sense tractament,

21.5 % al abocador amb tractament,

8,5 % a incineració

11,4 % a reciclar (la major part a Catalunya)

13 % a compostatge.

La normativa catalana concorda bastant amb la europea, la qüestió que ens plantegen des dels països del nord, on tenen molta mes experiència en gestió de residus, com Suècia, Àustria o Alemanya és si fem bé d'enterrar el residu un cop tractat a les plantes i estabilitzat.

En aquells països on tenen els percentatges de recuperació més elevats, el residu no recuperable és considerat un combustible i s'aprofita per generar calor i electricitat.

Al voltant d'aquesta qüestió s'han presentat moltes ponències.

Si cremem els residus, generem més CO2?, és segur per la qualitat de l'aire? Què passa amb les dioxines? La resposta està amb què es crema i com es crema.

Ens podem permetre el luxe d'enterar un recurs energètic?

Les principals conclusions que s’han extret de les sessions de REINNOVA són:

- S’ha d’adoptar una gestió dels residus sostenible des del punt de vista ambiental, econòmic i social

- El model català és homologable als models europeus pel que fa a jerarquia de gestió, objectius de prevenció i nivells de reciclatge.

- Cal avançar en la prevenció en el sentit ampli que marca la Directiva Europea, amb el foment del disseny d’ecoproductes (productes més llarga vida que utilitzen menys recursos materials i energia), per tant requereix un compromís de tots els components de la societat. La política de prevenció va més enllà de la gestió dels residus per a orientar-se cap a una política de producte.

- La valorització material és la millor opció des del punt de vista de l’estalvi energètic i de mitigació del canvi climàtic. Per tant és necessari innovar en els processos i en la tecnologia tant de la recolIida, com de la separació-triatge, en el reciclatge i en les plantes de tractament mecànic-biològic. Cal incrementar els nivells de recollida selectiva.

- Disminució progressiva del pes dels abocadors on tècnica i econòmicament sigui viable. Alemanya des de juny de 2005 té prohibida la deposició de residus sense tractar als abocadors. Àustria i Suècia ho prohibeixen a partir d’enguany. Els dipòsits és la última opció de gestió en la jerarquia dels residus.

- La Valorització Energètica dels residus pot aportar un gran valor ambiental i econòmic, si es fa amb ecoeficiència i visió estratègica.

- Les plantes de valorització són segures des de la perspectiva ambiental i de la protecció de la salut.

- Les dioxines ja no són un problema amb els sistemes de depuració de gasos utilitzats a les incineradores actuals. Per això en els països motos de la Unió Europea les plantes de valorització estan implantades dins de les grans ciutats (París, Londres, Berlín, Bonn, Amsterdam, Zuric, Estocolm, Copenhaguen, Brussel·les, Viena, Colònia, Frankfurt, ....) el que mostra que són complementàries i no antagòniques amb elevats nivells de reciclatge.

- El nostre sector empresarial relacionat amb la gestió dels residus és un sector madur i consolidat que aporta un elevat valor social i alhora pot ser referent a l’entorn Mediterrani i Iberoamericà.

- El sector ens mostra noves tecnologies pel tractament dels residus que poden donar sortida als reptes de futur.

- En aquesta perspectiva cal facilitar l’establiment de mecanismes de col·laboració entre el món científic, l’administració i l’empresa. També és necessari impulsar la formació de nous tecnòlegs mitjançant instituts de recerca especialitzats. A més, cal fomentar la R+D+i a les nostres empreses per a garantir la diferenciació i incrementar la competitivitat en un entorn global.

Canvi climàtic: de malament a pitjor

2009-06-21T22:03:00.002+02:00

Enguany a Catalunya hem tingut una primavera humida, avui ha fet un dia agradable, que no porti a algú a pensar que d'“això del canvi climàtic” no n'hi ha per tant. Un nou informe elaborat per varies agencies federals dels USA confirma que el canvi climàtic es real i que si no actuem amb acceleració tindrà conseqüències desastroses. El informe exposa com serà Nord d'aquí 10, 50 i 100 anys.

No se si el cosí del Rajoy encar no s'ho creu, li recomano llegir el TIME, també que es miri les fotos, la part de que son espectaculars confirma el que ja fa 20 anys ja es va predir.

Quina llàstima que aleshores no s'hagués començat a pensar en energies sense carboni.

Aniversari Escola de Musica i Dansa de Sta. Perpètua

500 alumnes tocant i ballant. Felicitats a alumnes, professorat, pares i mares.

En podem estar orgullosos.

10 anys del CADS

2009-06-20T15:47:00.005+02:00

El CADS

A pesar de la complicada agenda d'aquesta setmana el dimecres dia 17 vaig assistir al 10 esé aniversari de la fundació del Consell Assessor per el Desenvolupament Sostenible, hi vaig voler ser perquè crec que a vegades no es valora prou la feina que es fa a Catalunya.

El CADS va ser pioner a Europa en presentar estudis sobre el canvi climàtic, gràcies al Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya disposem de dades sobre els efectes del canvi climàtic al mediterrani.

El CADS assessora al govern en temes mediambientals,però no només això, el que és més important, genera debat no sotmès al calendari electoral.

Per cert és el únic consell assessor per la sostenibilitat que existeix al estat espanyol.

A l'anterior legislatura es va intentar d' impulsar des del Ministeri la creació de consells assessors a les diferents comunitats i crear-ne un de central a nivell estatal però aquestes coses funcionen quant a darrera hi ha una societat amb força i no va prosperar.

El CADS en canvi està en plena forma, ( val lapena entrar a la web) Cal saber aquestes coses per no decaure en un derrotisme a vegades impulsat per determinats medis que sembla que vulguin sembrar el desànim entre la ciutadania.

Visita a Coll Cardús

Un altra debat mediambiental molt d'actualitat és el model de gestió de residus.

El proper dilluns comença un Congrés a Sabadell centrat en la gestió de residus, el dijous el plenari del Consorci de Residus del Vallés Occidental es va fer a Coll Cardús (Vacarisses) on s'està construint el ecoparc que substituirà el abocador. S'estan acabant els abocadors, la UE no vol que se'n obrin de nous, als ecoparcs es fa una tria del rebuig, la resta va a parar a un reservori ( una abocador més sofisticat a Cerdanyola), quant estigui ple què farem?

Qui decideix la dieta dels palestins?

2009-06-14T21:12:00.004+02:00

He llegit al diari israelià Haaretz una notícia que m'ha impactat.

Deia que fa dos mesos es va autoritzar la entrada a Gaza de cogombres i pastanagues. Què vol dir que fins aleshores estaven prohibits ?

He continua llegint i he traduït alguns fragments:

La entrada a Gaza de productes de” luxe “com cireres, kiwi, ametles, magranes i xocolata eta terminantment prohibida. La halva ( una espècie de torró molt popular per els nens) també està prohibida la major part del temps.

La política de subministre de productes a Gaza, varia de dia a dia i està controlada per una sola persona, un tal Amos Gilad, que decideix què i quant poden menjar els palestins. Per exemple, la pasta segons quins dies és un producte de luxe ( no és pot entrar).

Davant algunes reclamacions, tot demostrant que no hi ha tracte inhumà, el ministre de Defensa de Israel “per fer la vida a Gaza possible,” ha permès la entrada de106 camions amb productes humanitaris, de ells 77 amb productes alimentaris bàsics.

Això sí, acompanyat d'un document on es detallen el nombre de grams i calories de cada producte permès per consumir a Gaza. La quantitat que es permet entrar de cada producte esta calculada per habitant "perquè no hi hagi malnutrició". Amb la assumpció de que ningú menjarà més del mínim permès, se suposa que la distribució serà segons el calcul calòric, si algú menja més inevitablement algú estarà per sota del mínim vital, es a dir hi haurien persones malnodrides. Peró això no preocupa al Ministre de Defensa.

Aquest no és el motiu per el que el tema ha saltat a la premsa.

El tema ha sortit per les queixes de productors de fruita que subministraven a Gaza abans de la tancada i ara han quedat fora del canal subministrament, pendents de la llista de subminstradors controlada per el ministre de Defensa. Es parla de suborns per poder ser subministrador.

La llista sembla ser que està molt lligada als interessos de determinats lobbys i als preus del mercat israelià, això ha portat al extrem de declarar els cogombres un producte de luxe o que en els passats 6 mesos no ha entrat carn fresca a Gaza. Nomes congelada. Els palestins tenen que passar els bens de contraban per túnels soterranis.

Tot plegat està montat per enriquir a uns quants amb un total menyspreu de les persones.

*****

Un altra tema relacionat

Tardà reclama que se suspengui la venda d’armes a Colòmbia i Israel

Tardà ha explicat que en aquests dos països el material és utilitzat per a ‘vulnerar els drets humans de manera permanent i dirigents indígenes i sindicals són assassinats’. D’igual manera ha reclamat suspendre el comerç a Israel, atenent els crims de guerra comesos per l’exèrcit en els territoris palestins ocupats i que ja va ser denunciat fa uns mesos en aquesta mateixa comissió, davant del ministre d’exteriors, Miguel Ángel Moratinos.

Molt bé Joan Tardà

Adéu a l 'aigua del Ròdan

2009-06-02T18:04:00.003+02:00

Un dels debats més rellevants que hi ha hagut a aquest país i als congrés de Madrid ha estat el de l'aigua.
Mentre es debatia la necessitat del transvasament entre conques o una nova política de gestió de l'aigua consistent en estalvi, des-saladores, re-utilització, CiU va fer el ridícul.
Els diputats convergents no van desaprofitar cap ocasió, vingués o no al cas, per reclamar el transvasament del Ròdan com la gran salvació, la solució a tots els problemes. (els de certes empreses segurament que sí)
Tant ,que desprès de les eleccions al Parlament, un cop constitut el nou govern a Catalunya, del que CiU es va quedar fora tot i que el Mas es va arrossega cap la Moncloa a vendre el estatut per....(no sabem exactament què) la Cristina Narbona em va dir a cau d'orella que s'alegrava per el nou govern català, “ya me veía haciendo el travase del Ròdano”.
Però finalment, en un dels pactes que CiU va fer amb el Zapatero ,va arrencar el compromís de que el govern espanyol encarregaria un estudi sobre la viabilitat del transvasament del Ròdan. Gran alegria del Duran, ja faltava menys
L'estudi s'ha fet.
Resultat: un grup d'experts independents ha classificat el transvasament del Ròdan com una obra innecessària, antiecològica, irreversible, més cara que la dessalació i generadora de problemes competencials amb França. El projecte per portar aigua a Catalunya des del sud de França per un conducte de més de 300 km., a menys que es prescindís dels mètodes ja existents, la depuració i reutilització d'aigues i la dessalació, és innecessari.
Per cert la dessaladora d'aigua de El Prat serà la planta productora d'aigua potable per consum humà més gran d'Europa.
I CiU que calli per sempre.

Més descomptes per famílies nombroses

2009-06-01T18:08:00.004+02:00

Aquest any a Sta Perpètua de Mogoda rebran bonificació del rebut del IBI 116 famílies nombroses, aquest any s'ha passat de 40 a 116, en diners s'ha doblat la quantitat destinada a subvenció i s'ha fet d'ofici, es a dir : no s'ha de sol·licitar. A partir de les dades de la Generalitat i del valor cadastral s'aplica el descompte.

S'han canviat les condicions: s'ha de ser propietari de només un habitatge i la subvenció va en funció del valor cadastral, d'un 10 a un 60%, de manera que les unitats familiars que viuen en habitatges de menys valor cadastral reben més subvenció.

Al vídeo surt una família nombrosa molt contenta perquè ha rebut la subvenció.

Gaza - Barcelona

2009-05-30T23:29:00.005+02:00

El parc de la pau Barcelona – Gaza va ser una aportació de Barcelona a una zona tan dura com és Gaza. vaig ser a la inauguració amb el Joan Clos on vaig ser testimoni de la alegria amb que es va rebre aquell espai.. Per entendre la alegria amb que es va rebre el parc s'ha de veure Gaza. Afortunadament aquí els infants disposen de prou parcs per jugar, a Gaza un parc és tot un luxe.
Quant hi va haver-hi el atac a Gaza em preguntava que s'en havia fet de la plaça. Un lector del blog m'ha enviat la resposta .
No calen comentaris.
Enviat per Alberto Arce
Interessant : rap palestí

Tenim un gran partit

2009-05-24T18:28:00.002+02:00

Tenim un gran candidat i un gran partit, amb aquesta sensació he sortit avui de l'acte central de campanya per les europees.
Ha estat un míting interessant, on s'ha parlat de idees i de política, també de història , d'una forma distesa i austera, els assistents no podem dir que hem anat a “fer numero”, han estat unes hores intel·lectualment estimulants.
Es una sort disposar d'un cap de llista que és historiador, perquè la seva mirada te tendència a fugir del focus en el moment present i fer-nos gaudir de millor perspectiva.
Per exemple, una de les propostes interessants, és que la UE limiti la solidaritat fiscal de les regions.
( .Ha recordat que quan ERC va parlar de limitar la solidaritat algú al Parlament ho va titllar de immoral, quart ERC va parlar de balances fiscals, algú ho va escarnir,a ra ningú ho discuteix. Jo ho recordo molt bé, era per el 2000, acabava de tornar d'una llarga estada al estranger i encara no coneixia a fons el mapa polític català. Aleshores vaig assistir a una conferència del Carles Colom a Sta. Perpètua on per primer vegada vaig sentir a parlar de la situació fiscal de Catalunya i em vaig començar a interessar per ERC.
Junqueres ha acabay el acte dirigint-se als militants que es troben confosos per la situació política actual, els hi ha demanat que considerin on era ERC fa 50, fa 20 , o fa 10 anys.
Jo també crec que no tenim dret a desmoralitzar-nos, potser perquè de formació soc biòloga, tinc assumit que els canvis reals no són ràpids. Encara que a vegades sembla que retrocedim,en realitat sempre estem avançant tot i la nostra percepció del moment..
Catalunya serà independent quan la majoria de la població catalana ho vulgui, la feina de convèncer és lenta i ha de se constant. Estic segura que s'hi arribarà.
Com també estic segura de que farem molt bon resultat.
( al a foto, tot conversant amb el Joan Tardà i el Marcel Coderch abans de l'acte)

Esquerra es disputa el segon eurodiputat amb el PP

2009-05-22T11:11:00.000+02:00

Esquerra es disputa el segon eurodiputat amb el PP, segons el CIS: tu tries!
El Centre d'Investigacions Sociològiques espanyol (CIS) ha fet pública una enquesta d’Intenció de vot a les europees del 7 de juny que situa la coalició encapçalada per Esquerra, l’Europa dels Pobles-Verds, al llindar dels dos eurodiputats. L'enquesta dóna als socialistes un 42,8% de la intenció de vot i un 42,2% als populars. Però els capricis de la la llei d'Hondt fan que el 23è escó dels populars pugui acabar caient a favor d'ERC. Junqueras obtindria l'escó amb el 3,6% dels vots; per tant, la seva número 2, Ana Miranda (BNG), es quedaria amb l'1,8% dels vots. El darrer escó popular, el del català Santiago Fisas, tindria un cost de l'1,834% dels vots, una diferència mínima respecte Miranda.

Anim, el escò de ERC pot canviar el color de Europa, a votar!!

Visca el Barça

2009-05-17T09:39:00.005+02:00

Ja sé que es un diari polític, però es quasi impossible no barrejar Barça i política, no fa masses anys el Barça era el únic símbol de identitat amb el que el poble català es podia identificar públicament.
Encara avui, després de molts anys de "quasi-democràcia" som un poble espoliat i escarnit, per això les victòries del Barça sempre tenen un regust de quelcom més.
ara toca disfrutar,
Més

Sta. Perpètua, capital de l'art al carrer

2009-05-16T19:30:00.020+02:00

Encara no ho és però ho podria ser.

a la regidoria de joventut han organitzat tallers de grafitis
han elaborat un mapa de murs dels edificis municipals on es poden fer grafitis.
A la biblioteca hi ha una exposició de grafitis i per la ocasió s'han pintat les portes amb uns grafitis espectaculars.
Avui des de la regidoria de Medi ambient hem organitzat un concurs de grafitis sobre contenidors de paper

A les 10 del matí han començat a treballar 6 artistes prèviament seleccionats

Els treballs han estat seguits amb especial atenció per els més joves.

.

un dels guanyadors, al inici i al final

>

Els veïns han anat passant per la urna per votar el contenidor que més els hi agradava i s'han repartit bosses per separar els residus.

un dels guanyadors, encara no acabat.

Hi ha hagut un empat, però qui hi realment ha guanyat és Sta. Perpètua.

Hem millorat el nostra entorn, algú ha dit que en aquests contenidors és més agradable llençar-hi el paper.
S'ha parlat de residus i de la importància de reciclar.

Tots hi guanyarem

La píndola de l'endemà

2009-05-12T09:43:00.001+02:00

He llegit a la premsa que la píndola de l’endemà es podrà adquirir sense recepta.
Es la proposta que vaig fer al Congrés en una moció que vaig presentar com a portaveu de ERC a la comissió de Sanitat del Congrés.
Fa tres anys em vaig quedar sola, amb arguments en contra totalment inconsistents. Vaig presentar dades d’altres països europeus que demostraven la seguretat de la píndola, que no es detectava que se’n fes abús, vaig explicar que la eficàcia depenia de poder accedir a la píndola quant abans després del coit, que el fet que les situacions es donessin en caps de setmana requeria un accés fàcil i ràpid.
Que no és abortiva, actua abans de la implantació.
Inclòs vaig proposar un sistema per tal de que les noies que la prenguessin anessin després als serveis de control. Proposava de poder accedir a la subvenció de la Seguretat Social sempre que presentessin a posteriori la recepta del ginecòleg. Així hi havia un control i es podia recomanar altres mitjans anticonceptius més adients. De totes formes ja esta bé que hagin de pagar, la sub-venció només el presentava com un esquer per fer-les arribar al ginecòleg.
Al altra costat i han els milers i milers de embarassos en adolescents, que tot i estar informades, l’alcohol, la droga, la música, fan baixar la guàrdia i al final passa el que sembla que “ a mi no em passarà”. I ¿qui no ho ha fet? Que aixequin la ma les dones que en algun moment de la seva vida no es van deixar emportar. Si per desgràcia succeeix, perquè no emprar un mètode anticonceptiu, eficaç i evitar mals molt majors com un embaràs no desitjat?
Desgraciadament, hi van jugar dos motius en contra.
1- Que els diputats/des dels grans partits, no pensen, voten i duen el que es hi dicten.
2- a la comissió de sanitat hi han molts metges, que principalment vetllen per els seus interes-sos, un medicament sense recepta ho veuen com una amenaça a la seva corporació.
Han passat uns anys, finalment s’ha pres la decisió correcte, una vegada més el temps m’ha donat la raó.

100 anys d'estelada

2009-05-10T19:05:00.001+02:00

Hem reunit un grup d'amics i hem aprofitat un dia magnífic de primavera per menjar botifarra ( com a bons catalans), escoltar una petita xerrada del Ernest Vilàs sobre la historia de La Estelada, recordar al Navarro i comentar la situació política local i nacional.

La Renda Bàsica Universal

2009-05-05T19:58:00.001+02:00

Tot ciutadà o ciutadana tindria dret a una renda mínima per subsistir, la Renda Bàsica Universal
Va ser una de les propostes de ERC a la anterior legislatura, que no va prosperar, ara les coses estan canviant, la prestació d'atur es fa molt curta, un dia s'acaba i a més hi ha la massa d'autònoms sense cap protecció.
Un altra tema en el que no es va avançar, érem molt rics i no s'esperava que en pocs mesos ens enfrontarien a una gran massa de població que pot caure en la indigència
Joan Tardà ha aconseguit que fos aprovada la creació de la Subcomissió que ha d'estudiar la viabilitat de la renda bàsica.
És simplement un estudi, però és un pas endavant que no vam aconseguir a l’anterior legislatura per l’oposició del PSOE. La subcomissió estudiarà la viabilitat d’aquesta renda bàsica i els seus trams d’aplicació a través de la compareixença d'estudiosos i agents socials, amb la qual cosa, a més, possibilitarem traslladar el debat acadèmic a l'escenari polític.
La Renda Bàsica Universal pot resultar absolutament necessària, segons l’abast de la crisi, tant per generar liquiditat com per generar ocupació (la renda permetria una major valentia a l’hora d'endegar experiències d'auto ocupació). Així mateix, podria reduir la pobresa, que durant tots els anys de bonança econòmica ha tendit fins i tot a incrementar-se, i contribuiria a aturar la consolidació de l'exclusió social i la conformació d'una societat dual, previsibles si es mantenen els índexs de desocupació.
La única exèriència de Renda Bàsica que existeix es a Alaska, s'esta estudiant a Estats Units, Portugal, Holanda, Sud- Africa, Canadá, entre altres.

Avui ens ha deixat en Navarro, una gran persona.

2009-04-25T13:39:00.000+02:00

En Josep Navarro, conegut com “en Navarro “ens ha deixat avui.

El Navarro va ser el fundador de la secció de ERC a Santa Perpètua i de moltes coses més que suposen molt per a la nostra comunitat com ara “Els amics de Santiga”.

Jo el vaig conèixer, fa ja uns anys, a una sala que feia de museu de les troballes del grup Pro Arqueologia de santa Perpetua, em van sorprendre els coneixements d'una persona que sabia que no li havia estat possible accedir a una universitat, em va agradar el seu tracta afable i proper.

Més endavant el vaig conèixer més i va anar creixent la meva admiració per aquest home.

Ha esta t una sort per el nostra poble de que una persona com el Navarro fos membre de la nostra comunitat, una persona amb afany constant de aprendre i de ensenyar.

Ens ha ensenyat què vol dir ser patriota, què vol dir estimar la Terra , la Historia comuna,.... no era persona de discursos, era una persona de fets, treball, d' esforç i d'amor.

Per ami va simbolitzar el projecte de ERC, integrador, i d'esquerres, de fermesa en els objectius i de no defallir davant els obstacles, amb humilitat segur de que el camí és el correcte i que només cal perseverar.

Gràcies Navarro.

Et robarem a faltar però no pateixis, continuarem el teu llegat.

Gràcies, Carod

2009-04-16T23:10:00.002+02:00

Avui, fa dues hores Josep Lluis Carod-Rovira ha avalat públicament la candidatura de Joan Puigcercós.

Ha posat fi a un temps de neguits innecessaris, amb sensació de inestabilitat, precisament en uns moments que el país necessita que la gent que ens dediquem a la política activa estiguem pendents dels grans reptes socials a que ens enfrontem i no perdem energies en disputes internes.

Gracies Carod, perquè tot i sent un polític jove, en plenes facultats físiques e intel·lectuals, per el bé de ERC i del país has decidit avalar a en Puigcercós.

En Carod és un gran polític, potser el millor orador de la nostra epoca, que té la facultat de il·lusionar i fer somiar. Per això ha estat tant atacat, perquè a molts polítics mediocres els hi ha fet por. Ha entès el moment i ha fet que molta gent ens hàgim cregut que un altra país, una Catalunya lliure e independent encar és possible.

I ha entès que ara són altres moments, que ve una nova generació i que per sort a ERC tenim el relleu preparat. Tenir un tàndem ha de ser per sumar i no per restar.

Demà els militants d'ERC quant llegeixin les notícies segur que es reanimaran i tornaran amb forces renovades a treballar per el nostra gran projecte,una Catalunya lliure, potent i en la primera línia dels estats europeus.

S'ha acabat el domini del dòlar?

2009-04-07T18:31:00.002+02:00

Començat el interval de setmana santa, deixo els temes del dia adia per reflexionar sobre els importants canvis que s'estan produint. Estem vivint uns moments històrics i és el moment de escoltar i reflexionar per intentar entendre el que estar passant.

Un canvi que pot ser decisiu és la pèrdua del dòlar com a moneda de canvi internacional.

Tothom qui hagi viatjat fora de Europa haurà comprovat com el dòlar era la moneda desitjada, tant al mercat de Istambul,com a l'Europa de l'Est, dom a l'Orient, com a Africa o Amèrica.

Així ha estat durant les passades 6 dècades,encara que darrerament el euro ha anat guanyant espai, els preus internacionals tenen el dolar com a moneda de referencia, el dòlar és el mitjà universal de intercanvi. Fins ara.

S'estan aixecant veus contra el imperi del dòlar. El governador del Banc Central de la Xina ha afirmat que la economia global estaria millor amb una moneda de reserva super-sobirana, en lloc de una moneda de un país específic, en altres paraules, el dòlar. Suggereix utilitzar els SDR (les unitats utilitzades per el FMI) en lloc del dòlar.

Un grup de economistes de les NNUU, liderat per Joseph Stoglitz, premi Nobel, ha conclòs que una reforma del sistema financer internacional amb una moneda internacional ajudaria a donar estabilitat i equitat a la economia internacional.

Durant els dos darrers anys, la dependència global del dolar ha estat la causa dels pitjors problemes econòmics.

La feblesa del dolar a principis del 2008 va causar les sobtades pujades dels preus de la energia i dels aliments, afectant especialment als països pobres.

El sistema dominat per el dolar ha permès a USA finançar el seu pressupost i el seu dèficit a un baix cost. Ha creat una riquesa fictícia als USA, un país que fa temps ha deixat de produir, ha perpetuat les diferències i ha contribuït a la crisi financera que ha arrossegat a totes les economies.

Ja vaig llegir en el seu moment que la causa real de la invasió de Irak i la la destitució de Sadam Hussein, va ser la intenció d'aquest de passar de petro dolars a eurodolars, això hagués derruït la economia estadounidense.

Em va semblar un argument interessant, avui penso que potser tenien raó, finalment el sistema financer dels USA s'ha esfondrat i el dolar deixarà de ser la moneda internacional, no calia fer una guerra.

Fem dissabte

2009-03-28T18:34:00.002+01:00

A pesar de la pluja :

*hem netejat un tors de riera, per sobre hem calculat que s'han tret 20 m3 de brossa ( si no hagués

plogut no haguéssim deixat res)

* hem plantat arbres

* hem menjat xocolata desfeta

* la canalla ha fet un mural

HO REPETIREM

Victòria al Parlament europeu

2009-03-25T20:04:00.003+01:00

El haver frenat la iniciativa del PP de sancionar el model lingüístic del sistema educatiu a Catalunya, ha estat una gran victòria.

Al Parlament Europeu els liberals tenen majoria, per superar els els vots s'han de negociar molt bé. També els països centralistes com França, Holanda, Anglaterra, vigilen molt de no donar ales al federalisme de cap mena.

Hi ha qui encara creu que el Parlament europeu ens queda lluny, !gran error!, la nostra legislació emana de la europea, cada vegada més , la nostra gestió ve condicionada per el que es decideix a Brussel·les. Una decisió encontra de la immersió lingüística poda haver estat una bomba en contra del nostra sistema educatiu que ha demostrat ser una gran eina integradora.

Per això s'ha de felicitar als euro parlamentaris catalans perquè han fet la feina ben feta i han arreplegar els vots necessaris.

Avui , tot prenen cafè amb uns uns votants de CiU, se'm queixaven de que Erc hagués pactat governar amb el PSC, em preguntaven,què és més important ser català o ser d'esquerres? Evidentment no els he contestat, perquè per a mi no existeix aquesta dicotomia, precisament el esforç que ha fet ERC per trencar aquesta divisió ha permès aquesta victòria dels catalans a Europa.

S'ha demostrat que es pot ser català i d'esquerres, no faltaria més!

I per acabar, ara venent eleccions europees, els que pensen que no cal votar, que s'hi repensin.

TENIR CATALANS AL PARLAMENT EUROPEU ÉS MOLT IMPORTANT

Els cartells de la Elena Salgado

2009-03-10T18:58:00.003+01:00

A la meva època de portaveu a la Comissió de Sanitat vaig tenir ocasió de conèixer de prop la aleshores Ministra de Sanitat Elena Salgado, ara Ministra de Administracions públiques i a Fernando Puig de la Bellacasa, aleshores sotssecretari de Sanitat I Consum ara Secretari de Estat de Cooperació Territorial. Que no us enganyi el cognom català del Secretari d'Estat, tots dos son persones molt intel·ligents i amb un fort sentit d'Estat. Ja m'enteneu. Quant vaig veure que tindrien un paper fonamental en el model de finançament autonòmic, vaig saber que patiríem.
La Elena Salgado és molt propera al Ministre de Interior Alfredo Rubalcaba, amb ell formen el nucli més consistent del govern socialista.
A més la Salgado cuida molt bé la comunicació, la proba són els cartells que publicitaran les obres del FEIL.
Els cartells anunciadors de les actuacions finançades a través del Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL) han de complir una sèrie de requisits tècnics i materials (acer galvanitzat d'1,8 mm d'espessor, vinil adhesiu, serigrafia...) i s'estima que el cost total de la seva instal·lació anirà dels 1.500 als 1.900 euros.
A Sta. Perpètua aniran a càrrec de les empreses, d'un altra manera no teníem pressupost . Els ajuntaments petits rebran ajudes de del Associació de Municipis de Catalunya.
I coneixent la Salgado, si diu que s'han de posar, s'han de posar.
Per acabar-ho d'adobar el Estat ens ha rebaixat la aportació a l'ajuntament.

Tot plegat sempre que et prenguin el pèl:
Donen diners per fer obres, en unes condicions determinades, en un espai de temps molt curt, el projecte va a càrrec nostra, els cartells a càrrec nostra, i ens redueixen la aportació a pressupost ordinari, tot sabent que en època de crisi baixen els ingressos i augmenten les demandes de ajuts socials.
Al menys les empreses que imprimeixen cartells tindran feina.

La dura vida de la oposició

2009-03-05T19:37:00.002+01:00

Fer política des de la oposició és molt dur i encara més si abans has estat sempre al govern.
Això és el que està patint el grup de ICV de Sta. Perpètua. Es difícil fer oposició i no perdre els papers. Ara bé, qui recorre als insults vols dir que no té arguments. Entenc per el que estan passant i que deu ser molt dur, per això he aguantat molts insults amb bastant de paciència.
Però, hi ha una cosa que ja no penso aguantar més.
Ja des del primer Ple, el ex regidor de Hisenda amb va acusar de mentidera, la veritat és que em va sorprendre, primer perquè en tota la meva vida, tinc 57 anys, ningú m’havia dit mai mentidera. I segon, perquè no sé mentir, crec que si fos conscient de que estic dient una mentida em posaria vermella de cap a peus..
Pot ser que estigui mal informada, pot ser que m’equivoqui, d’acord, ara bé, jo considero que es diu una mentida quant un és conscient de que falta a la veritat. I puc assegurar que aquest no ha estat mai el meu cas.
El fet de que jo na hagi volgut entrar mai en discussions personals és perquè crec que en els plens s’ha de intentar portar el debat cap el nus de la qüestió. Això ha comportat que el ex-regidor s’ha anat acostumant a dir que menteixo quant ja no li queden arguments
El curiós del cas és que ell, sol fer afirmacions amb molta contundència, que moltes vegades no les he rebatut per prudència tot i que em semblavaen estranyes i després repassant la informació he comprovat que no s’ajustaven a la veritat. ¿Mentia, té mala memòria o té molta imaginació?
Ahir en un debat es va tornar a repetir la situació i ja no ho permetré més..
La política municipal és molt engrescadora perquè et permet tirar endavant actuacions de les que es poden veure els resultats, però requereix una sobredosi de paciència, que la veritat hi han moments que se m’esgota.

Transport públic

2009-03-04T21:34:00.003+01:00

Catalunya pateix un retard de molts anys en inversions en transport públic. Especialment dramàtic quant sortim de la primera corona de l’àrea metropolitana.
La capital de Catalunya s’ha quedat endarrere amb una xara de metro insuficient, (ho diu una que durant quatre anys ho ha comprovat cada setmana a Madrid).
Si no hi havien recursos per fer metro, s’hagués hagut d’apostar per el tramvia o el troleibús.
Si sortim de Barcelona, tal com ha fet molta gent durant la darrera dècada, el panorama ja és impossible. Es impossible residir fora de Barcelona sense fer ús del automòbil privat.
Hi ha molta feina a fer i no és una feina no ajornable, a pesar de les circumstàncies econòmiques.
El creixement de les emissions de CO2 provinents del transport està descontrolat, sinó es fa un esforç, ens costarà car, no només per el impacte mediambiental, també en forma de multes per el excés de emissions.
Avui he assistit a una jornada del AMTU , associació de municipis amb transport públic, i he de dir que s’estan fent coses, S’està avançant a marxes forçades.Podeu accedir a
Pla de Transport de viatgers per carretera<
Al Pla de Infraestructures de Rodalies de Barcelona
Al estudi de la Línia Orbital ferroviaria
Pla de mobilitat de la Regió metropolitana.

Des dels municipis s’estan fent esforços per millorar el transport públic.
M’he trobat amb el regidor de transport de Mollet, hem parlat del transport a la UAB, de la via Papiol_Mollet, de la connexió en bici entre els dos municipis, del transport al futur hospital,...
A pesar de les condicions econòmiques i dels esforç que suposa per les ajuntaments el transport urbà, estem pensat com millorar i ampliar la oferta..
Ahir em vaig trobar amb el "Delegado para la coordinación de actuaciones ferroviarias en el ámbito metropoiltano de Barcelona", la màxima autoritat de Adif a Barcelona. El vaig anar a veure per clarificar la situació de la futura estació del a Granja dela línia Papiol-Mollet. Em vaig espantar quant em va dir que el projecte no estava fet, i em diu que “fem pressió”, dons ?qué fa ell? Em vaig sentir com una habitant de la colònia que va a veure el governador i li diu que ell no pot fer res, que viatgi la metròpoli.
Es com si des de Madrid ens governessin amb el mando a distància.
Ens traspassaran la RENFE per[o ells es queden amb ADIF, es a dir la infraestructura, i com sempre faran el que voldran. Cornuts i pagant el beure.

El dit a la banca

2009-03-01T20:43:00.001+01:00

El equip de govern hem acabat la ronda per els diferents centres cívics de Sta. Perpètua per explicar quines actuacions es faran amb els fons FEIL(fons Zapatero). En teoria són fons per donar ocupació, però com ja he escrit en altres ocasions, benvinguts els fons, però desgraciadament poca incidència tindran en la taxa d’atur, especialment al Vallès on el atur prové de la industria.
La clau està en la banca.
La clau de volta per sortir de la crisi, perquè la restricció del crèdit incideix en la bona marxa de les empreses i en l'economia en general', fet que dificulta la creació de nous llocs de treball.
M’he alegrat de veure que ERC comença una campanya amb una sèrie de propostes en aquest sentit, com:
Reformar la legislació vigent per assignar un coeficient de crèdit obligatori
Dotar un fons específic que el Tresor Públic ha de cedir a l'ICO només per a famílies i empreses, que podria suplir la inexistència de banca pública a l'Estat espanyol
Limitar les retribucions d'alts directius per impedir augments de sou del 40% com ha aplicat recentment una coneguda entitat bancària catalana.
Que les empreses no hagin de pagar l'IVA fins que no es faci efectiu el cobrament de les factures
Ajornar el pagament de les cotitzacions a la Seguretat Social en un termini de sis mesos.
Els diners han de ser allà on generen riquesa, a les empreses i a les famílies.
El govern ha de posar el dit a la nafra d’aquesta crisi, la banca.

La olor dels diners

2009-02-24T16:04:00.004+01:00

El conflicte israel-palestí sembla lluny d’extingir-se, principalment perquè en les dues bandes hi han grups de il•luminats que estan arrossegant a la majoria més pragmàtica cap a postures radicals.
Hi ha in altra aspecte del que no se’n parla prou i que també posa llenya al foc. Els guanys econòmics que genera el conflicte. Un d’ells és el comerç d’armes.
Durant la meva època de diputada vaig presentar una moció demanant a la UE congelar els tractats tecnològics amb Israel. Sabia que era impossible, però volia portar a debat els anomenats tractats tecnològics que són en realitat vendes de armament.
Avui he llegit unes notes sobre el informe de Amnistia Internacional, i va en aquesta línia.
El informe enumera els països que venen armes a Israel, en primer lloc naturalment USA , on hi ha un acord per el que les americans donaran 30 milions de dòlars a Israel en armament.
Els europeus fan bons negocis i Espanya no es queda enrere. Entre 2004 i 2007 Espanya va vendre armament a Israel per valor de 2,2 milions de dòlars, més el 1,5 milions de dòlars del primer semestre del 2008. No hi han dades posteriors.
Ens podem escandalitzar per els bombardejos sobre població civil, també hem de saber que els que tenim DNI espanyol en traiem benefici.
El dissabte a La Vanguardia es publicava que el ex primer ministre Blair ha rebut d’una fundació israeliana 1 milió de dòlars en recompensa per el seu suport. Així funciona el lobby.
Durant la darrera incursió a Gaza, Blair tot i ser representant del “Quartet”- grup mediador al Orient Mitjà_ no va obrir la boca .Per un milió de dòlars val la pena tancar la boca. Un altra que es beneficia del conflicte. Els que la obrim rebem altres coses.

Amnistia Internacional ha demanat congelar la venda d’armes a Israel ja que hi han greus sospites de que Israel és culpable de crims de guerra durant la ofensiva a Gaza.
Avui el director de la Lliga Nacional Anti Difamació de Israel Abraham Foxman, ha anunciat que Amnistia Internacional està negant a Israel el dret a la autodefensa.
I es queda tan ampla. El pitjor és que la gran majoria de israelians ho creuen així.

video interessant

El torrent de Can Oller, un espai a recuperar.

2009-02-08T19:04:00.003+01:00

De la llarga llista d’espais naturals de Sta. Perpètua a recuperar, ocupen els primers llocs les lleres de les principals rieres que travessen el municipi, però en el darrer consell de Medi Ambient un ciutadà es va queixar del mal estat d’un petit torrent, el torrent de Can Oller.
El vaig anat a veure, la veritat feia temps que no hi anava, i sí que està abandonat però amb una mica de neteja podríem recuperar un indret molt bonic.
Per altra banda, per qualsevol actuació ens demanen desenes de milers de euros i no disposem de suficient pressupost per tot el que cal fer.
Ha arribat el moment de recórrer al voluntariat. Per les actuacions que no requereixen maquinària pesada haurem d’activar grups de voluntaris. De fet ja hi ha programada una actuació a la riera de Caldes, avui també parlant amb uns usuaris dels horts s' han ofert per arranjar uns sots d’uns camins.
Potser aquesta crisi generarà un canvi en la actitud dels darrers anys, allò de que “algú ja ho farà” i ens anirem involucrant més en la preservació del nostre entorn, i començarem a entendre que no podem esperar que tot es solucioni a base de tirar de pressupost.
No sabem l’abast d’aquesta crisi, de moment diuen que ha acabat amb la globalització i que és la més profunda dels darrers cent anys. Evidentment generarà molts canvis a tots els nivells. Per exemple,em deia un noi que ara és el moment de impulsar espais on els joves puguin fer coses i passar la estona sense gastar diners. Vaig estar pensant que la darrera generació ja no sabia divertir-se sense diners, ara n’hauran d’aprendre.

Una manera de passar la estona podria seria passar un matí al torrent fent amics i recuperant un espai natural.¿Perquè no?

Solidaritat amb Gaza

2009-02-07T19:37:00.000+01:00

Avui la petita comunitat musulmana de Sta. Perpètua ha convocat una manifestació de solidaritat amb Gaza.
És simbòlic, però important. Nosaltres teníem vincles personals amb una família de Khan Yunis, ¿on deuen ser? ¿quants son vius encara?
Des d’aquells temps en que encara anàvem a les bodes i creiem en un futur de pau hem arribat a la situació en que a Israel només un 10% de la població es considera d’esquerres, i un partit fundat per Arik Sharon es considera de centre!
Alguns ho van pronosticar, “la ocupació és una gangrena que acabarà amb la democràcia israeliana”.
Els de la foto també es manifesten per el fi de la ocupació dels territoris palestins,( no eren a Sta. Perpètua).
No tots els jueus estan a favor de continuar la ocupació, uns hi estan en contra per motius religiosos ( com els de la foto) i d’altres encara segueixen pensant que la tornada a les fronteres del 1967 es el primer pas imprescindible per començar a parlar de pau.

Europa sense residus

2009-02-05T23:18:00.002+01:00

Es una utopia, però algun dia podria ser possible.
Avui a la masia de Can Barra a Sant Quirze el Consorci de residus del Consell Comarcal del Vallès Occidental ha convocat als responsables de la gestió de residus dels municipis de la comarca per informar sobre la nova directiva europea de la gestió de residus i de com afectarà a la llei catalana.
La directiva europea del passat novembre parla ja de reducció de la generació de residus. Segurament la crisi ajudarà a reduir la quantitat de residus generats, ara bé quant s’acabi la crisi, (inshala sigui aviat) tornarem a consumir i a generar residus sense parar. Això vol dir que si fins ara hem pensat en reciclar, ja hem de començar a pensar en com no generar.
Respecta a la Reutilització, sí que estableix un objectiu, per el 2020 el 50% del residu ha de ser reciclat. I tot el que no es possible reciclar obliga a valoritzar. Es a dir a transformar en energia aprofitable.
Aquí hi ha la gran diferencia amb la llei catalana.
A Catalunya després de passar per els ecoparcs, la resta, el que queda, es porta a dipòsits com el de Cerdanyola.
Si transposem correctament la directiva europea no solament no podrem fer més abocadors sinó que el que no es pugui reciclar s’ha de valoritzar.
Valoritxar segons la UE es transformar els residus en calor. Això es fa en modernes incineradores que aprofiten la calor que es genera en la combustió de les deixalles per calefacció, per dessaladores, etc.
El debat està servit.

La plaça de Barcelona a Gaza

2009-01-23T18:09:00.002+01:00

( a la foto amb el ex- alcalde de Barcelona Joan Clos a la inauguració del parc Barcelona, avui destruït per les bombes)

Ara que els periodistes ja poden entrar a la franja de Gaza he sabut que la plaça Barcelona ha estat destruïda.
Vaig assistir a la inauguració del Parc Barcelona a Gaza, el març del 2005. Era més aviat una plaça amb una mica de verd, però a Gaza representava tot un luxe.
A Gaza no hi havien parcs ni places, els nenes juguen als descampats.Ara ni aquest racó tindran
Davant de tanta destrucció, que de fet està afavorint als extremistes i no ha destruït Hamàs, la pregunta és ¿que han aconseguit els israelians? ¿ creuen que tindran més força en unes futures negociacions de pau? Si són conscients que els seu prestigi està sota mínims, ¿quina era la estratègia?
A darrera del atac a Gaza no crec que hi hagués cap estratègia tret de donar un cop de força per impressionar al personal abans de les eleccions. De fet un israelià em comentava que Israel ja fa temps que ha renunciat a la estratègia. La gent no creu en el futur i només aspira a anar aguantant.
El que Israel sap és que Gaza deixarà de ser notícia i ens en oblidarem. De fet ja no és portada, avui n’he vist dues de interessants :
- el parlament israelià aprovarà una partida per defensar als militars acusats de crims de guerra. Fa uns anys era impensable, quant lo de Sabra i Shatila, un 25% del país va sortir indignat al carrer, ara s’ha assumit que no queda més remei, es creu que si s’arriba a la pau serà per cansament.
- a EI PAIS, interessant article per conèixer més el infern de Gaza.

Les inversions del ZP ¿Perquè els municipis han de pagar IVA?

2009-01-22T20:04:00.001+01:00

Així anomenem a les inversions que es financen amb el fondo estatal de inversion local
Quant es va anunciar ens vàrem alegrar, de fet ha sigut un regal pels ajuntaments que permetrà tirar endavant obres que difícilment haguessin pogut fer en aquesta legislatura.
Ara bé, com la majoria de les decisions preses en funció del efecte mediàtic i poc madurades, tindrà alguns efectes perversos.
El fons s’ha distribuït a tant per habitant. A Sta. Perpètua ens toquen 4.149.136 €, a Barcelona 282.315.736 €,!! i ( han de ser projectes per sota dels 5 milions), o sigui que els hi surten 56 projectes, en canvi hi han pobles petits que els hi han tocat 13.000 € (poca cosa podran fer), el repartiment es injust, uns tindran feina per invertir i altres s’hauran de conformar amb arreglar alguna vorera.
Les presses; S’havien de presentar projectes d’execució, data límit el 24 de gener. No pressupostats per el 2009. Els grans ajuntaments a diferència de petits i mitjans tenen grans equips tècnics i molts projectes als calaixos, tot i així tots hem hagut de córrer, ja que normalment els projectes es van preparant a mida que tens finançament, si n’hi ha cap al calaix es que era prioritari.
Conseqüència: els despatxos d’arquitectes no noten la crisi, el que no sé si els tècnics municipals estaran després tan contents amb els projectes fets corrent i cuitant.
L’objectiu és ocupar aturats: es notarà en el ram de la construcció, especialment els peons, altres rams com automobilisme que afecta molt a Catalunya, no sé si hi tindrà incidència.
Pressió en el pla d’inversions. S’ha de pressupostar a part la direcció d’obres, no és poca cosa, al municipi puja uns 200.000 €.
Timada final: 500.000 € dels 4 milions tornaran a l’Estat en concepte de IVA.
Els ajuntaments estem mal finançats, ens hem d’endeutar per poder fer obres i per postres hem de pagar el peatge de l’IVA. ¿Quin sentit té? Ja que els estat històricament no ha volgut parlar del finançament dels municipis, seria una ajuda molt important eximir als ajuntaments del pagament de IVA.

¿Serà avui un dia històric?

2009-01-20T22:03:00.001+01:00

Tot dependrà de si el nou president d’Estats Units, Barak Obama aconsegueix posar en marxa la transformació de la política nord-americana.
Avi he escoltat en directe el seu discurs d’investidura i he acabat aplaudint. Es un gran orador i un gran líder. Ha parlat molt d’esperança , de justícia ,de diàleg, d’esforç.
Jo espero que sí, que Obama sigui molt més que un bon comunicador, que segueixi inspirat i continuï copsant el sentit dels temps que vivim.
De moment s’obre al mon una porta d’esperança, demà comencen a desmantellar Guantánamo, aquesta vergonya del món civilitzat i es dona una oportunitat a la humanitat, ja que en el nou equip de la Casa Blanca hi ha un convençut del canvi climàtic. Si EEUU que genera el 25% de gasos d’efecte hivernacle s’afegeix al programa de reducció d’emisions de CO2, el futur de les futures generacions serà millor.

Ja són 1100

2009-01-15T21:34:00.004+01:00

1100 morts, prop de 3000 ferits, no sabrem mai quants d’aquest quedaran discapacitats per vida, quanta gent sense casa, quants nens traumatitzats.
Per Israel són danys col•laterals.¿Acabaran amb Hamas?¿Acabaran amb la voluntat dels palestins a viure amb dignitat?
Avui el diari Haharetz publica que un vaixell grec d’ajuda humanitària destinada a Gaza ha estat interceptat per vaixells de guerra israelians i l’han fet tornar.
El portaveu israelià ha dit que el vaixell entrava en xona de guerra bloquejada.
El que no ha dit es que fa anys que Gaza està bloquejada per mar, per terra i per aire, no deixen ni anar a pescar calamars.

Un altra notícia interessant diu que el Ministeri d’Exteriors israelià ha creat un equip especial per preparar l’endemà de la retirada de l’exèrcit de Gaza.
Volen evitar que Iran i Hamàs es facin càrrec de la reconstrucció de Gaza i també de reparar la mala imatge de Israel a l’estranger, conseqüència de la ofensiva.
Els oficials israelians creuen que després dels atacs quant permetin entrar als periodistes estrangers i emergeixi la imatge de destrucció augmentarà el sentiment negatiu vers Israel,
Diuen que al món occidental se’ls hi ha de fer creure que encara que hagin destruït Gaza Israel es un estat democràtic.
¿Existeix la democràcia selectiva?¿S’han llegit la Declaració Universal dels Drets Humans?
Mentrestant estan "considerant" organitzar alguns hospitals de campanya a Gaza inclús deixar entrar palestins a hospitals israelians.(molt malament deu estar la situació)
Per acabar una cita d’un jueu famós
"Si nosotros nos revelamos incapaces de alcanzar una cohabitación y acuerdos con los árabes, entonces no habremos aprendido estrictamente nada durante nuestros dos mil años de sufrimientos y mereceremos todo lo que llegue a sucedernos."Albert Einstein, carta a Weismann, 1929.
I un enllaç interessant, per desmentir que no hi ha opinió crítica a Israel, un article de l'admirat Uri Avneri.

Ara bé, avui algú em deia, "ens esgarrifem amb raó del que està passant a Gaza, ara bé ¿algú va trencar relacions amb Rússia per tot el que el exèrcit rus va fer a Txetxènia? Una cosa no desdiu l'altra, però sí que hi podríem reflexionar quant alguns que es diuen d'Extrema esquerra" reclamen amb tota la raó contra la violació dels drets humans dels palestins, però ¿han sortit mai al carrer per els drets humans dels txtexens?

Ja són més de 900

2009-01-11T22:27:00.004+01:00

Ja són més de 900 els morts per els atacs del exercit israelià a Gaza.
Hi han haguts moments que ens vàrem creure que una solució seria possible, quan Sadam va venir a Israel o quan Rabin abans de que el matessin, va veure la llum. Però tret d’aquets moments la situació a la zona ha anat a la deriva cap a un pou cada cop més fosc de odi i desesperança.
Sento repugnància per moltes proclames anti- israelianes i a vegades incús anti-jueves que recorden un antisemitisme somort i no menys repugnància per uns altres racistes els filosemites, com la patètica Pilar Rahola , segons els filosemites tot el que fa el govern d’Israel esta ben fet i si mata dones i nens, bombardeja escoles i hospitals ho fa perquè “no li queda cap més remei”.
Diuen els filosemites ¿quin país pot suportar que es vegi amenaçada la tranquil•litat de les seves llars? I jo els hi pregunto ¿quin país es salta a la torera totes les lleis internacionals ocupant territoris, tot tenint generació rere generació una població sotmesa als capricis dels ocupants, sense accés als drets més fonamentals com seguretat, dret a l’aigua, a la vivenda, a la sanitat, a la educació?
¿Quin és el pla B del govern de Israel? Suposem que matin a tots els lluitadors de Hamàs, i ¿?, el més trist es que no hi ha cap estratègia darrera de aquesta acció militar, només guanyar unes eleccions.
Israel no s’ha plantejat mai seriosament tornar a les fronteres de 1967, està disposada a sacrificar tanta gent com faci falta. Fa uns anys quant naixia un nen a Israel dèiem, tan de bo no hagi d’anar al exèrcit, ara ja sembla un xiste.
I des de l’altra riba ¿què fem? dons ara plorem una mica i després quant parin les bombes enviarem ajuda humanitària, anirem a inaugurar alguna escola i passarem a un altra tema.
Aquest dies tinc a casa un amic israelià, ell em diu que fins que el mon no declari un boicot total a Israel els israelians no faran cas. Aquí està el problema, els israelians saben que això no passarà mai, mentre per un costat enviem medicaments a Gaza per a l’altra el Estat Espanyol signa convenis de col•laboració “tecnològica” amb Israel, que no son més que venda d’armament.
Ho vaig denunciar quant era diputada a la Comissió d’Afers Exteriors del Congrés, i us puc assegurar que sé el que és tocar la voraviu a la ambaixada israeliana. No em venia de nou. Un amic meu,israelià jueu, pare de tres fills, va ser expulsat d’Israel per negar-se a fer de soldat en els territoris ocupats. D’això ja fa uns anys, i res ha millorat.
Molt bo l’article del Mario Vargas Llosa a El País

(la foto, un dels passos a través del mur)

Pressupost municipal 2009

2009-01-07T18:53:00.004+01:00

Bon any 2009, he fet una pausa de solstici d’hivern, molt necessitada un cop aprovat el primer pressupost del nou govern. Avui m’he incorporat a la tasca municipal i començo per comentar el tema que m’ha tingut més ocupada els darrers mesos. La elaboració del pressupost municipal 2009.
Dic el "primer" perquè l’any passat ens varem basar en el esquema anterior per fer el pressupost del 2008, només varem intentar quadrar amb els ingressos previstos, cosa que no va resultar fàcil, al final varem haver de posposar un any més la amortització de crèdits.
El pressupost del 2009 s’ha fet de manera molt diferent, es volia un pressupost transparent (s’incorporen els dos patronats promoció econòmica i esports) i participat per totes les regidories. L’objectiu és que cada regidoria s’autogestioni el seu pressupost, per això ja disposen de instruments per saber en cada moment el seu estat pressupostari. S’ha acabat la cua a la porta de l’interventor “donem partida”.
El pressupost s’ha elaborat per programes. Cada regidoria ha omplert una fitxa per cada programa, on hi consten els objectius a assolir. Aquestes fitxes serviran per valorar els objectius i els costos dels diferents programes i es projectaran a 4 anys vista.
Un cop rebudes les fitxes i entrades les dates, ens hem reunit tots els regidors/res, sobre una pantalla gran a la vista de tothom cadascú ha explicat el seu pressupost, i per decisió conjunta s’han assumit les retallades fins que s’ha quadrat.
De moment tan sols s’ha pressupostat el ordinari, es a dir sense inversions, un cop s’hagin aprovats els projectes del Pla Zapatero s’incorporaran les inversions a cada programa. M’agradaria obrir el procés a la ciutadania, hi estic treballant.

El pressupost ordinari puja 30.934.630 €,
16.542.703 es destinen a personal, (s’ha incrementat un 3,5% el pressupost final del 2008) ara bé s’hi haurien d’afegir els 2.125.500 de la empresa municipal Mogoda Serveis i per altra part hi han inclosos els programes d’inserció laboral, que no són estructura de l’Ajuntament però suposen una despesa. Estem molt per sobre del 50%.

3,6 milions van a transferències: 3 a Mogoda Serveis.

1,2 milions son despeses financeres: 710. 589 son per amortització de crèdits, el que ens permetrà demanar més crèdit per inversions.
.....
Reflexions

7,5 milions aproximadament es despesa fixa, contractes, assegurances, etc.
O sigui que si ho sumem tot ens queden 2 milions d’€ per gestionar.

A Sta. Perpètua contem amb prop de 5 milions d’€ d’ingressos en concepte de IAE, que ja voldrien tenir molts ajuntaments. La crisi s’ha notat però no com a altres municipis ¿per què estem parlant de reduir despesa i de problemes per quadrar?
El problema es que tenim una estructura molt grassa i creixent, en canvi els ingressos no augmentaran o disminuiran en els propers anys. El gran repte és contenir la despesa i reduir-la progressivament.
Afortunadament, ja fa un any ens va avisar un estudi econòmic de la Diputació de la deriva perillosa de les finances municipals i varem començar a posar mesures en control de la despesa.
El més difícil es el capítol de personal. El 2008 s’han reduït molt les hores extres i esperem que el 2009 encara es reduiran més un cop completada la plantilla de seguretat que és on hi han més manques. No es faran substitucions, només en casos molt aïllats, això vol dir que s’hauran d’assumir les baixes de maternitat per el propi personal, es un sacrifici que demanem als treballadors/res però és imprescindible si volem que l’ajuntament sigui viable.
Es reduirà la publicitat, s’ha assignat una sola partida a la regidoria de Comunicació i es farà via L’INFORMATIU eliminant tríptics i cartells. S’integren en una sola partida despeses com material d’oficina, manteniment , assegurances.
Es fera un esforç important en informàtica per optimitzar processos i assumir més tasques des del propi ajuntament.
A pesar de la contenció de la despesa s’ha hagut de fer fortes retallades, només s’han salvat promoció econòmica i benestar social.
En aquesta crisi econòmica sense precedents, creiem que l’ajuntament ha de recolzar els serveis d’ocupació, i d’atenció a les persones.

Algunes xifres:
Bossa depenent de l’Alcaldia per ajudes socials 64000
Recollida i tractament d’escombraries 1.300.000
Protecció Civil 62.500
Transport públic 266.200 (la aportació municipal)
Promoció econòmica 2.025.006 (1.077.000 venen subvencionats)
Serveis a les empreses 166.320
Educació 1.779.089, d’aquesta quantitat 1.589.714 es per atenció a la infància de 0 a 3 anys, conté una bossa per beques de menjador de 15.000.
Benestar Social, 998.869 d’aquests 376.163 a acció social
Relacions ciutadanes 696.884
Escola de Musica 444.190 (33% subvencionat, 33% preu públic, 33% ajuntament)
Biblioteca 162.679
Festes diverses 135.332
Festa Major 150.000
Esports 1.147.470
Moltes d’aquestes xifres venen subvencionades en part per la Generalitat, Diputació i per els propis ciutadans en forma de taxes o preus públics.

No es preveuen ingressos per romanents però tampoc masses factures pendents del 2008, només les de final d’any. Tots ens haurem d’ajustar molt i administrar el millor possible els recursos dels perpetuencs i e perpetuenques, tot tenint present que no ens hem de moure de la via prevista
1. millorar la eficiència dels serveis municipals
2. millorar la atenció a les persones
3. vetllar per la promoció dels sectors econòmics i la generació d’oportunitats d’ocupació

Es preveu un any difícil, però hem de saber aprofitar els moments de crisi per millorar e incorporar els canvis necessaris.
Bon any a tothom.

Imatges de Dinamarca. Quins animals!

2008-11-25T20:41:00.004+01:00

M'han enviat aquestes imatges per correu electrònic, no calen masses comentaris.

No se perquè pesquen els delfins, si es per fer oli o pel que sigui,-

Greenpeace no diu res.

Si algú vol saber més sobre Dinamarca recomano un llibre de Knud Romer Quien parpadea teme a la muerte

2008-11-17T21:56:00.000+01:00

No han refundat el capitalisme

2008-11-16T21:44:00.003+01:00

Finalment Zapatero ha pogut estar a la reunió dels grans, no crec que avui les famílies del Estat espanyol dormin més tranqui-les gràcies a la gran aportació espanyola per salvar la economia mundial.

Com era d’esperar, la reunió no ha servit de gran cosa

He cercat els punts a destacar:

El cap del FMI creu que hauria de fer-se una injecció de diner públic de 63 bilions de dòlars. La pregunta que ens fem és ¿a on s’han d’injectar? Al menys Strauss-Kahn recomana que la injecció de fons afavoreixi als més pobres,”perquè tenen major tendència a gastar els seus ingressos” (Què intel·ligent!, si poguessin ja els hi agradaria d’estalviar)

Recomanen mesures fiscals per estimular el consum intern, En aquests moments molt haurien de baixar els impostos per estimular la economia.

Strauss-Kahn creu que queda marge per abaixar els tipus d’interès, excepte a USA on el preu del diner està a 1%. Al Euribor sí que li queda marge, ara bé, hi ha qui parla de deflaciò. He afegit la definició per si algú no ho té clar:

La deflación es la caída generalizada del nivel de precios de bienes y servicios en una economía. Es el movimiento contrario a la inflación.

Esta situación económica en que los precios disminuyen es producida por una falta de demanda, y es mucho más peligrosa y temida por los Gobiernos que la inflación.

La deflación puede desencadenar un círculo vicioso: Los comerciantes tienen que vender sus productos para cubrir al menos sus costos fijos (entendiendo que el precio ya no alcanza para pagar los costes variables), por lo que bajan los precios. Con precios bajando de forma generalizada, la demanda se disminuye más, porque los consumidores entienden que no merece la pena comprar si mañana todo será todavía más barato. En la inflación, sin embargo, ocurre todo lo contrario, dado que los consumidores prefieren comprar antes los bienes de larga duración, para anticiparse a subidas de precios.

Dado este círculo vicioso, la deflación se convierte en causa y efecto de la falta de circulación del dinero en la economía, porque todos prefieren retenerlo.

Al final, la economía se derrumba, dado que la industria no encuentra salida a sus productos y sólo consigue pérdidas.

El FMI esta intentant organitzar un Pla d’Acció coordinada. Dos termes es repeteixen

Enfortiment de la transparencia i rendir comptes. (això haurà de ser també per les empreses públiques)

Es parla de:

Supervisió o regulació dels mercats financers.

Evitar polítiques regulatòries

Reformar las institucions financeres internacionals

Enfortir la transparència en els mercats de crèdit.

Ara bé, (ho copio lliteral)

Los gobernantes coincidieron en que las reformas que se necesitan tendrán éxito sólo si se basan en un compromiso con los principios de libre mercado, incluyendo el respeto a la ley, el respeto a la propiedad privada, el comercio abierto.

De moment el capitalisme continúa, ¿de veritat es controlarà? ¿qui controlarà?¿El gat vigilarà la llet?

I per últim. Molt entendridor;

Fer un esforç per arribar a un acord aquest any ¿2008? sobre les negociacions Comercials de la Ronda de Doha.

Un bon propòsit que ja sembla un xiste.

El cooperativisme al segle XXI

2008-11-14T19:42:00.000+01:00

Cada dia rebo invitacions a jornades, si anés a totes no en quedaria gaire temps, però de tan en tan va be anar-hi mes que res perquè em dono un temps per reflexionar. La d’avui ha estat molt interessant, el títol era relació administració –empresa, organitzada per CLADE.
Han intervingut ponents interessants com Ricard Fornesa, Lluis Foix, els alcaldes de Sant Cugat i Vilanova, entre altres.
S’ha parlat principalment de la crisi econòmica.
Les crisis es poden transformar en grans oportunitats si es saben aprofitar. El cooperativisme per exemple s’ha fet fort en temps de crisi. Durant la època dels miracles econòmics ha estat difícil per les cooperatives, algunes ho han fet molt bé, con la Mondragón a Euskalerria, o La Fageda a Olot, o la Escola Sant Gervasi de Mollet, però han hagut de nedar a contracorrent, ara en canvi poden ser una oportunitat. Per exemple el cooperativisme en habitatge de lloguer pot ser una opció de futur més que l’habitatge protegit de compra.

El que m’ha sorprès ha estat la intervenció de Lluis Foix, acabava d’arribar de USA, i estava "commocionat" perquè ha trobat USA més malament del que es pensava. Em sorprèn perquè no cal ser un analista ben pagat per entendre que encara que Giulani fes fora els homeless de Manhattan no vol dir que no existíen, si es miren certs documentals i es llegeixen a determinats articulistes se sap que a USA a mida que han augmentat els billionaris (diu que n’hi han 3000), la classe mitjan ha perdut capacitat d’estalvi i ha augmentatel nombre de gent completament desprotegida, la tendència va començar amb la" revolució Reagan" i ha continuat fins ara. Ja fa anys que ja és conegut que ser un obrer a Amèrica no és cap meravella (naturalment tot depèn de on vens)
I a casa nostra, conec molta gent que ens la veiem a venir, el que no enteníem era que la bombolla immobiliària aguantés tant. Fa dos anys alguns promotors ja venien els pisos a preu de cost per por a quedar-se amb stock.
De fet hi ha molta gent que ja porta molts anys en crisi, tots els joves que no aconsegueixen una feina per més de 1000 € i la gran quantitat de famílies amb dos sous de 1200 € que els van fer creure que eren rics perque el seu pis hipotecat estava valorat en 300.000 €. Ara a mida que ha anat pujant la hipoteca i si per desgràcia un d’ells se’n vagi al atur hauran de tocar de peus a terra.
No hem sigut mai rics, senzillament em viscut una il•lusió que ens ha portat a gastar més del compte. A alguns els hi ha anat molt bé, més que bé, són aquells que ja siguin polítics o periodistes, viuen en un altra món, no trepitgen el carrer i no se’n saben avenir que el miracle espanyol era només un miratge.

La dona gitana

2008-11-12T22:01:00.001+01:00

Avui he assistit a la inauguració de una exposició de fotografia de dones gitanes vistes per dones gitanes. Una exposició molt maca i que explica molt sobre aquestes joves dones, dones amb ganes d’apoderament i de futur.

Als darrers anys he tingut contactes per diversos motius amb dones gitanes, molt preparades, universitàries i molt lluny del tòpic que encara perdura. Són poques, però cada vegada són més. Em van comentar el paper actiu de les dones en la prevenció del absentisme escolar i de com la implicació de les mares en la escola ha estat clau per millorar el rendiment escolar dels alumnes.

A la inauguració, a part dels polítics (com no) hi havia un grup de dones gitanes de Can Folguera.

Comentava amb la mediadora, que porta 1 any treballant amb aquest grup de dones, com de bé s’ha rebut un curs d’informàtica, de com les dones creixen en autoestima per el fet d’accedir a un mon nou del que se sentien excloses ( la informàtica) i com aquestes dones son claus per facilitar el accés de les futures generacions a la educació i per tant a llocs més elevats en la escala social.

Lamentava que aquesta tasca de un any es veurà interrompuda ja que s’acaba la subvenció del programa Llei de Barris finançat per la Generalitat i la UE.

Contractar una mediadora costa 15.000 € l’any.

Entre les propostes que han presentat les diverses regidories per el 2009, he vist una proposta de gastar 30000€ per organitzar un mercat medieval. Segurament que la gent es distreu anant a fer una volta per el mercat, però ¿no hauríem de fer una fira més senzilleta i no interrompre una tasca que tot just comença a donar fruits?

Desgraciadament, no sóc la única a prendre les decisions, formem part d’una coalició, i no tothom té la mateixa visió del fer política.

Hi ha qui es creu que fer política es fer populisme. Fer festes, portar els avis a ballar i recollir vots.

Cada dia és una lluita.

Si no cregués que fer política es intentar influir perquè les coses anessin a millor no pagaria la pena tan de neguits i tan pocs diners.

A pesar de tot espero que ho aconseguiré i el programa continuï

Endavant dones gitanes.

Barak Obama ¿El començament d’una nova era?

2008-11-05T19:18:00.003+01:00

Barak Obama no serà el primer president negra dels USA, serà el primer president mestís. No és una precisió , és un fet fonamental i símbol de la nova època en la que estem entrant.

El segle XXI serà el segle del mestissatge: entre persones, entre ideologies, entre sistemes econòmics. La multi-identitat, de la que el pròxim president en és una mostra, és ja un fet. Nosaltres la vivim a casa amb els meus fills, amb els seus amics; són fills de pares de països diferents, han viscut part de la seva vida en llocs diferents, han estudiat en països diferents, tenen amics d’arreu del món, es casen amb persones de països diferents, els nostres nets seran realment fills del món.... ja no es tracta de assumir les dues identitats del pare i de la mare, es tracta de que cadascú es crearà la pròpia identitat, única i diferent..

Quant va caure la Unió soviètica ens varen dir que era la fi de la història i que el capitalisme era el únic sistema econòmic possible. Ara veiem que el socialisme va fracassar perquè s’havia d’imposar per la força i que el capitalisme de l’Allan Greespan, sense regulació, regit per les lleis del mercat ens ha portat a una descapitalització de les empreses que no sabem fins a on ens portarà.

S’ha acabat la era de divisions nítides entre blans i negres, dretes i esquerres, s’haurà de re inventar un nou sistema econòmic i social.. Els problemes com la immigració, la pobresa, el terrorisme, es podran resoldre només amb solucions a nivell global. Les decisions unilaterals no serveixen.

La crisi financera ja ens ha ensenyat com tots en estem de connectats i que la crisi de un arrossega a l’altra i que la globalització s'extèn a tots els àmbits.

El que sí ens ha mostrat el poble dels Estats Units, és que ha estat capaç de entendre la necessitat de canvi, una vegada més hem vist que és un poble valent i ha passat per davant de totes les pors per girar pàgina i afrontar el futur.

Esperem que el nou govern escolti al poble americà i que els nostres governs entenguin també que ens enfrontem a una greu crisi, que siguin valents i els hi serveixi de reflexió.

Dues notícies publicades al diari Ha aretz, de Israel mostren com el resultat de les eleccions a USA, pot desencadenar un canvi global en les relacions internacionals :

1. Arab commentators want to be able to admire America again ( comentaristes arabs volen poder tornar a admirar Amèrica)

2. Barack Obama wins 77 percent of Jewish vote, exit polls show. (Barak Obama guanya un 77% del vot jueu)

Barcelona seu de la Unió per el Mediterrani

2008-11-04T22:19:00.003+01:00

Finalment Barcelona serà la seu de la UPM (Unió per el Mediterrani). És important. No tan sols perquè Barcelona acollirà unes oficines amb funcionaris europeus, amb sous europeu (que ja va bé), ni perquè serà punt d’anades i tornades de representants dels diferents països (que ja va bé), sinó perquè suposa una nova fase en la política mediterrània de la UE on Catalunya pot despertar la antiga vocació mediterrània.
Som conscients de que la fractura social i econòmica entre les dues ribes és insostenible, que les dues ribes s’han d’apropar, que Alger no pot estar tan lluny de Dènia quant geogràficament estan tan a prop.
Ja a l’any 1995 es va començar el Procés de Barcelona amb aquests propòsits, però Europa va mirar cap a l’Est i tot plegat es va quedar en algunes trobades culturals sense més incidència i acords bilaterals entre determinats països i la UE.
El objectiu inicial de crear un espai de pau i estabilitat en la Mediterrània continua pendent mentre segueixi viu el conflicte palestí.
Clar que mentre segueixi el conflicte a Palestina serà impossible avançar en trobades multilaterals. Per això es va passar en la següent fase a treballar en el marc Partenariat Euro-Mediterrani, a base de acords entre determinats països i la Unió Europea.
Fins que Sarkozy va entrar en escena declarant mort el Procés e Barcelona i amb una nova proposta, la Unió per el Mediterrani,.Aleshores Espanta que feia temps que dedicava els seus esforços a Iberoamèrica es va despertar i va veure una oportunitat de ser present a la política europea i va negociar la proposta de Sarkozy posant sobre la taula la seu de la Unió a Barcelona.
Benvinguda sigui i aprofitem la oportunitat. Catalunya, ciutat mediterrània per excel•lència, lloc de trobada, de tolerància i de barreja té la oportunitat de ser la capital del Mediterrani. Espero que la societat catalana i el poder polític així ho entenguin.

foto : El Palau de Pedralbes, futura seu de la UPM
Notícies relacionades:
Publicat a l'AVUI

La capital del mediterrani
La sessió plenària de l'Euromed, la reunió de ministres d'Exteriors dels 43 països de la Unió per al Mediterrani, ha aprovat aquest dimarts a Marsella la ciutat de Barcelona com a seu, segons han fet saber fonts de la delegació del ministeri espanyol. En l'acord general, està previst que el secretariat estigui compost per tres membres de la Unió Europea, dos d'Israel i l'Autoritat Palestina i un cinquè del països del sud de la riba del Mediterrani.

La incorporació d'Israel al secretariat ha estat la solució perquè el govern hebreu acceptés la Lliga Àrab com a membre oficial. Aquesta és la primera vegada que israelians i palestins acudiran junts a un ens internacional.

La comissària europea de Relacions Exteriors, Benita Ferrero-Waldner, ha confirmat acabada la reunió aquests acords, concretant que els tres països de la Unió Europea al secretariat seran Malta, Itàlia i Grècia i que, el càrrec de secretari, que encara no s'ha escollit, sempre correspondrà a un país del sud. A més, la pròpia delegació espanyola ha proposat que el Procés de Barcelona, iniciat el 1995, es passi a dir definitivament Unió per al Mediterrani (UPM).

Noticia a La Vanguardia

¿Anira el Zapatero a la reunió dels G?

2008-11-01T19:28:00.002+01:00

¿Anira el Zapatero a la reunió del G7+1+12 +1?
No ho sabem encara: el que tampoc sabem és,si hi va, quant ens costarà. S’està passejant per tot Sud-Amèrica guanyant (pagant ) suport.
Deu ser que el Zapatero no es veu repetint la presidència i no es vol perdre la foto amb els “importants” del Planeta,
Pot semblar injust que si Itàlia forma part del G7, ¿perquè Espanya no?, encara que en política no existeix la historia, dons resulta que existeix, ¿on era Espanya al 1975 ?
La entrada al euro d’Espanya també va se per dir-ho suau, bastant “forçada”, i en aquets moments Espanya no pot presumir de “poderío” econòmic, Espanya està a la capçalera del atur de la zona euro, molt per sobre de Itàlia, el miratge del “milagro español” s’ha desinflat, (excepte per uns quants com el Florentino Pèrez).
El que em preocupa és que amb la fal•lera del Zapatero de anar a Washington, no faci contraprestacions a porta tancada que hàgim de lamentar.
Estic pensat en la seu de Secretaria europea de la Unió per la Mediterrània (UPM), Barcelona és una ferma candidata i també Marsella.
En Sarkozy està cercant una formula perquè el Zapatero pugui estar a la foto, en política no hi ha res gratuït.
No vull pensar malament.

De El Pais: Zapatero logra el apoyo de Lula, Calderón, Bachelet, Fernández, Sócrates y Saca ( a la foto, Zapatero "seduïnt" a Lula)

Ple de les Ordenances Fiscals en temps econòmicament difícils.

2008-10-30T20:05:00.001+01:00

Entenem que hem de pagar impostos, que en el fons volem viure en una societat que paga impostos, però no ens agrada pagar impostos.
Preparar les ordenances fiscals és la feina més dura de un polític i com a regidora d’Hisenda, no em queda més remei. L’any passat va ser el primer any i em vaig trobar amb varies sorpreses com una revisió cadastral, un pressupost insuficient i un interventor que em va espantar molt.
Aquest any he anat més preparada, de fet des del mes d’Abril que hi treballo i tot que és un exercici dur, he quedat satisfeta de la feina feta.

Estem davant d’una recessió econòmica que afectarà a moltes unitats familiars i als ingressos de l’Ajuntament, s’ha de trobar el equilibri entre no incrementar massa la pressió fiscal tan a les famílies com a les petites empreses i assegurar que podrem seguin proporcionant els serveis bàsics.
He baixat el coeficient del IBI 10 punts. No podem calcular increments linials perque després de la revisió cadastral cada finca arrossega un increment diferent, però he procurat que la gran majoria de les quotes no s’incrementin per sobre del 4,5 %, i els increments de les que sobrepassen siguin assumibles.
El IAE he augmentat el coeficient un 2,2 % pe no pressionar sobre les petites i mitjanes empreses.
He congelat el Impost de circulació. (ja estava quasi al màxim)
Les taxes s’ han incrementat segons el IPC de setembre, el 4,5% i les hem revisat a fons, excepte la de residus domiciliaris que queda per l’any vinent.
La de residus comercials í que s’ha modificat a fons, es calcula en funció del tipus de residus que es generen i s’acosta al cost del servei per evitar que els residents acabin subvencionat als establiments comercials.
El càlcul global del increment és el 3,5%.
L’any passat ja vaig instaurar la opció de domiciliar els pagament de impostos i taxes en 11 pagaments sense interès. Es una gran ajuda, però tot i així ens preparen per resoldre cassos durs de gent que es poden quedar en situacions molt difícils.

El govern central ha anunciat avui que els aturats podran posposar el pagament de 50% de la hipoteca, es una gran notícia, però el deute es posposa, no s’anul•la, més endavant hauran de fer front a una hipoteca més elevada.
El que haurien de fer que ho varem proposar la anterior legislatura i el Solbes s’hi va negar es que no s’hagués de passar per el notari per canviar la hipoteca de banc, potser es podrien negociar millors condicions.

Ja veurem, ens esperen temps difícils.

¿Qui pagará el “milagro español?”

2008-10-29T21:10:00.002+01:00

Avui mentre dinava he vist unes imatges de la sessió de control del Congrés, la portaveu del PP acusava “naturalment” al govern de no fer res contra la crisi econòmica i ha acabat amb una frase d’aquelles frases “ingenioses” que tant agraden als assessors del PP, on mencionava que ells( el PP) van fer que es parlés del “milagro español”,
Es referia naturalment a la època meravellosa de col•locar companys de pupitre en la direcció de ex-empreses estatals privatitzades.
Més tard he llegit aquesta notícia

El ministro de Industria, Miguel Sebastián, ha iniciado la ronda de contactos con los presidentes de las compañías eléctricas para solucionar el primer problema del sector: un déficit -por la política de tarifas aplicada desde el año 1996- que superará a fin de año los 12.000 millones de euros.
La amenaza, poco velada en un momento en que el Gobierno precisa de todo el impulso inversor posible, responde al hartazgo de las empresas por una situación, sostienen, que les obliga a financiar una deuda que ha llevado a algunas compañías a una situación “crítica”.
Por parte de Industria, cuyos responsables han recordado en más de una ocasión que el déficit fue impulsado por las decisiones de los Gobiernos del PP, la posición es clara: la solución al déficit debe contar con la aportación de los consumidores, del sector público y de las empresas. Éstas, entre otras medidas, reclaman bajar los impuestos a la electricidad (IVA del 7% en el sector) y adecuar los precios a los costes reales.

O sigui que els consumidors acabaran pagant el dèficit directe e indirectament (baixada del IVA). Van abaixar el preu de la electricitat, van incentivar el consum i ara ens toca pagar als consumidors
En això consisiteix el milagro español del PP, naturalment milagro per els companys de pupitre.

Conveni amb la Associació Habitats

2008-10-27T23:21:00.002+01:00

Imatge de la Riera de Caldes a Sta, Perpètua, hi ha bastant a millorar,però ja ens hem posat en marxa, avui s’ha signat el conveni entre l’Ajuntament de Sta. Perpètua i la Associació Habitats i entre la Associació i el Grup d’Acció d’Espais Naturals que forma part del consell de Medi Ambient de Sta. Perpètua.

La Associació Habitats va ser fundada fa deu anys per un grup de biòlegs amb l’objectiu de vetllar per la millora dels espais naturals i apropar la ciutadania al medi natural estimulant el voluntariat per el medi ambient.

En aquests moments a Catalunya hi funcionen 800 grups de treball en el Projecte Rius.

La Associació assessora i coordina, J comença a exportar el model del volunyatiat ambiental a regions Comunitats del país veí.

A Sta. Perpètua es començarà per organitzar caminades al llarg de la Riera de Caldes per anar coneixent la llera, després s’organitzara un dia de netejs, des de l’Espali El Refugi ja m’han manifestat la voluntat de participar-hi i per la primavera es fera la primera observació pròpiament, amb recopilació de dades.

I els voluntaris començaran a fer propostes de millora.

No estem en el millor moment econòmic, però hem de ser optimistes, la penúria de recursos ens obliga a esperonar la imaginació i de moment s’han fet més coses en els darrers mesos que en molts anys anteriors.

Si hi participen suficients voluntaris no es quedarà en la Riera de Caldes, un altre grup pot adoptar una altra riera o torrent.

Ànim, que ens ho passarem bé, ens comprarem unes botes i cap a la Riera !

Corregim un error històric. Protegim el territori. Felicitats

2008-10-23T20:19:00.004+02:00

Aquests dies tot i la crisi econòmica tinc la sensació de que vaig més lleugera per la vida.
Es degut a que experimento una profunda satisfacció.
Fa uns anys a la gent de Sta. Perpètua que creiem important preservar una mica de natura a prop, ens va caure com una llosa a sobre la notícia de que s’havia requalificat com a sòl industrial una gran pastilla de Gallecs entre Sta. Perpètua i Mollet. Hi anava destinada una planta de la Samsung.

Se’ns va dir que "si molts llocs de treball, si el progrés, bla, bla ,bla….."
Coses de la economia global; la Samsung al final no va venir.
Cada cop que passava per allà se’m encongia el cor, pensava ¿quant arribaran les maquines i començaran a posar ciment?
No cal dir que va ser una de les primeres coses en les que el nou govern municipal vàrem posar fil a l’agulla. Hi ha un conveni vigent pactat entre l’ex-regidor d’urbanisme (ICV) i un alt funcionari d’INCASOL, la seva denúncia hagués posat al municipi en una situació compromesa.
Ens han pressionat, ens han amenaçat però hem negociat i hem arribat a una solució. La setmana vinent el Ple Municipal ratificarà l’addenda del conveni on s’alliberen aquest terrenys i es demana que tornin a qualificar-se d’agrícoles i s’inclouran en el PEIN de Gallecs.
(Suposo que el departament de Medi Ambient de la Generalitat (ICV) no hi posarà traves.)
Ens deien que era impossible, però hem demostrat que amb voluntat política (no diré que tot és possible), però sí que moltes coses són possibles. Com corregir un error històric com aquest.
Felicitats s tots els que no ens hi vàrem conformar

Vista parcial dels terrenys en qüestió.

Primera "Fira del Trasto" a Sta. Perpètua

2008-10-18T19:18:00.000+02:00

taller de sabó

les paradetes

un grup d'animació amb materials reciclats

Ser regidora d’Hisenda en aquests moments no puc dir que em reporti masses alegries, al menys amb la Regidoria de Medi Ambient tinc petites satisfaccions.

Avui per exemple, per fi he pogut veure realitzada una de les accions que fa anys em rondava pel cap, organitzar una fira d’intercanvi a Sta. Perpètua.

La eliminació dels residus que generem els humans comporta una gran quantitat d’energia que de moment la estem obtenim majoritàriament de combustibles fòssils, per tant la lluita contra el canvi climàtic passa també per incidir en la gestió dels residus i avançar cap un model de societat menys generadora de residus és a dir menys consumista. Per això avui dins d’una jornada dedicada als residus hem organitzat la primera fira d’intercanvi.

La idea era que qui volgués portes els estris de casa que ja no fa servir i els intercanviés, ja sigui per altres estris o serveis.

El dia no ha acompanyat, de fet hem estat a punt de suspendre, a pesar de la pluja hem decidit tirar endavant i ha estat tot un èxit.

Probablement l’haurem de fer dos cops l’any.

Visita al Ecoparc

Abans pel matí hem visitat l’coparc 2, on estic a punt de signar un conveni per portar-hi les deixalles del municipi. Em sembla ambintalment del tot insostenible que tot tenint un ecoparc al costat del municpiì cada dia es traslladin les deixalles a un abocador a 40 km. de Sta. Perpetua

La gent que ho desconeixia s’ha quedat sorpresa de la quantitat de feina que comporta triar les deixalles per separar les diferents fraccions i reciclar el que es pugui. Aquest era l’objectiu: que veiessin “in situ” com la vida de les deixalles no s’acaba al contenidor.

Farem més visites.

les deixalles son triades manualment

la resta que no es pot reciclar s'empaqueta i se porta a la argilera de Cerdanyola

la fracciò orgànica es converteix en "abono"

El projecte Gesmopoli o com reduir de veritat emissions de CO2

2008-10-16T20:13:00.003+02:00

Avui he assistit com a representant de la Mesa de mobilitat del poligon Santiga a la conferència final del projecte Gesmopoli.

El projecte Gesmopoli és un projecte europeu que intenta millorar el accés als dels treballadors als polígons amb la finalitat de incentivar alternatives als desplaçaments en cotxe privat.

El Poligon Santiga es troba als termes municipals de Barberà del Vallès i Sta. Perpètua.

Hi treballen més de 8.000 persones en unes 293 empreses.

S’ha fet una diagnosi que no ha descobert res de nou.

El transport públic al polígon és molt deficient i el que hi ha l’ha posat el Ajuntament de Barberà per comunicar la estació del tren amb el polígon. La freqüència és de 60 minuts, i fins fa poc no s’ha fet la integració tarifària

No hi han marquesines i les parades son massa distants, No hi ha enllaç amb la parada del bus que enllaça Sabadell - Sta. Perpètua.

Els carrers dels polígons son bastants amples però les voreres no passen dels 1,5 m i solen estar ocupades per vehicles, o sigui que no esta pensat perquè s’hi pugui caminar ni circular en bicicleta.

S’ha redactat un pla d’acció o pla de mobilitat on s’hi detallen un conjunt d’accions amb l’horitzó del 2013.

D’acord, ara bé ¿qui ho finançarà? La majoria dels treballadors provenen d’altres poblacions de la comarca, els ciutadans de Barberà estan fent un esforç pressupostari per mantenir la línia de bus, fins quant?

Molt bé que es senyalin carrils bici dins del polígon,. Però ¿com s’hi arriba amb bici? Les nostres carreteres no estan pensades per circular-hi en bici, de fet es tan perillós que s’hauria de prohibir.

En el Pla director de mobilitat de la regio metropolitana hi consta

Crear una xarxa interurbana de carrils-bici de 150 quilòmetres i habilitar nous aparcaments per a bicicletes, seguint els criteris del Pla estratègic de la bicicleta a Catalunya.
Establir nous itineraris per a vianants i millorar l'accessibilitat a les parades de transport públic interurbà.

Ara bé, de moment en les actuacions que es fan no s’ha tingut en compte i com que encareix la obra, ja veurem que passa.

Espero que no ens ho deixin als ajuntaments i que les administracions supramunicipals s’ho prenguin en serio.

Ens han parlat d’una experiència a Belgica on els plans gesmopoli ja s’han traduït en actuacions, amb incentius fiscals a les empreses i als treballadors que opten per transport sostenible.

Evidentment les empreses son actors imprescindibles, i la mobilitat és un servei que ha de prestar el polígon, però ja és hora que la fiscalitat tingui en compte els esforços que es fan per millorar la mobilitat. Llàstima, a la passada legislatura varem fer intents d’avançar cap a la fiscalitat ambiental, ja veurem què passa en aquesta.

El judici al President companys ¿fins quant esperarem?

2008-10-15T22:06:00.000+02:00

Avui fa tres anys que De la Vega prometia l’anul•lació del judici del president Companys. En aquest sentit, Puigcercós ha reclamat a l'Estat que 'prengui cartes' i anul•li el procés, i ha lamentat que 'a hores d'ara encara estiguem gastant energies' en aquesta qüestió.
Energies que ens haguéssim estalviat si a la Llei de la Memòria Històrica que es va aprovar a la passada legislatura s’hagués inclòs la anulació dels judicis de la dictadura.
No va ser possible, només ERC va aguantar, en JOAN TARDA, es va mantenir ferm, en canvi ICV es va arronsar i al final va sortir una llei “marca PSOE” que no és ni una cosa ni l’altra.
El que es vergonyós és que ara vagin donant llarguesa la anul·lació del judici contra un president de Catalunya, elegit democràticament pel poble català..
Com la vergonya que vaig sentir quant fa uns dies vaig assistir a una acte al Palau de la Generalitat de reconeixement a la figura de Companys amb la presència dels cònsuls de Alemanya i França,
Vaig sentir vergonya perquè era i no era. Hi era el vicepresident de Catalunya, no el president, hi eren els consuls, no els ambaixadors. De Espanya ningú. Res no és fortuït.
Dona la impressió que el govern espanyol se senti incòmode i en el fons se senti hereu del franquisme pel que fa a la política contra Catalunya.
I els catalans aguantem i esperem, alguns encara en fan mofa, i els espanyols d'esquerres ¿on son? ¿hi ha algú?

El incombustible Duran i Lleida

2008-10-14T18:49:00.001+02:00

Es conegut que Duran es porta molt de temps passejant-se per les catifes de Madrid a darrera d’una cartera, es va estar especulant sobre el Ministeri de Exteriores, de fet es va estar entrenant com a president de la Comissió d’Afers Exteriors.
Però la situació se li va complicar, Convergencia després de que va vendre l’Estatut per un hipotètic govern de la Generalitat i es van quedar amb un pam de nas, no es vol entregar a Zapatero i s’està fent el ronsa per donar suport als pressupostos de l’Estat. Això li posa difícil a Duran flirtejar amb el poder espanyol. Però mireu aquesta notícia.

Rodríguez Zapatero, se reunirá mañana por la mañana en el Congreso con todos los portavoces parlamentarios para explicarles las medidas adoptadas por su Ejecutivo para hacer frente a la crisis financiera internacional.
Las reuniones con los portavoces tendrán lugar después del encuentro que esta tarde mantiene Zapatero en el Palacio de la Moncloa con el líder del PP, Mariano Rajoy, y antes de que el jefe del Ejecutivo viaje a Bruselas para participar en el Consejo Europeo.
Según informaron a Efe fuentes del Gobierno, Zapatero se entrevistará con los portavoces uno a uno y tiene intención de ofrecerles todos los detalles de las iniciativas aprobadas tras la reunión del Ecofín -los ministros de Economía y Finanzas de la UE- y del Eurogrupo -los países de la zona Euro-.
Antes de recibir a Rajoy, Zapatero ha hablado por teléfono con el portavoz de CiU, Josep Antoni Duran Lleida, para explicarle las medidas adoptadas, aunque también se reunirá con él mañana.

Encara aconseguirà la Secretaria d’Estat per la Mediterrània.
.

El vergonyós Servei Exterior d’Espanya

2008-10-13T19:09:00.002+02:00

Rawa és una ONG afganesa que fa una important feina ajudant a les dones afganeses, principalment facilitant l’ accés a la educació i preparant les futures dirigents del país. Un exemple és la Malalai Jaya diputada al parlament afganès que ja ens ha visitat varies vegades.

Avui un membre de Rawa, d’aquí, de Catalunya, m’ha explicat el següent cas

La Yalda Ahmad és una jove afganesa llicenciada en psicologia a la Universitat de Kabul. D'un grup de sis estudiants del seu país (tres dones i tres homes) que van demanar una beca a la Generalitat ha estat l'única que seleccionada.

Havia de començar el passat setembre un màster oficial en Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra, on havia estat prèviament acceptada.

La Yalda va lliurar a començaments d'agost a l'Ambaixada espanyola a Kabul tota la documentació requerida per al visat. Li van dir que en cinc setmanes tindria la resposta, però dues setmanes després li van retornar tot sense tramitar i dient verbalment que per problemes tècnics no poden fer-ho.

L'Àrea Jurídica de la Generalitat va mirar de posar-se en contacte amb l'Ambaixada sense èxit i diverses persones de diferents àmbits i institucions també. Finalment, les gestions fetes van donar fruits i des del Ministerio de Exteriores van contactar l'Ambaixada, que es va dignar a rebre de nou la Yalda i prometre-li la tramitació del visat, però amb un nou entrebanc: un certificat mèdic per al que calen almenys 20 dies perquè l'Afganistan no té laboratoris i han d'enviar les mostres de sang al Pakistan.

Davant aquest nou impediment i veient tot el temps transcorregut, la Yalda va decidir -molt dignament, val a dir-ho- renunciar a la beca i l'admissió a la Pompeu Fabra davant la dificultat de rendir a un màster de 10 mesos amb tres mesos de retard.

---

Ho trobo vergonyós, a certes ambaixades espanyoles s’està fent tot el possible per interceptar les gestions de visats, especialment si entremig hi esta la Generalitat i en el cas de Kabul potser hi ha alguna cosa més.

Espanya envia soldats al Afganistan a lluitar contra els talibans per fer possible una societat democràtica on les dones hi puguin gaudir del dret a la educació i per altra banda tanquem la porta a la ajuda directa ¿en què quedem? ¿què hi estan fent realment els soldats allà? ¿quins interessos defensen en el nostre nom?

Dia del nacionalisme espanyol

2008-10-12T20:06:00.003+02:00

Quant al Congrés es volien referir en bloc a CiU, PNV i ERC, deient los grupos nacionalistas, com si només existís el nacionalisme català i basc, el espanyol ja no se li posa nom suposo que deu ser perquè espanyol ja es sinònim de nacionalista. Jo no hem donava mai per al•ludida i quant parlaven de “grupos nacionalistas” mirava cap el PSOE o el PP.
Com si el nacionalisme espanyol no existís,precisament cada any per aquestes dades en rebem bones dosis.
El acte més destacat del Dia de la Hispanidad es la desfilada militar amb cabra inclosa.
Aquest any la anècdota ha estat el reconeixement per part de Mariano Rajoy, el president del PP, de que passar-se tot el matí veient desfilar militars es un “coñazo”. Res a dir, només comprovar que el Sr. Rajoy és humà i evidentment preferiria passar el diumenge amb els seus fills .
En canvi la reacció del PSOE ha estat patètica, Leire Pajín s’ha mostrat escandalitzada davant la ofensa de Rajoy als sacrosants valors de la “madre patria”. Veure desfilar és un important afer d’estat, segons la Pajín.
¿O es que la cosa està tan malament que el PSOE intenta desviar la atenció amb el fervor patriòtic? Potser hagués estat més adequat en aquests moments informar de quina retallada es pensa aplicar al pressupost de defensa en els pressupostos generals de l’Estat per el 2009 i de si davant de la greu crisi econòmica que afecta a Europa potser és el moment de concentrar esforços i diluir els exercits nacionals en un sol exercit europeu.
O es que la única finalitat de l’exèrcit espanyol es mantenir la “unidad de la patria”, es a dir aplicar la força contra una possible voluntat democràtica de independència dels pobles català i basc?
Ai! que se’ls hi veu el plumero