Benvinguts al blogg

Recordo que molt aviat, abans de l'adolescència, m'interessava el que passava arreu. Sempre m'ha apassionat la política. Als 40 vaig decidir que tocava participar directament en la presa de decisions. He sigut regidora i portaveu a la oposició, primer com independent i més tard afiliada a ERC.

He estat diputada al Congrés, on vaig exercir de portaveu de les Comissions de Medi Ambient, Sanitat i Afers Exteriors. Més tard vaig presidir la Comissió de Medi ambient

He estat primera tinent d'Alcalde i regidora d'Hisenda i Medi Ambient de l'Ajuntament de Santa Perpètua

Fa uns anys vaig deixar la política activa, ara el blog més que un diari és un recull de opinions que m'interessen. Em servirà per tenir un recull personal de la evolucio del nostre entorn.

(per repassar quant em jubili)





Cercar en aquest blog

dimarts, de febrer 15

Primer viatge a la ONU

M’ha vingut de sorpresa, m’ho han dit una setmana abans, mai m’hagués imaginat que jo podria estar a la assemblea de les Nacions Unides.

La veritat és que encara que la ONU ha perdut molt del seu prestigi, al ser allà davant d’aquell edifici tan alt i tan familiar, ja que sortia en tots els llibres de text, m’he emocionat, i més ha coincidit en ser la primera vegada que a la ONU es commemorava l’holocaust.

El motiu del viatge, no era solament ser presents en aquest acte solemne.
Ha estat una setmana intensa, de 6 reunions diàries amb personatges d’alt nivell. Ha estat difícil, perquè eren reunions en petit comitè, i s’ha d’estar molt atent per després fer les preguntes pertinents. No sempre les contesten, com quan vaig preguntar al president de la Unió Europea, si Europa no pensava dir res sobre Txetxènia.

O quan vaig preguntar si les nacions sense estat podrem ser membres de les Nacions Unides, em van dir que algunes ja ho són. Clar, Palestina, si no tries per la via del terror pel que sembla no tens veu.

Però a la ONU, s’ha està movent alguna cosa. Kofi Anan, està decidit a reformar les Nacions Unides.

Hi ha un propòsit de canviar les coses en aquest planeta, després d’aquesta setmana de treball intens, he sortit convençuda de que la ONU ha de tenir un paper rellevant en el futur, ha de ser allò perqué va ser creada, el govern de tots els pobles del planeta.

Acabar amb la fam, la pobresa i les guerres és possible.

Per això cal reformar les Nacions Unides, dotant-la de més transparència i democràcia.

Ens han estat explicant el gran canvi que s’està gestant amb els objectius del mil·leni i he estat testimoni del treball frenètic que s’hi està fent.

Potser és parlarà més de la reforma del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, de moment hi ha una guerra entre els estats grans, membres del Consell amb dret a veto i per tant amb capacitat de bloquejar qualsevol decisió i els estats mitjans com Espanya, Alemanya, que demanen un equilibri nou de forces.

També hi ha al darrera la campanya del Bush per desprestigiar a Kofi Anan per no haver aprovat la invasió de l’Iraq.