Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2006

Jornada electoral a la RDC

Imatge
comença el dia en el col·legi


Ens aixequem molt d’hora ja que els col·legis obren a les 6 del matí. Estaran oberts 11 hores des de la obertura formal.
Una anècdota: a dos quarts de 4 de la matinada em truquen a la porta, porten el cafè que havia encarregat per a les cinc,?¿ explicació: a les cinc no tenen prou gent. De fet tots els observadors estem en el mateix hotel, i tots ens aixecarem a la mateixa hora.
Arribem al Col·legi encara fosc i !la gent ja esta fent cua! Ja ha arribat el material i tot s’està posant a punt.
La votació és lenta, la papereta de votació per la cambra legislativa consta de 6 pagines a doble full. Al costat del nom del candidat hi ha la foto. Son llistes obertes, i es vota directament al candidat.
Però és menys conflictiu del que es podia pensar, al menys a Kinshasa, la gent sap a qui vol votar. En un Col·legi situat en un barri molt pobra i amb elevat índex d’analfabetisme, a la gent li costa molt trobar el candidat i n’hi ha que tarden més de mitja hora per vota…

Primer dia al Congo

Imatge
comença el dia des de la finestra del Gran Hotel, al fons, el riu Congo


El meu primer dia al cor de l’Àfrica.
Primer, visita a la Missió Electoral de la UE. Ens informen de la gran feina que suposa organitzar eleccions en un país tan gran com la Europa en que no hi han comunicacions, que el transport es fa amb piragua, i on encara hi ha molta gent armada.
Segon visita a les tropes espanyoles. Primera i crec que darrera vegada. Em permeto fe una mica de ironia sobra la independència de Catalunya i crec que no s’entén massa bé. Deixo el tema, estan fent una bona feina. Els exercits han de ser per això, per defensar als ciutadans i permetre un mínim de garanties.
Tercer: reunió amb els candidats a la presidència del país. Hi ha m´3s de 30 candidats, els principals Joseph Kabila i Bemba no hi són. Molts son ex-ministres de Mobotu.
Després, sopar a l’ambaixada. Hi venen un grup de dones candidates a diputades. A la meva taula, hi seu Mme. Bazaiba, independent. Les dones congoleses, són molt pot…

La R D C

Ja cap el Congo, mentre volem per sobre l’immens mar de sorra del desert del Sàhara, acabo el llibre “Pallassos i Dictadors”.
El títol no és massa encertat, l’ofici de pallasso és un ofici molt digne i necessari. Els dictadors no eren pallasso eren monstres.
Uns monstres, tot s’ha de dir, fabricats per la política europea i nord-americana.
El Congo, a 1960 tenia una xarxa de carreteres de140.000 km., a 1980 s’havia reduït a 20.000. Mobutu robava entre 150 i 400 milions de dòlars anuals.
També aprofito el llarg viatge per llegir l’informe del grup d’experts del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.
S’han establert relacions regionals entre República Democràtica del Congo Rwanda i Uganda, a la que s’hi ha afegit Burundi, per analitzar les activitats de grups armats. Les relacions amb Rwanda no han millorat. Uganda no ha nomenat ambaixador a RCD.
A Ituri (província de l’Est), la situació és tensa, milicians segueixen violant drets humans i no hi ha presencia del MONUC ni de les FARDC (…

camí de Congo

Imatge
Avui havia de ser a la República Democràtica del Congo, però Iberia ens ha fet perdre la connexió de Brussel·les a Kinshasa.
Anàvem a una missió d’observació electoral del Congrés.
Ens hem vists obligats a passar el dia a Brussel·les, no anat malament com introducció passejar per una de les capitals més riques del mon, en gran part gràcies a les riqueses que van expoliar del Congo, que va ser finca particular del rei belga, Leopold.
Avui el Congo, és un dels països més pobres de la Terra.
Per primera vegada, després de 40 anys hi hauran plenament democràtiques ¿recorda alguna cosa?. Amb l’ ajuda pressupostaria de la UE, la ONU hi ha enviat una missió especial la MONUC per preparar les eleccions, també de l’Estat espanyol hi ha enviat un contingent de forces perqué juntament amb les forces europees, garanteixin la estabilitat.
S’ha fet un cens, tasca gens fàcil, és un país molt gran i gairebé sense comunicacions. La població no estava censada des de 1984.
Hi ha hagut un govern de tra…

¿La tercera guerra mundial?

Aquest dies em resulta difícil no parlar de res més que de l’Orient Mitjà, fa una setmana el meu fill es va casar amb una noia israeliana i estan pendents de viatjar o no a Israel per conèixer la família.
Uns amics de Haifa no responen a l telèfon, hem sabut que eren a Tel Aviv repartits en cases d’amics, una cosina del meu home que viu a Haifa, ha vist com queia una “katiuxa” davant de casa seva.
Quan veig les fotos del Líban, les cases derruïdes, penso, a part de les vides que s’han perdut, que no es poden recuperar, quants plans vitals s’han desfet, quants somnis, quants esforços, ¿de veritat es creuen els israelians que després d’aquestes intervencions poden aspirar a viure en Pau? La majoria, també gent com Amos Oz, creu que sí, però sé que fa tres dies va haver-hi una petita manifestació a Tel Aviv en contra de la guerra, i el dissabte se’n va preparar una de més gran, i n’hi hauran més.
Jo, a les manifestacions d’aquí no hi vull anar, perquè sé que hi hauran pancartes antisemites …

El PP més brut que mai

Avui el ministre d’Afers Exteriors M. A. Moratinos ha comparegut davant la Comissió d’Afers Exteriors del Congrés per explicar com ha reaccionat el govern espanyol davant el conflicte en el Líban.
Moratinos ha explicat com es va fer la evacuació i la postura del govern, que és demanar quan abans un alto el foc i recomençar negociacions.
El PP naturalment s’ha alineat en a posició Bush-Sharon-Blair-Aznar de no negociar amb terroristes, que el dret a autodefensa implica atacs preventius i què hi farem s’hi hi han baixes civils, és culpa dels terroristes.
Ni la més mínima crítica de si Israel fa un ús desmesurat de la força, es més, han acusat a Zapatero de antisemita per haver demanat a Israel que deixi de causar víctimes civils, no solament a Zapatero sinó al govern socialista de ser anti-jueu.
Els del PP, que sí que han destil·lat un deix antisemitisme per allò de l’amistat amb el món àrab, s’han pujat al carro directament.
No fan cap favor ni a Israel ni als jueus, com he dit a la Comissi…

On vas Israel

Avui recomano llegir l’article del Mario Vargas Llosa a El País.
El M. Vargas Llosa per raons personals ha viatjat a Israel i va publicar una sèrie d’articles molt interessant sobre la situació política d’aquell país.
Centra l’article en unes paraules pronunciades per un periodista israelià, Gidon Levy, crític amb el govern del seu país, militant en contra de la ocupació de Cisjordània, segons diu ell, perquè no es vol avergonyir-se de ser israelià.
EN Vargas Llosa diu que ell no es vol avergomyir de ser amic dels israelians, per aquestes paraules l'han titllat de "comunista" i d'"antisemita". Em recorda la pluja d'insults que g¡vaig rebre quan vaig presentar dues inciatives, una sobre la situació sanitaria a Gaza i un altra demanant a la Ue d'exercir més pressió sobre el govern d'Israel a fi de fer cumplir la legalitat per acabra amb la ocupació.
JO no m'avergonyeixo de ser amiga d'israelians, perqué a Isarel hi ha gent fantàstica que porta…

Escalfant motors

Avui al consell Nacional ha sigut d’escalfament de motors per la campanya electoral de la tardor.
Se’ns acosta molta feina.
Sabem que ho tenim tot en contra excepte la coherència i la militància. També tenim al Carod en forma i a Puigcercós disposat a anar de segon, naturalment els sicaris periodistes continuaran disparant, però no ens deixem impressionar per els mitjans de comunicació, la gent n’ha après i ja va sap identificar qui és qui. No cal mirar enrera, es qüestió de fer feina i tirarem endavant, el projecte d’ERC és a llarg plaç i som els únics que tenim un projecte de país de futur, els altres partits no veuen més enllà de cada procés electoral, han acceptat la situació d’autonomia dependent, la situació de la queixa permanent, d’anar cada any a Madrid a plorar, o fer pactes per com diu el Carles Bonet poder “remenar”.
Continuen en la Catalunya de fa 30 anys i encara treuen el tema de qui és més català, qui es diu Mas o Montilla. No se n’adonen de que la societat catalana …