Señorías, señora ministra, han pasado más de diez años desde que Juan Bonás i Pahísa, mi hermano Juan, falleció de sida. Juan tuvo que enfrentarse no solo con las sucesivas infecciones, sino con el miedo, con la incomprensión, con el odio, con el rechazo, con la estigmatización.
Desde entonces se ha avanzado en el conocimiento y el tratamiento del sida, gracias sobre todo a asociaciones y a ONG que trabajaron para que los enfermos de sida fueran menos estigmatizados. No obstante, las personas afectadas de sida siguen siendo estigmatizadas, relacionadas con grupos fuera de la normalidad, pobres, drogadictos, prostitutas. A pesar de esta sensación, de este subconsciente colectivo, la realidad de hoy es que en el Estado español la mayoría de los casos de infección se debe a contagio heterosexual, es decir, personas que se considera que están dentro de la “normalidad”.
A escala global, según el último informe de ONU/sida, el sida va camino de convertirse en la peor epidemia de la historia: más de 40 millones de personas ya están infectadas en todo el mundo y la cifra sigue una alarmante línea ascendente; 14.000 personas al día, más de 5 millones de personas al año, 3 millones de muertes este año. La tragedia se muestra en toda su crueldad desde que es detectada la infección y hasta la muerte porque va asociada a la pérdida de calidad de vida, la marginación social y el empobrecimiento económico. A pesar de que es un problema global, las realidades regionales evidentemente son diferentes y debemos distinguir la situación en países pobres de la de países más ricos. Así, según el documento VIH/sida y desarrollo del Centro de Investigación de las Naciones Unidas, el sida ha causado la muerte a un gran número de personas en la flor de la vida, plantea una grave amenaza para el desarrollo al reducir el crecimiento, debilita a los gobiernos, destruye el capital humano, desalienta las inversiones y erosiona la productividad. El sida socava los esfuerzos de los países pobres para reducir la pobreza y mejorar los niveles de vida, hasta el punto de que estimaciones poco alarmistas han determinado que en algunos países la pobreza ha aumentado un 5 por ciento como resultado directo de la epidemia y se estima que para 2010 el PIB habrá disminuido un 8 por ciento, poniendo en peligro el objetivo de la Cumbre del Milenio de reducir la pobreza extrema en 2015.
La epidemia, que se ceba en las personas que sustentan a la familia, provoca la disminución de ingresos por la enfermedad, el gasto de los ahorros en servicios médicos y funerarios, la desestructuración familiar, y ello revierte en toda la familia, especialmente en la infancia desamparada y en la mujer como consecuencia de la violencia machista y de las cargas domésticas que asume en una sociedad patriarcal. Otro problema es el precio de los medicamentos. En el año 2000, el precio del tratamiento antirretrovírico de combinación de primera línea recomendado por la OMS para tratar a un paciente durante un año oscilaba entre 1.000 y 1.200 dólares en los mercados mundiales; a principios de 2002, la competencia de los genéricos y la fijación diferencial de los precios por parte de las compañías farmacéuticas contribuyeron a reducir sustancialmente los precios, en especial para los países de ingresos bajos; el precio de algunas combinaciones genéricas disminuyó a 700 dólares por persona y año. Sin embargo, teniendo en cuenta que en los países más pobres cuatro de cada cinco personas viven con menos de dos dólares al día, los precios continúan siendo prohibitivos para la mayoría de la población de estos países.
Por otro lado, a la tragedia humana, personal, individual o familiar hay que sumar la falta de medidas políticas, sanitarias y sociales, que agrava aún más estas situaciones: la falta de campañas de prevención, de acceso a métodos preventivos como los preservativos, de acceso a pruebas de diagnóstico, de información a las personas afectadas, de acceso a terapias paliativas. De hecho, ONU/sida señala que en 2004 tiene acceso a servicios preventivos del VIH menos del 20 por ciento de la población mundial que lo necesita, y según la OMS nueve de cada diez personas que necesitan con urgencia tratamiento de VIH no pueden conseguirlo.
¿Cuál ha sido la actitud de los países más ricos ante esta tragedia? Según Amnistía Internacional, incumplir el compromiso de la ONU de 2001. En este mismo sentido, según el grupo de trabajo mundial sobre prevención del VIH, el gasto mundial fue tan solo de un tercio de lo que se necesita para alcanzar en 2005 una respuesta integral. Necesitamos un mayor compromiso, pero no sólo un mayor compromiso, sino un compromiso bien
enfocado, ya que, como denuncia un enviado especial de la Secretaría General de las Naciones Unidas, para luchar contra el VIH/sida en África la ideología cristiana fundamentalista, encabezada por los Estados Unidos, está conduciendo a unos resultados desastrosos, incluyendo la escasez de preservativos en Uganda, que se había convertido en todo un referente en la lucha contra el sida en los países subsaharianos.
En los países económicamente más ricos, entre ellos el nuestro, la magnitud de la tragedia es diferente. A pesar de que las medidas preventivas de sensibilización, de investigación, de tratamiento y asistencia son notablemente mejores que en los países más pobres, la epidemia no ha sido erradicada, ni se ha conseguido la normal integración de las personas que la padecen en la sociedad. Así, dos de los grandes problemas con los que nos encontramos en estos países, entre ellos el nuestro, son la estigmatización y la marginación de las personas que padecen la enfermedad. El hecho de que la persona que sufre la enfermedad lo oculte a menudo, no tan solo a su entorno social y laboral, sino a su entorno familiar y de amistad más cercano, es una prueba de dicha discriminación. Precisamente esta discriminación supone uno de los mayores obstáculos para la visualización de la enfermedad y su normalización, que son dos premisas básicas para combatirla. En primer lugar, porque la visualización debe impulsar la lucha contra la discriminación y la estigmatización de las personas que la padecen y permitir una mayor integración social. En segundo lugar, porque situaría la epidemia en un lugar destacado de la agenda política.
En el Estado español se calcula que cada año se infectan entre 4.000 y 5.000 personas, situándose como uno de los países con mayor incidencia de sida en Europa occidental. No obstante, no podemos proporcionar datos reales, no sabemos cuántos seropositivos hay en realidad, no sabemos si hablamos de 80.000, de 30.000 o de 20.000. Es necesario abordar un control epidemiológico. No puede ser que no se disponga de una base de datos acerca del alcance de la infección, se hace necesario la elaboración de una base de datos anónima, basado en un código no nominal, no como el anterior registro que se intentó hacer, nominativo. Es necesario elaborarla con varias finalidades: planificar los recursos, evaluar el aumento de casos y hacer prospecciones de recursos y políticas, evaluar políticas preventivas, evaluar la necesidad de apoyo a los enfermos y familiares a nivel psicológico, social, laboral y sanitario.
Los datos epidemiológicos que sí existen en Europa nos dicen que la epidemia está creciendo; en Rusia tiene proporciones alarmantes. En las condiciones actuales, sin una campaña clara de prevención, podríamos decir que estamos ante un recrudecimiento de la epidemia. El 37,2 por ciento de las personas diagnosticadas el pasado año no sabían que estaban infectadas por el VIH, porcentaje que se eleva al 60 por ciento entre los contagiados por vía heterosexual, especialmente entre las mujeres; lo han conocido cuando ha aparecido alguna infección que ha puesto en evidencia el debilitamiento del sistema inmunitario. Esto significa que hay muchas otras personas en este momento infectadas sin conocimiento y que no lo sabrán hasta dentro de unos años. Es un grave problema. Asimismo aluden a estos datos organizaciones como Médicos del Mundo, en línea con los de la OMS o el Centro para la Salud y la Igualdad de Género, que reclaman la necesidad de incorporar un específico enfoque de género en las políticas de lucha contra el VIH.
Por otro lado, la fatiga de la prevención, el hecho de que buena parte de la juventud no haya experimentado o conocido la devastación de la epidemia provoca una disminución de la percepción de riesgo, cosa que relaja las medidas preventivas y favorece el contagio. En ese sentido, Médicos del Mundo ha reclamado la necesidad de reforzar las estrategias de prevención en el Estado español donde, a la luz de información telefónica gratuita sobre VIH, constataban que uno de cada cinco usuarios afirma no utilizar nunca el preservativo. Esta sensación de que el sida ya no es mortal, solo sensación porque el sida sigue siendo letal, ha elevado el relajamiento de la prevención. En los hospitales detectan nuevos casos cada día provenientes de conductas sexuales de riesgo. Una conducta sexual de riesgo es cualquier conducta espontánea sin preservativo. Desde las últimas campañas que se hicieron, nuevas generaciones de adolescentes han pasado a ser activas sexualmente sin que hayan recibido la suficiente información de peligrosidad de las relaciones sexuales sin preservativo. No obstante, hay que señalar que las campañas de prevención no deben limitarse a unas campañas anuales o bianuales sino a una información sistemática en seminarios sobre sexualidad y enfermedades de transmisión sexual. De hecho, buena parte de los contagios se habría podido evitar. Hay la sensación de que se ha bajado la guardia. Incluso hoy día hay farmacias que se permiten el lujo de no querer vender preservativos. Podíamos entender que alguien podía, a título individual, presentar una objeción ideológica, pero la farmacia tiene una función pública, social y sanitaria.
El sida, gracias a tratamientos farmacológicos, ha pasado a ser una enfermedad crónica y hoy son muchos los afectados que conviven con la enfermedad, incluso hay casos de seropositivos que han dejado de estar enfermos. En otro aspecto del tratamiento de la enfermedad hay que transmitir que, si bien se puede convivir con el sida, es a cambio de una gran pérdida de calidad de vida que supone la toxicidad de los mismos fármacos. Precisamente la dificultad de seguir con el tratamiento, lo que se llama la resistencia al tratamiento, es la causa del fracaso y de la aparición de resistencias cruzadas. En este punto conviene tener presente que para combatir el sida no bastan los fármacos, es necesario un soporte psicológico que prácticamente no existe. Aquí vuelvo a insistir en la necesidad de un plan general de sanidad mental, la necesidad de evaluar la experiencia del servicio psicológico no solo para enfermos de sida sino para otras enfermedades de tipo crónico; los afectados necesitan de un soporte para adaptarse a su nueva situación vital. No solo es necesario el apoyo psicológico sino que hay que tomar medidas activas de integración social de las personas afectadas que no afectan al Ministerio de Sanidad, aunque algunas sí, por ejemplo, el caso de la lipoatrofia facial que hace visible que la persona es una afectada del sida. Eso se podría solucionar con operaciones de estética que no están al alcance de la mayoría de los afectados.
También es importante tener una mayor información y cobertura por la Seguridad Social del lavado de semen porque no se les puede negar a las personas el derecho a tener un hijo o una hija. La falta de este apoyo supone hoy en día que muchas personas se arriesguen a tener descendencia con el riesgo que supone cuando se materializa; podemos pensar que poco supondría para las arcas públicas subvencionar el lavado de semen comparado con lo que supone tener una enferma de sida.
Estas apreciaciones, señora ministra, se las propondremos dentro de una semana o quince días en una moción. El sida, como antes he dicho, está controlado, pero no sabemos hasta qué punto porque nos faltan datos. No podemos desestimar que existe, que está aquí, que está a nuestro lado, que cada día se infectan nuevas personas, y que a las personas afectadas podemos tratarlas mucho mejor.
Gracias.
La señora VICEPRESIDENTA (Chacón i Piqueras): A usted, señora Bonás, muchas gracias.
Para contestar a la interpelación del Grupo de Esquerra Republicana, tiene la palabra la señora ministra de Sanidad.
La señora MINISTRA DE SANIDAD Y CONSUMO (Salgado Méndez): Muchas gracias, señora presidenta.
Señora Bonás, más que contestación a su planteamiento, quisiera decirle que estoy de acuerdo con todo lo que usted ha expresado, por tanto, tiene que entender mi explicación y mi intervención como complementaria de la que usted ha hecho. Los aspectos que usted ha mencionado son especialmente relevantes en un día como el de hoy, pues celebramos mañana el día mundial del sida.
Ha hecho usted referencia al problema del sida a nivel mundial, al problema del sida en los países del Tercer Mundo. Yo quisiera hacer mías las palabras del director ejecutivo de ONU/sida en la presentación hace muy pocos días de los últimos datos de la epidemia. Nos decía: hoy tenemos una oportunidad histórica, se dan las condiciones necesarias para cambiar el curso de la epidemia. ¿De qué modo? La respuesta es simple: a través del acceso universal a las medidas de prevención, de tratamiento y de apoyo. Una respuesta que es simple pero desgraciadamente no es sencilla en muchos lugares del mundo, como sabemos. Sí quisiera decirle que el Gobierno español está decidido a incrementar nuestra cooperación con los países donde el sida afecta a más personas. Hemos incrementado las dotaciones en cooperación y muchas de ellas van dirigidas específicamente a tratar de ayudar a la resolución de este problema.
Como usted ha dicho, los datos que conocemos sobre el estado de la epidemia a escala mundial desde luego no son alentadores. La epidemia no está bajo control, hay más de 40 millones de personas afectadas por el VIH, son más de 3 millones las personas que han muerto este año y 25 millones de personas en los últimos veinticinco años. En España la situación es distinta, la epidemia sigue un curso favorable, con descensos en las nuevas infecciones, en los diagnósticos de sida y en los fallecimientos. Eso refleja, a nuestro entender, el impacto favorable de las actividades de prevención desarrolladas. El propio informe de ONU/sida así lo indica y hace específica referencia al éxito español en el control de las infecciones entre usuarios de drogas gracias a las estrategias de reducción de daños, pero, como usted ha dicho, no podemos bajar la guardia, hay una menor percepción del riesgo, probablemente debido a la existencia de tratamientos antirretrovirales para todas las personas en las que el sida se manifiesta, pero lo que tenemos que hacer es prevenir las nuevas infecciones. En este sentido la lucha es multisectorial, no solo del Ministerio de Sanidad y Consumo sino, por supuesto, de las comunidades autónomas, profesionales, educadores y sanitarios, ONG y sociedad en su conjunto. Hoy hemos presentado la nueva campaña mundial, el mensaje del día hoy de ONU/sida, que nos dice: No des la espalda al sida, detén el sida, haz la promesa. Es un mensaje que tiene como objetivo aumentar el nivel de compromiso individual de los ciudadanos y luchar contra la discriminación y el estigma que afecta a los infectados por VIH/sida y que hemos tenido ocasión de comprobar. En el día de hoy hemos hecho público un vídeo en el que se recogen las opiniones de los ciudadanos españoles sobre la infección por VIH/sida.
Hay un conocimiento bastante concreto y exacto de las vías de transmisión del VIH, pero no hay un conocimiento igual de las vías de no transmisión.
Sigue habiendo un número muy importante de personas en nuestro país que piensan que se contagia por la utilización de vasos que han utilizado personas infectadas o por compartir con ellas espacios laborales o la escuela. Quisiera añadir algo más: hay un tercio de las personas encuestadas que manifiestan que no compartirían espacio laboral ni espacio escolar con personas infectadas con VIH/sida. A tal punto llega la discriminación en nuestro país, un país desarrollado y con un nivel de información suficiente. Pero quisiera, más que contestar a su interpelación, complementarla y hablar, por ejemplo, de la investigación, que todavía no ha producido resultados en vacunas, que, como sabe, están lejanos según todas las predicciones de los expertos. De ahí la importancia de la prevención. Nosotros en España estamos colaborando en proyectos de investigación y en la financiación de proyectos que permitan mejorar las condiciones de vida de los afectados por el VHI/sida.
Quisiera mencionarle el Fondo de Investigación Sanitaria, que ha financiado 50 proyectos de investigación, las redes temáticas de investigación en sida, también del mismo fondo, que han financiado proyectos por un importe de 4 millones de euros, o los proyectos financiados por la Fundación para la Investigación y la Prevención del Sida que, como
Página 6827
saben, son financiados por la industria farmacéutica y que han aportado en las últimas seis convocatorias 13,6 millones de euros. España está interviniendo con otros países en la cooperación para la búsqueda de esa vacuna que hoy por hoy, como le digo, se resiste. Participamos en las empresas Global Vaccine Enterprise, participamos también en Global Aids, en la EDCTP y en todos aquellos proyectos que entendemos que son serios y en los que la participación española es interesante.
Quisiera completar lo que usted ha dicho en cuanto a las estrategias de prevención diciéndole que además de las campañas que se realizan con el Consejo de la Juventud, hemos puesto en marcha otras acciones con el Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales dirigidas específicamente a los inmigrantes, que, en contra de lo que algunos pretenden decir, no llegan con la infección. Desgraciadamente, contraen la infección por VIH/sida en nuestro país porque tienen menor conocimiento, menor integración y menor acceso, por tanto, a las medidas de prevención. Por primera vez también hemos hecho actuaciones específicamente destinadas a los colectivos de gays, lesbianas, transexuales y bisexuales, porque el número de contagios entre la población homosexual se ha incrementado, lo cual es señal de que se ha bajado la guardia también ahí y que se han vuelto a revitalizar algunas conductas particulares de riesgo. También hemos diseñado programas para instituciones penitenciarias o el Instituto de la Mujer, y por primera vez estamos realizando con los profesionales de atención primaria y los profesionales de las oficinas de farmacia campañas que tratan de impulsar la realización de la prueba diagnóstica para hacer una detección precoz y poder mejorar la calidad de vida de las personas infectadas y proporcionarles ayuda desde el primer momento.
En el ámbito de la Unión Europea, España ha ejercido un importante papel de liderazgo que se dio en el Consejo de Ministros de Salud de junio, en el que, venciendo las reticencias de algunos países donde la Iglesia tiene mayor influencia, conseguimos que, a propuesta nuestra, los Estados miembros incluyeran específicamente el apoyo a las políticas de prevención basadas en la evidencia científica y de forma explícita la promoción del uso del preservativo y las estrategias de reducción de daños para las personas drogodependientes. En el ámbito asistencial hemos procedido a revisar y a actualizar la evidencia científica contando con las sociedades científicas y más de 145 expertos. Estamos revisando temas como el lavado de semen, que usted ha mencionado, el manejo de la coinfección entre VIH y virus de las hepatitis y los trasplantes hepáticos, estudiando los manejos de la lipodistrofia conjuntamente con las comunidades autónomas y los profesionales. Quisiera señalarle que son ya 50 los trasplantes de hígado en personas VIH en nuestro país en los últimos tiempos, y quisiera dedicar estos últimos minutos a un tema que usted ha mencionado: la integración de las personas que viven con VIH/sida. Desde luego, combatir el estigma y la discriminación es fundamental no solo por respeto a los derechos humanos, sino también por motivos de salud pública, puesto que el miedo al rechazo dificulta el acceso a la información, la toma de medidas de prevención, el retraso diagnóstico, los fallos en el seguimiento del tratamiento en personas con infección o por sida, etcétera. Y quisiera mencionar la referencia que usted ha hecho al registro de personas afectadas. Como sabe, hay una sentencia de los tribunales que declara que debe modificarse el registro en la forma en la que estaba elaborado anteriormente. Usted ha hablado de un registro anónimo y sabe perfectamente que tal registro tiene por naturaleza una calidad diferente en cuanto a los datos y, por otra parte, en cuanto que anónimo es difícilmente protegible por la legislación de protección de datos. Estamos manteniendo conversaciones con todas las organizaciones no gubernamentales dedicadas a estos temas para tratar de llegar a la elaboración de un registro que, respetando la confidencialidad de los datos allí incluidos, sin embargo sí nos permita hacer el seguimiento que nos resulta tan necesario para conocer hasta qué punto tienen éxito las medidas que vamos poniendo en marcha. También quiero decirle que específicamente en este año la Comisión nacional de seguimiento y control de los programas de prevención del sida aprobó el pasado 22 de noviembre la inclusión de la lucha contra la discriminación entre las prioridades de las comunidades autónomas a la hora de recibir fondos del Ministerio de Sanidad y Consumo para la prevención del VIH/sida, y también con la coordinadora estatal de ONG de sida tenemos una reunión prevista en las próximas semanas para estudiar el tema de la discriminación laboral en profundidad.
En conclusión, señoría, y completando su intervención, que créame que agradezco extraordinariamente, la epidemia sigue en España un curso favorable, pero tenemos que intensificar nuestro esfuerzo sobre la base de la evidencia científica, apartando dogmatismos que ponen en riesgo la salud y la vida humana y mostrando siempre nuestra solidaridad y apoyo a los afectados. Espero tener la oportunidad de completar algunas otras cuestiones.
Muchas gracias, presidenta. (Aplausos.)
La señora VICEPRESIDENTA (Chacón i Piqueras): A usted, señora ministra, muchísimas gracias.
Señora Bonás, ¿desea réplica?
La señora BONÁS I PAHISA: Solo quiero hacer un breve comentario respecto a la epidemia de sida en África, que nos afecta también a nosotros porque las consecuencias que allí se producen revierten en nuestro mundo. Más que en una cooperación económica, España debe integrarse en unas líneas globales de lucha contra el sida en África, y le pregunto si el Ministerio de Sanidad va a considerar líneas de ayuda y cooperación no solo económicas sino también de recursos humanos en información y en formación. Usted ha dicho que la situación en España es favorable, y yo digo que hasta que no tengamos los datos no lo sé. Respecto al registro, hay asociaciones que han empezado sus propios registros sobre la base de un código que no respete la confidencialidad,
Página 6828
y creo que sería interesante y me congratulo de que el ministerio esté trabajando coordinadamente con estas asociaciones, porque considero que es básico para luchar contra la epidemia.
En mi exposición no he tenido tiempo de hablar de la situación en las cárceles. Usted sabe que las cárceles, por la proximidad de las prácticas de ciertas modas y tatuajes y por el uso de drogas, son un foco de riesgo. Y más que la prevención en las cárceles, que se debe hacer distribuyendo jeringuillas y preservativos, y espero que se haga, lo importante es el cuidado de los enfermos. Se ha sabido que enfermos terminales, cuando han salido de las cárceles, cuando han recibido alimentación adecuada y cuidado adecuado, han dejado de estar enfermos y han pasado a ser solo seropositivos. Convendría que el Ministerio de Sanidad liderase una política de atención a los enfermos de sida y a los seropositivos de las cárceles.
El tema de la inserción laboral es muy complejo. Es prácticamente imposible para un enfermo de sida entrar en el mundo laboral. A un enfermo de sida lo único que le queda es adherirse a una pensión de invalidez, aunque los enfermos de sida no son inválidos, pero es lo único que hay. Nosotros creemos que debería trabajarse en esta línea para conseguir trabajos a tiempo parcial a fin de que puedan regresar a la vida productiva los enfermos de sida y no sean dependientes de una pensión de invalidez que no llega en muchos casos ni a los 300 euros.
En cuanto a la investigación, estaríamos contentos si España realmente dedicara parte de nuestros impuestos a la investigación de una nueva vacuna. Esperemos trabajar conjuntamente, y gracias por su exposición.
La señora VICEPRESIDENTA (Chacón i Piqueras): Muchísimas gracias, señora Bonás.
Señora ministra.
La señora MINISTRA DE SANIDAD Y CONSUMO (Salgado Méndez): Muchas gracias, señora presidenta.
Señoría, quisiera concretarle algo más sobre la mesa de diálogo respecto al sistema de información de nuevas infecciones por VIH. Quisiera decirle que en esa mesa de diálogo están dos representantes de las ONG que nos lo han demandado (Mesa Sida y Galiza), dos representantes de otras ONG, como Cesida, dos representantes de sociedades científicas, dos representantes de comunidades autónomas, un representante de la Agencia de Protección de Datos, un experto en bioética y cinco representantes del Ministerio de Sanidad y Consumo. La mesa ha tenido su última reunión el 20 de octubre del año 2005 y esperamos que en el año 2006 hayamos llegado a un acuerdo en la forma de recoger esos datos.
Me hablaba usted de la epidemia de sida en África. Quiero decirle que aparte del Ministerio de Sanidad y Consumo, yo me siento personalmente comprometida y por eso me he incorporado a la Coalición global de mujeres y sida, precisamente porque en el caso de África -usted ha mencionado el África subsahariana- la mayor parte de los infectados son mujeres (más del 50 por ciento), son además en muchos casos trabajadores básicos de su comunidad; la enfermedad ha diezmado las filas de educadoras, maestras, enfermeras y por supuesto de madres que han dejado un número muy importante de huérfanos. Son transmisoras de valores, transmisoras de educación y por eso el hecho de que afecte a las mujeres tiene una importancia tan grande. Además, esa afección está muy relacionada con la discriminación que sufre la mujer y también con la violencia de género, y esa es una razón más que suficiente para que España tenga un papel importante en esas tareas. Quisiera decirle que nosotros tenemos un programa, el programa Esther, de intercambio de profesionales sanitarios, intercambio en el sentido de que pueden venir a formarse a hospitales españoles en el tratamiento del VIH/sida, porque hasta ahora estaba únicamente un país africano y el resto eran latinoamericanos y nuestro propósito es extenderlo a más países en el conjunto de África. Pero sepa usted que por encima del compromiso del ministerio tengo yo un compromiso personal en la lucha contra esta pandemia en el África subsahariana.
En cuanto a la discriminación laboral tiene usted razón. Le he mencionado los datos de una encuesta. Evidentemente, esa discriminación existe, y con el Ministerio de Trabajo estamos tratando de luchar contra ella. Y por supuesto tenga usted la seguridad de que agradezco muchísimo su colaboración, que me comprometo a dar cuenta de las actividades que realizamos en esta materia, y espero que tengamos éxito toda la sociedad en la lucha contra esta pandemia en España y en el mundo.
Muchas gracias.
dijous, de desembre 1
dimecres, de novembre 2
2 de novembre, el Congrés aprova l’Estatut
Avui ha estat un dia especial al Congrés, el Parlament de Catalunya ha presentat l’Estatut al Congrés d’Espanya.
Tot el dia hi ha hagut molt moviment, el Congrés estava ple de diputats del Parlament de Catalunya i de senadors.
Els Senadors poden entrar al hemicicle, però hi havien pocs llocs on seure.
A dalt a la tribuna dels convidats tampoc hi havia lloc, les secretaries del grup han treballat de valent per organitzar les acreditacions dels “vips”. Els que no hi han cabut han estat a la sala de “las Columnas”, hi han seguit el debat per circuit de TV intern.
Tot Catalunya ha vist en directe les intervencions, els catalans hem sortit satisfets per la sensació d’unitat.
Ha estat una jornada llarga, quan han parlat els canaris he sortit a fer un mos al bar “El Manolo”, que està a dues passes del Congrés. Era curiós torbar allà tot el govern català.
Després de la votació estàvem ja bastant cansats, però sense ganes d’anar a dormir, havent-ho previst el President ens ha convidat a tots els catalans a celebra-ho.
Ens hem trobat tots els membres dels grups catalans exceptuant els del PP.
Ha estat una jornada d’unitat
Tot el dia hi ha hagut molt moviment, el Congrés estava ple de diputats del Parlament de Catalunya i de senadors.
Els Senadors poden entrar al hemicicle, però hi havien pocs llocs on seure.
A dalt a la tribuna dels convidats tampoc hi havia lloc, les secretaries del grup han treballat de valent per organitzar les acreditacions dels “vips”. Els que no hi han cabut han estat a la sala de “las Columnas”, hi han seguit el debat per circuit de TV intern.
Tot Catalunya ha vist en directe les intervencions, els catalans hem sortit satisfets per la sensació d’unitat.
Ha estat una jornada llarga, quan han parlat els canaris he sortit a fer un mos al bar “El Manolo”, que està a dues passes del Congrés. Era curiós torbar allà tot el govern català.
Després de la votació estàvem ja bastant cansats, però sense ganes d’anar a dormir, havent-ho previst el President ens ha convidat a tots els catalans a celebra-ho.
Ens hem trobat tots els membres dels grups catalans exceptuant els del PP.
Ha estat una jornada d’unitat
dimarts, de novembre 1
dimarts, 1 de novembre. Colòmbia present.
Aquesta tarda, he estat conversant amb en Robert, membre de les Brigades Internacionals de la, testimoni de la matança de San José del Apartadó, a Colòmbia.
Es feia difícil, en el silenci i la pau d’una tarda d’un dia de festa, escoltar el patiment de tanta gent, desplaçada, espoliada, assassinada, entre focs creuats de la FARC i el govern (paramilitars).
Mentre el Robert anava parlant, m’anava aclaparant la sensació d’impotència davant dels interessos de grans companyies i dels de la política exterior del Estat espanyol.
Menys mal que m’ha dit que la meva iniciativa a la Comissió d’Exteriors va ajudar molt a la Comunitat de Pau de San José, encara que a mi em sembli poc, per a ells és molt important saber que algú els escolta, diu el Robert.
Hem de continuar e impedir que el silenci encobreixi aquesta guerra. Han assassinat a Orlando Valencia, un afro-descendent, darrera hi ha l’interès per el cultiu de oli de palma. Es repeteix la tàctica, espantar la població i expropiar les terres.
Després vindrà l’Uribe i ens explicarà les meravelles de la desmovilització.
Es feia difícil, en el silenci i la pau d’una tarda d’un dia de festa, escoltar el patiment de tanta gent, desplaçada, espoliada, assassinada, entre focs creuats de la FARC i el govern (paramilitars).
Mentre el Robert anava parlant, m’anava aclaparant la sensació d’impotència davant dels interessos de grans companyies i dels de la política exterior del Estat espanyol.
Menys mal que m’ha dit que la meva iniciativa a la Comissió d’Exteriors va ajudar molt a la Comunitat de Pau de San José, encara que a mi em sembli poc, per a ells és molt important saber que algú els escolta, diu el Robert.
Hem de continuar e impedir que el silenci encobreixi aquesta guerra. Han assassinat a Orlando Valencia, un afro-descendent, darrera hi ha l’interès per el cultiu de oli de palma. Es repeteix la tàctica, espantar la població i expropiar les terres.
Després vindrà l’Uribe i ens explicarà les meravelles de la desmovilització.
dilluns, d’octubre 31
Dilluns 30 d’octubre. Primer debat sobre l’Estatut.
Avui, un dilluns de pont, vaig a un debat a Radio Sabadell. Quan arribo comprovo que dos tertulians ho fan per telèfon. A mi no em fa res, perquè vinc de Santa Perpètua, però altres venent de més lluny i han hagut d’anul·lar altres coses per venir, és lògic que es molestin.
La postura del PP, ja és clara: declarar l’Estatut com una reforma encoberta de la Constitució Espanyola. Així volen evitar que s’aprovi la reforma de l’Estatut només amb majoria absoluta.
De fet l’Estatut no els preocupa massa, en realitat l’únic que els preocupa és tornar al poder quan abans millor, quan tornin ja es preocuparan d’anul·lar totes les lleis que calguin.
L’Aznar ja va proclamar que donava per tancat el procés autonòmic. La lectura que fa de la Constitució el nou Estatut de Catalunya na en contra del seu concepte d’Estat centralista i amb un poder central fort i controlador.
En realitat la campanya que estan promovent és ja una campanya pre-electoral, com sempre el que els hi dona més vots és anar contra Catalunya , és a dir els catalans, aquesta vegada sense vergonya van a totes.
La postura del PP, ja és clara: declarar l’Estatut com una reforma encoberta de la Constitució Espanyola. Així volen evitar que s’aprovi la reforma de l’Estatut només amb majoria absoluta.
De fet l’Estatut no els preocupa massa, en realitat l’únic que els preocupa és tornar al poder quan abans millor, quan tornin ja es preocuparan d’anul·lar totes les lleis que calguin.
L’Aznar ja va proclamar que donava per tancat el procés autonòmic. La lectura que fa de la Constitució el nou Estatut de Catalunya na en contra del seu concepte d’Estat centralista i amb un poder central fort i controlador.
En realitat la campanya que estan promovent és ja una campanya pre-electoral, com sempre el que els hi dona més vots és anar contra Catalunya , és a dir els catalans, aquesta vegada sense vergonya van a totes.
divendres, d’octubre 28
Divendres, 28 d’octubre, narcolèpsia.
Narcolèpsia; una malaltia que no coneixia, m’he trobat amb un representant de l’associació de narcolèptics, Una malaltia rara, que no té cura. Poc coneguda, això vol dir que passen un calvari fins que els hi diagnostiquen, Hi ha un medicament que pot ajudar, però els hi ocasiona una despesa de 120 euros per mes. Intentarem ajudar, encara que el fet que s’aprovi una proposició no de Llei, no vol dir que el tema és resolgui d’immediat.
Abans he estat a la conferència de premsa, el Pep Canal ha presentat la proposta alternativa al 4T cinturó junt amb les nostres esmenes als pressupostos de l’Estat.
Després de molts nervis, per fi hi ha un acord, no es desenvoluparà un 4t cinturó en el Vallés.
La partida es destinarà a millorar les connexions entre el Baix Llobregat i el Vallés i a la millora de la xarxa capil·lar dins el Vallés.
Hem guanyat una batalla.
Abans he estat a la conferència de premsa, el Pep Canal ha presentat la proposta alternativa al 4T cinturó junt amb les nostres esmenes als pressupostos de l’Estat.
Després de molts nervis, per fi hi ha un acord, no es desenvoluparà un 4t cinturó en el Vallés.
La partida es destinarà a millorar les connexions entre el Baix Llobregat i el Vallés i a la millora de la xarxa capil·lar dins el Vallés.
Hem guanyat una batalla.
dijous, d’octubre 27
Dijous 27 d’octubre. La nova Llei del Medicament.
Avui no hi havia activitat parlamentària, però m’he quedat a Madrid perquè tenia una cita al Ministeri de Sanitat, el subsecretari em volia comentar la nova Llei del Medicament que demà divendres anirà al Consell de Ministres.
Serà una llei conflictiva, perquè perjudicarà els ingressos de les toca interessos de companyies farmacèutiques, a Catalunya resta encara un cert teixit industrial que dona feina a molta gent i no convé que segons quines decisions accelerin la seva desaparició.
La nova investigació en biotecnologia ja està en un 80% a Madrid, a Catalunya només hi ha el 6%estatal. Doncs, queda protegir la nostra indústria farmacèutica tradicional.
Per la tarda encara estem tancant acords amb el PS, acords sobre esmes als pressupostos, al final he hagut de marxar sense tenir les esmenes signades, el Mishel i el Joan Puig es queden fins demà. He hagut de marxar perquè a Sabadell m’esperaven en un acte sobre la nova llei d’Ensenyament.
Serà una llei conflictiva, perquè perjudicarà els ingressos de les toca interessos de companyies farmacèutiques, a Catalunya resta encara un cert teixit industrial que dona feina a molta gent i no convé que segons quines decisions accelerin la seva desaparició.
La nova investigació en biotecnologia ja està en un 80% a Madrid, a Catalunya només hi ha el 6%estatal. Doncs, queda protegir la nostra indústria farmacèutica tradicional.
Per la tarda encara estem tancant acords amb el PS, acords sobre esmes als pressupostos, al final he hagut de marxar sense tenir les esmenes signades, el Mishel i el Joan Puig es queden fins demà. He hagut de marxar perquè a Sabadell m’esperaven en un acte sobre la nova llei d’Ensenyament.
dilluns, d’octubre 24
24 d’octubre, dilluns. Comiat del cònsol hongarès.
Anem convidats pel consolat d’Hongria a la commemoració de la revolució hongaresa i al comiat del cònsol hongarès a Barcelona, Andras Gyulas.Trobo al ambaixador, que ens coneixem de Madrid i li prometo d’intercedir per crear un grup d’amistat amb Hongria. També hi han molts amics, com l’Eloi Castelló, traductor del hongarès al català. No es coneix gaire la curiosa relació d’Hongria i Catalunya, a Hongria hi va haver càtedra de català abans que de castellà
diumenge, d’octubre 23
23 d’octubre, diumenge, bon teatre
Avui sí que hem vist una bona obra, és una producció francesa. Extraordinària. El teatre quan es bo, supera qualsevol expressió artística. El problema és que és molt difícil arribar a aquests nivells, més en les condicions en que es fa teatre, els actors quasi bé són voluntaris, no cobren per assajar i en prou feines per actuar, sense companyies estables i amb estudis no reconeguts, exceptuant l’Institut del Teatre, que són estudis superiors i no tots hi poden accedir, és difícil produir obres d’aquest nivell. Tant de talent mal aprofitat. Intento sensibilitzar sobre la greu situació del teatre català, però tothom viu en un espècie de miratge, i no volen veure la realitat
dissabte, d’octubre 22
22 d’octubre, dissabte. Reunió decisiva.
Després d’una llarga reunió al local d’ERC de Santa Perpètua, on decidíem la meva posició a les llistes municipals del 2007, hem acabat amb l’acord de que faré el que la secció local cregui més convenient.
El meu instint em diu de no presentar-me, però faré el que ells creguin més convenient.
Per la tarda he anat al teatre amb el Peter.
Convé una mica de cultura. Com es diu vulgarment, no era res de l’altra món.
El meu instint em diu de no presentar-me, però faré el que ells creguin més convenient.
Per la tarda he anat al teatre amb el Peter.
Convé una mica de cultura. Com es diu vulgarment, no era res de l’altra món.
divendres, d’octubre 21
Divendres 21 d’octubre. Crisi Maragall
En plena crisi de govern a Catalunya, intentem continuar la feina, amb la convicció de que ja passarà. Es una llàstima que la sensació d’unitat a Catalunya, després l’aprovació de l’Estatut al Parlament, i que tant de mal li feia al PP, s’hagi esborrat. No és estrany que la gent estigui desconcertada.
He anat a un dinar de feina, hi ha una partida de 4 milions d’euros, fruit d’una esmena als pressupostos de Medi Ambient de l’Estat. Ens la van aprovar perquè no es creien que es pogués materialitzar. Son 4 milions per estudis sobre temes relacionats amb l’aigua, com ara resoldre el problema dels nitrats. Amb una estreta col·laboració amb l’Agencia Catalana del Aigua, hem arribat a tenir els plecs apunt.
Després he anat al Palau de la Generalitat a un homenatge als deportats als camps de concentració nazis. Molt bé el discurs de Semprún,
I d’allà al Palau de Congressos, ERC reuneix als militants en un acte en suport a l’Estatut.
Molt bé tots els oradors, ¿què passarà amb l’Estatut?
He anat a un dinar de feina, hi ha una partida de 4 milions d’euros, fruit d’una esmena als pressupostos de Medi Ambient de l’Estat. Ens la van aprovar perquè no es creien que es pogués materialitzar. Son 4 milions per estudis sobre temes relacionats amb l’aigua, com ara resoldre el problema dels nitrats. Amb una estreta col·laboració amb l’Agencia Catalana del Aigua, hem arribat a tenir els plecs apunt.
Després he anat al Palau de la Generalitat a un homenatge als deportats als camps de concentració nazis. Molt bé el discurs de Semprún,
I d’allà al Palau de Congressos, ERC reuneix als militants en un acte en suport a l’Estatut.
Molt bé tots els oradors, ¿què passarà amb l’Estatut?
Dijous 20 d'octubre. Preparem pressupostos
Reunió al Ministeri de Medi Ambient.
Abans d’entrar les esmenes als pressupostos, hem quedat que faríem un intent d’apropar posicions i acordar les esmenes . Això vol dir que part de les esmenes seran conjuntes i que per tant seran assumides per el govern.
Es una de les fases més importants de les negociacions, perquè aquestes esmenes sí tenen possibilitats de transformar-se en realitats, les altres, encara que en una jugada parlamentaria, fent una majoria alternativa, s’aprovessin, després tenen poques probabilitats de prosperar, perquè el Ministeri ja s’encarregaria de deixar-ho en un calaix.
Per altra part, esmenes de molts milions desequilibren e pressupost, i com que no hi ha majoria, es un cop per al govern. Per tant fa els possible perquè això no passi.
Avio he estat a Medi Ambient, amb el secretari general , la seva secretaria i la Montse Colldeforns, diputada catalana, del PSC, amb qui tinc moltes ocasions de debatre.
La reunió ha estat “cordial”. Hi ha voluntat per part del Ministeri d’arribar a acords, també han vist que fem demandes reals, el que volem es que s’avanci, que es noti el canvi a Catalunya.
Hi ha bastants projectes de passeigs bora-mar, la riera de Calella, la muntanya de l’Estartit, etc. Projectes que ja hi són i que estan encallats, aquest any: operació desencallar.
El secretari va haver de marxar, i vam continuar sense ell.
Ara tenen el llistat, i ens haurem de tornar a trobar per saber el que accepten , el que es quedi fora anirà com esmena.
Vàrem estar 4 hores, de 1 a 5. Ens van portar una amanida, que ens vam menjar sobre la taula de la “Sala de Juntas”.
Ja cap a Barcelona, em trobo a l’avió amb el desembarcament del PP, Zaplana, G. De Arístegui, entre d’altres . Atac anti-Estatut.
S’ho prenen seriosament, ells saben que és el canvi de model d’Estat, antagònic al seu model i ho volen parar com sigui.
També em trobo amb el Dani Fernández i aprofitem la cua per comentar alguns temes pendents que s’han de debatre al Senat.
Em presenta al Conseller Castells i altres personalitats.
Es curiós com el pont aeri serveix de eix de relacions.
Abans d’entrar les esmenes als pressupostos, hem quedat que faríem un intent d’apropar posicions i acordar les esmenes . Això vol dir que part de les esmenes seran conjuntes i que per tant seran assumides per el govern.
Es una de les fases més importants de les negociacions, perquè aquestes esmenes sí tenen possibilitats de transformar-se en realitats, les altres, encara que en una jugada parlamentaria, fent una majoria alternativa, s’aprovessin, després tenen poques probabilitats de prosperar, perquè el Ministeri ja s’encarregaria de deixar-ho en un calaix.
Per altra part, esmenes de molts milions desequilibren e pressupost, i com que no hi ha majoria, es un cop per al govern. Per tant fa els possible perquè això no passi.
Avio he estat a Medi Ambient, amb el secretari general , la seva secretaria i la Montse Colldeforns, diputada catalana, del PSC, amb qui tinc moltes ocasions de debatre.
La reunió ha estat “cordial”. Hi ha voluntat per part del Ministeri d’arribar a acords, també han vist que fem demandes reals, el que volem es que s’avanci, que es noti el canvi a Catalunya.
Hi ha bastants projectes de passeigs bora-mar, la riera de Calella, la muntanya de l’Estartit, etc. Projectes que ja hi són i que estan encallats, aquest any: operació desencallar.
El secretari va haver de marxar, i vam continuar sense ell.
Ara tenen el llistat, i ens haurem de tornar a trobar per saber el que accepten , el que es quedi fora anirà com esmena.
Vàrem estar 4 hores, de 1 a 5. Ens van portar una amanida, que ens vam menjar sobre la taula de la “Sala de Juntas”.
Ja cap a Barcelona, em trobo a l’avió amb el desembarcament del PP, Zaplana, G. De Arístegui, entre d’altres . Atac anti-Estatut.
S’ho prenen seriosament, ells saben que és el canvi de model d’Estat, antagònic al seu model i ho volen parar com sigui.
També em trobo amb el Dani Fernández i aprofitem la cua per comentar alguns temes pendents que s’han de debatre al Senat.
Em presenta al Conseller Castells i altres personalitats.
Es curiós com el pont aeri serveix de eix de relacions.
dimecres, d’octubre 19
Dimecres 19 d’octubre. Estranyes reunions.
Avui he participat en una subcomissió que té per objectiu preparar una Llei que reformi el “Servicio Exterior”.
Es a dir la representació de l’Estat a l’exterior.
Hi han hagut moltes reunions, on han vingut representants de diversos estaments implicats, per donar la seva opinió de com devia ser el Servei Exterior.
S’ha donat el cas de que en algunes reunions només hi eren el representant de CiU u la Begoña de EA. Interessant en quan en exteriors la competència és exclusiva de l’Estat.
Avui , com que tenia cap més comissió he decidit fer acte de presència. M’he divertit molt, ha vingut el president de l’Associació de Diplomàtics espanyols, m’he divertit escoltant que la majoria dels funcionaris que treballen a les ambaixades no saben idiomes o que la web del ministeri d’Afers exteriors no està traduïda al anglès.
El “Servicio Exterior” es un sistema ranci, on s’hi entra naturalment per oposició, fer oposició vol dir estar molts anys sense treballar, o sigui que la primera condició és ser de casa bona, a més no sé com és però la majoria dels diplomàtics son d’ “alcurnia”.
Es important tenir un servei modern i eficaç, amb objectius i amb un sistema d’avaluació, amb els recursos necessaris com deia molt bé el president de l’associació de “Técnicos Comerciales”, però, al final per al PP, la gran qüestió és vetllat perquè no es democratitzi l’accés a la carrera diplomàtica.
M’he rigut sentint al representant del PP, que per cert és diplomàtic, parlant de la apolítica dels diplomàtics.
D’allà hem anat a la TV a gravar el programa Parlamento, que anava de Política Exterior i m’he trobat amb el gran expert de política exterior del PP, Gustavo de Arístegui, un altra diplomàtic, que no perd el de.
Per la tarda he tingut una reunió més seria amb els psicòlegs, el Ministeri està jugant a passar el temps i el problema no te vista de solucionar-se, mentre escric això, estic esperant al Pep Andreu i al Joan Puig que són a Foment a parlar dels pressupostos. Estic ansiosa per veure com ha anat. Demà aniré jo a medi Ambient.
Acaba d’entrat el Joan Herrera al despatx, està amoïnat, com no, per com s'estan negociant els pressupostos, evidentment no podem votar en contra, però podem fer fronts comuns.
Es a dir la representació de l’Estat a l’exterior.
Hi han hagut moltes reunions, on han vingut representants de diversos estaments implicats, per donar la seva opinió de com devia ser el Servei Exterior.
S’ha donat el cas de que en algunes reunions només hi eren el representant de CiU u la Begoña de EA. Interessant en quan en exteriors la competència és exclusiva de l’Estat.
Avui , com que tenia cap més comissió he decidit fer acte de presència. M’he divertit molt, ha vingut el president de l’Associació de Diplomàtics espanyols, m’he divertit escoltant que la majoria dels funcionaris que treballen a les ambaixades no saben idiomes o que la web del ministeri d’Afers exteriors no està traduïda al anglès.
El “Servicio Exterior” es un sistema ranci, on s’hi entra naturalment per oposició, fer oposició vol dir estar molts anys sense treballar, o sigui que la primera condició és ser de casa bona, a més no sé com és però la majoria dels diplomàtics son d’ “alcurnia”.
Es important tenir un servei modern i eficaç, amb objectius i amb un sistema d’avaluació, amb els recursos necessaris com deia molt bé el president de l’associació de “Técnicos Comerciales”, però, al final per al PP, la gran qüestió és vetllat perquè no es democratitzi l’accés a la carrera diplomàtica.
M’he rigut sentint al representant del PP, que per cert és diplomàtic, parlant de la apolítica dels diplomàtics.
D’allà hem anat a la TV a gravar el programa Parlamento, que anava de Política Exterior i m’he trobat amb el gran expert de política exterior del PP, Gustavo de Arístegui, un altra diplomàtic, que no perd el de.
Per la tarda he tingut una reunió més seria amb els psicòlegs, el Ministeri està jugant a passar el temps i el problema no te vista de solucionar-se, mentre escric això, estic esperant al Pep Andreu i al Joan Puig que són a Foment a parlar dels pressupostos. Estic ansiosa per veure com ha anat. Demà aniré jo a medi Ambient.
Acaba d’entrat el Joan Herrera al despatx, està amoïnat, com no, per com s'estan negociant els pressupostos, evidentment no podem votar en contra, però podem fer fronts comuns.
dimarts, d’octubre 18
18 d’octubre. Fricandó espanyol
Els grups de la oposició tenen tendència al que en “argot” se’n diu “Frikades”, avui li ha tocat al PP i al PSOE. Han presentat una proposta per la igualtat dels títols nobiliaris. ¡Apel·lant a la Constitució del 79, volen que entri la igualtat en la herència dels títols!, jo no n’estic massa al corrent dels temes de la noblesa, però es veu que només es passen els títols entre mascles.
Ho trobo absurd que una institució, basada en la desigualtat per definició, recorri al Congrés, la veu del poble per introduir la igualtat.
La Frikada l’ha defensada una diputada del PSOE, perquè representava que es tractava d’una proposta “feminista”. La pobra ha hagut d’aguantar moltes bromes, ara, la disciplina de grup funciona, pels comentaris la majoria dels diputats i diputades socialistes i estaven en contra, però tots i totes han votat a favor.
La nostra postura l’ha defensada el Tardà, que és la abolició de tots els títols de noblesa, inclòs el reial. Per això ens hem abstingut, perquè ni tan sols hi volem intervenir.
Ho trobo absurd que una institució, basada en la desigualtat per definició, recorri al Congrés, la veu del poble per introduir la igualtat.
La Frikada l’ha defensada una diputada del PSOE, perquè representava que es tractava d’una proposta “feminista”. La pobra ha hagut d’aguantar moltes bromes, ara, la disciplina de grup funciona, pels comentaris la majoria dels diputats i diputades socialistes i estaven en contra, però tots i totes han votat a favor.
La nostra postura l’ha defensada el Tardà, que és la abolició de tots els títols de noblesa, inclòs el reial. Per això ens hem abstingut, perquè ni tan sols hi volem intervenir.
dissabte, d’octubre 15
15 d’octubre. Hem salvat el Xúquer
En el “Plan Hidrológico Nacional”, que s’ha modificat per derogar el transvasament de l’Ebre, hi consta el transvasament Xúquer- Vinalopó.
Un cop derogat el transvasament de l’Ebre, que aportaria aigua al Xúquer, seguir amb el transvasament cap el Vinalopó, suposa un perill per el Xúquer, ja que aquest riu té prou aigua per alimentar el Baix Vinalopó.
Escoltant a la Plataforma el Xúquer Viu, ERC van demanar derogar aquest transvasament.
Recordo una reunió al Ministeri de Medi Ambient amb el Secretari General de Territori, i el Director Gral. de Agua, una diputada del PSOE de Alacant i la diputada de IU de València.
El Ministeri entenia els nostres arguments, però la obra ja esta començada i deien que un cop les obres adjudicades no hi havia marxa enrera. La diputada des PSOE tremolava per els vots que podria perdre a Alacant.
Després de varies hores de discutir, vam proposar la alternativa d’agafar l’aigua de prop de la desembocadura, així es preserva el cabdal ecològic del Xúquer, i l’ aqüífer de València.
Van dir que aquesta opció era massa cara i no hi havia res a fer.
Vam mantenir les nostres esmenes al Ple, però com era d’esperar no van prosperar.
Però en acabar el Ple, vaig tenir un apart amb la Ministra Cristina Narbona, i em va dir que estava disposada a analitzar la opció d’agafar l’aigua de l’Azud de la Marquesa, ( la opció del final del riu ).
Avui s’ha publicat que el Ministeri ha rectificat.
Molt bé senyora Ministra, rectificar és de savis.
S’ha salvat el Xúquer.
Un cop derogat el transvasament de l’Ebre, que aportaria aigua al Xúquer, seguir amb el transvasament cap el Vinalopó, suposa un perill per el Xúquer, ja que aquest riu té prou aigua per alimentar el Baix Vinalopó.
Escoltant a la Plataforma el Xúquer Viu, ERC van demanar derogar aquest transvasament.
Recordo una reunió al Ministeri de Medi Ambient amb el Secretari General de Territori, i el Director Gral. de Agua, una diputada del PSOE de Alacant i la diputada de IU de València.
El Ministeri entenia els nostres arguments, però la obra ja esta començada i deien que un cop les obres adjudicades no hi havia marxa enrera. La diputada des PSOE tremolava per els vots que podria perdre a Alacant.
Després de varies hores de discutir, vam proposar la alternativa d’agafar l’aigua de prop de la desembocadura, així es preserva el cabdal ecològic del Xúquer, i l’ aqüífer de València.
Van dir que aquesta opció era massa cara i no hi havia res a fer.
Vam mantenir les nostres esmenes al Ple, però com era d’esperar no van prosperar.
Però en acabar el Ple, vaig tenir un apart amb la Ministra Cristina Narbona, i em va dir que estava disposada a analitzar la opció d’agafar l’aigua de l’Azud de la Marquesa, ( la opció del final del riu ).
Avui s’ha publicat que el Ministeri ha rectificat.
Molt bé senyora Ministra, rectificar és de savis.
S’ha salvat el Xúquer.
divendres, d’octubre 14
14 d’octubre. Debat a TV3
Avui he anat al meu primer debat aTV3.
M’ha vingut a buscar a les 10del matí per intervenir 20 minuts en un debat entre 9 persones!. que ha començat a les 12:30.
El debat era sobre la Llei del Tabac, poc es pot dir en 2 minuts. Estic convençuda que hem fet el que calia, cal d’una vegada que els que fumen siguin conscients que els que no volen fumar tenen dret a ambients nets.
Ara bé, la reclamació dels restauradors, de prohibir totalment fumar als restaurants és interessant, posats a fer, més valdria que no hi haguessin menjadors per a fumadors, suposen una forta inversió i poden ocasionar problemes.
Qui vol fumar que surti un moment a fora.
No crec que el Ministeri s’hi apunti, però es pot provar al Senat.
M’ha vingut a buscar a les 10del matí per intervenir 20 minuts en un debat entre 9 persones!. que ha començat a les 12:30.
El debat era sobre la Llei del Tabac, poc es pot dir en 2 minuts. Estic convençuda que hem fet el que calia, cal d’una vegada que els que fumen siguin conscients que els que no volen fumar tenen dret a ambients nets.
Ara bé, la reclamació dels restauradors, de prohibir totalment fumar als restaurants és interessant, posats a fer, més valdria que no hi haguessin menjadors per a fumadors, suposen una forta inversió i poden ocasionar problemes.
Qui vol fumar que surti un moment a fora.
No crec que el Ministeri s’hi apunti, però es pot provar al Senat.
dijous, d’octubre 13
Dijous 13 d’octubre, visita al Sr. Nóvoa
Avui havia quedat per anar a TV2 a gravar el programa Parlamento, encara que suposés anar i tornar a Madrid, però el Mishel, havia quedat amb el delegat de “Costas” a Catalunya, el Sr. Nóvoa, i m’ha interessat més aquesta reunió.
Sort que tenim el pont aeri i no h ha problema per cancel•lar la reserva.
El Sr. Nóvoa, m’ha rebut amb una mica de recel, però quan ha vist que el motiu de la meva visita era simplement tenir informació més precisa, s’ha obert a donar tota la informació que volguéssim.
M’ha confirmat que durant els 8 anys del PP, no es va fer ni un sol projecte a Catalunya. Sort que n’hi havia uns que vetllaven pels interessos de Catalunya i eren decisius,
Ara per fi els projectes es van llicitant. Confirmat el passeig de Balmins de Sitges, serà preciós.
La platja de Cabrera de Mar, també. La gent de la plataforma estaran contents.
El que no veig tan aviat és el passeig de Badalona, perquè l’ACA ha de fer el conductor i senzillament em dona la impressió que l’ACA està inoperant.
Les decisions de Medi Ambient, pensades en clau electoralista estan deixant el país paralitzat.
El vespre he anat al casal d’ERC de Ciutat Vella, a xerrar amb els militants, m’he passat molt bé, es percep l’angoixa per com acabarà això de l’Estatut, intento donar ànims, però la veritat, ja ho veurem.
Sort que tenim el pont aeri i no h ha problema per cancel•lar la reserva.
El Sr. Nóvoa, m’ha rebut amb una mica de recel, però quan ha vist que el motiu de la meva visita era simplement tenir informació més precisa, s’ha obert a donar tota la informació que volguéssim.
M’ha confirmat que durant els 8 anys del PP, no es va fer ni un sol projecte a Catalunya. Sort que n’hi havia uns que vetllaven pels interessos de Catalunya i eren decisius,
Ara per fi els projectes es van llicitant. Confirmat el passeig de Balmins de Sitges, serà preciós.
La platja de Cabrera de Mar, també. La gent de la plataforma estaran contents.
El que no veig tan aviat és el passeig de Badalona, perquè l’ACA ha de fer el conductor i senzillament em dona la impressió que l’ACA està inoperant.
Les decisions de Medi Ambient, pensades en clau electoralista estan deixant el país paralitzat.
El vespre he anat al casal d’ERC de Ciutat Vella, a xerrar amb els militants, m’he passat molt bé, es percep l’angoixa per com acabarà això de l’Estatut, intento donar ànims, però la veritat, ja ho veurem.
dimecres, d’octubre 12
Dimecres 12 d’octubre. L’ultima botifarrada.
Amb forta amenaça de pluja, ha anat molt bé. Ha vingut la Pilar Dellunde, molt oportuna ja que ha format part de la ponència de l’Estatut i la gent té moltes preguntes. Enlloc de fer discursos , s’ha establert un diàleg i ha estat molt interessant.
Crec que es una bona decisió acabar amb les botifarrades, amb el temps va perdent el to reivindicatiu i es va convertint amb una festa, que no està malament, però no precisament el “Dia de l’Hispanidad”.
En el cartell, el Pep Capdevila hi va posar “La definitiva”, ja ens agradaria.
Haurem de pensar un altra cosa.
Crec que es una bona decisió acabar amb les botifarrades, amb el temps va perdent el to reivindicatiu i es va convertint amb una festa, que no està malament, però no precisament el “Dia de l’Hispanidad”.
En el cartell, el Pep Capdevila hi va posar “La definitiva”, ja ens agradaria.
Haurem de pensar un altra cosa.
dimarts, d’octubre 11
Dimarts 11 d’octubre. Compareixences de pressupostos.
Matí Medi Ambient i tarda Sanitat.
Es bastant pesat, venen els càrrecs del Ministeri i en teoria responen a les preguntes, es fa pesat perquè responen el que volen. Els diputats del PSOE en lloc de fer preguntes fan lloances al govern i els del PP el contrari.
De totes maneres em quedo, per veure si donen informació que es pugui aprofitar. El més interessant és al sortir, el Serrano, el director de “biodiversidad”, em dona el nom del funcionari que prepara l’adjudicació del Estudis sobre Aigua dels pressupostos d’enguany. Finalment hauré conseguit passar al ACA 1,5 milions per abordar el problema dels nitrats a l’aigua.
Per la tarda, quan acaba, el Fernando Puig de la Bellacasa el sub-secretari del Ministeri de Sanitat, em presenta la funcionaria que porta l’assumpte dels psicòlegs.
Tenim una bona conversa. Es conscient de que les noves promocions de psicòlegs estan en una situació molt precària.
Després me’n vaig a seure amb el Mishel per repassar les esmenes als pressupostos de Medi Ambient, vaig cap l’aeroport ja molt tard, a l’avió em presenten un alt càrrec de la Conselleria d’Indústria, ell també està preocupat per la Llei del Medicament, em diu que el dijous passa el Consell de ministres.
Es bastant pesat, venen els càrrecs del Ministeri i en teoria responen a les preguntes, es fa pesat perquè responen el que volen. Els diputats del PSOE en lloc de fer preguntes fan lloances al govern i els del PP el contrari.
De totes maneres em quedo, per veure si donen informació que es pugui aprofitar. El més interessant és al sortir, el Serrano, el director de “biodiversidad”, em dona el nom del funcionari que prepara l’adjudicació del Estudis sobre Aigua dels pressupostos d’enguany. Finalment hauré conseguit passar al ACA 1,5 milions per abordar el problema dels nitrats a l’aigua.
Per la tarda, quan acaba, el Fernando Puig de la Bellacasa el sub-secretari del Ministeri de Sanitat, em presenta la funcionaria que porta l’assumpte dels psicòlegs.
Tenim una bona conversa. Es conscient de que les noves promocions de psicòlegs estan en una situació molt precària.
Després me’n vaig a seure amb el Mishel per repassar les esmenes als pressupostos de Medi Ambient, vaig cap l’aeroport ja molt tard, a l’avió em presenten un alt càrrec de la Conselleria d’Indústria, ell també està preocupat per la Llei del Medicament, em diu que el dijous passa el Consell de ministres.
dilluns, d’octubre 10
Dilluns 10 d’octubre. Dependència
Ens trobem a Villaroel, un grup per debatre sobre la Llei de la Dependència, no em volia posar en temes de socials, però de mica en mica hi vaig caient.
Confesso que no sabia que l’assistència social no és un dret Constitucional.
HI ha molt per fer.
No m’agrada el to del Llibre Blanc per la Dependència, no inclou tota la gent que només necessiten una certa ajuda, i a part d’això poden portar una vida independent i poden treballar i aportar a la societat. Només es concentra en la dependència de la gent gran. Un error.
Per la nit vaig a la seu del poble, torno als problemes locals.
Confesso que no sabia que l’assistència social no és un dret Constitucional.
HI ha molt per fer.
No m’agrada el to del Llibre Blanc per la Dependència, no inclou tota la gent que només necessiten una certa ajuda, i a part d’això poden portar una vida independent i poden treballar i aportar a la societat. Només es concentra en la dependència de la gent gran. Un error.
Per la nit vaig a la seu del poble, torno als problemes locals.
diumenge, d’octubre 2
diumenge 2 d'octubre. Paraules enverinades
Ahir es va publicar un article de la Pila Rahola, desmesurat i ple de verí.
Pensar que hi va haver-hi un temps que jo l’admirava.
Ha estat a rel de la iniciativa sobre el conflicte Israel-Palestina. La Rahola es vol fer la experta del tema i més aviat sembla a portaveu de l’Ariel Sharon.
De fet aprofita qualsevol ocasió per escopir sobre Carod , Puigcercós i ERC. Ara m’ha afegit a la llista.
He escrit un article, però com que ja sé que no el publicaran, l’afegeixo aquí, en castellà, ja què era per un diari del país veí.
¿Por qué precisamente yo?
Hace unos días, en las páginas de éste periódico, una periodista, ex -diputada, especialista en muchos temas y asidua de todas clases de tertulias, escribió acerca de una iniciativa parlamentaria de una diputada de Erc de cuyo nombre no quería acordarse, pues dicha diputada, soy yo. Rosa Maria Bonàs i Pahisa.
En 1976, como otros muchos jóvenes, decidí pasar unos meses en un kibbutz, aquellos meses se convirtieron en doce años. Años durante los que formé una familia, y me inserté en la apasionante sociedad israelí. La fortuna hizo que fuera a parar al kibbutz Kerem Shalom, allí tuve ocasión de convivir con un grupo de hombres y mujeres comprometidos con la política, de allí salieron los principales movimientos para la paz, algunos se integraron en partidos políticos, “La lista avanzada para la paz”, proyectos como el pueblo mixto de judíos y palestinos, o movimientos como “Mujeres de Negro”, “Existe frontera”, ..etc. vivir en Israel solo era posible si ello implicaba el compromiso de luchar por la paz entre israelíes y palestinos. Fueron años de lucha constante a todos los niveles, de hombres y mujeres de buena fe, palestinos e israelíes que lucharon y siguen luchando contra corriente por una paz verdadera, es decir justa, que implica sacrificios y renuncias por ambas partes.
Al día siguiente de la victoria de la guerra de los 6 días, ya hubo voces en Israel que clamaron por devolver los territorios a cambio de paz, o a cambio de nada como el Profesor Lebovitch.
Mientras una minoría veía que la permanencia de la ocupación hipotecaba la paz y la viabilidad misma del estado de Israel, como estado democrático, la mayoría se dejó llevar por el sueño del Gran Israel.
A medida que se iban multiplicando los asentamientos en Gaza y Cisjordania, el Ejército par la Defensa de Israel se convirtió en un ejercito de ocupación con todo lo que ello implica.
La explosión de la intifada, que sorprendió a algunos, estaba anunciada. A medida que pasaban los años crecía en Israel una nueva generación que no conocía otra situación que la ocupación, la ocupación pasó a ser “normal”.
En 1989, nuestro hijo tenía ya 10 años, fuimos conscientes de que aquel niño tenía ante sí dos opciones: ser soldado de un ejército de ocupación o pasar su juventud en la cárcel, como tantos amigos que se negaron a servir en los territorios ocupados. Decidimos abandonar.
Fueron los momentos más difíciles de nuestra vida. Me sentía plenamente integrada en la sociedad israelí, nuestros hijos asistían a una escuela magnífica, la carrera artística de mi esposo se interrumpiría para siempre, a pesar de todo decidimos exiliarnos y otra vez con 40 años empezar de cero.
Fue muy difícil despedirse de los amigos, nos uníamos al gran grupo de desertores que tiraban la toalla y abandonaban la lucha. Es entonces cuando aseguras que vas a seguir ayudando desde el exilio, que no los vas a olvidar.
Y no los he olvidado, el dolor de la situación de Israel sigue muy vivo y me siento en deuda con el país que me acogió y donde pasé los años más fructíferos de mi vida.
En la situación actual en la que por fin existen las posibilidades de empezar el camino hacia un acuerdo, existe dentro de la población palestina la ilusión de que ahora sí. Ya se están preparando para gestionar su propio estado, un estado libre, sin ejército ocupante.
El desenclave de Gaza, podría ser el principio de la tan esperada solución.
Precisamente en este momento el anuncio del gobierno de Israel de seguir ampliando asentamiento en Cisjordania, lanza el duro mensaje a los jóvenes palestinos de que Israel nunca va a irse, de que nunca tendrán un Estado viable, de que siempre serán ciudadanos de segunda, de que su futuro siempre estará en manos de los israelíes.
Me llegan voces de auxilio desde Israel, voces que nos piden que presionemos sobre el gobierno d Israel, que la salida de Gaza no sirva de pretexto para dejar a Sharon que siga ampliando asentamientos.
El motivo de mi iniciativa era trasladar un mensaje por medio de la Unión Europea al gobierno de Sharon, el mensaje de que debe congelar inmediatamente todo nuevo asentamiento o su ampliación en los territorios ocupados. Para ello pedía recurrir a la congelación de tratados de cooperación tecnológico-armamentísticos condicionando su reactivación a la congelación de nuevos asentamientos, también se pedía a Israel reconocer responsabilidad en la catastrófica situación sanitaria de la Franja de Gaza.
En el texto final transaccionado con todos los grupos de la cámara, se acordó pedir a Israel respetar la legalidad internacional..
El jueves día 29, visitaron el Congreso un grupo de mujeres comprometidas en la lucha por los Derechos Humanos, entre ellas Yolanda Roman de Amnistia Internacional, Ivone Kleinfeld de Macgsom Watch (Israel), Amal Hawash de Palestinian Working Women Society. Pidieron que no las abandonemos, que usemos nuestra mejor arma, la presión internacional.
Quien quiera puede entender porque alguien que realmente quiere a Israel desea que por fin en Israel y Palestina se pueda vivir en paz, que no más familias viendo crecer a sus hijos se planteen el exilio. Para ello es imprescindible terminar con la ocupación, regresar a las fronteras del 67 y volver a la legalidad internacional.
El conflicto de Oriente Medio es muy complejo, para emitir opinión no basta con leer algunos libros y viajar de vez en cuando a Tierra Santa. Solo desde la ignorancia o por motivos personales ajenos al conflicto, alguien pueda definirme como furibunda anti-israelí.
Ante ciertas expresiones publicadas desde éste periódico solo siento tristeza.
He asumido un compromiso y ni los insultos del periodismo amarillo ni las amenazas de ciertos sectores que solo conocen el conflicto desde la distancia van a hacerme desistir.
Una de las personas que éstos días me ha felicitado por la iniciativa, me contaba que la UNWRA tiene psicólogos que están trabajando con niños palestinos para que puedan cerrar los ojos.
Mi deseo es que todos los niños a ambos lados de la frontera puedan dormir con los ojos cerrados en un futuro no muy lejano.
Shana tovà le col Am Israel.
Feliz año a todo el Pueblo de Israel
Rosa Maria Bonàs i Pahisa profunda
Diputada por Barcelona en el Congreso de los Diputados.
Pensar que hi va haver-hi un temps que jo l’admirava.
Ha estat a rel de la iniciativa sobre el conflicte Israel-Palestina. La Rahola es vol fer la experta del tema i més aviat sembla a portaveu de l’Ariel Sharon.
De fet aprofita qualsevol ocasió per escopir sobre Carod , Puigcercós i ERC. Ara m’ha afegit a la llista.
He escrit un article, però com que ja sé que no el publicaran, l’afegeixo aquí, en castellà, ja què era per un diari del país veí.
¿Por qué precisamente yo?
Hace unos días, en las páginas de éste periódico, una periodista, ex -diputada, especialista en muchos temas y asidua de todas clases de tertulias, escribió acerca de una iniciativa parlamentaria de una diputada de Erc de cuyo nombre no quería acordarse, pues dicha diputada, soy yo. Rosa Maria Bonàs i Pahisa.
En 1976, como otros muchos jóvenes, decidí pasar unos meses en un kibbutz, aquellos meses se convirtieron en doce años. Años durante los que formé una familia, y me inserté en la apasionante sociedad israelí. La fortuna hizo que fuera a parar al kibbutz Kerem Shalom, allí tuve ocasión de convivir con un grupo de hombres y mujeres comprometidos con la política, de allí salieron los principales movimientos para la paz, algunos se integraron en partidos políticos, “La lista avanzada para la paz”, proyectos como el pueblo mixto de judíos y palestinos, o movimientos como “Mujeres de Negro”, “Existe frontera”, ..etc. vivir en Israel solo era posible si ello implicaba el compromiso de luchar por la paz entre israelíes y palestinos. Fueron años de lucha constante a todos los niveles, de hombres y mujeres de buena fe, palestinos e israelíes que lucharon y siguen luchando contra corriente por una paz verdadera, es decir justa, que implica sacrificios y renuncias por ambas partes.
Al día siguiente de la victoria de la guerra de los 6 días, ya hubo voces en Israel que clamaron por devolver los territorios a cambio de paz, o a cambio de nada como el Profesor Lebovitch.
Mientras una minoría veía que la permanencia de la ocupación hipotecaba la paz y la viabilidad misma del estado de Israel, como estado democrático, la mayoría se dejó llevar por el sueño del Gran Israel.
A medida que se iban multiplicando los asentamientos en Gaza y Cisjordania, el Ejército par la Defensa de Israel se convirtió en un ejercito de ocupación con todo lo que ello implica.
La explosión de la intifada, que sorprendió a algunos, estaba anunciada. A medida que pasaban los años crecía en Israel una nueva generación que no conocía otra situación que la ocupación, la ocupación pasó a ser “normal”.
En 1989, nuestro hijo tenía ya 10 años, fuimos conscientes de que aquel niño tenía ante sí dos opciones: ser soldado de un ejército de ocupación o pasar su juventud en la cárcel, como tantos amigos que se negaron a servir en los territorios ocupados. Decidimos abandonar.
Fueron los momentos más difíciles de nuestra vida. Me sentía plenamente integrada en la sociedad israelí, nuestros hijos asistían a una escuela magnífica, la carrera artística de mi esposo se interrumpiría para siempre, a pesar de todo decidimos exiliarnos y otra vez con 40 años empezar de cero.
Fue muy difícil despedirse de los amigos, nos uníamos al gran grupo de desertores que tiraban la toalla y abandonaban la lucha. Es entonces cuando aseguras que vas a seguir ayudando desde el exilio, que no los vas a olvidar.
Y no los he olvidado, el dolor de la situación de Israel sigue muy vivo y me siento en deuda con el país que me acogió y donde pasé los años más fructíferos de mi vida.
En la situación actual en la que por fin existen las posibilidades de empezar el camino hacia un acuerdo, existe dentro de la población palestina la ilusión de que ahora sí. Ya se están preparando para gestionar su propio estado, un estado libre, sin ejército ocupante.
El desenclave de Gaza, podría ser el principio de la tan esperada solución.
Precisamente en este momento el anuncio del gobierno de Israel de seguir ampliando asentamiento en Cisjordania, lanza el duro mensaje a los jóvenes palestinos de que Israel nunca va a irse, de que nunca tendrán un Estado viable, de que siempre serán ciudadanos de segunda, de que su futuro siempre estará en manos de los israelíes.
Me llegan voces de auxilio desde Israel, voces que nos piden que presionemos sobre el gobierno d Israel, que la salida de Gaza no sirva de pretexto para dejar a Sharon que siga ampliando asentamientos.
El motivo de mi iniciativa era trasladar un mensaje por medio de la Unión Europea al gobierno de Sharon, el mensaje de que debe congelar inmediatamente todo nuevo asentamiento o su ampliación en los territorios ocupados. Para ello pedía recurrir a la congelación de tratados de cooperación tecnológico-armamentísticos condicionando su reactivación a la congelación de nuevos asentamientos, también se pedía a Israel reconocer responsabilidad en la catastrófica situación sanitaria de la Franja de Gaza.
En el texto final transaccionado con todos los grupos de la cámara, se acordó pedir a Israel respetar la legalidad internacional..
El jueves día 29, visitaron el Congreso un grupo de mujeres comprometidas en la lucha por los Derechos Humanos, entre ellas Yolanda Roman de Amnistia Internacional, Ivone Kleinfeld de Macgsom Watch (Israel), Amal Hawash de Palestinian Working Women Society. Pidieron que no las abandonemos, que usemos nuestra mejor arma, la presión internacional.
Quien quiera puede entender porque alguien que realmente quiere a Israel desea que por fin en Israel y Palestina se pueda vivir en paz, que no más familias viendo crecer a sus hijos se planteen el exilio. Para ello es imprescindible terminar con la ocupación, regresar a las fronteras del 67 y volver a la legalidad internacional.
El conflicto de Oriente Medio es muy complejo, para emitir opinión no basta con leer algunos libros y viajar de vez en cuando a Tierra Santa. Solo desde la ignorancia o por motivos personales ajenos al conflicto, alguien pueda definirme como furibunda anti-israelí.
Ante ciertas expresiones publicadas desde éste periódico solo siento tristeza.
He asumido un compromiso y ni los insultos del periodismo amarillo ni las amenazas de ciertos sectores que solo conocen el conflicto desde la distancia van a hacerme desistir.
Una de las personas que éstos días me ha felicitado por la iniciativa, me contaba que la UNWRA tiene psicólogos que están trabajando con niños palestinos para que puedan cerrar los ojos.
Mi deseo es que todos los niños a ambos lados de la frontera puedan dormir con los ojos cerrados en un futuro no muy lejano.
Shana tovà le col Am Israel.
Feliz año a todo el Pueblo de Israel
Rosa Maria Bonàs i Pahisa profunda
Diputada por Barcelona en el Congreso de los Diputados.
dissabte, d’octubre 1
Dissabte 1 d’octubre. Consell Nacional a Vic.
La major part es per analitzar el procés de l’Estatut.
Al final algú demana per la proposta contra Israel. Resulta que a Erc hi ha un nucli dur de sionistes. M’hauré d’asseure un dia amb ells i explicar qué està passant allà.
Al vespre, resulta relaxant seure entre amics al Parc del poble , al sopar del Correllengua, arribo a casa amb un somriure, fins el Peter ho nota.
Al final algú demana per la proposta contra Israel. Resulta que a Erc hi ha un nucli dur de sionistes. M’hauré d’asseure un dia amb ells i explicar qué està passant allà.
Al vespre, resulta relaxant seure entre amics al Parc del poble , al sopar del Correllengua, arribo a casa amb un somriure, fins el Peter ho nota.
divendres, de setembre 30
Divendres 30 de setembre. Estatut
El Parlament de Catalunya aprova l’Estatut.
Fa deu dies ja n’estava segura. CiU s’hi juga massa. Només em va fer dubtar l’actitud del Jordi Pujol, que es veu ressentit perquè haurà estat en Maragall i no ell.
Per altra banda l’ Artur Mas, ha aprofitat la ocasió per sortir de l’ombra del Pujol i perfilar-se més com a líder. El Duran ho ha vist i al darrer moment s’ha tret lo de l’escola laica per agafar una mica de protagonisme.
Ara vindrà la segona part, a Madrid.
La bona nova del Estatut, me l’ha amargat la dreta israeliana , han reaccionat com bojos a la proposta sobre els territoris ocupats. Ara són enemiga d’Israel. Ja m’ho esperava, hagués estat més senzill no fer res, però ho devia a molta gent. Podria ser que en pagaré un preu polític, però tan me fa.
Fa deu dies ja n’estava segura. CiU s’hi juga massa. Només em va fer dubtar l’actitud del Jordi Pujol, que es veu ressentit perquè haurà estat en Maragall i no ell.
Per altra banda l’ Artur Mas, ha aprofitat la ocasió per sortir de l’ombra del Pujol i perfilar-se més com a líder. El Duran ho ha vist i al darrer moment s’ha tret lo de l’escola laica per agafar una mica de protagonisme.
Ara vindrà la segona part, a Madrid.
La bona nova del Estatut, me l’ha amargat la dreta israeliana , han reaccionat com bojos a la proposta sobre els territoris ocupats. Ara són enemiga d’Israel. Ja m’ho esperava, hagués estat més senzill no fer res, però ho devia a molta gent. Podria ser que en pagaré un preu polític, però tan me fa.
dijous, de setembre 29
Dijous 29 de setembre. Visita d'Amnistia Internacional
Després del ple, hi ha hagut comissió de Medi Ambient, CiU torna amb el transvasament del Roine.
Al final s’allarga més del compte perquè el PP torna a fer problemes amb unes propostes del País Valencià, e intenta boicotejar la votació. Quan no poden guanyar amb vots intenten tota mena d’artilugis.
Corro cap una reunió que m’interessa molt, dones representats d’organitzacions que lluiten per els dels drets humans, d’Israel, de Palestina , d’ Alger i d’Amnistia Internacional. Demanen que fem pressió sobre Israel, i ens pregunten quines accions hem fet. Va molt bé, perquè els hi puc explicar la votació d’ahir i quedem en seguir col•laborant. Amb la israeliana ens abracem emocionades. Jo entenc el que representa defensar la seva postura a Israel, quantes vegades em vaig semblar fer de Cassandra. Quan vaig abandonar, em vaig dir que des de fora ajudaria, ara en tinc la ocasió.
Al final s’allarga més del compte perquè el PP torna a fer problemes amb unes propostes del País Valencià, e intenta boicotejar la votació. Quan no poden guanyar amb vots intenten tota mena d’artilugis.
Corro cap una reunió que m’interessa molt, dones representats d’organitzacions que lluiten per els dels drets humans, d’Israel, de Palestina , d’ Alger i d’Amnistia Internacional. Demanen que fem pressió sobre Israel, i ens pregunten quines accions hem fet. Va molt bé, perquè els hi puc explicar la votació d’ahir i quedem en seguir col•laborant. Amb la israeliana ens abracem emocionades. Jo entenc el que representa defensar la seva postura a Israel, quantes vegades em vaig semblar fer de Cassandra. Quan vaig abandonar, em vaig dir que des de fora ajudaria, ara en tinc la ocasió.
dimecres, de setembre 28
Dimecres 28 de setembre. La llei del Tabac
Avança la ponència del Tabac. Ahir vaig estar reunida amb el ministeri de Sanitat i hem acostat posicions, només hi ha un punt que no concordem, jo crec que als bars de menys de 100 m., no s’hauria de poder fumar. Pràcticament retiraré totes les altres esmenes.
Després hi ha comissió d’Exteriors, es discuteix una proposta que vaig entrar quan vaig tornar del viatge a Israel i Palestina, amb tan mala fortuna que va coincidir amb el viatge de Carod a Israel, i amb tot el soroll de la corona d’espines i les banderes es va armar un bon sarau.
Hem arribat a un acord amb els socialistes per suavitzar la meva proposta i en redactem una de conjunta que també recolza IU. El meu propòsit es cridar l’atenció al govern d’Israel que pari de confiscar més territori a Cisjordània i que no se'n desentengui de la situació sanitària de la franja de Gaza.
Per la tarda tinc la sorpresa gens agradable que un diputat del PSOE, ha fet unes declaracions sobre la actitud d’ERC i d’IC respecte ala Llei del Tabac, ens acusa de venuts a les “Tabacaleras”. El busco i resulta que ni es al Congrés, ni forma part de la ponència, així que no sé en que es basa. Si es una maniobra del PSOE per pressionar, els hi pot sortir car perquè ara pressionarem més amb el tema dels bars.
Després hi ha comissió d’Exteriors, es discuteix una proposta que vaig entrar quan vaig tornar del viatge a Israel i Palestina, amb tan mala fortuna que va coincidir amb el viatge de Carod a Israel, i amb tot el soroll de la corona d’espines i les banderes es va armar un bon sarau.
Hem arribat a un acord amb els socialistes per suavitzar la meva proposta i en redactem una de conjunta que també recolza IU. El meu propòsit es cridar l’atenció al govern d’Israel que pari de confiscar més territori a Cisjordània i que no se'n desentengui de la situació sanitària de la franja de Gaza.
Per la tarda tinc la sorpresa gens agradable que un diputat del PSOE, ha fet unes declaracions sobre la actitud d’ERC i d’IC respecte ala Llei del Tabac, ens acusa de venuts a les “Tabacaleras”. El busco i resulta que ni es al Congrés, ni forma part de la ponència, així que no sé en que es basa. Si es una maniobra del PSOE per pressionar, els hi pot sortir car perquè ara pressionarem més amb el tema dels bars.
dimarts, de setembre 27
Dimarts 27 de setembre. Gitanos al Congrés
Vaig directe del aeroport al Senat. Les comissions mixtes són de senadors i diputats i les sessions s’alternen al Congrés i al Senat, això per nosaltres es un dificultat afegida perquè sovint hem de ser a dues comissions al mateix temps i anem passant de l’una a l’altra, si son al Senat és impossible.
El Senat és un veritable laberint, havia d’imprimir un document que el portava en el USB i li he demanat al Senador Espasa (Entesa)que em deixés el seu ordinador, molt amablement m’ha acompanyat al seu despatx, i ha esperat que acabés per tornar junts a la sala de comissions, sola no hi hagués arribat.
Quan torno al Congrés corro cap la comissió de la Dona, també mixta però que per la meva mala sort, avui era al Congrés. El taxista que m’hi porta, es d’esquerres. També n’hi han.
Tarda. Avui al Ple, el Pep Andreu que es d’ascendència gitana ha presentat una Proposta per el reconeixement del poble gitano, ha començat en llengua romaní. Ha estat molt emocionant
El Senat és un veritable laberint, havia d’imprimir un document que el portava en el USB i li he demanat al Senador Espasa (Entesa)que em deixés el seu ordinador, molt amablement m’ha acompanyat al seu despatx, i ha esperat que acabés per tornar junts a la sala de comissions, sola no hi hagués arribat.
Quan torno al Congrés corro cap la comissió de la Dona, també mixta però que per la meva mala sort, avui era al Congrés. El taxista que m’hi porta, es d’esquerres. També n’hi han.
Tarda. Avui al Ple, el Pep Andreu que es d’ascendència gitana ha presentat una Proposta per el reconeixement del poble gitano, ha començat en llengua romaní. Ha estat molt emocionant
dilluns, de setembre 26
Dilluns, 26 de setembre, visites al territori
SOS des de Viladecavalls.
El 4t cinturó.
PSC i CiU el volen tirar endavant. ERC i IC no.
Des de Erc s’ha preparat una alternativa que permetria unes connexions fluïdes entre els “Vallesos” sense l’ impacte d’ aquesta obre prevista fa ja molts anys amb uns conceptes antiquats que ara hem d’intentar superar.
Als pressupostos del 2005 no hi havia partida , en els del 2006 només hi ha una partida per estudi. Ara bé, sabem que es pot pagar per el mètode alemany i es pot engegar sense partida pressupostaria. Sabem també que el tram Abrera- Terrassa ja té el projecte executiu amb impacte ambiental aprovat, l’alcalde de Viladecavalls (CiU) que s’ho veu avenir, amb molt de seny, està intentant que per si de cas, tingui el menys impacte possible en el territori.
La Glòria Ullàs m’ha cridat perquè vegi de prop l’impacte que pot tenir en el territori, i ajudi a fer caviar d’idea als de Madrid..
D`’ allà me’n vaig a Sitges, el passeig està molt malament i s’hauria d’arranjar, però “Costes”, el prefereix eliminar. Sitges sense el passeig no serà el mateix i el regidor d’urbanisme (Erc) demana la meva ajuda al Ministeri. Dinem junts a davant del mar. És nou a la política i gaudeix treballant per Sitges. M’explica tots els projectes que té entremans i tot el que vol canviar.
El 4t cinturó.
PSC i CiU el volen tirar endavant. ERC i IC no.
Des de Erc s’ha preparat una alternativa que permetria unes connexions fluïdes entre els “Vallesos” sense l’ impacte d’ aquesta obre prevista fa ja molts anys amb uns conceptes antiquats que ara hem d’intentar superar.
Als pressupostos del 2005 no hi havia partida , en els del 2006 només hi ha una partida per estudi. Ara bé, sabem que es pot pagar per el mètode alemany i es pot engegar sense partida pressupostaria. Sabem també que el tram Abrera- Terrassa ja té el projecte executiu amb impacte ambiental aprovat, l’alcalde de Viladecavalls (CiU) que s’ho veu avenir, amb molt de seny, està intentant que per si de cas, tingui el menys impacte possible en el territori.
La Glòria Ullàs m’ha cridat perquè vegi de prop l’impacte que pot tenir en el territori, i ajudi a fer caviar d’idea als de Madrid..
D`’ allà me’n vaig a Sitges, el passeig està molt malament i s’hauria d’arranjar, però “Costes”, el prefereix eliminar. Sitges sense el passeig no serà el mateix i el regidor d’urbanisme (Erc) demana la meva ajuda al Ministeri. Dinem junts a davant del mar. És nou a la política i gaudeix treballant per Sitges. M’explica tots els projectes que té entremans i tot el que vol canviar.
divendres, de setembre 23
Divendres 23 de setembre. Remeses
Es un antic palau, estil Madrid, supercarregat, daurats, cortines, catifes, tot plegat molt pesat. Tinc ganes de tornar a casa.
Com m’esperava després del llarg sopar d’ahir ja poc em podia aportar. La sensació es que les remeses mouen molts diners i molts hi volen posar-hi la mà, però he fet un bon contacte amb el Dr. Luis Jorge Garay de Colòmbia i espero que podem col•laborar en un tema que em va rondant pel cap.
He sabut lo de l’avioneta de Badia, tinc temps encara de fer un comunicat i finalment anar cap a casa.
Com m’esperava després del llarg sopar d’ahir ja poc em podia aportar. La sensació es que les remeses mouen molts diners i molts hi volen posar-hi la mà, però he fet un bon contacte amb el Dr. Luis Jorge Garay de Colòmbia i espero que podem col•laborar en un tema que em va rondant pel cap.
He sabut lo de l’avioneta de Badia, tinc temps encara de fer un comunicat i finalment anar cap a casa.
dijous, de setembre 22
Dijous 22 de setembre, duel amb Sanchez Lliure
Vaig anar a dormir tard, però a les 9 ja era al Ple disposada a fer tres intervencions.
Dues sobre finançament sanitari, una d’elles a conseqüència d’una interpel•lació del Sánchez Lliure, m’he divertit una mica.
En lloc de tornar cap a casa, m’he quedat perquè demà vull assistir a un seminari sobre remeses.
Avui estic convidada a un sopar amb els ponents del seminari.
No m’agrada gens quedar-me a Madrid els dijous, quan tots els diputats marxen i el Congrés es queda molt buit, però reconec que va bé per avançar feina.
El sopar ha estat molt interessant, 4 hores parlant sense parar, a la taula tenia representants del Fons Monetari Internacional, del Banc d’Espanya, de les empreses remesadores, i economistes provenint de sudamenrica i USA.
M’he assabentat que n’estant bastant farts del Rodrigo Rato, es veu que es dedica a fer el doctorat a la complutense i no passa massa per el despatx.
He après molt en aquest sopar sobre remeses i immigració, no crec que demà em calgui anar al seminari.
Dues sobre finançament sanitari, una d’elles a conseqüència d’una interpel•lació del Sánchez Lliure, m’he divertit una mica.
En lloc de tornar cap a casa, m’he quedat perquè demà vull assistir a un seminari sobre remeses.
Avui estic convidada a un sopar amb els ponents del seminari.
No m’agrada gens quedar-me a Madrid els dijous, quan tots els diputats marxen i el Congrés es queda molt buit, però reconec que va bé per avançar feina.
El sopar ha estat molt interessant, 4 hores parlant sense parar, a la taula tenia representants del Fons Monetari Internacional, del Banc d’Espanya, de les empreses remesadores, i economistes provenint de sudamenrica i USA.
M’he assabentat que n’estant bastant farts del Rodrigo Rato, es veu que es dedica a fer el doctorat a la complutense i no passa massa per el despatx.
He après molt en aquest sopar sobre remeses i immigració, no crec que demà em calgui anar al seminari.
dimecres, de setembre 21
Dimecres 21 de setembre, el tabac.
Primera ponència de la Llei del Tabac,
Les ponències com ara molta gent ja sap, són a porta tancada entre els portaveus dels diferents grups, a fi d’anar apropant posicions i arribar a un text coherent abans de la votació.
El PP s’ha presentat com a garantí dels aspectes sanitaris de la Llei, però al costat tenia al Jordi Xuclà de CiU que ha presentat totes les esmenes de tots els lobbys, una per una, i el Mingo del PP les hi anava recordant, perquè les defensés.
Jo que me n’he adonat, les hi anava tombant una a una.
Per acabar-ho d’arreglar el “c......” ha presentat una esmena obligant a les CCAA a prendre determinades accions en prevenció, quant tenim transferència i les decisions a nivell de gestió depenent exclusivament de la Generalitat, realment avui CiU semblava la sucursal del PP, com que al PSOE ja li anava bé, he amenaçat de votar en contra de la llei.
Després s’ha acostat la ponent del PSOE i ho hem arreglat. De fet jo sé que no depèn d’ella sinó del Ministeri, però al menys els hi passarà el missatge, si la llei divergeix molt del que nosaltres(jo) creiem no la penso votar.
Per la tarda m’han trucat de Catalunya Radio, el Grasset, es veu que el País ha publicat una esmena nostra a la Llei de Reproducció assistida, on diem que es pugui triar el sexe del tercer fill, i ha estat notícia.
El ple s’ha allargat molt, ja tornem als entrepans per sopar al bar del plenari.
Hem acabat casi a les 12 de la nit, després ens hem quedat a veure el Joan Puigcercós que sortia a telemadrid, i ens hem anat a trobar al “Rincón de Chicote”, tornem a anar a dormir tard, però la veritat que després d’un dia intens hi ha necessitat de relaxar-se una mica en bona companyia
Les ponències com ara molta gent ja sap, són a porta tancada entre els portaveus dels diferents grups, a fi d’anar apropant posicions i arribar a un text coherent abans de la votació.
El PP s’ha presentat com a garantí dels aspectes sanitaris de la Llei, però al costat tenia al Jordi Xuclà de CiU que ha presentat totes les esmenes de tots els lobbys, una per una, i el Mingo del PP les hi anava recordant, perquè les defensés.
Jo que me n’he adonat, les hi anava tombant una a una.
Per acabar-ho d’arreglar el “c......” ha presentat una esmena obligant a les CCAA a prendre determinades accions en prevenció, quant tenim transferència i les decisions a nivell de gestió depenent exclusivament de la Generalitat, realment avui CiU semblava la sucursal del PP, com que al PSOE ja li anava bé, he amenaçat de votar en contra de la llei.
Després s’ha acostat la ponent del PSOE i ho hem arreglat. De fet jo sé que no depèn d’ella sinó del Ministeri, però al menys els hi passarà el missatge, si la llei divergeix molt del que nosaltres(jo) creiem no la penso votar.
Per la tarda m’han trucat de Catalunya Radio, el Grasset, es veu que el País ha publicat una esmena nostra a la Llei de Reproducció assistida, on diem que es pugui triar el sexe del tercer fill, i ha estat notícia.
El ple s’ha allargat molt, ja tornem als entrepans per sopar al bar del plenari.
Hem acabat casi a les 12 de la nit, després ens hem quedat a veure el Joan Puigcercós que sortia a telemadrid, i ens hem anat a trobar al “Rincón de Chicote”, tornem a anar a dormir tard, però la veritat que després d’un dia intens hi ha necessitat de relaxar-se una mica en bona companyia
dimarts, de setembre 20
L'Estatut Valencià
Avui arriba al Congres l’Estatut València, segons el PP València es Espanya i no te res a veure amb Catalunya, Jaume I va fundar un regne a part i punt. L’Agustí ha estat més que bé, ha parlat amb humor com és ell i amb el cor.El matí l’he passat a la seu d’Alshtom, intervenint en el “Programa Empresas y Parlamento”. Es un invent destinat a “apropar” el mon de l’empresa al Parlament.
No m’hi pensava apuntar perquè ja tinc feina de sobra, però el passat dissabte vaig anar a la jornada de portes obertes a la fàbrica de Santa Perpètua i el president de la companyia va insistir que m’hi apuntés.
La veritat ha estat molt interessant, a part de coneixements a nivell empresarial sobre camps que m’interessen molt com transport i energia, durant el dinar he après algunes coses sobre “real politik”.
dissabte, de setembre 17
Visita a l’Alshtom
Dia de portes obertes a la fabrica d’Alshtom, a Santa Perpètua, hi vaig com representant d’ERC. Sóc molt ben rebuda per els dirigent de la empresa, després arriba en Maragall, abans ha estat rebut a l’Ajuntament. L’alcaldessa no ho havia convidat als grups de la oposició, per altres vies han estat avisats i s’hi han presentat. Tampoc no li ha agradat trobar-me.El Maragall em pregunta per la salut del Puigcercós, l’he tranquil•litzat, està pletòric. Pel que es veu Catalunya depèn d’en Puigcercós.
He conegut també al Conseller Nadal, està molt el cas de qui sóc, això vol dir que hi ha atenció socialista a Santa Perpetua.
La Mercè Sala, em promet arreglar que pugui conduir el TGV.
divendres, de setembre 16
16 de setembre, divendres
Matí ; Madrid. Reunió amb diputades mexicanes i guatamalteques sobre violència feminicida.
Al principi semblava més aviat una operació de propaganda del govern mexicà, gràcies a dues diputades de la oposició, l’acte ha guanyat dignitat, els hi dec la meva ponència, darrerament improviso i a vegades em passa que me la demanen i no la tinc.
Tarda; el Puigcercós a Santa Perpètua. El pati ple. La gent contenta, ha parlat dues hores
Al principi semblava més aviat una operació de propaganda del govern mexicà, gràcies a dues diputades de la oposició, l’acte ha guanyat dignitat, els hi dec la meva ponència, darrerament improviso i a vegades em passa que me la demanen i no la tinc.
Tarda; el Puigcercós a Santa Perpètua. El pati ple. La gent contenta, ha parlat dues hores
dijous, de setembre 15
PER FI ELS PAPERS!!
Finalment, avui s’aprovarà per llei, el retorn dels papers de Salamanca. De moment tronen els de la Generalitat, més endavant es podran ara afegint d’altres, un compromís acomplert, ara anem per l’Estatut.
dijous, de juliol 28
L’incendi de Guadalajara
Després d’una sequera tant llarga, al Ministeri de Medi ambient es temia un estiu d’incendis, a Catalunya també i gràcies a les mesures especials els incendis al nostre país s’han pogut controlar fins ara.
A Guadalajara em va recordar l’incendi del Bages, naturalment el PP n’ha volgut fer el màxim de sang. Han convocat la diputació permanent i la Ministra Cristina Narbona s’ha presentat a la Comissió de medi Ambient per explicar les mesures preses.
No sé si el fet de que vaig estar preparant la meva intervenció en un Congrés desert, ja que el 25 de juliol és festa a Espanya, (Sant Jaume) i jo no me’n havia oblidat o de que ahir estigués sopant amb una dona d’esquerres com la Rosa Maria de Madiaraga, que em va sortir una intervenció molt dura.
La Portaveu del PP em va fer retirar dues paraules, com que no volia fer-ne el centre de la intervenció les vaig retirar sense comentaris.
Ara, l’endemà, la caverna, ABC, El Mundo ”s’hi van posar les botes” (ho podeu veure clicant aquí). No en fa ni fred ni calor. Vaig retirar dues paraules, però segueixo pensant el mateix.
27 de juliol
Avui, ja a Santa perpètua, rebo una trucada ales 9 del matí, del Ministerio de Defensa, el “Señor Ministro desea hablar conmigo”: he començat a pensar si ahir em vaig passar més del compte, es posa el Bono en persona i em diu que em vol felicitar per la meva intervenció d’ahir, per la “frescura intelectual”. Realment és únic.
A Guadalajara em va recordar l’incendi del Bages, naturalment el PP n’ha volgut fer el màxim de sang. Han convocat la diputació permanent i la Ministra Cristina Narbona s’ha presentat a la Comissió de medi Ambient per explicar les mesures preses.
No sé si el fet de que vaig estar preparant la meva intervenció en un Congrés desert, ja que el 25 de juliol és festa a Espanya, (Sant Jaume) i jo no me’n havia oblidat o de que ahir estigués sopant amb una dona d’esquerres com la Rosa Maria de Madiaraga, que em va sortir una intervenció molt dura.
La Portaveu del PP em va fer retirar dues paraules, com que no volia fer-ne el centre de la intervenció les vaig retirar sense comentaris.
Ara, l’endemà, la caverna, ABC, El Mundo ”s’hi van posar les botes” (ho podeu veure clicant aquí). No en fa ni fred ni calor. Vaig retirar dues paraules, però segueixo pensant el mateix.
27 de juliol
Avui, ja a Santa perpètua, rebo una trucada ales 9 del matí, del Ministerio de Defensa, el “Señor Ministro desea hablar conmigo”: he començat a pensar si ahir em vaig passar més del compte, es posa el Bono en persona i em diu que em vol felicitar per la meva intervenció d’ahir, per la “frescura intelectual”. Realment és únic.
dijous, de juliol 7
Alhucemas (el Vietnam espanyol), i la lluita amazight
El dilluns amb el Joan Tardà, tornem a Melilla. Arrel del viatge per l’assumpte de la oficialitat de amazight, em continuat en contacte amb l’Abderraman, un dia va sortir un tema molt dolorós al Rif, l’ús d’armament químic per part de l’exercit espanyol i el posterior silenci sobre aquest fet.Decidim anar-hi amb el propòsit d’escoltar i avaluar possibles iniciatives. Així que arribem a Melilla fem roda de Premsa i ens en adonem que el tema és molt delicat.
Tot dinant ens comenten sobre una actuació brutal de la Guardia civil i la legió sobre uns homes subsaharauis que volien entrar il·legalment a Melilla. En lloc d’anar directes a Alhucemas decidim parlar amb testimonis i per tant fer una nit més.
Cap al tard arriben uns intel·lectuals que venen per parlar amb nosaltres. Han fet moltes hores de viatge, venen de Rabat i Fez, em sorprèn fins a quin punt és important per a ells. Ens quedem fins tard conversant, al final acabem parlant d’identitat.
L’endemà anem a Nador on hi ha la trobada amb més de 30 associacions, hi és present també un ajudant de Abd el Krim. La reunió és molt emotiva.
Ens demanem que entenguem que no són àrabs, que la seva llengua no és el àrab, de fet tenim molt amb comú, han estat ocupats, la seva cultura ignorada i el Rif és avui la zona més pobra del Marroc. Pràcticament no s’hi fan inversions, el motor de la economia són els diners que envien els immigrants.
Sense dinar anem cap l’Anual on va tenir la gran desfeta del exercit espanyol. Sobre el terreny s’entén més la ineptitud dels militars espanyols i com un grapat de camperols pràcticament sense armes els hi van infringir una gran derrota.
Conseqüència de la derrota, es la decisió d’emprar armes químiques contra la població civil, l’objectiu era netejar el terreny abans de la entrada del exercit.
Avui es un lloc molt bonic. Continuem cap Alhucemas, on queda un supervivent.Arribem ja de nit, el supervivent, Mohammmad Sala, te gaire bé 100 anys, però te el cap molt clar. Diu que no vol res, només que la gent pugui treballar tranquil·la en els seus camps sense que ningú els cremi des de l’aire.
Les carreteres són dolentes i arribem casi bé a les 4 de la matinada.
Han sigut dos dies molt emotius.
Pel matí abans de marxar fem una roda de Premsa, ja hem entrat preguntes al govern sobre els fets de la frontera i quedem que abans de final de mes presentarem una proposició, els crims contra la humanitat no prescriuen, el govern espanyol te que demanar perdó.
dimecres, de juny 22
SOS Afganistan
Avui he rebut a una dona de l’Afganistan, ha vingut acompanyada per uns nois catalans que estan treballant allà, ajudant amb el que poden.
Ens estem oblidant de l’Afganistan i la situació allà es terrible. En realitat no hi ha govern, les ONG’s només actuen en l’àrea protegida per l’exèrcit, el conreu de l’opi ha tronat a proliferar i els senyors de la guerra imposen la seva llei.
Aquesta dona té una ONG RAWA, que intenta ajudar a les dones, i per primera vegada es presentarà una llista de dones a les eleccions. Ha vingut a demanar suport. El govern ja li ha dit que no pensa col·laborar en projectes on no hi ha seguretat. Crec que hauríem de viatjar un grup de diputades per donar suport a la llista.
Per la tarda ho comento amb la Carme Alborch, la presidenta de la comissió de la dona. No ho veu possible. Em trobo el president del Congrés, el Marín i li comento. Tampoc ho veu possible.
.....
Em venen a veure uns empresaris de Farmaindustria, ja tenen el esborrany de la futura Llei del Medicament. Estan molt preocupats.
Continuen visites en relació a la Llei del Tabac.
....
Sopar de tots els diputats catalans, ens conviden del grup Paradís. Sopar de pa amb tomàquet de disseny. Molt bo. M’assec amb la Meritxell Batet, s’ha enamorat d’un diputat del PP, assessor del Rajoy. Al PSOE ha caigut com una bomba, s’anaven a casar aquest estiu i de moment ho aplacen.
Ens estem oblidant de l’Afganistan i la situació allà es terrible. En realitat no hi ha govern, les ONG’s només actuen en l’àrea protegida per l’exèrcit, el conreu de l’opi ha tronat a proliferar i els senyors de la guerra imposen la seva llei.
Aquesta dona té una ONG RAWA, que intenta ajudar a les dones, i per primera vegada es presentarà una llista de dones a les eleccions. Ha vingut a demanar suport. El govern ja li ha dit que no pensa col·laborar en projectes on no hi ha seguretat. Crec que hauríem de viatjar un grup de diputades per donar suport a la llista.
Per la tarda ho comento amb la Carme Alborch, la presidenta de la comissió de la dona. No ho veu possible. Em trobo el president del Congrés, el Marín i li comento. Tampoc ho veu possible.
.....
Em venen a veure uns empresaris de Farmaindustria, ja tenen el esborrany de la futura Llei del Medicament. Estan molt preocupats.
Continuen visites en relació a la Llei del Tabac.
....
Sopar de tots els diputats catalans, ens conviden del grup Paradís. Sopar de pa amb tomàquet de disseny. Molt bo. M’assec amb la Meritxell Batet, s’ha enamorat d’un diputat del PP, assessor del Rajoy. Al PSOE ha caigut com una bomba, s’anaven a casar aquest estiu i de moment ho aplacen.
dijous, de juny 2
El tancament del transvassament
Avui s’ha tancat definitivament el transvasament de l’Ebre.
Després de que el Congrés aprovi un projecte de llei, s’envia al Senat, els senadors hi entren esmenes, després torna al Congrés que aprova o rebutja les esmenes.
Al Senat el PP té més vots i acostuma a fer pactes amb CiU, per això quan tornen les lleis s’han de mirar amb molta cura perquè intenten “colar” canvis que no semblin importants a primera lectura però que poden fer mal.
Es un plaer cada vegada que surto a parlar contra el transvasament, i poder criticar la política del PP.
Després que s’aprova una llei, la tradició mana fer-se la foto amb el/la ministre de torn.
M’ha afegit al dinar del Tardà amb els maquis, els guerrillers contra Franco. Semblava que estigués dins d’una novel·la, una de les coses més satisfactòries que em proporciona ser diputada és conèixer molta gent que mai no hagués tingut oprtunitat.
El Tardà amb la seva lluita per salvaguardar la memòria històrica no s’ha oblidat dels lluitadors de la República. Demanarem un reconeixement a la seva lluita per la legalitat.
Després de que el Congrés aprovi un projecte de llei, s’envia al Senat, els senadors hi entren esmenes, després torna al Congrés que aprova o rebutja les esmenes.
Al Senat el PP té més vots i acostuma a fer pactes amb CiU, per això quan tornen les lleis s’han de mirar amb molta cura perquè intenten “colar” canvis que no semblin importants a primera lectura però que poden fer mal.
Es un plaer cada vegada que surto a parlar contra el transvasament, i poder criticar la política del PP.
Després que s’aprova una llei, la tradició mana fer-se la foto amb el/la ministre de torn.
M’ha afegit al dinar del Tardà amb els maquis, els guerrillers contra Franco. Semblava que estigués dins d’una novel·la, una de les coses més satisfactòries que em proporciona ser diputada és conèixer molta gent que mai no hagués tingut oprtunitat.
El Tardà amb la seva lluita per salvaguardar la memòria històrica no s’ha oblidat dels lluitadors de la República. Demanarem un reconeixement a la seva lluita per la legalitat.
Un dia normal al Congrés
8:00 esmorzar amb el senador Iñaki Anasagasti. Em comenta sobre la meva intervenció d’ahir sobre Venezuela.
8:30 reunió de grup.
9:00 comissió de Sanitat, ve el Secretari d’Estat a explicar sobre diversos temes i a respondre preguntes dels diputats.
Al acabar hi ha junta de portaveus, haig de mirar que no se'm passi, perquè jo seré a la comissió de Medi Ambient.
9:30 comissió de medi ambient, ve el Secretari general, a parlar de la sequera i a respondre preguntes.
S’ha d’escoltar per poder fer preguntes pertinents.
Li faig una pregunta sobre el port de La Granadilla, a Tenerife, on s’està projectant una ampliació faraònica, no és la primera vegada que grups que no troben veu es dirigeixen a ERC.
Vaig anant d’una comissió a l’altra.
12:30 ve a veure'm l’agregada de l’embaixada israeliana. Està enfadada per les proposicions que he entrat.
13:00 reunió del grup d’amistat amb Anglaterra. Parlamentaris de dos països fan trobades per conèixer la feina que es fa als respectius parlaments.
13:00 venen de TV3 per gravar un programa amb els socis de la penya blau-grana. Només m’hi quedo 5 minuts perquè estic pendent encara de les comissions.
14:00 junta de portaveus de Sanitat. Discutim la conveniència de portar experts a parlar sobre diferents aspectes de la llei del Tabac. Convenim els dies i les hores.
15:00 A dinar. Al restaurant encara hi ha cua. Surto al carrer i vaig al restaurant del nou edifici del Congrés.
16:00 comença el Ple, els dimecres es sessió de control i no hi han votacions, ho aprofito per rebre visites.
16:10 associació de pares i mares separats. Em comenten els defectes de la nova llei del divorci. Han vingut una mica tard. Ells volen que es concedeixi la custodia compartida a tothom.
17:00 associació licoristes. Han sentit veus que la ministra de sanitat vol pujar el preu de l’alcohol i ja els tinc aquí.
18:00 reunió grup pro saharauis. Es planteja un viatja al Marroc. A mi em sembla una mica de xou, com que sortiran a la tele alguns ja s’hi apunten.
19:30 manifestació a davant de l’embaixada del Marroc. Hi vaig amb el Joan Puig. La gent que ens veu està contenta que els donem suport.
21:00 torno al Congrés a escriure el discurs de demà. Adéu definitiu al transvasament de l’Ebre.
22:00 trobo al Jordi Ramon i anem a sopar a un dels bars de per aquí a prop.
23:30 a l’hotel, com que no puc dormir, obro el portàtil i m’entretinc fins a la una.
Un dia normal
8:30 reunió de grup.
9:00 comissió de Sanitat, ve el Secretari d’Estat a explicar sobre diversos temes i a respondre preguntes dels diputats.
Al acabar hi ha junta de portaveus, haig de mirar que no se'm passi, perquè jo seré a la comissió de Medi Ambient.
9:30 comissió de medi ambient, ve el Secretari general, a parlar de la sequera i a respondre preguntes.
S’ha d’escoltar per poder fer preguntes pertinents.
Li faig una pregunta sobre el port de La Granadilla, a Tenerife, on s’està projectant una ampliació faraònica, no és la primera vegada que grups que no troben veu es dirigeixen a ERC.
Vaig anant d’una comissió a l’altra.
12:30 ve a veure'm l’agregada de l’embaixada israeliana. Està enfadada per les proposicions que he entrat.
13:00 reunió del grup d’amistat amb Anglaterra. Parlamentaris de dos països fan trobades per conèixer la feina que es fa als respectius parlaments.
13:00 venen de TV3 per gravar un programa amb els socis de la penya blau-grana. Només m’hi quedo 5 minuts perquè estic pendent encara de les comissions.
14:00 junta de portaveus de Sanitat. Discutim la conveniència de portar experts a parlar sobre diferents aspectes de la llei del Tabac. Convenim els dies i les hores.
15:00 A dinar. Al restaurant encara hi ha cua. Surto al carrer i vaig al restaurant del nou edifici del Congrés.
16:00 comença el Ple, els dimecres es sessió de control i no hi han votacions, ho aprofito per rebre visites.
16:10 associació de pares i mares separats. Em comenten els defectes de la nova llei del divorci. Han vingut una mica tard. Ells volen que es concedeixi la custodia compartida a tothom.
17:00 associació licoristes. Han sentit veus que la ministra de sanitat vol pujar el preu de l’alcohol i ja els tinc aquí.
18:00 reunió grup pro saharauis. Es planteja un viatja al Marroc. A mi em sembla una mica de xou, com que sortiran a la tele alguns ja s’hi apunten.
19:30 manifestació a davant de l’embaixada del Marroc. Hi vaig amb el Joan Puig. La gent que ens veu està contenta que els donem suport.
21:00 torno al Congrés a escriure el discurs de demà. Adéu definitiu al transvasament de l’Ebre.
22:00 trobo al Jordi Ramon i anem a sopar a un dels bars de per aquí a prop.
23:30 a l’hotel, com que no puc dormir, obro el portàtil i m’entretinc fins a la una.
Un dia normal
divendres, d’abril 29
Intervenció sobre la Llei que modifica el PHN
Damos por defendidas nuestras enmiendas. Señorías, hoy es un gran día, hoy es un gran día para todos aquellos ciudadanos y ciudadanas que son conscientes de la fragilidad de nuestros ecosistemas, de nuestro medio ambiente. Es un gran día para aquellos ciudadanos y ciudadanas que, conscientes de la grave amenaza para el delta del Ebro que suponía el trasvase del Ebro, se movilizaron para conseguir su derogación. Y es un gran día para nuestro Grupo Parlamentario de Esquerra Republicana, que puede ser portavoz de la voluntad de aquellos ciudadanos y ciudadanas que depositaron en nosotros su confianza.
Ante todo quiero saludar a los representantes de la plataforma para la defensa del Ebro, porque con su dedicación, su tenacidad, buscando criterios científicos, huyendo de demagogias han sentado un precedente en la forma de trabajar de las plataformas cívicas; sin su esfuerzo no sé si hoy estaríamos debatiendo este proyecto de ley. Han sido incansables, han viajado a Madrid, han viajado a Barcelona, han viajado a Bruselas y gracias a su esfuerzo hoy han tenido resultados. Durante el trámite de este proyecto de ley ha habido muchas ocasiones de debate, ha habido tiempo de escuchar a comparecientes científicos y reflexionar sobre la llamada nueva cultura del agua. Pero a la vista de las
enmiendas, el Grupo Parlamentario Popular no ha entendido o no ha querido escuchar. Se ha mantenido en su postura a favor del trasvase. Señorías del Grupo Popular, tienen ustedes razón, el agua es para todos y el delta del Ebro es para todos, para las personas que viven en él y para los nietos de los valencianos que espero algún día puedan visitar, y para los miles de ciudadanos de todo el mundo que vienen a conocer este paraje incomparable, fruto de la labor paciente de la naturaleza, que algunos pretenden destruir por intereses particulares. Para ello no han dudado ustedes en utilizar la demagogia, incluso incentivar el odio. Encender la llama del odio es muy fácil, más cuando se puede acusar a los catalanes.
En España odiar a los catalanes siempre es rentable electoralmente. En este caso, como se nos podía acusar a los catalanes de insolidarios, era perfecto para establecer una estrategia de demagogia y encender los ánimos a favor del trasvase, argumentando unas necesidades hídricas, que si bien en parte existen, ustedes saben que no es viable satisfacerlas a base de grandes infraestructuras. Consideren, por favor, que si bien es fácil encender la llama del odio, no lo es tanto apagarla. Ya sé que pedir al Grupo Popular que reflexione sobre su actitud hacia el trasvase es inútil; es inútil porque es un partido coherente y como partido de derechas debe defender los intereses de los lobbies a quienes representan. La izquierda debe defender los derechos de la mayoría, la que no posee medios materiales de presión. Esta coherencia de la derecha es la que pedimos al partido del Gobierno.
En el plan hidrológico del Grupo Popular está incluido el trasvase Júcar-Vinalopó. Ya debatimos en esta Cámara las causas por las que opinamos que no es viable este trasvase. En la permanencia de esta obra en el plan hidrológico es donde vemos la falta de coherencia de la política ambiental del Gobierno socialista, cuando la propia ministra lo ha calificado como un engaño. Está viendo que el Júcar no dispone de suficiente agua para trasvasar y va a construirse un canal de más de 50 kilómetros, que supondrá un fuerte impacto ambiental en una zona que debería ser parque natural. El caudal del Júcar ha bajado drásticamente en los últimos años. El propio canal del Júcar es el ejemplo que el Libro Blanco del agua utiliza para demostrar hasta qué punto un río pierde caudal por la intervención humana.
Según la declaración de impacto ambiental de la conducción, las aguas del trasvase deben proceder exclusivamente del río Júcar. Deberá tenerse en cuenta que estudios recientes sobre la Albufera alertan que el agua del Júcar es vital para su equilibrio ambiental. La propia Comisión Europea, en su comunicación sobre las condiciones para la financiación, apunta que las aguas trasvasables deben proceder principalmente de la optimización de regadíos. Esto significa que las aguas del Júcar, que ahora llegan a la Albufera mediante riegos por inundación, en el momento en que se optimicen los regadíos dejarán de llegar a la Albufera y se trasvasarán a Alicante, es decir, estamos poniendo en peligro el ecosistema de la Albufera. ¿Por qué? ¿A cambio de qué? ¿De mantener una economía basada en la construcción? El crecimiento basado en la construcción conlleva unos costes que después pagamos con fondos públicos. Los jubilados de la verde Europa deben saber que en el Mediterráneo, si bien hay mucho sol, hay poco agua y muy cara. Sabemos que ha habido presiones, pero creemos que es un gran error seguir con esta obra. Ayer se publicó en la prensa que el presidente de la Comunidad Valenciana tiene la intención, una vez organizada la costa, de seguir la intensa urbanización en las comarcas del interior, incluido el Vinalopó.
Señora ministra, si el Partido Popular, siguiendo su coherente política de derechas, de velar por los intereses de los constructores y promotores, a costa del bien común, como es el agua, continúa presionando a los medios de comunicación sobre la necesidad imperiosa de esta obra, usted debería considerar seriamente su posicionamiento. A pesar de esta incoherencia del Gobierno, votaremos a favor de esta modificación del Plan Hidrológico Nacional, sabiendo -y en ello vamos a trabajar- que no será la última modificación del Plan hidrológico del Partido Popular, pero daremos libertad de voto a los componentes de nuestro grupo parlamentario porque, a pesar de los grandes avances que supone esta modificación, hay muchos puntos que deberían mejorar y vamos a trabajar para que mejore.
Muchas gracias.
Ante todo quiero saludar a los representantes de la plataforma para la defensa del Ebro, porque con su dedicación, su tenacidad, buscando criterios científicos, huyendo de demagogias han sentado un precedente en la forma de trabajar de las plataformas cívicas; sin su esfuerzo no sé si hoy estaríamos debatiendo este proyecto de ley. Han sido incansables, han viajado a Madrid, han viajado a Barcelona, han viajado a Bruselas y gracias a su esfuerzo hoy han tenido resultados. Durante el trámite de este proyecto de ley ha habido muchas ocasiones de debate, ha habido tiempo de escuchar a comparecientes científicos y reflexionar sobre la llamada nueva cultura del agua. Pero a la vista de las
enmiendas, el Grupo Parlamentario Popular no ha entendido o no ha querido escuchar. Se ha mantenido en su postura a favor del trasvase. Señorías del Grupo Popular, tienen ustedes razón, el agua es para todos y el delta del Ebro es para todos, para las personas que viven en él y para los nietos de los valencianos que espero algún día puedan visitar, y para los miles de ciudadanos de todo el mundo que vienen a conocer este paraje incomparable, fruto de la labor paciente de la naturaleza, que algunos pretenden destruir por intereses particulares. Para ello no han dudado ustedes en utilizar la demagogia, incluso incentivar el odio. Encender la llama del odio es muy fácil, más cuando se puede acusar a los catalanes.
En España odiar a los catalanes siempre es rentable electoralmente. En este caso, como se nos podía acusar a los catalanes de insolidarios, era perfecto para establecer una estrategia de demagogia y encender los ánimos a favor del trasvase, argumentando unas necesidades hídricas, que si bien en parte existen, ustedes saben que no es viable satisfacerlas a base de grandes infraestructuras. Consideren, por favor, que si bien es fácil encender la llama del odio, no lo es tanto apagarla. Ya sé que pedir al Grupo Popular que reflexione sobre su actitud hacia el trasvase es inútil; es inútil porque es un partido coherente y como partido de derechas debe defender los intereses de los lobbies a quienes representan. La izquierda debe defender los derechos de la mayoría, la que no posee medios materiales de presión. Esta coherencia de la derecha es la que pedimos al partido del Gobierno.
En el plan hidrológico del Grupo Popular está incluido el trasvase Júcar-Vinalopó. Ya debatimos en esta Cámara las causas por las que opinamos que no es viable este trasvase. En la permanencia de esta obra en el plan hidrológico es donde vemos la falta de coherencia de la política ambiental del Gobierno socialista, cuando la propia ministra lo ha calificado como un engaño. Está viendo que el Júcar no dispone de suficiente agua para trasvasar y va a construirse un canal de más de 50 kilómetros, que supondrá un fuerte impacto ambiental en una zona que debería ser parque natural. El caudal del Júcar ha bajado drásticamente en los últimos años. El propio canal del Júcar es el ejemplo que el Libro Blanco del agua utiliza para demostrar hasta qué punto un río pierde caudal por la intervención humana.
Según la declaración de impacto ambiental de la conducción, las aguas del trasvase deben proceder exclusivamente del río Júcar. Deberá tenerse en cuenta que estudios recientes sobre la Albufera alertan que el agua del Júcar es vital para su equilibrio ambiental. La propia Comisión Europea, en su comunicación sobre las condiciones para la financiación, apunta que las aguas trasvasables deben proceder principalmente de la optimización de regadíos. Esto significa que las aguas del Júcar, que ahora llegan a la Albufera mediante riegos por inundación, en el momento en que se optimicen los regadíos dejarán de llegar a la Albufera y se trasvasarán a Alicante, es decir, estamos poniendo en peligro el ecosistema de la Albufera. ¿Por qué? ¿A cambio de qué? ¿De mantener una economía basada en la construcción? El crecimiento basado en la construcción conlleva unos costes que después pagamos con fondos públicos. Los jubilados de la verde Europa deben saber que en el Mediterráneo, si bien hay mucho sol, hay poco agua y muy cara. Sabemos que ha habido presiones, pero creemos que es un gran error seguir con esta obra. Ayer se publicó en la prensa que el presidente de la Comunidad Valenciana tiene la intención, una vez organizada la costa, de seguir la intensa urbanización en las comarcas del interior, incluido el Vinalopó.
Señora ministra, si el Partido Popular, siguiendo su coherente política de derechas, de velar por los intereses de los constructores y promotores, a costa del bien común, como es el agua, continúa presionando a los medios de comunicación sobre la necesidad imperiosa de esta obra, usted debería considerar seriamente su posicionamiento. A pesar de esta incoherencia del Gobierno, votaremos a favor de esta modificación del Plan Hidrológico Nacional, sabiendo -y en ello vamos a trabajar- que no será la última modificación del Plan hidrológico del Partido Popular, pero daremos libertad de voto a los componentes de nuestro grupo parlamentario porque, a pesar de los grandes avances que supone esta modificación, hay muchos puntos que deberían mejorar y vamos a trabajar para que mejore.
Muchas gracias.
dijous, d’abril 21
La batalla pel Xúquer
Els reals decrets, tal com diu el nom, permeten que les decisions del govern s’apliquin sense votació. Cap la possibilitat de passar els reals decrets com a projecte de llei, això permet introduir esmenes, és a dir modificacions.
Un cop derogat el trasvassament de l’Ebre per real decret, es va demanar des del Congrés que es tramités com a projecte de llei, nosaltres, perquè de seguit vam veure que el PHN contenia moltes obres, el dit Annex II que continuaven la política de grans obres del PP, altres grups per altres motius, però tots hi vam coincidir, tal com sol passar a vegades.
La ministra hi va accedir. I així va començar un tràmit que ha sigut llarg i dur, perquè el PP no vol cedir en el seu propòsit de trasvassar el Ebre, i continua fent demagògia sobre la política mediambiental de la Cristina Narbona, i el PSOE ja te prou feina amb el front obert al País Valencià i no vol sentir a parlar de nous canvis, de moment. Entre les obres que creiem que són insostenibles hi ha el trasvassament Xúquer –Vinalopó.
Hem fet una interpel·lació i una proposta no de llei, per intentar convèncer al govern del error que suposa tirar endavant aquesta obra.
Una nit vaig estar hores al ministeri discutint amb el secretari general i el secretari d’aigües. He conversat privadament amb la C. Narbona. Conclusió, la ministra està compromesa a tirar endavant amb l’obra, ara bé, si no hi ha suficient aigua no en portarà, i això és el que ens hem assegurat perquè així sigui, i està reflexat en la llei, de manera que es pugui tancar l’aixeta quan calgui.
Aquestes negociacions que han durat dies i nits, ha estat el meu bateig polític, ara ja sé què és negociar una llei. El resultat crec que ha estat el millor possible, quan no es por arribar a tot, tens dos camins el tot o res o la resta.
I sobre tot el més important després d’una negociació, que les dues parts en surtin guanyadores.
Un cop derogat el trasvassament de l’Ebre per real decret, es va demanar des del Congrés que es tramités com a projecte de llei, nosaltres, perquè de seguit vam veure que el PHN contenia moltes obres, el dit Annex II que continuaven la política de grans obres del PP, altres grups per altres motius, però tots hi vam coincidir, tal com sol passar a vegades.
La ministra hi va accedir. I així va començar un tràmit que ha sigut llarg i dur, perquè el PP no vol cedir en el seu propòsit de trasvassar el Ebre, i continua fent demagògia sobre la política mediambiental de la Cristina Narbona, i el PSOE ja te prou feina amb el front obert al País Valencià i no vol sentir a parlar de nous canvis, de moment. Entre les obres que creiem que són insostenibles hi ha el trasvassament Xúquer –Vinalopó.
Hem fet una interpel·lació i una proposta no de llei, per intentar convèncer al govern del error que suposa tirar endavant aquesta obra.
Una nit vaig estar hores al ministeri discutint amb el secretari general i el secretari d’aigües. He conversat privadament amb la C. Narbona. Conclusió, la ministra està compromesa a tirar endavant amb l’obra, ara bé, si no hi ha suficient aigua no en portarà, i això és el que ens hem assegurat perquè així sigui, i està reflexat en la llei, de manera que es pugui tancar l’aixeta quan calgui.
Aquestes negociacions que han durat dies i nits, ha estat el meu bateig polític, ara ja sé què és negociar una llei. El resultat crec que ha estat el millor possible, quan no es por arribar a tot, tens dos camins el tot o res o la resta.
I sobre tot el més important després d’una negociació, que les dues parts en surtin guanyadores.
dimecres, d’abril 13
La Garoña
Arran de la posta en marxa del protocol de Kioto, cada vegada es van sentint més veus en el sentit que cal apostar més per la energia nuclear, ja que és una energia “neta”. A part de que no es exacte perquè la extracció d’urani també comporta un ús d’energia fòssil, la energia nuclear te implicat un greu problema, la gestió dels residus que no està resolta ni de lluny.
A més, a mida que augmenta l'edat de les centrals preocupa més la seguretat ,ja que han d’augmentar molt les inversions i no és segur que les empreses facin tot el que cal, per tant he cregut convenient de treure el tema i obrir debat.
He fet una Proposició no de llei demanant un programa de tancament de les nuclears i tancar ja la nuclear de La Garoña.
És una de les nuclears més antigues de l’Estat, des de Greenpeace es denuncien greus defectes en el reactor.
Hi ha moviments ciutadans que no estan gens tranquils fins i tot creuen que un augment de càncers son deguts a la central.
Per altra banda els habitants de La Garoña, depenen econòmicament de la central i no volen ni sentir a parlar d’un futur tancament. Per tant és un tema polèmic, tan polèmic que és tabú.
Al publicar-se la nostra inciativa ens van convidar a una roda de premsa, així avui hem anat amb el Mishel de Barcelona cap a Burgos.
Hem fet una roda de premsa juntament amb en Carlos Bravo de Greenpeace, al acabar una periodista m’ha demanat per els papers de Salamanca, no li he donat el gust i li he dit que avui no toca.
Després ens han portat a un bar on el amo toca la guitarra i canta flamenc.
He conegut a un membre dels Comuneros, molt legal, tot dinant hem parlat dels papers, ell diu que no s’hauria de parlar de l’arxiu sinò del magatzem de Salamanca. Ho he trobat molt encertat, ho faré servir. LLàstima que la veu de persones com ell no es deixa sentir a les espanyes.
A més, a mida que augmenta l'edat de les centrals preocupa més la seguretat ,ja que han d’augmentar molt les inversions i no és segur que les empreses facin tot el que cal, per tant he cregut convenient de treure el tema i obrir debat.
He fet una Proposició no de llei demanant un programa de tancament de les nuclears i tancar ja la nuclear de La Garoña.
És una de les nuclears més antigues de l’Estat, des de Greenpeace es denuncien greus defectes en el reactor.
Hi ha moviments ciutadans que no estan gens tranquils fins i tot creuen que un augment de càncers son deguts a la central.
Per altra banda els habitants de La Garoña, depenen econòmicament de la central i no volen ni sentir a parlar d’un futur tancament. Per tant és un tema polèmic, tan polèmic que és tabú.
Al publicar-se la nostra inciativa ens van convidar a una roda de premsa, així avui hem anat amb el Mishel de Barcelona cap a Burgos.Hem fet una roda de premsa juntament amb en Carlos Bravo de Greenpeace, al acabar una periodista m’ha demanat per els papers de Salamanca, no li he donat el gust i li he dit que avui no toca.
Després ens han portat a un bar on el amo toca la guitarra i canta flamenc.He conegut a un membre dels Comuneros, molt legal, tot dinant hem parlat dels papers, ell diu que no s’hauria de parlar de l’arxiu sinò del magatzem de Salamanca. Ho he trobat molt encertat, ho faré servir. LLàstima que la veu de persones com ell no es deixa sentir a les espanyes.
dimecres, de març 16
Viatge a Israel – Palestina (II)
Palestina - esmorzar amb ONG
Fem un esmorzar amb una sèrie de ONG’s que estan treballant als territoris, la majoria són catalanes, ens confirmen que qui més ajuda als palestins són espanyols i d’aquests la majoria són catalans /nes i italians/es. Guanyen les noies.
La intifada ha destrossat la vida als territoris, la resposta del govern de Sharon ha estat més confiscacions de terres, més destruccions de cases, la economia destrossada, infrastructures derruïdes i principalment el que més ha contribuït a degradar la qualitat de vida dels palestins ha estat la construcció del mur al voltant dels assentaments.
Per protegir als colons dels atacs dels palestins construeixen carreteres especials per anar als assentaments, i les protegeixen amb un mur de ciment. Aquest mur ha deixat ciutats palestines completament cercades, només amb una sortida, el que provoca grans embussos, distàncies que abans es feien amb un quart d’hora, ara s’han de fer fent voltes de desenes de quilòmetres, per no parlar dels check-points (punts de control).
Els cooperants estan dia a dia amb aquesta realitat i demanen més ma dura amb el govern d’Israel. He conversat un parell d’hores amb ells, sobre els passos que creuen més adequats per anar desencallant la situació.
Tornem a la knesset (parlament israelià), ens trobem amb Jamal Zahalka, diputat àrab israelià. Ens explica les particularitats de la política israeliana i la situació actual, d’aquí a dues setmanes s’acaba el plaç per aprovar els pressupostos, pot caure el govern.
Parla de la situació dels àrabs en un estat jueu, com la discriminació es pot fer realitat tot tenint unes lleis democràtiques.
Tarda, anem a Ramal·la.
Arribem al final d’unes jornades que s’estan fent per assentar les bases d’un país democràtic.
A Ramal·la veig una ciutat nova, amb construccions molt maques, amb grans espais entre els edificis, segurament estem on viuen tots els funcionaris. De fet en la visita a Hana Ashraui, la ex-ministra independent de la Autoritat Nacional Palestina, ens confirma que hi ha un dèficit d’un bilió de dòlars, per pagaments de sous
Els principals reptes de Palestina seran:
1. assentar les bases d’un cos de seguretat, ara n’hi han 8 de diferents.
2. La transparència, per combatre la corrupció. Encara que la ex-ministra intenta minimitzar la corrupció, els palestins és el poble que rep més ajuda per càpita en tot el món, i part d’aquesta ajuda a anat a parar a mans particulars.
3. la legislació democràtica.
Tot i l’escepticisme, hi ha una sensació de començament de nova etapa, la mort d’Arafat ha posat en marxa una corrent de esperança.
Sopar
Sec al costat de gent de Al Fatah, en general es parla del futur i de construcció de país.
Hotel
Els llençols estan bruts i el bany, no dir. Per una nit passem com podem.
Fem un esmorzar amb una sèrie de ONG’s que estan treballant als territoris, la majoria són catalanes, ens confirmen que qui més ajuda als palestins són espanyols i d’aquests la majoria són catalans /nes i italians/es. Guanyen les noies.La intifada ha destrossat la vida als territoris, la resposta del govern de Sharon ha estat més confiscacions de terres, més destruccions de cases, la economia destrossada, infrastructures derruïdes i principalment el que més ha contribuït a degradar la qualitat de vida dels palestins ha estat la construcció del mur al voltant dels assentaments.
Per protegir als colons dels atacs dels palestins construeixen carreteres especials per anar als assentaments, i les protegeixen amb un mur de ciment. Aquest mur ha deixat ciutats palestines completament cercades, només amb una sortida, el que provoca grans embussos, distàncies que abans es feien amb un quart d’hora, ara s’han de fer fent voltes de desenes de quilòmetres, per no parlar dels check-points (punts de control).
Els cooperants estan dia a dia amb aquesta realitat i demanen més ma dura amb el govern d’Israel. He conversat un parell d’hores amb ells, sobre els passos que creuen més adequats per anar desencallant la situació.
Tornem a la knesset (parlament israelià), ens trobem amb Jamal Zahalka, diputat àrab israelià. Ens explica les particularitats de la política israeliana i la situació actual, d’aquí a dues setmanes s’acaba el plaç per aprovar els pressupostos, pot caure el govern.
Parla de la situació dels àrabs en un estat jueu, com la discriminació es pot fer realitat tot tenint unes lleis democràtiques.
Tarda, anem a Ramal·la.
Arribem al final d’unes jornades que s’estan fent per assentar les bases d’un país democràtic.A Ramal·la veig una ciutat nova, amb construccions molt maques, amb grans espais entre els edificis, segurament estem on viuen tots els funcionaris. De fet en la visita a Hana Ashraui, la ex-ministra independent de la Autoritat Nacional Palestina, ens confirma que hi ha un dèficit d’un bilió de dòlars, per pagaments de sous
Els principals reptes de Palestina seran:
1. assentar les bases d’un cos de seguretat, ara n’hi han 8 de diferents.
2. La transparència, per combatre la corrupció. Encara que la ex-ministra intenta minimitzar la corrupció, els palestins és el poble que rep més ajuda per càpita en tot el món, i part d’aquesta ajuda a anat a parar a mans particulars.
3. la legislació democràtica.
Tot i l’escepticisme, hi ha una sensació de començament de nova etapa, la mort d’Arafat ha posat en marxa una corrent de esperança.
Sopar
Sec al costat de gent de Al Fatah, en general es parla del futur i de construcció de país.
Hotel
Els llençols estan bruts i el bany, no dir. Per una nit passem com podem.
dimarts, de març 15
Viatge a Israel – Palestina (I)
Israel
Esmorzar amb Daniel Levy, negociador de la conferencia de Ginebra. Equip del Iosi Beilin. Un pla que no va tirar endavant i fins ara és el més raonable que hi ha hagut.
Knesset, parlament israelià. Reunió amb el president del Likud, Gidon Saar. Despatx del Likud, fotos de tots els presidents del Partit, pobra Israel quins dirigents ha triat. Gidon Saar, un falcó amb el que no val la pena conversar, llegint entre línies el seu discurs, entenc que a Israel hi han masses problemes interns perquè la societat pugui intentar de deixar-se de mirar a ella mateixa e intentar entendre als palestins.
Segueix la visita al parlament amb un guia argentí que fa tres anys que va venir a estudiar a Israel. Val la pena veure els tapissos de Chagal.
Dinar a la Universitat de Jerusalem amb el director, José Benarroch, que parla ladino i el professor de ciències polítiques Mario Snaider. Interessant i estimulant conversa, proposa de passar de sancions a iniciatives positives cap Israel per obligar a complir un pla de pau. Posar la pastanaga per fer-la avançar, la pastanaga diu podria ser entrar a la Unió Europea.
Ens diu el director que han vingut 300 científics xinesos a estudiar a la Universitat.
Capvespre. Inauguració del nou museu. Per Israel es un gran dia, ja que el president de les Nacions Unides ha vingut. Potser Kofi Annan vol fer les paus amb Israel, pot ser part de la pastanaga i part de reforç que Kofi necessita.
La cerimònia és una tortura de fred, ningú ens ha dit que era a fora, a 3 º i als 4 vents.
Sopar amb tots els convidats, conec a Shimon Peres, Izhak Navon, Eli Wisel.
A la taula converso amb parlamentaris de Bulgària, Anglaterra, Austràlia, l’anglès resulta ser un republicà antimonàrquic.
Esmorzar amb Daniel Levy, negociador de la conferencia de Ginebra. Equip del Iosi Beilin. Un pla que no va tirar endavant i fins ara és el més raonable que hi ha hagut.
Knesset, parlament israelià. Reunió amb el president del Likud, Gidon Saar. Despatx del Likud, fotos de tots els presidents del Partit, pobra Israel quins dirigents ha triat. Gidon Saar, un falcó amb el que no val la pena conversar, llegint entre línies el seu discurs, entenc que a Israel hi han masses problemes interns perquè la societat pugui intentar de deixar-se de mirar a ella mateixa e intentar entendre als palestins.
Segueix la visita al parlament amb un guia argentí que fa tres anys que va venir a estudiar a Israel. Val la pena veure els tapissos de Chagal.
Dinar a la Universitat de Jerusalem amb el director, José Benarroch, que parla ladino i el professor de ciències polítiques Mario Snaider. Interessant i estimulant conversa, proposa de passar de sancions a iniciatives positives cap Israel per obligar a complir un pla de pau. Posar la pastanaga per fer-la avançar, la pastanaga diu podria ser entrar a la Unió Europea.
Ens diu el director que han vingut 300 científics xinesos a estudiar a la Universitat.
Capvespre. Inauguració del nou museu. Per Israel es un gran dia, ja que el president de les Nacions Unides ha vingut. Potser Kofi Annan vol fer les paus amb Israel, pot ser part de la pastanaga i part de reforç que Kofi necessita.La cerimònia és una tortura de fred, ningú ens ha dit que era a fora, a 3 º i als 4 vents.
Sopar amb tots els convidats, conec a Shimon Peres, Izhak Navon, Eli Wisel.
A la taula converso amb parlamentaris de Bulgària, Anglaterra, Austràlia, l’anglès resulta ser un republicà antimonàrquic.
Viatge a Israel-Palestina, Maria a Torrejón?
El ministre d’Afers Exteriors, Miguel Àngel Moratinos, és molt coneixedor de l’Orient Mitjà i està disposat a jugar un paper en el procés de pau.
Els portaveu dels grups parlamentaris al Congrés hem estat convidats a acompanyar-lo en un dels seus viatges.
Per la meva curta experiència ja he vist que aquestes invitacions no són de cortesia, amaguen el desig de suport a determinades decisions polítiques. El PP ha declinat la invitació, jo, a pesar de que deixo un parell de feines importants al Congrés, el tema d’Israel- Palestina, el porto molt a dins i no he volgut deixar passar la oportunitat.
Vàrem sortir de la base de Torrejón de Ardoz, quan ja estava de camí vaig rebre un missatge de que el vol es retardava 1 hora. Així que vaig arribar a la base i no hi havia ningú. La meva sorpresa va ser veure en una sala plena de fotos de la família reial, una planta de “Maria”. Quan m’hi vaig acostar vaig veure que era de plàstic, no deixa de ser curiós.
Em van fer arribar el programa, en els viatges amb diplomàtics, el programa va variant , així que no deixa de ser un full de ruta, però veig que hi ha la inauguració del nou museu de l’holocaust. Arriba també l’alcalde de Barcelona, en Joan Clos que va a inaugurar un hospital a Gaza.
També hi són periodistes dels principals mitjans de l’estat.
L’avió és un Boeing de l’exercit de l’aire. No em fa gaire bona espina i veuré que no m’equivoco.
Els portaveu dels grups parlamentaris al Congrés hem estat convidats a acompanyar-lo en un dels seus viatges.
Per la meva curta experiència ja he vist que aquestes invitacions no són de cortesia, amaguen el desig de suport a determinades decisions polítiques. El PP ha declinat la invitació, jo, a pesar de que deixo un parell de feines importants al Congrés, el tema d’Israel- Palestina, el porto molt a dins i no he volgut deixar passar la oportunitat.
Vàrem sortir de la base de Torrejón de Ardoz, quan ja estava de camí vaig rebre un missatge de que el vol es retardava 1 hora. Així que vaig arribar a la base i no hi havia ningú. La meva sorpresa va ser veure en una sala plena de fotos de la família reial, una planta de “Maria”. Quan m’hi vaig acostar vaig veure que era de plàstic, no deixa de ser curiós.
Em van fer arribar el programa, en els viatges amb diplomàtics, el programa va variant , així que no deixa de ser un full de ruta, però veig que hi ha la inauguració del nou museu de l’holocaust. Arriba també l’alcalde de Barcelona, en Joan Clos que va a inaugurar un hospital a Gaza.
També hi són periodistes dels principals mitjans de l’estat.
L’avió és un Boeing de l’exercit de l’aire. No em fa gaire bona espina i veuré que no m’equivoco.
dilluns, de març 14
Balanç d'un any de govern
Avui, fa un any de les eleccions, els diferents anàlisi en els diaris sobre la victòria dels socialistes, coincideixen amb la meva teoria, que el Zapatero s’acostava molt al PP, i gràcies als errors del PP amb la seva reacció davant del atemptat, molt volt abstencionista es va decantar cap el PSOE.
El PP te el vot dels de sempre, i ells sabien que no era suficient per formar un govern de majoria, per això van respirar quan es va produir l’atemptat , necessitaven tant que fos ETA que no van concebre una opció diferent.
El PP no ha assumiy la derrota, com Convergència, molt gràficament explicat per la Sra. Ferrussola, “ens han entrat a casa i ens han robat”.
Des del PP estaven convençuts que aquest govern no duraria amb socis com ERC i IU, però el temps va passant i el govern va tirant endavant.
Sembla que se'n van convencent, ho explica el degoteig constant de diputats que renuncien, i són substituts per jovenalla, això de no tocar poder no deu ser rentable.
El Mariano Rajoy, es limita a venir el dimecres quan hi ha control del govern i fa preguntes al president, té molta gràcia i ens distreu, però el seu discurs és molt pobra i el nivell molt baix. No dona la talla de futur president.
El PP continua en l’amargor, a les comissions no paren de demanar les compareixences dels ministres només per per insultar, estan perdent la oportunitat de fer oposició.
Respecte a ERC, el fet de ser grup, ens ha obligat a fer tots els papers de auca, ara ja anem seleccionant, tenim ja una certa infrastructura en quan personal auxiliar, que és vital per el bon funcionament del grup, i anem agafant confiança.
Aquesta setmana ERC comença les negociacions per un pacte d’estabilitat. Després dels pressupostos ja vàrem veure que amb el PSOE necessitàvem clarificar la situació, perquè ja qui a vegades oblida que no tenen majoria.
Hi ha bona sintonia amb l’Alfredo Rubalcaba i en Puigcercós, i en Zapatero ho te clar, però amb els comandants a vegades s’hi fa difícil parlar.
EL que més interessa deixar travat és el finançament i l’Estatut. Aquest és el nostre objectiu.
Aquesta setmana jo no hi seré perquè me'n vaig amb el ministre Moratinos al Orient Mitjà. Torno a Israel.
El PP te el vot dels de sempre, i ells sabien que no era suficient per formar un govern de majoria, per això van respirar quan es va produir l’atemptat , necessitaven tant que fos ETA que no van concebre una opció diferent.
El PP no ha assumiy la derrota, com Convergència, molt gràficament explicat per la Sra. Ferrussola, “ens han entrat a casa i ens han robat”.
Des del PP estaven convençuts que aquest govern no duraria amb socis com ERC i IU, però el temps va passant i el govern va tirant endavant.
Sembla que se'n van convencent, ho explica el degoteig constant de diputats que renuncien, i són substituts per jovenalla, això de no tocar poder no deu ser rentable.
El Mariano Rajoy, es limita a venir el dimecres quan hi ha control del govern i fa preguntes al president, té molta gràcia i ens distreu, però el seu discurs és molt pobra i el nivell molt baix. No dona la talla de futur president.
El PP continua en l’amargor, a les comissions no paren de demanar les compareixences dels ministres només per per insultar, estan perdent la oportunitat de fer oposició.
Respecte a ERC, el fet de ser grup, ens ha obligat a fer tots els papers de auca, ara ja anem seleccionant, tenim ja una certa infrastructura en quan personal auxiliar, que és vital per el bon funcionament del grup, i anem agafant confiança.
Aquesta setmana ERC comença les negociacions per un pacte d’estabilitat. Després dels pressupostos ja vàrem veure que amb el PSOE necessitàvem clarificar la situació, perquè ja qui a vegades oblida que no tenen majoria.
Hi ha bona sintonia amb l’Alfredo Rubalcaba i en Puigcercós, i en Zapatero ho te clar, però amb els comandants a vegades s’hi fa difícil parlar.
EL que més interessa deixar travat és el finançament i l’Estatut. Aquest és el nostre objectiu.
Aquesta setmana jo no hi seré perquè me'n vaig amb el ministre Moratinos al Orient Mitjà. Torno a Israel.
dimarts, de febrer 15
Primer viatge a la ONU
M’ha vingut de sorpresa, m’ho han dit una setmana abans, mai m’hagués imaginat que jo podria estar a la assemblea de les Nacions Unides.La veritat és que encara que la ONU ha perdut molt del seu prestigi, al ser allà davant d’aquell edifici tan alt i tan familiar, ja que sortia en tots els llibres de text, m’he emocionat, i més ha coincidit en ser la primera vegada que a la ONU es commemorava l’holocaust.
El motiu del viatge, no era solament ser presents en aquest acte solemne.
Ha estat una setmana intensa, de 6 reunions diàries amb personatges d’alt nivell. Ha estat difícil, perquè eren reunions en petit comitè, i s’ha d’estar molt atent per després fer les preguntes pertinents. No sempre les contesten, com quan vaig preguntar al president de la Unió Europea, si Europa no pensava dir res sobre Txetxènia.
O quan vaig preguntar si les nacions sense estat podrem ser membres de les Nacions Unides, em van dir que algunes ja ho són. Clar, Palestina, si no tries per la via del terror pel que sembla no tens veu.
Però a la ONU, s’ha està movent alguna cosa. Kofi Anan, està decidit a reformar les Nacions Unides.
Hi ha un propòsit de canviar les coses en aquest planeta, després d’aquesta setmana de treball intens, he sortit convençuda de que la ONU ha de tenir un paper rellevant en el futur, ha de ser allò perqué va ser creada, el govern de tots els pobles del planeta.
Acabar amb la fam, la pobresa i les guerres és possible.
Per això cal reformar les Nacions Unides, dotant-la de més transparència i democràcia.
Ens han estat explicant el gran canvi que s’està gestant amb els objectius del mil·leni i he estat testimoni del treball frenètic que s’hi està fent.
Potser és parlarà més de la reforma del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, de moment hi ha una guerra entre els estats grans, membres del Consell amb dret a veto i per tant amb capacitat de bloquejar qualsevol decisió i els estats mitjans com Espanya, Alemanya, que demanen un equilibri nou de forces.També hi ha al darrera la campanya del Bush per desprestigiar a Kofi Anan per no haver aprovat la invasió de l’Iraq.
dissabte, de gener 22
Gener
El mes de Gener, no hi ha plens, és el mes destinat a voltar per el territori a fi de conèixer de prop els problemes i demandes.
Amb el Tardà, l’altre diputat per Barcelona, ens hem proposat fer el màxim de visites a les seus locals, també vull fer un curs d’oratòria, millorar l’anglès, en fi que tenia molts plans, perquè de fet el mes s’ha reduït a dues setmanes, descomptant la primera que he estat amb la família.
Dues setmanes, ja que la darrera setmana s’ha organitzat un viatge a les Nacions Unides.
Amb el Tardà, l’altre diputat per Barcelona, ens hem proposat fer el màxim de visites a les seus locals, també vull fer un curs d’oratòria, millorar l’anglès, en fi que tenia molts plans, perquè de fet el mes s’ha reduït a dues setmanes, descomptant la primera que he estat amb la família.
Dues setmanes, ja que la darrera setmana s’ha organitzat un viatge a les Nacions Unides.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
M’acaben d’entrevistar, s’interessen per el blog, la veritat que voldria dedicar-hi més temps, i potser obrir la possibilitat de comentaris,...
-
Els resultats son definitius, majoria absoluta a Hamás. Hamás proposa un govern de unitat nacional. Visitem a Hanna Nashraui a Ramal·la. Ama...
-
He complert 60 anys, un cop més tanco una etapa i en començo una de de nova, però aquesta vegada amb la convicció de que no només a nivell p...
