Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2005

Interpelació a la Ministra de Sanitat sobre la SIDA

Señorías, señora ministra, han pasado más de diez años desde que Juan Bonás i Pahísa, mi hermano Juan, falleció de sida. Juan tuvo que enfrentarse no solo con las sucesivas infecciones, sino con el miedo, con la incomprensión, con el odio, con el rechazo, con la estigmatización.


Desde entonces se ha avanzado en el conocimiento y el tratamiento del sida, gracias sobre todo a asociaciones y a ONG que trabajaron para que los enfermos de sida fueran menos estigmatizados. No obstante, las personas afectadas de sida siguen siendo estigmatizadas, relacionadas con grupos fuera de la normalidad, pobres, drogadictos, prostitutas. A pesar de esta sensación, de este subconsciente colectivo, la realidad de hoy es que en el Estado español la mayoría de los casos de infección se debe a contagio heterosexual, es decir, personas que se considera que están dentro de la “normalidad”.


A escala global, según el último informe de ONU/sida, el sida va camino de convertirse en la peor epidemia de la historia: …

2 de novembre, el Congrés aprova l’Estatut

Avui ha estat un dia especial al Congrés, el Parlament de Catalunya ha presentat l’Estatut al Congrés d’Espanya.
Tot el dia hi ha hagut molt moviment, el Congrés estava ple de diputats del Parlament de Catalunya i de senadors.
Els Senadors poden entrar al hemicicle, però hi havien pocs llocs on seure.
A dalt a la tribuna dels convidats tampoc hi havia lloc, les secretaries del grup han treballat de valent per organitzar les acreditacions dels “vips”. Els que no hi han cabut han estat a la sala de “las Columnas”, hi han seguit el debat per circuit de TV intern.
Tot Catalunya ha vist en directe les intervencions, els catalans hem sortit satisfets per la sensació d’unitat.
Ha estat una jornada llarga, quan han parlat els canaris he sortit a fer un mos al bar “El Manolo”, que està a dues passes del Congrés. Era curiós torbar allà tot el govern català.
Després de la votació estàvem ja bastant cansats, però sense ganes d’anar a dormir, havent-ho previst el President ens ha convidat a tots els …

dimarts, 1 de novembre. Colòmbia present.

Aquesta tarda, he estat conversant amb en Robert, membre de les Brigades Internacionals de la, testimoni de la matança de San José del Apartadó, a Colòmbia.
Es feia difícil, en el silenci i la pau d’una tarda d’un dia de festa, escoltar el patiment de tanta gent, desplaçada, espoliada, assassinada, entre focs creuats de la FARC i el govern (paramilitars).
Mentre el Robert anava parlant, m’anava aclaparant la sensació d’impotència davant dels interessos de grans companyies i dels de la política exterior del Estat espanyol.
Menys mal que m’ha dit que la meva iniciativa a la Comissió d’Exteriors va ajudar molt a la Comunitat de Pau de San José, encara que a mi em sembli poc, per a ells és molt important saber que algú els escolta, diu el Robert.
Hem de continuar e impedir que el silenci encobreixi aquesta guerra. Han assassinat a Orlando Valencia, un afro-descendent, darrera hi ha l’interès per el cultiu de oli de palma. Es repeteix la tàctica, espantar la població i expropiar les terres.

Dilluns 30 d’octubre. Primer debat sobre l’Estatut.

Avui, un dilluns de pont, vaig a un debat a Radio Sabadell. Quan arribo comprovo que dos tertulians ho fan per telèfon. A mi no em fa res, perquè vinc de Santa Perpètua, però altres venent de més lluny i han hagut d’anul·lar altres coses per venir, és lògic que es molestin.
La postura del PP, ja és clara: declarar l’Estatut com una reforma encoberta de la Constitució Espanyola. Així volen evitar que s’aprovi la reforma de l’Estatut només amb majoria absoluta.
De fet l’Estatut no els preocupa massa, en realitat l’únic que els preocupa és tornar al poder quan abans millor, quan tornin ja es preocuparan d’anul·lar totes les lleis que calguin.
L’Aznar ja va proclamar que donava per tancat el procés autonòmic. La lectura que fa de la Constitució el nou Estatut de Catalunya na en contra del seu concepte d’Estat centralista i amb un poder central fort i controlador.
En realitat la campanya que estan promovent és ja una campanya pre-electoral, com sempre el que els hi dona més vots és anar contr…

Divendres, 28 d’octubre, narcolèpsia.

Narcolèpsia; una malaltia que no coneixia, m’he trobat amb un representant de l’associació de narcolèptics, Una malaltia rara, que no té cura. Poc coneguda, això vol dir que passen un calvari fins que els hi diagnostiquen, Hi ha un medicament que pot ajudar, però els hi ocasiona una despesa de 120 euros per mes. Intentarem ajudar, encara que el fet que s’aprovi una proposició no de Llei, no vol dir que el tema és resolgui d’immediat.
Abans he estat a la conferència de premsa, el Pep Canal ha presentat la proposta alternativa al 4T cinturó junt amb les nostres esmenes als pressupostos de l’Estat.
Després de molts nervis, per fi hi ha un acord, no es desenvoluparà un 4t cinturó en el Vallés.
La partida es destinarà a millorar les connexions entre el Baix Llobregat i el Vallés i a la millora de la xarxa capil·lar dins el Vallés.
Hem guanyat una batalla.

Dijous 27 d’octubre. La nova Llei del Medicament.

Avui no hi havia activitat parlamentària, però m’he quedat a Madrid perquè tenia una cita al Ministeri de Sanitat, el subsecretari em volia comentar la nova Llei del Medicament que demà divendres anirà al Consell de Ministres.
Serà una llei conflictiva, perquè perjudicarà els ingressos de les toca interessos de companyies farmacèutiques, a Catalunya resta encara un cert teixit industrial que dona feina a molta gent i no convé que segons quines decisions accelerin la seva desaparició.
La nova investigació en biotecnologia ja està en un 80% a Madrid, a Catalunya només hi ha el 6%estatal. Doncs, queda protegir la nostra indústria farmacèutica tradicional.
Per la tarda encara estem tancant acords amb el PS, acords sobre esmes als pressupostos, al final he hagut de marxar sense tenir les esmenes signades, el Mishel i el Joan Puig es queden fins demà. He hagut de marxar perquè a Sabadell m’esperaven en un acte sobre la nova llei d’Ensenyament.

24 d’octubre, dilluns. Comiat del cònsol hongarès.

Anem convidats pel consolat d’Hongria a la commemoració de la revolució hongaresa i al comiat del cònsol hongarès a Barcelona, Andras Gyulas.Trobo al ambaixador, que ens coneixem de Madrid i li prometo d’intercedir per crear un grup d’amistat amb Hongria. També hi han molts amics, com l’Eloi Castelló, traductor del hongarès al català. No es coneix gaire la curiosa relació d’Hongria i Catalunya, a Hongria hi va haver càtedra de català abans que de castellà

23 d’octubre, diumenge, bon teatre

Avui sí que hem vist una bona obra, és una producció francesa. Extraordinària. El teatre quan es bo, supera qualsevol expressió artística. El problema és que és molt difícil arribar a aquests nivells, més en les condicions en que es fa teatre, els actors quasi bé són voluntaris, no cobren per assajar i en prou feines per actuar, sense companyies estables i amb estudis no reconeguts, exceptuant l’Institut del Teatre, que són estudis superiors i no tots hi poden accedir, és difícil produir obres d’aquest nivell. Tant de talent mal aprofitat. Intento sensibilitzar sobre la greu situació del teatre català, però tothom viu en un espècie de miratge, i no volen veure la realitat

22 d’octubre, dissabte. Reunió decisiva.

Després d’una llarga reunió al local d’ERC de Santa Perpètua, on decidíem la meva posició a les llistes municipals del 2007, hem acabat amb l’acord de que faré el que la secció local cregui més convenient.
El meu instint em diu de no presentar-me, però faré el que ells creguin més convenient.
Per la tarda he anat al teatre amb el Peter.
Convé una mica de cultura. Com es diu vulgarment, no era res de l’altra món.

Divendres 21 d’octubre. Crisi Maragall

En plena crisi de govern a Catalunya, intentem continuar la feina, amb la convicció de que ja passarà. Es una llàstima que la sensació d’unitat a Catalunya, després l’aprovació de l’Estatut al Parlament, i que tant de mal li feia al PP, s’hagi esborrat. No és estrany que la gent estigui desconcertada.
He anat a un dinar de feina, hi ha una partida de 4 milions d’euros, fruit d’una esmena als pressupostos de Medi Ambient de l’Estat. Ens la van aprovar perquè no es creien que es pogués materialitzar. Son 4 milions per estudis sobre temes relacionats amb l’aigua, com ara resoldre el problema dels nitrats. Amb una estreta col·laboració amb l’Agencia Catalana del Aigua, hem arribat a tenir els plecs apunt.
Després he anat al Palau de la Generalitat a un homenatge als deportats als camps de concentració nazis. Molt bé el discurs de Semprún,
I d’allà al Palau de Congressos, ERC reuneix als militants en un acte en suport a l’Estatut.
Molt bé tots els oradors, ¿què passarà amb l’Estatut?

Dijous 20 d'octubre. Preparem pressupostos

Reunió al Ministeri de Medi Ambient.
Abans d’entrar les esmenes als pressupostos, hem quedat que faríem un intent d’apropar posicions i acordar les esmenes . Això vol dir que part de les esmenes seran conjuntes i que per tant seran assumides per el govern.
Es una de les fases més importants de les negociacions, perquè aquestes esmenes sí tenen possibilitats de transformar-se en realitats, les altres, encara que en una jugada parlamentaria, fent una majoria alternativa, s’aprovessin, després tenen poques probabilitats de prosperar, perquè el Ministeri ja s’encarregaria de deixar-ho en un calaix.
Per altra part, esmenes de molts milions desequilibren e pressupost, i com que no hi ha majoria, es un cop per al govern. Per tant fa els possible perquè això no passi.
Avio he estat a Medi Ambient, amb el secretari general , la seva secretaria i la Montse Colldeforns, diputada catalana, del PSC, amb qui tinc moltes ocasions de debatre.
La reunió ha estat “cordial”. Hi ha voluntat per part del Minis…

Dimecres 19 d’octubre. Estranyes reunions.

Avui he participat en una subcomissió que té per objectiu preparar una Llei que reformi el “Servicio Exterior”.
Es a dir la representació de l’Estat a l’exterior.
Hi han hagut moltes reunions, on han vingut representants de diversos estaments implicats, per donar la seva opinió de com devia ser el Servei Exterior.
S’ha donat el cas de que en algunes reunions només hi eren el representant de CiU u la Begoña de EA. Interessant en quan en exteriors la competència és exclusiva de l’Estat.
Avui , com que tenia cap més comissió he decidit fer acte de presència. M’he divertit molt, ha vingut el president de l’Associació de Diplomàtics espanyols, m’he divertit escoltant que la majoria dels funcionaris que treballen a les ambaixades no saben idiomes o que la web del ministeri d’Afers exteriors no està traduïda al anglès.
El “Servicio Exterior” es un sistema ranci, on s’hi entra naturalment per oposició, fer oposició vol dir estar molts anys sense treballar, o sigui que la primera condició és ser de…

18 d’octubre. Fricandó espanyol

Els grups de la oposició tenen tendència al que en “argot” se’n diu “Frikades”, avui li ha tocat al PP i al PSOE. Han presentat una proposta per la igualtat dels títols nobiliaris. ¡Apel·lant a la Constitució del 79, volen que entri la igualtat en la herència dels títols!, jo no n’estic massa al corrent dels temes de la noblesa, però es veu que només es passen els títols entre mascles.
Ho trobo absurd que una institució, basada en la desigualtat per definició, recorri al Congrés, la veu del poble per introduir la igualtat.
La Frikada l’ha defensada una diputada del PSOE, perquè representava que es tractava d’una proposta “feminista”. La pobra ha hagut d’aguantar moltes bromes, ara, la disciplina de grup funciona, pels comentaris la majoria dels diputats i diputades socialistes i estaven en contra, però tots i totes han votat a favor.
La nostra postura l’ha defensada el Tardà, que és la abolició de tots els títols de noblesa, inclòs el reial. Per això ens hem abstingut, perquè ni tan sol…

15 d’octubre. Hem salvat el Xúquer

En el “Plan Hidrológico Nacional”, que s’ha modificat per derogar el transvasament de l’Ebre, hi consta el transvasament Xúquer- Vinalopó.
Un cop derogat el transvasament de l’Ebre, que aportaria aigua al Xúquer, seguir amb el transvasament cap el Vinalopó, suposa un perill per el Xúquer, ja que aquest riu té prou aigua per alimentar el Baix Vinalopó.
Escoltant a la Plataforma el Xúquer Viu, ERC van demanar derogar aquest transvasament.
Recordo una reunió al Ministeri de Medi Ambient amb el Secretari General de Territori, i el Director Gral. de Agua, una diputada del PSOE de Alacant i la diputada de IU de València.
El Ministeri entenia els nostres arguments, però la obra ja esta començada i deien que un cop les obres adjudicades no hi havia marxa enrera. La diputada des PSOE tremolava per els vots que podria perdre a Alacant.
Després de varies hores de discutir, vam proposar la alternativa d’agafar l’aigua de prop de la desembocadura, així es preserva el cabdal ecològic del Xúquer, i l…

14 d’octubre. Debat a TV3

Avui he anat al meu primer debat aTV3.
M’ha vingut a buscar a les 10del matí per intervenir 20 minuts en un debat entre 9 persones!. que ha començat a les 12:30.
El debat era sobre la Llei del Tabac, poc es pot dir en 2 minuts. Estic convençuda que hem fet el que calia, cal d’una vegada que els que fumen siguin conscients que els que no volen fumar tenen dret a ambients nets.
Ara bé, la reclamació dels restauradors, de prohibir totalment fumar als restaurants és interessant, posats a fer, més valdria que no hi haguessin menjadors per a fumadors, suposen una forta inversió i poden ocasionar problemes.
Qui vol fumar que surti un moment a fora.
No crec que el Ministeri s’hi apunti, però es pot provar al Senat.

Dijous 13 d’octubre, visita al Sr. Nóvoa

Avui havia quedat per anar a TV2 a gravar el programa Parlamento, encara que suposés anar i tornar a Madrid, però el Mishel, havia quedat amb el delegat de “Costas” a Catalunya, el Sr. Nóvoa, i m’ha interessat més aquesta reunió.
Sort que tenim el pont aeri i no h ha problema per cancel•lar la reserva.
El Sr. Nóvoa, m’ha rebut amb una mica de recel, però quan ha vist que el motiu de la meva visita era simplement tenir informació més precisa, s’ha obert a donar tota la informació que volguéssim.
M’ha confirmat que durant els 8 anys del PP, no es va fer ni un sol projecte a Catalunya. Sort que n’hi havia uns que vetllaven pels interessos de Catalunya i eren decisius,
Ara per fi els projectes es van llicitant. Confirmat el passeig de Balmins de Sitges, serà preciós.
La platja de Cabrera de Mar, també. La gent de la plataforma estaran contents.
El que no veig tan aviat és el passeig de Badalona, perquè l’ACA ha de fer el conductor i senzillament em dona la impressió que l’ACA està inoperant.

Le…

Dimecres 12 d’octubre. L’ultima botifarrada.

Amb forta amenaça de pluja, ha anat molt bé. Ha vingut la Pilar Dellunde, molt oportuna ja que ha format part de la ponència de l’Estatut i la gent té moltes preguntes. Enlloc de fer discursos , s’ha establert un diàleg i ha estat molt interessant.
Crec que es una bona decisió acabar amb les botifarrades, amb el temps va perdent el to reivindicatiu i es va convertint amb una festa, que no està malament, però no precisament el “Dia de l’Hispanidad”.
En el cartell, el Pep Capdevila hi va posar “La definitiva”, ja ens agradaria.
Haurem de pensar un altra cosa.

Dimarts 11 d’octubre. Compareixences de pressupostos.

Matí Medi Ambient i tarda Sanitat.
Es bastant pesat, venen els càrrecs del Ministeri i en teoria responen a les preguntes, es fa pesat perquè responen el que volen. Els diputats del PSOE en lloc de fer preguntes fan lloances al govern i els del PP el contrari.
De totes maneres em quedo, per veure si donen informació que es pugui aprofitar. El més interessant és al sortir, el Serrano, el director de “biodiversidad”, em dona el nom del funcionari que prepara l’adjudicació del Estudis sobre Aigua dels pressupostos d’enguany. Finalment hauré conseguit passar al ACA 1,5 milions per abordar el problema dels nitrats a l’aigua.

Per la tarda, quan acaba, el Fernando Puig de la Bellacasa el sub-secretari del Ministeri de Sanitat, em presenta la funcionaria que porta l’assumpte dels psicòlegs.
Tenim una bona conversa. Es conscient de que les noves promocions de psicòlegs estan en una situació molt precària.
Després me’n vaig a seure amb el Mishel per repassar les esmenes als pressupostos de Medi Am…

Dilluns 10 d’octubre. Dependència

Ens trobem a Villaroel, un grup per debatre sobre la Llei de la Dependència, no em volia posar en temes de socials, però de mica en mica hi vaig caient.
Confesso que no sabia que l’assistència social no és un dret Constitucional.
HI ha molt per fer.
No m’agrada el to del Llibre Blanc per la Dependència, no inclou tota la gent que només necessiten una certa ajuda, i a part d’això poden portar una vida independent i poden treballar i aportar a la societat. Només es concentra en la dependència de la gent gran. Un error.
Per la nit vaig a la seu del poble, torno als problemes locals.

diumenge 2 d'octubre. Paraules enverinades

Ahir es va publicar un article de la Pila Rahola, desmesurat i ple de verí.
Pensar que hi va haver-hi un temps que jo l’admirava.
Ha estat a rel de la iniciativa sobre el conflicte Israel-Palestina. La Rahola es vol fer la experta del tema i més aviat sembla a portaveu de l’Ariel Sharon.
De fet aprofita qualsevol ocasió per escopir sobre Carod , Puigcercós i ERC. Ara m’ha afegit a la llista.
He escrit un article, però com que ja sé que no el publicaran, l’afegeixo aquí, en castellà, ja què era per un diari del país veí.


¿Por qué precisamente yo?

Hace unos días, en las páginas de éste periódico, una periodista, ex -diputada, especialista en muchos temas y asidua de todas clases de tertulias, escribió acerca de una iniciativa parlamentaria de una diputada de Erc de cuyo nombre no quería acordarse, pues dicha diputada, soy yo. Rosa Maria Bonàs i Pahisa.


En 1976, como otros muchos jóvenes, decidí pasar unos meses en un kibbutz, aquellos meses se convirtieron en doce años. Años durante los qu…

Dissabte 1 d’octubre. Consell Nacional a Vic.

La major part es per analitzar el procés de l’Estatut.
Al final algú demana per la proposta contra Israel. Resulta que a Erc hi ha un nucli dur de sionistes. M’hauré d’asseure un dia amb ells i explicar qué està passant allà.
Al vespre, resulta relaxant seure entre amics al Parc del poble , al sopar del Correllengua, arribo a casa amb un somriure, fins el Peter ho nota.

Divendres 30 de setembre. Estatut

El Parlament de Catalunya aprova l’Estatut.
Fa deu dies ja n’estava segura. CiU s’hi juga massa. Només em va fer dubtar l’actitud del Jordi Pujol, que es veu ressentit perquè haurà estat en Maragall i no ell.
Per altra banda l’ Artur Mas, ha aprofitat la ocasió per sortir de l’ombra del Pujol i perfilar-se més com a líder. El Duran ho ha vist i al darrer moment s’ha tret lo de l’escola laica per agafar una mica de protagonisme.
Ara vindrà la segona part, a Madrid.
La bona nova del Estatut, me l’ha amargat la dreta israeliana , han reaccionat com bojos a la proposta sobre els territoris ocupats. Ara són enemiga d’Israel. Ja m’ho esperava, hagués estat més senzill no fer res, però ho devia a molta gent. Podria ser que en pagaré un preu polític, però tan me fa.

Dijous 29 de setembre. Visita d'Amnistia Internacional

Després del ple, hi ha hagut comissió de Medi Ambient, CiU torna amb el transvasament del Roine.
Al final s’allarga més del compte perquè el PP torna a fer problemes amb unes propostes del País Valencià, e intenta boicotejar la votació. Quan no poden guanyar amb vots intenten tota mena d’artilugis.
Corro cap una reunió que m’interessa molt, dones representats d’organitzacions que lluiten per els dels drets humans, d’Israel, de Palestina , d’ Alger i d’Amnistia Internacional. Demanen que fem pressió sobre Israel, i ens pregunten quines accions hem fet. Va molt bé, perquè els hi puc explicar la votació d’ahir i quedem en seguir col•laborant. Amb la israeliana ens abracem emocionades. Jo entenc el que representa defensar la seva postura a Israel, quantes vegades em vaig semblar fer de Cassandra. Quan vaig abandonar, em vaig dir que des de fora ajudaria, ara en tinc la ocasió.

Dimecres 28 de setembre. La llei del Tabac

Avança la ponència del Tabac. Ahir vaig estar reunida amb el ministeri de Sanitat i hem acostat posicions, només hi ha un punt que no concordem, jo crec que als bars de menys de 100 m., no s’hauria de poder fumar. Pràcticament retiraré totes les altres esmenes.

Després hi ha comissió d’Exteriors, es discuteix una proposta que vaig entrar quan vaig tornar del viatge a Israel i Palestina, amb tan mala fortuna que va coincidir amb el viatge de Carod a Israel, i amb tot el soroll de la corona d’espines i les banderes es va armar un bon sarau.
Hem arribat a un acord amb els socialistes per suavitzar la meva proposta i en redactem una de conjunta que també recolza IU. El meu propòsit es cridar l’atenció al govern d’Israel que pari de confiscar més territori a Cisjordània i que no se'n desentengui de la situació sanitària de la franja de Gaza.

Per la tarda tinc la sorpresa gens agradable que un diputat del PSOE, ha fet unes declaracions sobre la actitud d’ERC i d’IC respecte ala Llei del T…

Dimarts 27 de setembre. Gitanos al Congrés

Vaig directe del aeroport al Senat. Les comissions mixtes són de senadors i diputats i les sessions s’alternen al Congrés i al Senat, això per nosaltres es un dificultat afegida perquè sovint hem de ser a dues comissions al mateix temps i anem passant de l’una a l’altra, si son al Senat és impossible.
El Senat és un veritable laberint, havia d’imprimir un document que el portava en el USB i li he demanat al Senador Espasa (Entesa)que em deixés el seu ordinador, molt amablement m’ha acompanyat al seu despatx, i ha esperat que acabés per tornar junts a la sala de comissions, sola no hi hagués arribat.
Quan torno al Congrés corro cap la comissió de la Dona, també mixta però que per la meva mala sort, avui era al Congrés. El taxista que m’hi porta, es d’esquerres. També n’hi han.

Tarda. Avui al Ple, el Pep Andreu que es d’ascendència gitana ha presentat una Proposta per el reconeixement del poble gitano, ha començat en llengua romaní. Ha estat molt emocionant

Dilluns, 26 de setembre, visites al territori

SOS des de Viladecavalls.
El 4t cinturó.
PSC i CiU el volen tirar endavant. ERC i IC no.
Des de Erc s’ha preparat una alternativa que permetria unes connexions fluïdes entre els “Vallesos” sense l’ impacte d’ aquesta obre prevista fa ja molts anys amb uns conceptes antiquats que ara hem d’intentar superar.
Als pressupostos del 2005 no hi havia partida , en els del 2006 només hi ha una partida per estudi. Ara bé, sabem que es pot pagar per el mètode alemany i es pot engegar sense partida pressupostaria. Sabem també que el tram Abrera- Terrassa ja té el projecte executiu amb impacte ambiental aprovat, l’alcalde de Viladecavalls (CiU) que s’ho veu avenir, amb molt de seny, està intentant que per si de cas, tingui el menys impacte possible en el territori.
La Glòria Ullàs m’ha cridat perquè vegi de prop l’impacte que pot tenir en el territori, i ajudi a fer caviar d’idea als de Madrid..
D`’ allà me’n vaig a Sitges, el passeig està molt malament i s’hauria d’arranjar, però “Costes”, el prefe…

Divendres 23 de setembre. Remeses

Es un antic palau, estil Madrid, supercarregat, daurats, cortines, catifes, tot plegat molt pesat. Tinc ganes de tornar a casa.
Com m’esperava després del llarg sopar d’ahir ja poc em podia aportar. La sensació es que les remeses mouen molts diners i molts hi volen posar-hi la mà, però he fet un bon contacte amb el Dr. Luis Jorge Garay de Colòmbia i espero que podem col•laborar en un tema que em va rondant pel cap.
He sabut lo de l’avioneta de Badia, tinc temps encara de fer un comunicat i finalment anar cap a casa.

Dijous 22 de setembre, duel amb Sanchez Lliure

Vaig anar a dormir tard, però a les 9 ja era al Ple disposada a fer tres intervencions.
Dues sobre finançament sanitari, una d’elles a conseqüència d’una interpel•lació del Sánchez Lliure, m’he divertit una mica.
En lloc de tornar cap a casa, m’he quedat perquè demà vull assistir a un seminari sobre remeses.
Avui estic convidada a un sopar amb els ponents del seminari.
No m’agrada gens quedar-me a Madrid els dijous, quan tots els diputats marxen i el Congrés es queda molt buit, però reconec que va bé per avançar feina.
El sopar ha estat molt interessant, 4 hores parlant sense parar, a la taula tenia representants del Fons Monetari Internacional, del Banc d’Espanya, de les empreses remesadores, i economistes provenint de sudamenrica i USA.
M’he assabentat que n’estant bastant farts del Rodrigo Rato, es veu que es dedica a fer el doctorat a la complutense i no passa massa per el despatx.
He après molt en aquest sopar sobre remeses i immigració, no crec que demà em calgui anar al seminari.

Dimecres 21 de setembre, el tabac.

Primera ponència de la Llei del Tabac,
Les ponències com ara molta gent ja sap, són a porta tancada entre els portaveus dels diferents grups, a fi d’anar apropant posicions i arribar a un text coherent abans de la votació.
El PP s’ha presentat com a garantí dels aspectes sanitaris de la Llei, però al costat tenia al Jordi Xuclà de CiU que ha presentat totes les esmenes de tots els lobbys, una per una, i el Mingo del PP les hi anava recordant, perquè les defensés.
Jo que me n’he adonat, les hi anava tombant una a una.
Per acabar-ho d’arreglar el “c......” ha presentat una esmena obligant a les CCAA a prendre determinades accions en prevenció, quant tenim transferència i les decisions a nivell de gestió depenent exclusivament de la Generalitat, realment avui CiU semblava la sucursal del PP, com que al PSOE ja li anava bé, he amenaçat de votar en contra de la llei.
Després s’ha acostat la ponent del PSOE i ho hem arreglat. De fet jo sé que no depèn d’ella sinó del Ministeri, però al menys …

L'Estatut Valencià

Imatge
Avui arriba al Congres l’Estatut València, segons el PP València es Espanya i no te res a veure amb Catalunya, Jaume I va fundar un regne a part i punt. L’Agustí ha estat més que bé, ha parlat amb humor com és ell i amb el cor.

El matí l’he passat a la seu d’Alshtom, intervenint en el “Programa Empresas y Parlamento”. Es un invent destinat a “apropar” el mon de l’empresa al Parlament.
No m’hi pensava apuntar perquè ja tinc feina de sobra, però el passat dissabte vaig anar a la jornada de portes obertes a la fàbrica de Santa Perpètua i el president de la companyia va insistir que m’hi apuntés.
La veritat ha estat molt interessant, a part de coneixements a nivell empresarial sobre camps que m’interessen molt com transport i energia, durant el dinar he après algunes coses sobre “real politik”.

Visita a l’Alshtom

Imatge
Dia de portes obertes a la fabrica d’Alshtom, a Santa Perpètua, hi vaig com representant d’ERC. Sóc molt ben rebuda per els dirigent de la empresa, després arriba en Maragall, abans ha estat rebut a l’Ajuntament. L’alcaldessa no ho havia convidat als grups de la oposició, per altres vies han estat avisats i s’hi han presentat. Tampoc no li ha agradat trobar-me.

El Maragall em pregunta per la salut del Puigcercós, l’he tranquil•litzat, està pletòric. Pel que es veu Catalunya depèn d’en Puigcercós.

He conegut també al Conseller Nadal, està molt el cas de qui sóc, això vol dir que hi ha atenció socialista a Santa Perpetua.

La Mercè Sala, em promet arreglar que pugui conduir el TGV.

16 de setembre, divendres

Matí ; Madrid. Reunió amb diputades mexicanes i guatamalteques sobre violència feminicida.
Al principi semblava més aviat una operació de propaganda del govern mexicà, gràcies a dues diputades de la oposició, l’acte ha guanyat dignitat, els hi dec la meva ponència, darrerament improviso i a vegades em passa que me la demanen i no la tinc.
Tarda; el Puigcercós a Santa Perpètua. El pati ple. La gent contenta, ha parlat dues hores

PER FI ELS PAPERS!!

Imatge
Finalment, avui s’aprovarà per llei, el retorn dels papers de Salamanca. De moment tronen els de la Generalitat, més endavant es podran ara afegint d’altres, un compromís acomplert, ara anem per l’Estatut.

L’incendi de Guadalajara

Després d’una sequera tant llarga, al Ministeri de Medi ambient es temia un estiu d’incendis, a Catalunya també i gràcies a les mesures especials els incendis al nostre país s’han pogut controlar fins ara.

A Guadalajara em va recordar l’incendi del Bages, naturalment el PP n’ha volgut fer el màxim de sang. Han convocat la diputació permanent i la Ministra Cristina Narbona s’ha presentat a la Comissió de medi Ambient per explicar les mesures preses.

No sé si el fet de que vaig estar preparant la meva intervenció en un Congrés desert, ja que el 25 de juliol és festa a Espanya, (Sant Jaume) i jo no me’n havia oblidat o de que ahir estigués sopant amb una dona d’esquerres com la Rosa Maria de Madiaraga, que em va sortir una intervenció molt dura.

La Portaveu del PP em va fer retirar dues paraules, com que no volia fer-ne el centre de la intervenció les vaig retirar sense comentaris.

Ara, l’endemà, la caverna, ABC, El Mundo ”s’hi van posar les botes” (ho podeu veure clicant aquí). No en fa ni…

Alhucemas (el Vietnam espanyol), i la lluita amazight

Imatge
El dilluns amb el Joan Tardà, tornem a Melilla. Arrel del viatge per l’assumpte de la oficialitat de amazight, em continuat en contacte amb l’Abderraman, un dia va sortir un tema molt dolorós al Rif, l’ús d’armament químic per part de l’exercit espanyol i el posterior silenci sobre aquest fet.

Decidim anar-hi amb el propòsit d’escoltar i avaluar possibles iniciatives. Així que arribem a Melilla fem roda de Premsa i ens en adonem que el tema és molt delicat.

Tot dinant ens comenten sobre una actuació brutal de la Guardia civil i la legió sobre uns homes subsaharauis que volien entrar il·legalment a Melilla. En lloc d’anar directes a Alhucemas decidim parlar amb testimonis i per tant fer una nit més.

Cap al tard arriben uns intel·lectuals que venen per parlar amb nosaltres. Han fet moltes hores de viatge, venen de Rabat i Fez, em sorprèn fins a quin punt és important per a ells. Ens quedem fins tard conversant, al final acabem parlant d’identitat.

L’endemà anem a Nador on hi ha la trobada a…

SOS Afganistan

Avui he rebut a una dona de l’Afganistan, ha vingut acompanyada per uns nois catalans que estan treballant allà, ajudant amb el que poden.
Ens estem oblidant de l’Afganistan i la situació allà es terrible. En realitat no hi ha govern, les ONG’s només actuen en l’àrea protegida per l’exèrcit, el conreu de l’opi ha tronat a proliferar i els senyors de la guerra imposen la seva llei.

Aquesta dona té una ONG RAWA, que intenta ajudar a les dones, i per primera vegada es presentarà una llista de dones a les eleccions. Ha vingut a demanar suport. El govern ja li ha dit que no pensa col·laborar en projectes on no hi ha seguretat. Crec que hauríem de viatjar un grup de diputades per donar suport a la llista.

Per la tarda ho comento amb la Carme Alborch, la presidenta de la comissió de la dona. No ho veu possible. Em trobo el president del Congrés, el Marín i li comento. Tampoc ho veu possible.

.....

Em venen a veure uns empresaris de Farmaindustria, ja tenen el esborrany de la futura Llei del Medic…

El tancament del transvassament

Avui s’ha tancat definitivament el transvasament de l’Ebre.

Després de que el Congrés aprovi un projecte de llei, s’envia al Senat, els senadors hi entren esmenes, després torna al Congrés que aprova o rebutja les esmenes.

Al Senat el PP té més vots i acostuma a fer pactes amb CiU, per això quan tornen les lleis s’han de mirar amb molta cura perquè intenten “colar” canvis que no semblin importants a primera lectura però que poden fer mal.

Es un plaer cada vegada que surto a parlar contra el transvasament, i poder criticar la política del PP.

Després que s’aprova una llei, la tradició mana fer-se la foto amb el/la ministre de torn.

M’ha afegit al dinar del Tardà amb els maquis, els guerrillers contra Franco. Semblava que estigués dins d’una novel·la, una de les coses més satisfactòries que em proporciona ser diputada és conèixer molta gent que mai no hagués tingut oprtunitat.

El Tardà amb la seva lluita per salvaguardar la memòria històrica no s’ha oblidat dels lluitadors de la República. De…

Un dia normal al Congrés

8:00 esmorzar amb el senador Iñaki Anasagasti. Em comenta sobre la meva intervenció d’ahir sobre Venezuela.
8:30 reunió de grup.
9:00 comissió de Sanitat, ve el Secretari d’Estat a explicar sobre diversos temes i a respondre preguntes dels diputats.
Al acabar hi ha junta de portaveus, haig de mirar que no se'm passi, perquè jo seré a la comissió de Medi Ambient.
9:30 comissió de medi ambient, ve el Secretari general, a parlar de la sequera i a respondre preguntes.
S’ha d’escoltar per poder fer preguntes pertinents.
Li faig una pregunta sobre el port de La Granadilla, a Tenerife, on s’està projectant una ampliació faraònica, no és la primera vegada que grups que no troben veu es dirigeixen a ERC.
Vaig anant d’una comissió a l’altra.
12:30 ve a veure'm l’agregada de l’embaixada israeliana. Està enfadada per les proposicions que he entrat.
13:00 reunió del grup d’amistat amb Anglaterra. Parlamentaris de dos països fan trobades per conèixer la feina que es fa als respectius parlaments.
13:…

Intervenció sobre la Llei que modifica el PHN

Damos por defendidas nuestras enmiendas. Señorías, hoy es un gran día, hoy es un gran día para todos aquellos ciudadanos y ciudadanas que son conscientes de la fragilidad de nuestros ecosistemas, de nuestro medio ambiente. Es un gran día para aquellos ciudadanos y ciudadanas que, conscientes de la grave amenaza para el delta del Ebro que suponía el trasvase del Ebro, se movilizaron para conseguir su derogación. Y es un gran día para nuestro Grupo Parlamentario de Esquerra Republicana, que puede ser portavoz de la voluntad de aquellos ciudadanos y ciudadanas que depositaron en nosotros su confianza.


Ante todo quiero saludar a los representantes de la plataforma para la defensa del Ebro, porque con su dedicación, su tenacidad, buscando criterios científicos, huyendo de demagogias han sentado un precedente en la forma de trabajar de las plataformas cívicas; sin su esfuerzo no sé si hoy estaríamos debatiendo este proyecto de ley. Han sido incansables, han viajado a Madrid, han viajado a B…

La batalla pel Xúquer

Els reals decrets, tal com diu el nom, permeten que les decisions del govern s’apliquin sense votació. Cap la possibilitat de passar els reals decrets com a projecte de llei, això permet introduir esmenes, és a dir modificacions.

Un cop derogat el trasvassament de l’Ebre per real decret, es va demanar des del Congrés que es tramités com a projecte de llei, nosaltres, perquè de seguit vam veure que el PHN contenia moltes obres, el dit Annex II que continuaven la política de grans obres del PP, altres grups per altres motius, però tots hi vam coincidir, tal com sol passar a vegades.

La ministra hi va accedir. I així va començar un tràmit que ha sigut llarg i dur, perquè el PP no vol cedir en el seu propòsit de trasvassar el Ebre, i continua fent demagògia sobre la política mediambiental de la Cristina Narbona, i el PSOE ja te prou feina amb el front obert al País Valencià i no vol sentir a parlar de nous canvis, de moment. Entre les obres que creiem que són insostenibles hi ha el trasv…

La Garoña

Imatge
Arran de la posta en marxa del protocol de Kioto, cada vegada es van sentint més veus en el sentit que cal apostar més per la energia nuclear, ja que és una energia “neta”. A part de que no es exacte perquè la extracció d’urani també comporta un ús d’energia fòssil, la energia nuclear te implicat un greu problema, la gestió dels residus que no està resolta ni de lluny.

A més, a mida que augmenta l'edat de les centrals preocupa més la seguretat ,ja que han d’augmentar molt les inversions i no és segur que les empreses facin tot el que cal, per tant he cregut convenient de treure el tema i obrir debat.

He fet una Proposició no de llei demanant un programa de tancament de les nuclears i tancar ja la nuclear de La Garoña.

És una de les nuclears més antigues de l’Estat, des de Greenpeace es denuncien greus defectes en el reactor.

Hi ha moviments ciutadans que no estan gens tranquils fins i tot creuen que un augment de càncers son deguts a la central.

Per altra banda els habitants de La Garo…

Viatge a Israel – Palestina (II)

Imatge
Palestina - esmorzar amb ONG

Fem un esmorzar amb una sèrie de ONG’s que estan treballant als territoris, la majoria són catalanes, ens confirmen que qui més ajuda als palestins són espanyols i d’aquests la majoria són catalans /nes i italians/es. Guanyen les noies.

La intifada ha destrossat la vida als territoris, la resposta del govern de Sharon ha estat més confiscacions de terres, més destruccions de cases, la economia destrossada, infrastructures derruïdes i principalment el que més ha contribuït a degradar la qualitat de vida dels palestins ha estat la construcció del mur al voltant dels assentaments.

Per protegir als colons dels atacs dels palestins construeixen carreteres especials per anar als assentaments, i les protegeixen amb un mur de ciment. Aquest mur ha deixat ciutats palestines completament cercades, només amb una sortida, el que provoca grans embussos, distàncies que abans es feien amb un quart d’hora, ara s’han de fer fent voltes de desenes de quilòmetres, per no parlar…

Viatge a Israel – Palestina (I)

Imatge
Israel

Esmorzar amb Daniel Levy, negociador de la conferencia de Ginebra. Equip del Iosi Beilin. Un pla que no va tirar endavant i fins ara és el més raonable que hi ha hagut.

Knesset, parlament israelià. Reunió amb el president del Likud, Gidon Saar. Despatx del Likud, fotos de tots els presidents del Partit, pobra Israel quins dirigents ha triat. Gidon Saar, un falcó amb el que no val la pena conversar, llegint entre línies el seu discurs, entenc que a Israel hi han masses problemes interns perquè la societat pugui intentar de deixar-se de mirar a ella mateixa e intentar entendre als palestins.

Segueix la visita al parlament amb un guia argentí que fa tres anys que va venir a estudiar a Israel. Val la pena veure els tapissos de Chagal.

Dinar a la Universitat de Jerusalem amb el director, José Benarroch, que parla ladino i el professor de ciències polítiques Mario Snaider. Interessant i estimulant conversa, proposa de passar de sancions a iniciatives positives cap Israel per obligar a co…

Viatge a Israel-Palestina, Maria a Torrejón?

El ministre d’Afers Exteriors, Miguel Àngel Moratinos, és molt coneixedor de l’Orient Mitjà i està disposat a jugar un paper en el procés de pau.

Els portaveu dels grups parlamentaris al Congrés hem estat convidats a acompanyar-lo en un dels seus viatges.

Per la meva curta experiència ja he vist que aquestes invitacions no són de cortesia, amaguen el desig de suport a determinades decisions polítiques. El PP ha declinat la invitació, jo, a pesar de que deixo un parell de feines importants al Congrés, el tema d’Israel- Palestina, el porto molt a dins i no he volgut deixar passar la oportunitat.

Vàrem sortir de la base de Torrejón de Ardoz, quan ja estava de camí vaig rebre un missatge de que el vol es retardava 1 hora. Així que vaig arribar a la base i no hi havia ningú. La meva sorpresa va ser veure en una sala plena de fotos de la família reial, una planta de “Maria”. Quan m’hi vaig acostar vaig veure que era de plàstic, no deixa de ser curiós.

Em van fer arribar el programa, en els via…

Balanç d'un any de govern

Avui, fa un any de les eleccions, els diferents anàlisi en els diaris sobre la victòria dels socialistes, coincideixen amb la meva teoria, que el Zapatero s’acostava molt al PP, i gràcies als errors del PP amb la seva reacció davant del atemptat, molt volt abstencionista es va decantar cap el PSOE.

El PP te el vot dels de sempre, i ells sabien que no era suficient per formar un govern de majoria, per això van respirar quan es va produir l’atemptat , necessitaven tant que fos ETA que no van concebre una opció diferent.
El PP no ha assumiy la derrota, com Convergència, molt gràficament explicat per la Sra. Ferrussola, “ens han entrat a casa i ens han robat”.

Des del PP estaven convençuts que aquest govern no duraria amb socis com ERC i IU, però el temps va passant i el govern va tirant endavant.

Sembla que se'n van convencent, ho explica el degoteig constant de diputats que renuncien, i són substituts per jovenalla, això de no tocar poder no deu ser rentable.

El Mariano Rajoy, es limita…

Primer viatge a la ONU

Imatge
M’ha vingut de sorpresa, m’ho han dit una setmana abans, mai m’hagués imaginat que jo podria estar a la assemblea de les Nacions Unides.

La veritat és que encara que la ONU ha perdut molt del seu prestigi, al ser allà davant d’aquell edifici tan alt i tan familiar, ja que sortia en tots els llibres de text, m’he emocionat, i més ha coincidit en ser la primera vegada que a la ONU es commemorava l’holocaust.

El motiu del viatge, no era solament ser presents en aquest acte solemne.
Ha estat una setmana intensa, de 6 reunions diàries amb personatges d’alt nivell. Ha estat difícil, perquè eren reunions en petit comitè, i s’ha d’estar molt atent per després fer les preguntes pertinents. No sempre les contesten, com quan vaig preguntar al president de la Unió Europea, si Europa no pensava dir res sobre Txetxènia.

O quan vaig preguntar si les nacions sense estat podrem ser membres de les Nacions Unides, em van dir que algunes ja ho són. Clar, Palestina, si no tries per la via del terror pel que s…

Gener

El mes de Gener, no hi ha plens, és el mes destinat a voltar per el territori a fi de conèixer de prop els problemes i demandes.
Amb el Tardà, l’altre diputat per Barcelona, ens hem proposat fer el màxim de visites a les seus locals, també vull fer un curs d’oratòria, millorar l’anglès, en fi que tenia molts plans, perquè de fet el mes s’ha reduït a dues setmanes, descomptant la primera que he estat amb la família.
Dues setmanes, ja que la darrera setmana s’ha organitzat un viatge a les Nacions Unides.