Esmorzar amb Daniel Levy, negociador de la conferencia de Ginebra. Equip del Iosi Beilin. Un pla que no va tirar endavant i fins ara és el més raonable que hi ha hagut.
Knesset, parlament israelià. Reunió amb el president del Likud, Gidon Saar. Despatx del Likud, fotos de tots els presidents del Partit, pobra Israel quins dirigents ha triat. Gidon Saar, un falcó amb el que no val la pena conversar, llegint entre línies el seu discurs, entenc que a Israel hi han masses problemes interns perquè la societat pugui intentar de deixar-se de mirar a ella mateixa e intentar entendre als palestins.
Segueix la visita al parlament amb un guia argentí que fa tres anys que va venir a estudiar a Israel. Val la pena veure els tapissos de Chagal.
Dinar a la Universitat de Jerusalem amb el director, José Benarroch, que parla ladino i el professor de ciències polítiques Mario Snaider. Interessant i estimulant conversa, proposa de passar de sancions a iniciatives positives cap Israel per obligar a complir un pla de pau. Posar la pastanaga per fer-la avançar, la pastanaga diu podria ser entrar a la Unió Europea.
Ens diu el director que han vingut 300 científics xinesos a estudiar a la Universitat.
Capvespre. Inauguració del nou museu. Per Israel es un gran dia, ja que el president de les Nacions Unides ha vingut. Potser Kofi Annan vol fer les paus amb Israel, pot ser part de la pastanaga i part de reforç que Kofi necessita.La cerimònia és una tortura de fred, ningú ens ha dit que era a fora, a 3 º i als 4 vents.
Sopar amb tots els convidats, conec a Shimon Peres, Izhak Navon, Eli Wisel.
A la taula converso amb parlamentaris de Bulgària, Anglaterra, Austràlia, l’anglès resulta ser un republicà antimonàrquic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada