Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2008

Notes de vacances: Mauthausen

Imatge
Un dels motius de passar uns dies de vacances a Àustria a part d’aprofitar les invitacions al festival de Salzburg era peregrinar a Mauthausen on el Mijail Hass (més tard Hegedush) pare del meu espòs hi va passar els darreres mesos de la segona guerra mundial.El que hagués estat el meu sogre, per el fet de ser jueu va ser enviat a una “unitat de treball”, es va passar la guerra treballant per les carreteres d’ Europa Central. Cap al final, aquells homes que encara van resistir vius, desnodrits, plens de polls i amb tifus els van portar a camps de treball de on ja no en tenien que tornar. El Mijail de 1m 70 d’alçada va arribar a Mauthausen pesant 36 kg. Però ell, encara que molt malalt va aguantar fins la alliberació del camp, i com ell va explicar, gràcies a que Mauthausen va ser alliberat per els americans va poder tornar a Hongria. La raó va ser que els americans van portar metges, van tenir cura dels malalts i els van alimentar adequadament, els primers dies només amb farinetes i g…

Notes de vacances. Linz, la preferida

Imatge
Hem visitat Linz,.Linz, s’està preparant per ser la capital europea de la cultura del 2009. Els € europeus hi estan caient a cabaços, els veurem a l’any vinent convertits en museus i centres culturals.Linz ja és una ciutat molt maca a la vora d’un meandre del Danubi. la "donació"

En altres èpoques, que fins ara es volien oblidar, va ser la preferida de Hitler. Els seus pares hi són enterratsprop. Hitler li va fer donació d’unes estàtues que fins ara eren en un sòtan, algú sense dir res les ha col·locat en un parc. Es cert que l’art no deixa de ser art perquè segons qui el compri o el doni i la història és la que és. Però no em deixa de neguitejar el pensar si a Linz i en general a Europa hi ha hagut una generació que no s’ha enfrontat amb la seva història i això pugui propiciar que s’hagin escampat unes llavors que algun dia poden rebrotar.

Notes de vacances. Viena, un gran imperi

Imatge
Abans d’anar a Viena s’ha de llegir a escriptors hongaresos, com Gent de les pusztes deGyulla Illyés, així quant el turista mira bocabadat els innombrables palaus, recorda que es van construir gràcies al esforç de milions de persones que van ser espoliades de quasi tot i obligades a treballar de sol a sol només per subsistir.Sempre a darrera d’un gran imperi hi han uns pobles espoliats ¿ens sona?

Notes de vacances . Trasport públic a Viena

Imatge
L’any passatper la setmana de la mobilitat sostenible, a finals de setembre, la Diputació de Barcelona va oferir als ajuntaments de participar en una campanya per incentivar l’ús del transport públic, Estàvem en plena crisi de Rodalies, em va semblar d’un cinisme exquisit, demanar a la ciutadania que animés a fer servir el transport públic.Crec que si volem que s’incrementi el ús del transport públic les administracions han de pensar en el usuari. Els responsables del transport públic que intentin desplaçar-se a diari, en hores punta en transport per l’àrea metropolitana, després que vinguin a Viena i entendran que vull dir.Totes les estacions de metro de Viena tenen escales automàtiques i/o ascensor, (recordo el desconcert d’uns turistes a la estació del passeig de Gràcia de Barcelona, davant de les escales amb una gran maleta, segurament pensant i ara com la baixem per les escales), a Viena no hi ha desconcert possible. Tot està perfectament indicat, Les parades de tramvia són a la …

Mahmud Darwish

Benaurats els pobles que tenen a un poeta com a referent nacional.
Els palestins tenen a Mahmud Darwish, poso enllaç on es poden trobar traduccions d’alguns dels seus poemes
Quan vivia a Israel, aleshores el meu company formava part del grup de teatre Neve Tzedek, recordo una petita obra, “Refugiats”, que el públic de Tel Aviv la va rebre amb molta fredor però ja la recordo com a una de les més emotives que mai he vist. Fins avui quant veig fragments en vídeo em provoquen esgarrifances. Una actriu d’origen yemenita, Lea Abraham cantava un poema de Mahmud Darvish, deia “la meva maleta és la meva pàtria”, inoblidable.
Inoblidable el que ens deia la peça de teatre, la tragèdia dels refugiats és repeteix tan fa si són jueus o palestins, o ara georgians.
Ahir vaig conèixer a un refugiat palestí, nascut a Cisjordània, sense passaport, ¿fins quan?