Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: març, 2006

La Ministra més dura.

És sense dubte la Ministra de Sanitat, ja ho vàrem comprovar en la Llei del Tabac, li costa molt moure cintura, a causa d’això, la Llei ja s’ha hagut de reformar a base de Reial Decret, i encara es preveuen més reformes, amb tot el que comporta de greuges comparatius, ara els ajuntaments fronterers volen una excepció en la venda de tabac, aleshores perquè no els ajuntaments turístics i les benzineres de les autopistes?
Ahir a la Comissió de Sanitat, que per cert va ser immediatament després del Ple de l’Estatut, sense dinar, i fins a les 9 de la nit, va ser un sidral.
Els socialistes van anar a la Comissió sense tenir les coses ben lligades, hi havia moltes esmenes semblants, la Ministra es va creure que amb les converses secretes del Rubalcaba i Duran i Lleida, estava tot arreglat, però amb els vots del PP, PNV, ERC, Mixt, IC es van aprovar esmenes del PNV d’aspectes competencials i una d’ERC que els va posar molt nerviosos, simplement deia que s’establirien sistemes de codecisió entr…

Debat de l'Estatut al Congres

Perles del debat

De la Vega
Este Estatuto dejará huella en la historia.
Estaremos orgullosos de haberlo votado

Mariano Rajoy
Espectáculo lamentable, antojo de gobernantes, frivolidad oportunista.
Mas – Zapatero acuerdan dejar de lado el tripartito.
Zapatero no tiene vergüenza torera de acudir al debate.
Ustedes no saben que van a aprobar porque no lo entienden.
España se divide en dos, el Estatuto exalta la insolaridad.
Este Estatuto no resuelve nada, ni siquiera es bueno para los catalanes. Ni siquiera en el terreno económico.
El título I es grotesco.
A los catalanes. No envidio a nadie de los que tengan que soportar este Estatuto. Injusto, discriminatorio, intervencionista.
Estatuto fraguado en nocturnidad, con disinulo, frágil, más de media España no lo aprueba.
Es el debate más importante de la legislatura (es passa més de 10 minuts).
Nadie imaginaba que una persona con intenciones frívolas pudiera estar en el gobierno.

ja no he pogut anotar més perñes, de fet el millor es Rajoy peruqè no fa disc…

Llamazares imita al PP i eleccions a Israel

La fel de ICV encomana a IU.
El PP ha descobert una tàctica parlamentaria per avortar els acords PSOE amb ERC. Quan un grups presenta una esmena a una iniciativa parlamentaria, aquesta es pot transaccionar, es a dir posar-se d’acord i modificar el text a gust de tots dos , el que es coneix com una esmena transaccional. Això dona marge per negociar, ja que les esmenes s’entren al registre abans del Ple i mentre duren els debats hi ha marge per acostar posicions. Quan no hi han majories, és una pràctica molt efectiva i el resultat és molt democràtic ja que reflexa una suma de voluntats..
ERC i PSOE vam votar conjuntament moltes iniciatives gràcies a aquest procediment fins que el PP va descobrir que hi ha una norma al reglament que permet que si algun grup s’oposa a la transaccional s’ha d’acceptar la esmena tal com es va entrar a registre, amb el que es perd la flexibilitat i es fa més difícil votar conjuntament.
Fins ara només ho feia al PP i principalment contra ERC.
Doncs, ahir, per sor…

hipocrites

Tinc clar que per ICV hi ha un enemic, que no és la dreta sinó ERC.
A la vista de les males expectatives de vot que els hi han donat les enquestes, conseqüència de la seva “entrega” als socialistes, han decidit atacar ERC per on sigui.
Ja ho vaig notar l’altra dia en el debat de la Llei del Medicament, la pobra Carme García el va portar molt malament, però ara ho he vist en les acusacions d’extorsió contra Xavier Vendrell. Les aportacions al partit son clares per totes les persones que accedeixen a un càrrec gràcies a un partit. ICV fa el mateix, és la manera que tenen els partits de aconseguir fons i la més llegítima, encara que no ens agradi, a ningú li agrada pagar.
La estratègia de ICV es presentar-se com el partit responsable, el que dona estabilitat al tripartit, per això han de crear primer sensació de inestabilitat i aleshores sortir repetint la paraula responsabilitat tan com faci falta.
HIPOCRITES

Dilluns pre-electoral

Avui al pont aeri he conegut a Sebastià Ruscalleda, és curiós la quantitat de gent que m’han arribat a presentar en el pont aeri, hauria d’haver fet una llista.
He avançat l’anada a Madrid, per culpa de la Llei del Medicament, al final el Ministeri no ha volgut arriscar-se i s’ha suavitzat molt, això demostra que quan ens unim (CiU i ERC) tenim força. Llàstima que no sempre ha estat així.
Per la nit he trucar a Israel, demà hi han eleccions, sembla que Kadima guanyarà però no per majoria, els laboristes no passaran de 20, els meus amics em diuen que es possible una coalició de Laboristes, Meretz i Kadima. Ells ja no han votat Meretz, els han decepcionat, han repartit el vot entre els Laboristes i Hadash (ex- comunistes). Els àrabs israelians votaran per els ses partits.
L’inquietant es que l’extrema dreta creix, podria ser que el Likud desapareixes.
Els hi desitjo un bons dia electoral i que les esquerres remuntin.
Inshal·là, em responen.

Carod a l'hospital

En Josep Lluís Carod-Rovira ha estat ingressat.
Quan vaig conèixer de prop la vida dels polítics de primera fila, em vaig preguntar com el cos els hi aguanta tanta pressió.
La llum d’alerta se'n va encendre quan la Begoña Lasagabaster em va dir que tenia el colesterol alt i el metge l’havia obligat a fer gimnàsia .
Dormim poc, mengem a deshores, quasi sempre en restaurants i no tenim temps de fer exercici, i a sobra la tensió constant. I no és res comparat amb el que viuen el Carod o el Puigcercós.
Esperem que el Carod es recuperi i es cuidi més.

Treva d'ETA

Així que arribo a Barajas, rebo la notícia de la treva definitiva d’ETA.
El diputat del PP que viatja amb mi, anuncia eleccions anticipades.
Què diran ara tots els que van criminalitzar a en Carod?
Recordo participar en una taula rodona a Castellar del Vallés, on em vaig enfrontar amb socialistes i comunistes.
El que em va doldre més aleshores va ser l’actitud dels Eco dels Socialistes, aquells dies vaig adonar-me de fins a on pot arribar la hipocresia i he tingut ocasions de corrobora-ho al Congrés, el discurs sempre mediàticament correcte i tan li fa si es contradiuen d’un dia a l’altre, la memòria és curta i molt poca gent corre a les hemeroteques.
La setmana passada, la diputada de ICV en el debat sobre la Llei del Medicament, li supurava la fel per tots costats, tant que mots parlamentaris es van sorprendre, jo no perquè ja me’ls conec del meu poble, ja sé com les gasten.

Negocis a Mèxic

Imatge
Comencem a les 8 del matí amb un esmorzar amb la Ministra Cristina Narbona, el secretari de canvi climàtic, i molts empresaris espanyols i mexicans.
A Mèxic hi han molts milionaris, un d’ells es l’Slim, el principal accionista de telefonica, íntim del Felipe González, qui es deixa caure un cop al mes per Mèxic a fer un bon àpat amb el seu íntim. Diuen que també l’Aznar acostumava a venir un cop al mes a dinar.
Moltes anades i vingudes, molts negocis i molta pobresa.
Després anem a visitar la Fira a dins del Fòrum. Està en un centre de convencions enorme, diuen que hi han vingut més de 14.ooo persones.
L’ICEX ha muntat un sector pels expositors espanyols, converso amb un empresari de Granollers, està molt content, diu que han fet cua en el seu “stand”.
Participo en un dinar per personalitats, m’assec a la teula amb representants de l’Europa de l’Est, només parlen rus, em costa d’entendre què hi fan aquí.
I finalment abans d’anar cap a l’aeroport anem a visitar la Catedral i la plaça dita el …

La declaració de Mèxic.

Als diaris ja es polemitza sobre les dues postures, si privatitzar la gestió o no.
Avui ha de sortir una declaració conjunta.
Mentre vaig coneixent la realitat de Mèxic, la ciutat s’està ensorrant perquè els aquïfers s’han buidat.
En tot Mèxic no funciona cap depuradora, totes les aigües negres van directament als rius.
Per tota la Ciutat de Mèxic, hi ha un sol abocador.
No hi ha diners per fer infrastructures, si no intervé iniciativa privada, tindran un greu problema.
Els diputats mexicans, han agraït la nostra postura clara, Bolívia, Veneçuela, Argentina i Uruguai, no volen sentir a parlar de cedir la gestió a empreses privades.
Es diuen moltes barbaritats, em sorprèn la poca preparació de molts parlamentaris, i l’ús que fan de la demagògia.
Anem avançant, els senadors se'n tornen avui i ens quedem el diputat del PP, Hector Esteve, i jo. Sortim a dinar amb els senadors per despedir-els a un restaurant de nova cuina mexicana. Els americans es queden elaborant la declaració.
Al tornar l…

A Mexic, al Fòrum de l'Aigua

Imatge
El Fòrum té lloc a un gran centre de convencions, nosaltres els legisladors ens reunim a un hote-museu Camino Real, obra de l’arquitecte mexicà Ricardo Legorreta, inaugurat al 1968. Costa de creure perquè te una arquitectura i uns interiors molt actuals
A la reunió hi assisteixen parlamentaris de Sudamèrica, França, Suïssa, Espanya, i Sud-Amèrica.
Un conferenciant exposa sobre el Canvi Climàtic, dona unes dades molt impactants, realment el canvi climàtic ha començat i no saben a quin ritme els canvis es produiran , el que si sabem és que es produiran,
Intervinc per explicar com afecta al Mediterrani el canvi climàtic i especialment als recursos d’aigua.
De seguida veig que el tema del Fòrum serà declarar l’aigua un dret humà.
Els països més pobres volen que sigui un dret humà. Veig que serà controvertit, potser seria més correcte declarar que l’accés a l’aigua ha de ser un dret fonamental.
Un altra tema important es declarar que l’aigua és un be públic. Nosaltres proposem que sigui un bé de…

A Teotihuacan amb Esmeralda

Imatge
Abans d’ahir em van proposar assistir al Fòrum de l’Aigua a Mèxic, a una reunió de legisladors. Així que avui he arribat a Mèxic a les 6 del matí amb un altra diputat del PP i el lletrat de la Comissió de Medi Ambient, per cert català.
Al arribar ens han dit que hi ha també una delegació del Senat i que si ens afanyem a fer les gestions ens podem afegir a visitar les piràmide amb una experta que ens farà de guia.
Dit i fet, després de passar 11 hores a l’avio he anat a visitar les piràmides de Teotihuacan.
Pel camí hem tingut ocasió de veure l’amuntegament de cases i mes cases que cobreixen la terra com un immens mantell. A la ciutat de Mèxic hi viuen 21 milions de persones i es preveu que cada anys se n’hi afegiran 300.000 més.
Els embussos són normals, però la gent ho assumeix, hi ha gent venent menjar pel mig de l’autopista. .
El que ha valgut la pena és conèixer a Esmeralda. Una gran experta en la història de Mèxic, ella mateixa ha investigat les excavacions del que va ser una ciutat d…

Negociar a Madrid

Imatge
Una de las activitats a que mes ens dediquem al Congrés és a negociar.
A cada proposició no de llei, a cada esmena que fem, a cada nova llei, no cal dir la dels pressupostos.
Clar que si hi hagués majoria absoluta d’un partit, no es negociaria gens, probablement tindria la meitat de feina.
Recordo la negociació de la reforma del Pla Hidrologic que va ser molt dura, però gràcies al Mishel, expert en medi ambient, que em va estar donant suport i assessorament, em va treure molts bons canvis. Aquesta setmana s’acabava el plaç d’esmenes a la Llei del Medicament, una Llei que tal com ha sortit del Ministeri, perjudica a molts col·lectius. Vaig decidir presentar una esmena a la totalitat, i CiU que en un principi dubtava, al veure que jo la presentava, també s’hi va afegir,
Conscient de que per la Ministra Elena Salgado pot ser una bufetada, que el projecte de llei es retiri, fa una setmana, els hi vaig oferir uns punts d’acord per els que podria retirar la esmena a la totalitat.
No va haver-hi …

Al País Valencià

Imatge
A la imatge estic a Parcent, al País Valencià, he anat a una manifestació contra un PAI, es á dir una urbanització que cobrirà la muntanya que es veu a darrera. La febre constructora del País Valencià sembla no tenir aturador.
Abans he anat a Altea, on a part de que estan construint a ran de mar, s’està ampliant un port esportiu, el problema es que s’estan carregat un gran camp de Posidonia.
Ahir per la nit vaig estar a Alcoi a fer una xerrada sobre “Dona i República”, i el vespre he anat a Sueca.
El camp del País, està preciós, amb els ametllers florits i poblets com Parcent, els poder públics sembla que no ho valoren massa, la economia està basada en la construcció i sembla que s’han posta d’acord els dos partits (PP-PSPV) a treure el màxim de profit. Per sort encara hi ha gent ferm que lluita per el seu país, tota la meva admiració per ells i el meu suport.

MARES DE MALALTS MENTALS

MARES DE MALALTS MENTALS
Avui he escoltat el debat cara a cara de Puigcercós a Catalunya radio en un transistor mentre anava cap una entrevista de El Global sobre la Llei del Medicament.
Es la primera vegada que presento una esmena a la totalitat d’una llei. La esmena no te possibilitats de prosperar, però hi ha suficients motius per presentar-la, una vegada més el Ministeri de Sanitat presenta una Llei per contenir la despesa farmacèutica basada només en retallades de preus de medicaments, sembla que es vulguin carregar la indústria farmacèutica

El debat ha estat interessant, m’ha sorprès la xuleria d’en Mas, sembla que tracti als ciutadans de retardats.
Afortunadament no som retardats i hi ha més gent del que ell creu que ens en hem adonat de que ens ha venut per els seu afany de sortir a la foto.
La pressió perquè ens sumem al consens serà de campionat, sort de la mani, ens dona forces per aguantar, hi ha molta gent que confia en nosaltres, al menys salvem la dignitat.
El més fort…

Paradise Now

Avui havia d’anar al Palau de Pedralbes, a un acte presidit per el President de la Generalitat, en el marc del dia de la dona ¿Quan deixarem de celebrar el Dia de la Dona?
El dia gris i plujós no m’animava gaire i he canviat d’idea, he aprofitat el matí del diumenge per anar a veure una pel·lícula que ja només la fan pel matí.
Paradise Now. Ho he encertat, ha estat tot una experiència.
Ens porta a Nablus (Palestina) al costat de dos amics que accepten suïcidarse per matar israelians..
Qui vulgui entendre una mica més el conflicte palestí que la vagi a veure, però que no esperi un pamflet contra uns i altres, és molt més que això. Els que diuen que és anti-israeliana, és que no l’han vista. La pel·lícula no intenta commoure l’espectador, ni justificar els atacs suïcides, intenta que ens acostem a una realitat, amb els agents que hi actuen, amb un cert humor negre, fins i tot hi ha una crítica cap a la societat palestina i els seus dirigents, que decideixen sobre la vida i la mort, però una…

Relacions diplomàtiques amb Israel

Matí: intervinc en una proposta del PSOE per commemorar l’aniversari de les relacions diplomàtiques amb Israel

Text de la intervenció
España tardó mucho en establecer relaciones diplomáticas con Israel, dice la exposición que las relaciones se iniciaron en 1948 cuando Israel condenaba la España de Franco.
Efectivamente, pero todos sabemos que las relaciones del pueblo judío con España no fueron esporádicas sino que han sido unas relaciones íntimas que provienen de los albores de la historia. Existen indicios históricos que poblaciones de judíos se establecieron a lo largo de la costa mediterránea, mucho antes de que la península fuese cristianizada.
La expulsión de los judíos de las Coronas de Castilla y Aragón ha quedado para siempre grabada en la historia del pueblo judío y es recordada cada año con un día de ayuno, como una de las mayores tragedias del pueblo judío.
Es menos conocido que cuando en 1936 se produjo el golpe de estado contra el gobierno republicano, voluntarios judíos de P…