La Ministra més dura.

És sense dubte la Ministra de Sanitat, ja ho vàrem comprovar en la Llei del Tabac, li costa molt moure cintura, a causa d’això, la Llei ja s’ha hagut de reformar a base de Reial Decret, i encara es preveuen més reformes, amb tot el que comporta de greuges comparatius, ara els ajuntaments fronterers volen una excepció en la venda de tabac, aleshores perquè no els ajuntaments turístics i les benzineres de les autopistes?
Ahir a la Comissió de Sanitat, que per cert va ser immediatament després del Ple de l’Estatut, sense dinar, i fins a les 9 de la nit, va ser un sidral.
Els socialistes van anar a la Comissió sense tenir les coses ben lligades, hi havia moltes esmenes semblants, la Ministra es va creure que amb les converses secretes del Rubalcaba i Duran i Lleida, estava tot arreglat, però amb els vots del PP, PNV, ERC, Mixt, IC es van aprovar esmenes del PNV d’aspectes competencials i una d’ERC que els va posar molt nerviosos, simplement deia que s’establirien sistemes de codecisió entre CCAA i Ministeri.
El pobre cap de gabinet tenia la cara vermella com un tomàquet, anava corrents d’un lloc a l’altra. No entenc que si el punt els hi era tan vital i la meva esmena estava entrada des de feia molt de temps com no m’ho van fer arribar clarament.
A vegades l’arrogància té un preu.