MARES DE MALALTS MENTALS

MARES DE MALALTS MENTALS
Avui he escoltat el debat cara a cara de Puigcercós a Catalunya radio en un transistor mentre anava cap una entrevista de El Global sobre la Llei del Medicament.
Es la primera vegada que presento una esmena a la totalitat d’una llei. La esmena no te possibilitats de prosperar, però hi ha suficients motius per presentar-la, una vegada més el Ministeri de Sanitat presenta una Llei per contenir la despesa farmacèutica basada només en retallades de preus de medicaments, sembla que es vulguin carregar la indústria farmacèutica

El debat ha estat interessant, m’ha sorprès la xuleria d’en Mas, sembla que tracti als ciutadans de retardats.
Afortunadament no som retardats i hi ha més gent del que ell creu que ens en hem adonat de que ens ha venut per els seu afany de sortir a la foto.
La pressió perquè ens sumem al consens serà de campionat, sort de la mani, ens dona forces per aguantar, hi ha molta gent que confia en nosaltres, al menys salvem la dignitat.
El més fort del dia ha estat una reunió amb una Associació de pares de malalts mentals de Sabadell. Amb motiu del la de la dona treballadora han organitzat un acte on diferents convidats amb responsabilitats Polítiques hem escoltat la història de varies mares.
Dones que han de vetllar per la salut dels seus fills i filles. Fills i filles malalts per sempre. Unes històries molt dures, gent que no sé com aguanta i tira endavant.
La Salut Mental ha estat abandonada durant molts anys, s’ha començat a treballar però no es començaran a veure canvis importants fins d’aquí uns anys, la sensació és que no es fa res. Per començar no hi ha ni porus psiquiatres. Es senten molt abandonats.
Hem de fer el possible per tirar-ho endavant, jo ja tinc entrada un proposta al govern de l’Estat, sé que s’està elaborant un Pla Estratègic, ja m’ho vam comunicar quan ho vaig demanar en el debat de pressupostos.
Mentre el oasi català sembla una mica esvalotat.