Comencem a les 8 del matí amb un esmorzar amb la Ministra Cristina Narbona, el secretari de canvi climàtic, i molts empresaris espanyols i mexicans.
A Mèxic hi han molts milionaris, un d’ells es l’Slim, el principal accionista de telefonica, íntim del Felipe González, qui es deixa caure un cop al mes per Mèxic a fer un bon àpat amb el seu íntim. Diuen que també l’Aznar acostumava a venir un cop al mes a dinar.
Moltes anades i vingudes, molts negocis i molta pobresa.
Després anem a visitar la Fira a dins del Fòrum. Està en un centre de convencions enorme, diuen que hi han vingut més de 14.ooo persones.
L’ICEX ha muntat un sector pels expositors espanyols, converso amb un empresari de Granollers, està molt content, diu que han fet cua en el seu “stand”.
Participo en un dinar per personalitats, m’assec a la teula amb representants de l’Europa de l’Est, només parlen rus, em costa d’entendre què hi fan aquí.
I finalment abans d’anar cap a l’aeroport anem a visitar la Catedral i la plaça dita el zócalo perquè durant molt de temps hi va haver al mig una base per un estàtua que mai la van arribar a posar.
La ciutat de Mèxic s’està ensorrant, està construïda sobre un llac, els aquïfers que es creien inesgotables s’estan buidant i la conseqüència és que la ciutat va baixant de nivell.
La catedral ja està torta, van estar a punt de desmuntar-la, finalment van injectar sorra a sota i es va redreçar lo suficient perquè no caigui, tot i així al centre de la catedral hi penja un pèndul per anar controlant la inclinació. Al final tindran que desmuntar-la i tornat les pedres al seu origen la piràmide que hi havia al costat.
A la foto, la catedral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada