Negociar a Madrid

Una de las activitats a que mes ens dediquem al Congrés és a negociar.
A cada proposició no de llei, a cada esmena que fem, a cada nova llei, no cal dir la dels pressupostos.
Clar que si hi hagués majoria absoluta d’un partit, no es negociaria gens, probablement tindria la meitat de feina.
Recordo la negociació de la reforma del Pla Hidrologic que va ser molt dura, però gràcies al Mishel, expert en medi ambient, que em va estar donant suport i assessorament, em va treure molts bons canvis. Aquesta setmana s’acabava el plaç d’esmenes a la Llei del Medicament, una Llei que tal com ha sortit del Ministeri, perjudica a molts col·lectius. Vaig decidir presentar una esmena a la totalitat, i CiU que en un principi dubtava, al veure que jo la presentava, també s’hi va afegir,
Conscient de que per la Ministra Elena Salgado pot ser una bufetada, que el projecte de llei es retiri, fa una setmana, els hi vaig oferir uns punts d’acord per els que podria retirar la esmena a la totalitat.
No va haver-hi resposta fins ahir a la matí, van venir al Congrés el subsecretari Puig de la Bellacasa ( no és català) i la Directora General de Farmàcia, i el que em van proposar va semblar prou en la línia que jo proposava. Per retirar la esmena.
Ha quedat un punt pendent, però també haig de considerar les meves forces, i és millor preservar un clima d’entesa, sinó sempre ens quedarà el Senat.
Com que ja no hi havia tems, de retirar la esmena, ho he anunciat en el Ple, en el moment del debat.
La Ministra molt contenta, però la diputada d’ ICV m’ha deixat verda, mai més ben dit. Es una actitud infantil, com si ells no ho haguessin fet mai, és més un tema personal, entre nosaltres no hi ha química..
En diuen l’art de negociar, no sé és un art però és esgotador, ara bé no deixa de tenir un pel d’emoció, no m’estranya que alguns ens siguin addictes , com el Rubalcaba, això sí , si tenen majoria no ens voldran veure ni de lluny.