23 d’octubre, diumenge, bon teatre

Avui sí que hem vist una bona obra, és una producció francesa. Extraordinària. El teatre quan es bo, supera qualsevol expressió artística. El problema és que és molt difícil arribar a aquests nivells, més en les condicions en que es fa teatre, els actors quasi bé són voluntaris, no cobren per assajar i en prou feines per actuar, sense companyies estables i amb estudis no reconeguts, exceptuant l’Institut del Teatre, que són estudis superiors i no tots hi poden accedir, és difícil produir obres d’aquest nivell. Tant de talent mal aprofitat. Intento sensibilitzar sobre la greu situació del teatre català, però tothom viu en un espècie de miratge, i no volen veure la realitat