Dimecres 19 d’octubre. Estranyes reunions.

Avui he participat en una subcomissió que té per objectiu preparar una Llei que reformi el “Servicio Exterior”.
Es a dir la representació de l’Estat a l’exterior.
Hi han hagut moltes reunions, on han vingut representants de diversos estaments implicats, per donar la seva opinió de com devia ser el Servei Exterior.
S’ha donat el cas de que en algunes reunions només hi eren el representant de CiU u la Begoña de EA. Interessant en quan en exteriors la competència és exclusiva de l’Estat.
Avui , com que tenia cap més comissió he decidit fer acte de presència. M’he divertit molt, ha vingut el president de l’Associació de Diplomàtics espanyols, m’he divertit escoltant que la majoria dels funcionaris que treballen a les ambaixades no saben idiomes o que la web del ministeri d’Afers exteriors no està traduïda al anglès.
El “Servicio Exterior” es un sistema ranci, on s’hi entra naturalment per oposició, fer oposició vol dir estar molts anys sense treballar, o sigui que la primera condició és ser de casa bona, a més no sé com és però la majoria dels diplomàtics son d’ “alcurnia”.
Es important tenir un servei modern i eficaç, amb objectius i amb un sistema d’avaluació, amb els recursos necessaris com deia molt bé el president de l’associació de “Técnicos Comerciales”, però, al final per al PP, la gran qüestió és vetllat perquè no es democratitzi l’accés a la carrera diplomàtica.
M’he rigut sentint al representant del PP, que per cert és diplomàtic, parlant de la apolítica dels diplomàtics.

D’allà hem anat a la TV a gravar el programa Parlamento, que anava de Política Exterior i m’he trobat amb el gran expert de política exterior del PP, Gustavo de Arístegui, un altra diplomàtic, que no perd el de.

Per la tarda he tingut una reunió més seria amb els psicòlegs, el Ministeri està jugant a passar el temps i el problema no te vista de solucionar-se, mentre escric això, estic esperant al Pep Andreu i al Joan Puig que són a Foment a parlar dels pressupostos. Estic ansiosa per veure com ha anat. Demà aniré jo a medi Ambient.
Acaba d’entrat el Joan Herrera al despatx, està amoïnat, com no, per com s'estan negociant els pressupostos, evidentment no podem votar en contra, però podem fer fronts comuns.