La batalla pel Xúquer

Els reals decrets, tal com diu el nom, permeten que les decisions del govern s’apliquin sense votació. Cap la possibilitat de passar els reals decrets com a projecte de llei, això permet introduir esmenes, és a dir modificacions.

Un cop derogat el trasvassament de l’Ebre per real decret, es va demanar des del Congrés que es tramités com a projecte de llei, nosaltres, perquè de seguit vam veure que el PHN contenia moltes obres, el dit Annex II que continuaven la política de grans obres del PP, altres grups per altres motius, però tots hi vam coincidir, tal com sol passar a vegades.

La ministra hi va accedir. I així va començar un tràmit que ha sigut llarg i dur, perquè el PP no vol cedir en el seu propòsit de trasvassar el Ebre, i continua fent demagògia sobre la política mediambiental de la Cristina Narbona, i el PSOE ja te prou feina amb el front obert al País Valencià i no vol sentir a parlar de nous canvis, de moment. Entre les obres que creiem que són insostenibles hi ha el trasvassament Xúquer –Vinalopó.

Hem fet una interpel·lació i una proposta no de llei, per intentar convèncer al govern del error que suposa tirar endavant aquesta obra.

Una nit vaig estar hores al ministeri discutint amb el secretari general i el secretari d’aigües. He conversat privadament amb la C. Narbona. Conclusió, la ministra està compromesa a tirar endavant amb l’obra, ara bé, si no hi ha suficient aigua no en portarà, i això és el que ens hem assegurat perquè així sigui, i està reflexat en la llei, de manera que es pugui tancar l’aixeta quan calgui.

Aquestes negociacions que han durat dies i nits, ha estat el meu bateig polític, ara ja sé què és negociar una llei. El resultat crec que ha estat el millor possible, quan no es por arribar a tot, tens dos camins el tot o res o la resta.

I sobre tot el més important després d’una negociació, que les dues parts en surtin guanyadores.