La R D C

Ja cap el Congo, mentre volem per sobre l’immens mar de sorra del desert del Sàhara, acabo el llibre “Pallassos i Dictadors”.
El títol no és massa encertat, l’ofici de pallasso és un ofici molt digne i necessari. Els dictadors no eren pallasso eren monstres.
Uns monstres, tot s’ha de dir, fabricats per la política europea i nord-americana.
El Congo, a 1960 tenia una xarxa de carreteres de140.000 km., a 1980 s’havia reduït a 20.000. Mobutu robava entre 150 i 400 milions de dòlars anuals.
També aprofito el llarg viatge per llegir l’informe del grup d’experts del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.
S’han establert relacions regionals entre República Democràtica del Congo Rwanda i Uganda, a la que s’hi ha afegit Burundi, per analitzar les activitats de grups armats. Les relacions amb Rwanda no han millorat. Uganda no ha nomenat ambaixador a RCD.
A Ituri (província de l’Est), la situació és tensa, milicians segueixen violant drets humans i no hi ha presencia del MONUC ni de les FARDC (forces armades del la RDC). S’han desmobilitzat 15.600 combatents, però no arriben les compensacions econòmiques i “s’han de buscar la vida”.
A Kivu hi han hagut enfrontaments entre elements de Mai-Mai i ex integrants de la CCD-Goma. Alguns ja s’havien integrat a les FARDC però el retràs en el pagament ha generat desercions.
A Katanga la situació encara és més caòtica, els Mai-Mai no s’han volgut incorporar a les forces, hi ha por de problemes durant el procés electoral d’arrel ètnica. Les FARC, son poques i mal equipades.
S’han augmentat els efectius policíacs i s’està elaborant un pla especial d’ajuda humanitària per la RDC. L’ACNUR presta atenció als 388.000 refugiats als 9 països fronteres amb el Congo.
Principal preocupació és l’elevat nombre de casos de violència sexual, en són autors soldats de les FARC i policies.
S’ha discutit l’establiment d’unitats especials de policia que tindrien cura de la protecció de menors. A pesar de que es detecta un augment de menors que deixen les armes, la mancança de programes de reinserció segueix sent un problema, i s’han detectat pressions de grups armats contra desertors.
El conflicte regional que va enfrontar 7 exercits (la primera guerra mundial africana), s’ha apaivagat, però persisteixen microconflictes, provocats per Zimbabwe, Rwanda i Uganda per exercir el control econòmic, directe o indirecte de determinades zones del Congo. Provoquen conflictes ètnics i donen suport a forces para-militars que controlen les explotacions mineres, diamants, minerals, etc.
S’han creat empreses mixtes, pertinents a élites militars i polítiques de diferents països.
Val la pena llegir, conclusió, el Congo està sotmès a una expoliació, les riqueses minerals del país, van a parar a unes quantes butxaques, el blanqueig del diner en importacions de productes bàsics ha fet desaparèixer la indústria local, l’Estat no rep cap benefici de les immenses riqueses del subsòl.
Arribem de nit, ens avisen que ahir hi va haver un míting de Bemba, i van haver-hi morts, la carretera del aeroport a Kinshasa és perillosa, portem escorta.
Estarem a un dels dos hotels que hi ha a Kinshasa, El Gran Hotel.
Avis, a la RDC està prohibit fotografiar.