Palestina en estat de xoc

Els resultats son definitius, majoria absoluta a Hamás. Hamás proposa un govern de unitat nacional.
Visitem a Hanna Nashraui a Ramal·la.
Amablement Hanna Nashraui ens ha rebut, i ens ha fet un anàlisi del resultat.
Segons Nashraui el problema amb la majoria absoluta de Hamás, no es el reconeixement o no de Israel, poden continuar les negociacions sense el reconeixement d’Israel. Israel tampoc reconeix la legalitat internacional.
El problema amb Hamás diu, es que volen reformular la societat palestina segons la sharia (la legislació islàmica), proposen una revisió progressiva de totes les lleis, moltes de les reformes que ells proposen no respectaran els drets humans. La comunitat internacional exigirà el reconeixement de Israel, però ella creu que no es suficient per legitimar Hamás, cal exigir el respecte als Drets Humans.
Ella creu que seran pragmàtics en política internacional, però en política interna seran decisius.
Hamás ha recollit el vot cabrejat, cabrejat amb Fatah, cabrejat amb la comunitat internacional.
Els plaestins veuen que Israel continua confiscant terrenys, fent assentaments, més mur, no allibera cap presoner, continuen càstigs col•lectius, mentres veuen que la ANP no els ha ajudat.
Hamás ha venut pragmatisme, reformes (neteja dels corruptes) i reformes legals.
Ara vindran els problemes, no hi han diners per pagar els salaris, fins ara han tingut suport dels germans islàmics, però aquest suport, no sap si continuarà.
Si no poden millorar les condicions econòmiques aniran perdent credibilitat, com ha passat a Qualquilia, on a les municipals van tenir majoria i ara ha baixat el suport significativament.
En situacions de crisi, la població es torna religiosa i Hams ho aprofita.
Diu que Palestina està en estat de xoc.
Creu que no s'hauria de donar suport a Hams per cap força laica i Abu Mazen no pot dimitir.
Li pregunto com es que les dones, inclòs dones joves laiques han votat per Hamás, em diu que les ONG’s no han treballat el tema social amb les dones, la gent no viu de discursos feministes.
Torno bastant abatuda cap a Catalunya, a l'aeroport compro els darrers llibres de David Grossman, ell no sap que un dels seus llibres va influir en la nostra decissió de emigrar.

A Catalunya l’Estatut m’espera, vaig seguint les notícies, ERC no dona suport a la rebaixa. Respiro, encara ens queda dignitat.