L’endemà de les eleccions

Les notícies confirmen el bon resultat de Hamás, a Gaza, a Hebron, i a Ramal•la, on s’esperava millor resultat de Fatah, sense confirmar però tot fa preveure un molt bon resultat de Hamás, molt millor de l’esperat.
Anem a Hebrón, on hi ha un projecte de cooperació on hi participa el Ministeri d’AE espanyol.
Hebrón es el millor exemple de la desgraciada historia d’aquests dos pobles. A Hebrón hi ha la tomba d’Abraham, hi havia persistit una petita comunitat jueva que al 1929 va ser completament exterminada. Després del 67, els jueus van poder entrar extasiats després de molts anys als seus llocs sants , com el mur de les lamentacions i un dels meus preuats la tomba de Abraham a Hebrón. Un grup de colons es va instal•lar al centre de la ciutat vella , al mig del mercat, amb l’excusa de poder anar a pregar a la tomba, que per cert esta en una mesquita. L’assentament era il•legal però el govern israelià no va ser gaire o gens contundent. Els colons, gent exaltada i amb ganes de revenja per els greuges històrics, no hi van anar a viure en Pau i pregar sinó amb actituds provocatives que van assolir el seu objectiu, reaccions per part dels veïns àrabs i represàlies del exercit.
A tocar Hebron es va construir un gran assentament Kiriat Arba, i posteriorment s’han anat confiscant cases del centre antic per tal de connectar Kiriat Arba i la tomba d’Abraham.
Avui el que podria ser un dels mercats mes bonics de l’Orient Mitjà, es un lloc abandonat, els pocs habitants que encara resisteixen, son assetjats, humiliats hora a hora, l’aspecte es deplorable, 90 % de les botigues estan tancades, els carrers deserts, només han deixat un punt d’entrada i sortida dels casc antic, el que obliga a la població palestina a fer grans voltes per entrar i sortir del “guetho”.
Això ha desenvolupat la solidaritat dels pocs resistents que ofereixen passar per dins les cases per fer dreceres.
Els israelians destrueixen les cases que molesten al seu projecte, d’altres al estar inhabitades es van degradant i destruint. El projecte de cooperació internacional consisteix en rehabilitar les cases abandonades, es una feina artesana ja es respecte la construcció originaria i dona feina a bastant de gent.
Els israelians no tenen manies en destruir el que ja estava rehabilitat, com un carrer al que ja se li havia refet el clavegueram i la corrent , tot per tal de tancar el pas i evitar que la vida es faci mes suportable. En un carrer on encara hi queden alguns comerços, hi han hagut de posar unes reixes per protegir als vianants dels objectes( brossa i pedres) que els hi llencen els israelians des de dalt.
Ha estat una trista experiència, els carrers buits, la sensació de estar dins d’una gran presó, em porta a la ment només una paraula, “ghetto”. Quina vergonya per un poble que ha sofert durant tants anys l’odi i la discriminació.
De tornada a Jerusalem ens parem a Betlehem (Betlem), uns companys volen veure la església de la Nativitat, Betlem era una ciutat que vivia del turisme, avui esta encerclada, per accedir a ella s’ha de passar per el punt de control que es tanca a la nit, els turistes que arriben a Betlem no hi fan nit, portats per operadors israelians, visiten a la església i en els millors casos dinen, i surten corrents de la ciutat. La abans propera ciutat eminentment cristiana, avui se’m presenta trista i pobre.
Entre Betlem i Jerusalem hi ha un assentament a dalt d’un turó. Segons Tom Shagav ( Haaretz), l’assentament no es va fundar per proporcionar habitatge sinó per separar Betlem de Jerusalem. Es una part de la estratègia de la guerra demogràfica. Ara hi han problemes perquè àrabs israelians volen compra-hi cases.
Després de tres dies a aquesta desgraciada terra, no costa gens d’entendre que Hamás hagi guanyat per golejada.
Per la nit he anat a sopar amb amics israelians de Tel Aviv que han “pujat” fins a Jerusalem. Hem diuen que per ells es com anar a l’estranger, “Hem vingut per tu, no venim mai a Jerusalem”.
La Keren, que és metgessa, un cop per setmana va a Jenin amb una ONG que proporciona serveis médics a la població palestina. M'explica que cad setmana li fan fer tres hores de cua per entrar a la ciutat.
Tenen por que la victòria de Hamás per majoria absoluta ensorri el discurs de Peretz que ha basat la seva companya en assumptes socials i donarà mes marge a Kadima i al Likud.