He celebrat el meu 57 aniversari caminant per Gallecs com a regidora de Medi Ambient de Sta. Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental) acompanyada per membres de la Comissió de Medi Ambient i altres ciutadans i ciutadanes preocupats per la conservació de l’entorn natural.
Ha estat un feliç aniversari.
Recordava com a Sta. Perpètua ens va caure una “bomba” al final de la dictadura, quant un gran projecte del aleshores alcalde de Barcelona, va ocasionar la expropiació per part de l’Estat de gran part de les terres del que avui es Gallecs. Havia de ser la Barcelona del 2000, la “ciutat del futur”. Una gran operació urbanística que va deixar als pagesos sense terra i masies centenàries abandonades. Però coses de la història, va venir la crisi, el canvi polític i la gran operació urbanística va quedar avortada.
Un cop superada la crisis, el ciment com una taca d’oli va cobrir el Vallès, excepte tota l’àrea expropiada, que va quedar en un buit legal.
Mentre, es va despertar la inquietud per el entorn natural, i avui tenim el luxe de disposar al costat de casa, en mig de polígons industrials i ciutats lletges i amorfes d’un espai agrícola, una relíquia del passat.
Avui a Gallecs es fa agricultura ecològica, veiem mostres de flora i fauna del passat.
¡
hem sentit un rossinyol!
Hi ha un tros de Gallecs que l’Artur Mas quant era Conseller de Territori , va aparaular amb
El canvi de govern a Sta. Perpètua li ha donat una altra oportunitat. Es complicat, però si aconsegueixo que aquest tros quedi inclòs a Gallecs, haurà pagat la pena aquest anys de la meva vida que he dedicat a la política municipal.
