dimecres, de novembre 5

Barak Obama ¿El començament d’una nova era?


Barak Obama no serà el primer president negra dels USA, serà el primer president mestís. No és una precisió , és un fet fonamental i símbol de la nova època en la que estem entrant.

El segle XXI serà el segle del mestissatge: entre persones, entre ideologies, entre sistemes econòmics. La multi-identitat, de la que el pròxim president en és una mostra, és ja un fet. Nosaltres la vivim a casa amb els meus fills, amb els seus amics; són fills de pares de països diferents, han viscut part de la seva vida en llocs diferents, han estudiat en països diferents, tenen amics d’arreu del món, es casen amb persones de països diferents, els nostres nets seran realment fills del món.... ja no es tracta de assumir les dues identitats del pare i de la mare, es tracta de que cadascú es crearà la pròpia identitat, única i diferent..

Quant va caure la Unió soviètica ens varen dir que era la fi de la història i que el capitalisme era el únic sistema econòmic possible. Ara veiem que el socialisme va fracassar perquè s’havia d’imposar per la força i que el capitalisme de l’Allan Greespan, sense regulació, regit per les lleis del mercat ens ha portat a una descapitalització de les empreses que no sabem fins a on ens portarà.

S’ha acabat la era de divisions nítides entre blans i negres, dretes i esquerres, s’haurà de re inventar un nou sistema econòmic i social.. Els problemes com la immigració, la pobresa, el terrorisme, es podran resoldre només amb solucions a nivell global. Les decisions unilaterals no serveixen.

La crisi financera ja ens ha ensenyat com tots en estem de connectats i que la crisi de un arrossega a l’altra i que la globalització s'extèn a tots els àmbits.

El que sí ens ha mostrat el poble dels Estats Units, és que ha estat capaç de entendre la necessitat de canvi, una vegada més hem vist que és un poble valent i ha passat per davant de totes les pors per girar pàgina i afrontar el futur.

Esperem que el nou govern escolti al poble americà i que els nostres governs entenguin també que ens enfrontem a una greu crisi, que siguin valents i els hi serveixi de reflexió.

Dues notícies publicades al diari Ha aretz, de Israel mostren com el resultat de les eleccions a USA, pot desencadenar un canvi global en les relacions internacionals :


1. Arab commentators want to be able to admire America again ( comentaristes arabs volen poder tornar a admirar Amèrica)

2. Barack Obama wins 77 percent of Jewish vote, exit polls show. (Barak Obama guanya un 77% del vot jueu)

dimarts, de novembre 4

Barcelona seu de la Unió per el Mediterrani


Finalment Barcelona serà la seu de la UPM (Unió per el Mediterrani). És important. No tan sols perquè Barcelona acollirà unes oficines amb funcionaris europeus, amb sous europeu (que ja va bé), ni perquè serà punt d’anades i tornades de representants dels diferents països (que ja va bé), sinó perquè suposa una nova fase en la política mediterrània de la UE on Catalunya pot despertar la antiga vocació mediterrània.
Som conscients de que la fractura social i econòmica entre les dues ribes és insostenible, que les dues ribes s’han d’apropar, que Alger no pot estar tan lluny de Dènia quant geogràficament estan tan a prop.
Ja a l’any 1995 es va començar el Procés de Barcelona amb aquests propòsits, però Europa va mirar cap a l’Est i tot plegat es va quedar en algunes trobades culturals sense més incidència i acords bilaterals entre determinats països i la UE.
El objectiu inicial de crear un espai de pau i estabilitat en la Mediterrània continua pendent mentre segueixi viu el conflicte palestí.
Clar que mentre segueixi el conflicte a Palestina serà impossible avançar en trobades multilaterals. Per això es va passar en la següent fase a treballar en el marc Partenariat Euro-Mediterrani, a base de acords entre determinats països i la Unió Europea.
Fins que Sarkozy va entrar en escena declarant mort el Procés e Barcelona i amb una nova proposta, la Unió per el Mediterrani,.Aleshores Espanta que feia temps que dedicava els seus esforços a Iberoamèrica es va despertar i va veure una oportunitat de ser present a la política europea i va negociar la proposta de Sarkozy posant sobre la taula la seu de la Unió a Barcelona.
Benvinguda sigui i aprofitem la oportunitat. Catalunya, ciutat mediterrània per excel•lència, lloc de trobada, de tolerància i de barreja té la oportunitat de ser la capital del Mediterrani. Espero que la societat catalana i el poder polític així ho entenguin.

foto : El Palau de Pedralbes, futura seu de la UPM
Notícies relacionades:
Publicat a l'AVUI

La capital del mediterrani
La sessió plenària de l'Euromed, la reunió de ministres d'Exteriors dels 43 països de la Unió per al Mediterrani, ha aprovat aquest dimarts a Marsella la ciutat de Barcelona com a seu, segons han fet saber fonts de la delegació del ministeri espanyol. En l'acord general, està previst que el secretariat estigui compost per tres membres de la Unió Europea, dos d'Israel i l'Autoritat Palestina i un cinquè del països del sud de la riba del Mediterrani.

La incorporació d'Israel al secretariat ha estat la solució perquè el govern hebreu acceptés la Lliga Àrab com a membre oficial. Aquesta és la primera vegada que israelians i palestins acudiran junts a un ens internacional.

La comissària europea de Relacions Exteriors, Benita Ferrero-Waldner, ha confirmat acabada la reunió aquests acords, concretant que els tres països de la Unió Europea al secretariat seran Malta, Itàlia i Grècia i que, el càrrec de secretari, que encara no s'ha escollit, sempre correspondrà a un país del sud. A més, la pròpia delegació espanyola ha proposat que el Procés de Barcelona, iniciat el 1995, es passi a dir definitivament Unió per al Mediterrani (UPM).

Noticia a La Vanguardia



dissabte, de novembre 1

¿Anira el Zapatero a la reunió dels G?


¿Anira el Zapatero a la reunió del G7+1+12 +1?
No ho sabem encara: el que tampoc sabem és,si hi va, quant ens costarà. S’està passejant per tot Sud-Amèrica guanyant (pagant ) suport.
Deu ser que el Zapatero no es veu repetint la presidència i no es vol perdre la foto amb els “importants” del Planeta,
Pot semblar injust que si Itàlia forma part del G7, ¿perquè Espanya no?, encara que en política no existeix la historia, dons resulta que existeix, ¿on era Espanya al 1975 ?
La entrada al euro d’Espanya també va se per dir-ho suau, bastant “forçada”, i en aquets moments Espanya no pot presumir de “poderío” econòmic, Espanya està a la capçalera del atur de la zona euro, molt per sobre de Itàlia, el miratge del “milagro español” s’ha desinflat, (excepte per uns quants com el Florentino Pèrez).
El que em preocupa és que amb la fal•lera del Zapatero de anar a Washington, no faci contraprestacions a porta tancada que hàgim de lamentar.
Estic pensat en la seu de Secretaria europea de la Unió per la Mediterrània (UPM), Barcelona és una ferma candidata i també Marsella.
En Sarkozy està cercant una formula perquè el Zapatero pugui estar a la foto, en política no hi ha res gratuït.
No vull pensar malament.

De El Pais: Zapatero logra el apoyo de Lula, Calderón, Bachelet, Fernández, Sócrates y Saca ( a la foto, Zapatero "seduïnt" a Lula)

dijous, d’octubre 30

Ple de les Ordenances Fiscals en temps econòmicament difícils.

Entenem que hem de pagar impostos, que en el fons volem viure en una societat que paga impostos, però no ens agrada pagar impostos.
Preparar les ordenances fiscals és la feina més dura de un polític i com a regidora d’Hisenda, no em queda més remei. L’any passat va ser el primer any i em vaig trobar amb varies sorpreses com una revisió cadastral, un pressupost insuficient i un interventor que em va espantar molt.
Aquest any he anat més preparada, de fet des del mes d’Abril que hi treballo i tot que és un exercici dur, he quedat satisfeta de la feina feta.

Estem davant d’una recessió econòmica que afectarà a moltes unitats familiars i als ingressos de l’Ajuntament, s’ha de trobar el equilibri entre no incrementar massa la pressió fiscal tan a les famílies com a les petites empreses i assegurar que podrem seguin proporcionant els serveis bàsics.
He baixat el coeficient del IBI 10 punts. No podem calcular increments linials perque després de la revisió cadastral cada finca arrossega un increment diferent, però he procurat que la gran majoria de les quotes no s’incrementin per sobre del 4,5 %, i els increments de les que sobrepassen siguin assumibles.
El IAE he augmentat el coeficient un 2,2 % pe no pressionar sobre les petites i mitjanes empreses.
He congelat el Impost de circulació. (ja estava quasi al màxim)
Les taxes s’ han incrementat segons el IPC de setembre, el 4,5% i les hem revisat a fons, excepte la de residus domiciliaris que queda per l’any vinent.
La de residus comercials í que s’ha modificat a fons, es calcula en funció del tipus de residus que es generen i s’acosta al cost del servei per evitar que els residents acabin subvencionat als establiments comercials.
El càlcul global del increment és el 3,5%.
L’any passat ja vaig instaurar la opció de domiciliar els pagament de impostos i taxes en 11 pagaments sense interès. Es una gran ajuda, però tot i així ens preparen per resoldre cassos durs de gent que es poden quedar en situacions molt difícils.

El govern central ha anunciat avui que els aturats podran posposar el pagament de 50% de la hipoteca, es una gran notícia, però el deute es posposa, no s’anul•la, més endavant hauran de fer front a una hipoteca més elevada.
El que haurien de fer que ho varem proposar la anterior legislatura i el Solbes s’hi va negar es que no s’hagués de passar per el notari per canviar la hipoteca de banc, potser es podrien negociar millors condicions.

Ja veurem, ens esperen temps difícils.

dimecres, d’octubre 29

¿Qui pagará el “milagro español?”

Avui mentre dinava he vist unes imatges de la sessió de control del Congrés, la portaveu del PP acusava “naturalment” al govern de no fer res contra la crisi econòmica i ha acabat amb una frase d’aquelles frases “ingenioses” que tant agraden als assessors del PP, on mencionava que ells( el PP) van fer que es parlés del “milagro español”,
Es referia naturalment a la època meravellosa de col•locar companys de pupitre en la direcció de ex-empreses estatals privatitzades.
Més tard he llegit aquesta notícia

El ministro de Industria, Miguel Sebastián, ha iniciado la ronda de contactos con los presidentes de las compañías eléctricas para solucionar el primer problema del sector: un déficit -por la política de tarifas aplicada desde el año 1996- que superará a fin de año los 12.000 millones de euros.
La amenaza, poco velada en un momento en que el Gobierno precisa de todo el impulso inversor posible, responde al hartazgo de las empresas por una situación, sostienen, que les obliga a financiar una deuda que ha llevado a algunas compañías a una situación “crítica”.
Por parte de Industria, cuyos responsables han recordado en más de una ocasión que el déficit fue impulsado por las decisiones de los Gobiernos del PP, la posición es clara: la solución al déficit debe contar con la aportación de los consumidores, del sector público y de las empresas. Éstas, entre otras medidas, reclaman bajar los impuestos a la electricidad (IVA del 7% en el sector) y adecuar los precios a los costes reales.


O sigui que els consumidors acabaran pagant el dèficit directe e indirectament (baixada del IVA). Van abaixar el preu de la electricitat, van incentivar el consum i ara ens toca pagar als consumidors
En això consisiteix el milagro español del PP, naturalment milagro per els companys de pupitre.

dilluns, d’octubre 27

Conveni amb la Associació Habitats


Imatge de la Riera de Caldes a Sta, Perpètua, hi ha bastant a millorar,però ja ens hem posat en marxa, avui s’ha signat el conveni entre l’Ajuntament de Sta. Perpètua i la Associació Habitats i entre la Associació i el Grup d’Acció d’Espais Naturals que forma part del consell de Medi Ambient de Sta. Perpètua.

La Associació Habitats va ser fundada fa deu anys per un grup de biòlegs amb l’objectiu de vetllar per la millora dels espais naturals i apropar la ciutadania al medi natural estimulant el voluntariat per el medi ambient.

En aquests moments a Catalunya hi funcionen 800 grups de treball en el Projecte Rius.

La Associació assessora i coordina, J comença a exportar el model del volunyatiat ambiental a regions Comunitats del país veí.

A Sta. Perpètua es començarà per organitzar caminades al llarg de la Riera de Caldes per anar coneixent la llera, després s’organitzara un dia de netejs, des de l’Espali El Refugi ja m’han manifestat la voluntat de participar-hi i per la primavera es fera la primera observació pròpiament, amb recopilació de dades.

I els voluntaris començaran a fer propostes de millora.

No estem en el millor moment econòmic, però hem de ser optimistes, la penúria de recursos ens obliga a esperonar la imaginació i de moment s’han fet més coses en els darrers mesos que en molts anys anteriors.

Si hi participen suficients voluntaris no es quedarà en la Riera de Caldes, un altre grup pot adoptar una altra riera o torrent.

Ànim, que ens ho passarem bé, ens comprarem unes botes i cap a la Riera !

dijous, d’octubre 23

Corregim un error històric. Protegim el territori. Felicitats



Aquests dies tot i la crisi econòmica tinc la sensació de que vaig més lleugera per la vida.
Es degut a que experimento una profunda satisfacció.
Fa uns anys a la gent de Sta. Perpètua que creiem important preservar una mica de natura a prop, ens va caure com una llosa a sobre la notícia de que s’havia requalificat com a sòl industrial una gran pastilla de Gallecs entre Sta. Perpètua i Mollet. Hi anava destinada una planta de la Samsung.

Se’ns va dir que "si molts llocs de treball, si el progrés, bla, bla ,bla….."
Coses de la economia global; la Samsung al final no va venir.
Cada cop que passava per allà se’m encongia el cor, pensava ¿quant arribaran les maquines i començaran a posar ciment?
No cal dir que va ser una de les primeres coses en les que el nou govern municipal vàrem posar fil a l’agulla. Hi ha un conveni vigent pactat entre l’ex-regidor d’urbanisme (ICV) i un alt funcionari d’INCASOL, la seva denúncia hagués posat al municipi en una situació compromesa.
Ens han pressionat, ens han amenaçat però hem negociat i hem arribat a una solució. La setmana vinent el Ple Municipal ratificarà l’addenda del conveni on s’alliberen aquest terrenys i es demana que tornin a qualificar-se d’agrícoles i s’inclouran en el PEIN de Gallecs.
(Suposo que el departament de Medi Ambient de la Generalitat (ICV) no hi posarà traves.)
Ens deien que era impossible, però hem demostrat que amb voluntat política (no diré que tot és possible), però sí que moltes coses són possibles. Com corregir un error històric com aquest.
Felicitats s tots els que no ens hi vàrem conformar



Vista parcial dels terrenys en qüestió.

Sobre EL JUDICI 14 de febrer declaracions de Oriol Junqueras i Joaquim Forn Antoni Bassas :   " quan es tracta de Catalunya, a l...