DIMARTS 27 de juliol del 2004

Presentació del esborrany de Kioto. L’Estat espanyol ho te molt malament per complir amb el protocol de Kioto, les emissions de gasos esta molt per sobre del esperat, es degut principalment al transport, el pes de la indústria es un 25% i es difícil reduir en aquest punt, les empreses implicades ja s’han anat transformant.

És important el paper de les generadores de energia, les centrals de carbó els hi donen masses drets i perjudiquen a Gas Natural.

I ara sí que s’acaba. El 29 de juliol torno a Barcelona, i espero no tornar fins setembre.

M’emporto la llei de la violència per preparar les esmenes durant l’agost.

DIMECRES 21 de juliol del 2004

Es convoca un ple extraordinari, per aprovar dos Reals Decrets el Plan Galícia i la regulació del salari mínim interprofessional, no hi ha masses discussions, només si s’hauria de passar com projecte de llei, això permet aportar esmenes, però no veig massa la necessitat.

M’havien dit que el juliol no hi ha sessions i vaig intuir que no caldria venir a Madrid, en realitat he tingut de venir més dies, comencen les compareixences per discutir la Llei contra a violència a les dones.

Son sessions de tot el dia, de 9 del matí a 9 del vespre, es dur però és interessant.

Una convocatòria urgent de la Ministra de Medi Ambient: tal com em pensava ha caigut l’esborrany del protocol de Kioto.

Mes de juliol

Com que no hi ha plens ordinari i s’aprofita per preparar feina. Això vol dir reunions amb diferents sectors, a les Conselleries, al Parlament i amb ciutadans.

Vaig a Madrid per trobar-me amb un representant d’un grup ecologista, al final no ve però aprofito per assistir a un acte organitzat per una grup de Bolívia que s’oposen al referèndum que es farà el dia 18, de fet és un muntatge perquè Repsol i altres multinacionals puguin seguir aprofitant el gas de Bolívia amb un marge extraordinari, amb la complicitat del govern bolivià i el problema és que Bolívia és dels països més pobres de sud-america.

El referèndum sortirà que sí i la gent continuarà sent pobra. Així construïm el nostre benestar, després hi ha qui es queixa per l’allau d’immigrants.

Comencem a preparar el tema del protocol de Kioto, sabem que el govern l’està preparant, ens trobem amb el assessor de medi ambient amb industrials afectats.

Es curiós el poc ressò que te a la premsa un tema tan important pel país.

DIMARTS 6 de juliol del 2004

Al Juliol no hi ha plens, s’aprofita per treballar en comissions, tret d’algun ple extraordinari. Avui n’hi ha un de convocat, el Consell de Ministres va decidir enviar tropes a l’Afganistan i avui es porta al Congrés dels Diputats perquè s’aprovi o es denegui.

En Ramon em porta una còpia de la carta del president de l’Afganistan al Kofi Anan perquè la tradueixi.

A la carta demana ajuda a les Nacions Unides, en vista a les eleccions està augmentant la violència especialment cap els col·laboradors internacionals amb el propòsit d’impedir les eleccions.

ERC votarà a favor d’enviar tropes, aquest cas no té res que veure amb el de l’Irak. Aquí s’hi va per mandat de les Nacions Unides i per lluitar contra les forces que volen impedir la estabilització de la democràcia.

En el Ple el PP hi està d’acord, per diferents motius, els d’IC desbarren completament, potser el Zapatero no els hi ha passat la carta del Kofi Anan.

Acabem bastant tard i no tenim temps de tornar a Barcelona, anem a sopar plegats, ve també la Begoña d’EA. Ens explica que a la passada legislatura, un d’IU de Barcelona, per no pagar hotel viatjava tota la nit en tren en un vago-llit cap Barcelona i de matí tornava amb el pont aeri.

Més xafarderies, en Duran i Lleida, no deixa que els membres del seu grup facin servir el cotxe oficial i es fa obrir la porta per el xofer.