Sobre EL JUDICI

14 de febrer
declaracions de Oriol Junqueras i Joaquim Forn

• Antoni Bassas :  "quan es tracta de Catalunya, a l’estat espanyol, sobretot l’estat profund, li és més fàcil preparar l’ocupació que la negociació."
• Irene Lozano, representant d’Espanya Global (abans Marca Espanya), ara ha comparat l’1 d’Octubre amb una violació.

Personatge qué està decidint el nostre futur 

Ivan Redondo

Fons: Wiquipèdia
Nacido en 1981 en la ciudad guipuzcoana de San Sebastián, se licenció en la Universidad de Deusto en Humanidades y Comunicación.¹​²​

Fue asesor de la campaña electoral de Xavier García Albiol para las elecciones municipales de 2011 con las que este consiguió convertirse en alcalde de Badalona.²​ Entre 2012 y 2015 ejerció de director del Gabinete de la Presidencia de la Junta de Extremadura, con rango de consejero, asesorando a José Antonio Monago. En el País Vasco asesoró a Antonio Basagoiti.³​

Entró a trabajar con Pedro Sánchez en la preparación de las primarias del PSOE de 2017.⁴​

Se le atribuye la condición de ideólogo de la moción de censura contra Mariano Rajoy.⁴​ Tras el triunfo de esta y la investidura de Pedro Sánchez como nuevo presidente del Gobierno, se produjo su nombramiento como director del Gabinete de la Presidencia del Gobierno mediante real decreto de 8 de junio.⁵​⁶​ Tomó posesión del cargo el día 11 de junio.⁷​

Es el de les idees racistes contra inmigrants a Badalaona, a Extremadura ha fomentat l'odi contra els catalans, i ara esà assesoant a pedro Sánchez. ha rebentat les negociacions amb el govern català i ha llençat  el govern a eleccions a eleccions. Potser ja pensa en el nou càrrec assessorant a VOX.

O sigui, així van les decisions , de elecció en elecció, sense ideología, sense procurar el bé de les generacions futures, el que interessa és la carrera personal.

12 de febrer 2019
Comença el judici de la vergonya. Judici a la democràcia, judici a Catalunya.

(vinyeta de Ferreres avui al ARA)

Quan VOX va presentar les acusacions contra membres del polítics electes de Catalunya i dels dos presidents dels moviments de ciutadans de més implantació al país, el PP es va fregar les mans i va ordenar als jutjes d'admetre la denúncia. VOX els hi feia la feina bruta i ells mantenien la dreta assenyada.
La jugada els hi ha sortit molt malament: avui no hi ha dreta moderada. Els del PP van celebrar que arreplegaven el govern d'Andalusia, ja ho lamentaran quan vegin que VOX els fa fora de municipis, governs autonómics i Congrés.
Si el discrus és la violéncia, l'odi, l'autoritarisme, VOX ho fa millor. I el mateix per els socialistes, o fan un discurs alternatiu d'enteniment, de diàleg, de PROJECTE comú o han begut oli.
¿Quin projecte ofereix Espanya per Catalunya? Desapareix o presò. Ja ho van fer d'altres, i aquí estem i  hi serem.
eureka, un diari español per demócrates

Despres d'un any del referendum. 12 d'octubre

Catalunya ha de ser espanyola a la força, i no per la força de les urnes, ni pel consens dels governats, sinó perquè Espanya no es vota. I per recordar-ho, s’hi fan onejar banderes de la Legió i de la Guàrdia Civil, i es demana presó per a Puigdemont. I s’hi veuen retrats del reprovat Felip de Borbó. La manifestació del 12 d’Octubre a Barcelona no és la de la festa nacional d’un país democràtic, sinó la del trist recordatori, a una minoria, de la força de l’Estat. (Antoni Bassas)

¿Perqué puja la extrema dreta?

El discurs de Casado (PP): radicalitat antiimmigratòria, crítica del feminisme i tancament de qualsevol via de negociació i entesa amb Catalunya. ¿Casado busca neutralitzar Vox amb el seu mateix llenguatge o s’apunta a l'onada Salvini que amenaça d'inundar Europa? Les dues opcions són, de fet, la mateixa. Assumir l’agenda de l’extrema dreta és la millor manera de legitimar-la i d’afavorir la deriva cap l’autoritarisme postdemocràtic. Deien que a Espanya no hi havia extrema dreta; ara, del PP a Vox passant per Ciutadans, el que costa és veure on són els liberals, que haurien d’estar defensant la democràcia i callen davant dels despropòsits de Casado, Abascal i companyia. Tampoc aquí es podrà al·legar ignorància. (Josep ramoneda)

I jo afegeixo: s'ha callat massa, la esquerra liberal (PSOE) ha callat davant la deriva antidemocràtica a Catalunya, van callar el 1 d'octubre i han callat amb els polítics catalans  a la presò (o han acceptat directament els argument de VOX sense problemes) Han legitimitat a VOX. Després que no s'esguinçin les vestidures quan la extrema dreta vagi creixent.

21 de juny, avui solstici del estïu 2018

Ivan Redondo, director de la campanya recista "Netegem Badalona", cap de gabinet de pedro Sanchez.

Albiol posa al socialista a l'alcaldia de Badalona.




Nova perla de l'Antoni Bassas

Quan pensàvem que ja no se superaria la idea de Susana Díaz de voler “una memòria històrica que no miri enrere”, l’actualitat s’ha esforçat. A la Moncloa han negat la reunió Felip VI - Torra perquè la política la fa el govern espanyol. Però llavors, el discurs reial del 3 d’octubre què va ser, sinó política i de la més gruixuda? ¿I si la política la fa Sánchez, cal fer passar primer Urkullu? ¿Hi passa res greu a Euskadi? ¿Aquesta és la valentia política de Sánchez per ocupar-se del principal problema de l’Estat? Soraya també ha contribuït a la festa de la comunicació amb un tuit que diu que amb ella es diran “les coses pel seu nom”. Doncs apunti, sisplau: allò seu de l’1 d’octubre va ser violència mal tapada amb mentides seves. Ara, el premi és per a Francis Franco, net del dictador, que ha dit que el seu avi va ajudar la gent “sense subsidis per guanyar vots”. Un crac.

La marca Rajoy

Rajoy acabat, ara sí,
Enganxo aquest pàrraf de Ignasi Aragay publicat al ARA el 26/05/2018

Quin serà el balanç polític de Rajoy? Quin país deixarà a Pedro Sánchez i a tots nosaltres? El seu llegat serà el d’una Espanya que haurà sortit de la crisi amb la majoria de gent més empobrida, una Espanya només cohesionada per la catalanofòbia a la qual ell va donar ales el 2006 amb la campanya de firmes contra l’Estatut, una Espanya que cada cop compta menys a Europa i al món, una Espanya contrareformista que ha caigut pel pendent del mal entès “ imperio de la ley ” amb la imparable restricció de drets i llibertats, una Espanya de nou ideològicament polaritzada amb una nova dreta populista (Cs) i una nova esquerra populista (Podem), una Espanya que veu amb impotència com Catalunya se n’allunya a força de porres i presons, una Espanya que ni tan sols ha sabut celebrar generosament la fi d’ETA. Una Espanya, en fi, que ha caigut en el pessimisme i la desesperança, sense projectes col·lectius, sense il·lusions. Aquesta és la marca Rajoy.

Justícia espanyola contra les urnes

L’advocat del president Puigdemont lamenta que es confirmi ‘la pitjor hipòtesi’, que és que la justícia espanyola no està disposada a rectificar. ‘Si apliquessin la llei, l’haurien de deixar en llibertat, perquè ni Puigdemont ni Junqueras no han comès els delictes que els imputen’, subratlla Cuevillas. L’advocat evita de posicionar-se sobre si Puigdemont ha de tornar o no perquè és una decisió ‘personal’, però admet que el cas de Junqueras és ‘un element que ha de tenir en compte’. També recorda que l’alternativa ‘no és gens agradable, perquè implica quedar-se vint anys a Bèlgica’.