2 de novembre, el Congrés aprova l’Estatut

Avui ha estat un dia especial al Congrés, el Parlament de Catalunya ha presentat l’Estatut al Congrés d’Espanya.
Tot el dia hi ha hagut molt moviment, el Congrés estava ple de diputats del Parlament de Catalunya i de senadors.
Els Senadors poden entrar al hemicicle, però hi havien pocs llocs on seure.
A dalt a la tribuna dels convidats tampoc hi havia lloc, les secretaries del grup han treballat de valent per organitzar les acreditacions dels “vips”. Els que no hi han cabut han estat a la sala de “las Columnas”, hi han seguit el debat per circuit de TV intern.
Tot Catalunya ha vist en directe les intervencions, els catalans hem sortit satisfets per la sensació d’unitat.
Ha estat una jornada llarga, quan han parlat els canaris he sortit a fer un mos al bar “El Manolo”, que està a dues passes del Congrés. Era curiós torbar allà tot el govern català.
Després de la votació estàvem ja bastant cansats, però sense ganes d’anar a dormir, havent-ho previst el President ens ha convidat a tots els catalans a celebra-ho.
Ens hem trobat tots els membres dels grups catalans exceptuant els del PP.
Ha estat una jornada d’unitat

dimarts, 1 de novembre. Colòmbia present.

Aquesta tarda, he estat conversant amb en Robert, membre de les Brigades Internacionals de la, testimoni de la matança de San José del Apartadó, a Colòmbia.
Es feia difícil, en el silenci i la pau d’una tarda d’un dia de festa, escoltar el patiment de tanta gent, desplaçada, espoliada, assassinada, entre focs creuats de la FARC i el govern (paramilitars).
Mentre el Robert anava parlant, m’anava aclaparant la sensació d’impotència davant dels interessos de grans companyies i dels de la política exterior del Estat espanyol.
Menys mal que m’ha dit que la meva iniciativa a la Comissió d’Exteriors va ajudar molt a la Comunitat de Pau de San José, encara que a mi em sembli poc, per a ells és molt important saber que algú els escolta, diu el Robert.
Hem de continuar e impedir que el silenci encobreixi aquesta guerra. Han assassinat a Orlando Valencia, un afro-descendent, darrera hi ha l’interès per el cultiu de oli de palma. Es repeteix la tàctica, espantar la població i expropiar les terres.
Després vindrà l’Uribe i ens explicarà les meravelles de la desmovilització.