Reconec que darrerament tinc el blogg abandonat, es degut a les responsabilitats assumides a l’Ajuntament, ara sí estic al màxim de capacitat i em queden pocs espais de descans.
Aprofito ara des de l’escó a primera hora del matí, l’hemicicle està pràcticament buit. Es debat el règim foral de Navarra. A més em dona la impressió que molts parlamentaris estan de ressaca. Som a final de legislatura i comencen a haver-hi sopars de comiat, amés ahir va haver-hi “xou” a la sessió de control, servit per la ministra de Foment. Jo no hi vaig participar, senzillament perquè em vaig desplaçar a Granollers per assistir a la junta del Consorci per la Defensa del Riu Besòs, del que en sóc vice-presidenta.
El que vull explicar, i per això el títol, és la experiència d’ahir a la Comissió de Medi Ambient.
Quant vaig visitar el Bundestag n’en vaig adonar de lo antiquat que és el Congrés. Allà les comissions hi ha un debat viu entre el govern i el Parlament, cada parlamentari porta els seus assessors i realment son sessions de treball.
Al Congrés, els temps d’intervenció estan estrictament limitats ( en part perqué els diputats espanyols són capaços de parlar sense fi, i per no dir res substancial), no hi ha debats, cadascú porta el seu guió i tot plegat sembla un diàleg de sords i a vegades tens la sensació d’una pèrdua de temps.
Dons ahir vaig iniciar una nova fórmula.
Una Comissió informal amb el secretari general per lluita contra el canvi climàtic. Arturo Gonzalo Aizpiri
En un clima distés, parlant de tu, amb la presència d’assessors, i on tothom va tenir ocasió de intervenir, ( no només els portaveus) i sense periodistes per evitar la temptació de buscar el titular, vàrem tenir una sessió de treball molt interessant. Tothom em va felicitar per la iniciativa i abans d’acabar l’any en volen fer un altra.
I ara explico molt breu el tema de la sessió
El canvi climàtic
Al Mediterrani la pujada de temperatura es quatre vegades la mitjana de la Terra.
Les conseqüències per el Mediterrani es notaran molt abans.
Les mesures per mitigar la emissions de gasos d’efecte hivernacle son difícils d’aplicar i lentes. El transport de mercaderies per tren, trigarà anys. El codi de edificació s’aplica només a les noves construccions
Al sector energètic, les emissions han augmentat, per varies raons, les nuclears han patit molt parades no programades, el preu del carbó es molt més baix que el gas, per tant es tira més de carbó que de cicle combinat.
Esperança: entra un carbó més eficient energèticament i el preu pujarà molt, tant que ja no hi haurà tanta diferència amb el gas.
L’increment de les emissions de CO2 del transport esta una mica per sota del creixement de l’activitat econòmica, es creu que és degut al preu de la benzina i també que es comencen a activar els Plans de Mobilitat de les grans ciutats.
Queda marge en el sector industrial per reduir emissions, s’està abordant seriosament la reducció d’emissions procedents de purins.
Comença la segona fase del mercat d’emissions, on el preu de tona de cO2 ja serà 22 €.
Es van comentar altres solucions a mig termini. Incrementar els cultius absorbents de carboni com pot ser el blat de moro, ajudes a les edificacions per la instal·lació de plaques solars tèrmiques i un Pla de renovables.
Hem gravat la sessió, quant la tingui ja hi posaré el link.
El pont de desembre l’aprofitarem per anar a Suïssa i conèixer de prop les mesures que estan aplicant per la lluita contra el canvi climàtic.
Quant aquest matí tornava de l’aeroport al Congrés, el taxista m’ha comentat que fa uns dies va portar un expert que venia del Pol Nord, deia que venia astorat, a aquest ritme el 2020 no hi haurà Pol Nord.
Hem perdut 20 anys, aquest temps ja esta perdut per sempre, només ens queda intentar reduir la velocitat del canvi i fer que la adaptació sigui possible i no suposi una tragèdia per els més desafavorits de la Terra.
Aprofito ara des de l’escó a primera hora del matí, l’hemicicle està pràcticament buit. Es debat el règim foral de Navarra. A més em dona la impressió que molts parlamentaris estan de ressaca. Som a final de legislatura i comencen a haver-hi sopars de comiat, amés ahir va haver-hi “xou” a la sessió de control, servit per la ministra de Foment. Jo no hi vaig participar, senzillament perquè em vaig desplaçar a Granollers per assistir a la junta del Consorci per la Defensa del Riu Besòs, del que en sóc vice-presidenta.
El que vull explicar, i per això el títol, és la experiència d’ahir a la Comissió de Medi Ambient.
Quant vaig visitar el Bundestag n’en vaig adonar de lo antiquat que és el Congrés. Allà les comissions hi ha un debat viu entre el govern i el Parlament, cada parlamentari porta els seus assessors i realment son sessions de treball.
Al Congrés, els temps d’intervenció estan estrictament limitats ( en part perqué els diputats espanyols són capaços de parlar sense fi, i per no dir res substancial), no hi ha debats, cadascú porta el seu guió i tot plegat sembla un diàleg de sords i a vegades tens la sensació d’una pèrdua de temps.
Dons ahir vaig iniciar una nova fórmula.
Una Comissió informal amb el secretari general per lluita contra el canvi climàtic. Arturo Gonzalo Aizpiri
En un clima distés, parlant de tu, amb la presència d’assessors, i on tothom va tenir ocasió de intervenir, ( no només els portaveus) i sense periodistes per evitar la temptació de buscar el titular, vàrem tenir una sessió de treball molt interessant. Tothom em va felicitar per la iniciativa i abans d’acabar l’any en volen fer un altra.
I ara explico molt breu el tema de la sessió
El canvi climàtic
Al Mediterrani la pujada de temperatura es quatre vegades la mitjana de la Terra.
Les conseqüències per el Mediterrani es notaran molt abans.
Les mesures per mitigar la emissions de gasos d’efecte hivernacle son difícils d’aplicar i lentes. El transport de mercaderies per tren, trigarà anys. El codi de edificació s’aplica només a les noves construccions
Al sector energètic, les emissions han augmentat, per varies raons, les nuclears han patit molt parades no programades, el preu del carbó es molt més baix que el gas, per tant es tira més de carbó que de cicle combinat.
Esperança: entra un carbó més eficient energèticament i el preu pujarà molt, tant que ja no hi haurà tanta diferència amb el gas.
L’increment de les emissions de CO2 del transport esta una mica per sota del creixement de l’activitat econòmica, es creu que és degut al preu de la benzina i també que es comencen a activar els Plans de Mobilitat de les grans ciutats.
Queda marge en el sector industrial per reduir emissions, s’està abordant seriosament la reducció d’emissions procedents de purins.
Comença la segona fase del mercat d’emissions, on el preu de tona de cO2 ja serà 22 €.
Es van comentar altres solucions a mig termini. Incrementar els cultius absorbents de carboni com pot ser el blat de moro, ajudes a les edificacions per la instal·lació de plaques solars tèrmiques i un Pla de renovables.
Hem gravat la sessió, quant la tingui ja hi posaré el link.
El pont de desembre l’aprofitarem per anar a Suïssa i conèixer de prop les mesures que estan aplicant per la lluita contra el canvi climàtic.
Quant aquest matí tornava de l’aeroport al Congrés, el taxista m’ha comentat que fa uns dies va portar un expert que venia del Pol Nord, deia que venia astorat, a aquest ritme el 2020 no hi haurà Pol Nord.
Hem perdut 20 anys, aquest temps ja esta perdut per sempre, només ens queda intentar reduir la velocitat del canvi i fer que la adaptació sigui possible i no suposi una tragèdia per els més desafavorits de la Terra.
canvi de corrents detectat al Pol Nord
