Darrer dia de Ple
Pressupostos 2008.
D’aquí poc s’acaba el sainet de la negociació dels pressupostos 2008.
A la primera legislatura tant IC com Erc vàrem anar pel nostre comte, va ser esgotador i per poca cosa. Un cop aprovats, vaig parlar amb amb gent del PSC i vàrem concloure que hagués estat més positiu per a tots si haguéssim consensuat unes línies de treball d’acord amb el govern de Catalunya. El problema es que els caps de premsa no en volen ni sentir a parlar, tots neguitegen per la por de que al final el protagonisme sigui del PSC i nosaltres no en traiem “rendibilitat”.
I així ens ha anat. En les meves àrees he intentat treballar d’acord amb les conselleries, naturalment que de Medi Ambient (IC) no hi ha hagut entusiasme, d’alguns departaments més que d’altres, de Sanitat, una mica més.
I arribem al final, ja toquen a eleccions.
Clar que ara no hi ha un Rubalcaba per negociar sinó un Lopez Garrido que no es distingeix per la seva sagacitat negociadora sinó més aviat per la seva arrogància i la Tere Cunillera que porta tant de temps a Madrid que sembla ser que per ella Catalunya és només una bossa de vots.
No ens ha acceptat cap esmena,( ho sento pels alcaldes d’ERC), en canvi CiU vota que no i els accepten gran quantitat d’esmenes per els municipis governats per CiU. ¿La raó? Segons la Cunillera, que els necessiten al Senat.
Al Senat, la Entesa pacte algunes esmenes, el Jordi Ramon treballa unes bones partides per els agricultors. CiU encara força més, el Madí tiba tiba la corda, fins que el PSOE veu més pràctic que vagin cap el veto.
A mí em va estranyar la actitud de CiU, amb tot el que ja havien aconseguit, em va semblar més un pacte d’estat del Duran amb el Zapatero, ja que en el fons un veto al Senat és millor per al govern ja que després segur que l’aixeca al Congrés.
D’aquí unes hores, votarem a favor del veto. No servirà de res, s’aprovaran, una vegada més seran uns pressupostos que no son justos amb Catalunya.
Pressupostos 2008.
D’aquí poc s’acaba el sainet de la negociació dels pressupostos 2008.
A la primera legislatura tant IC com Erc vàrem anar pel nostre comte, va ser esgotador i per poca cosa. Un cop aprovats, vaig parlar amb amb gent del PSC i vàrem concloure que hagués estat més positiu per a tots si haguéssim consensuat unes línies de treball d’acord amb el govern de Catalunya. El problema es que els caps de premsa no en volen ni sentir a parlar, tots neguitegen per la por de que al final el protagonisme sigui del PSC i nosaltres no en traiem “rendibilitat”.
I així ens ha anat. En les meves àrees he intentat treballar d’acord amb les conselleries, naturalment que de Medi Ambient (IC) no hi ha hagut entusiasme, d’alguns departaments més que d’altres, de Sanitat, una mica més.
I arribem al final, ja toquen a eleccions.
Clar que ara no hi ha un Rubalcaba per negociar sinó un Lopez Garrido que no es distingeix per la seva sagacitat negociadora sinó més aviat per la seva arrogància i la Tere Cunillera que porta tant de temps a Madrid que sembla ser que per ella Catalunya és només una bossa de vots.
No ens ha acceptat cap esmena,( ho sento pels alcaldes d’ERC), en canvi CiU vota que no i els accepten gran quantitat d’esmenes per els municipis governats per CiU. ¿La raó? Segons la Cunillera, que els necessiten al Senat.
Al Senat, la Entesa pacte algunes esmenes, el Jordi Ramon treballa unes bones partides per els agricultors. CiU encara força més, el Madí tiba tiba la corda, fins que el PSOE veu més pràctic que vagin cap el veto.
A mí em va estranyar la actitud de CiU, amb tot el que ja havien aconseguit, em va semblar més un pacte d’estat del Duran amb el Zapatero, ja que en el fons un veto al Senat és millor per al govern ja que després segur que l’aixeca al Congrés.
D’aquí unes hores, votarem a favor del veto. No servirà de res, s’aprovaran, una vegada més seran uns pressupostos que no son justos amb Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada