Un dels motius de passar uns dies de vacances a Àustria a part d’aprofitar les invitacions al festival de Salzburg era peregrinar a Mauthausen on el Mijail Hass (més tard Hegedush) pare del meu espòs hi va passar els darreres mesos de la segona guerra mundial.
El que hagués estat el meu sogre, per el fet de ser jueu va ser enviat a una “unitat de treball”, es va passar la guerra treballant per les carreteres d’ Europa Central. Cap al final, aquells homes que encara van resistir vius, desnodrits, plens de polls i amb tifus els van portar a camps de treball de on ja no en tenien que tornar. El Mijail de 1m 70 d’alçada va arribar a Mauthausen pesant
Però ell, encara que molt malalt va aguantar fins la alliberació del camp, i com ell va explicar, gràcies a que Mauthausen va ser alliberat per els americans va poder tornar a Hongria. La raó va ser que els americans van portar metges, van tenir cura dels malalts i els van alimentar adequadament, els primers dies només amb farinetes i gradualment van passar a menjar sòlid. Es comentat entre els supervivents que els presos malats de tifus d’altres camps van morir com a mosques per el fet de menjar massa de sobte.
Tot caminant per el camp, ara convertit en museu, els barracots repintats per estudiants, per la sala de gas, el crematori, el pati ... un dia clar i fresc d’estiu, enmig d’un paisatge meravellós. es fa difícil entendre fins on pot arribar la maldat i la estupidesa del ser humà. Molt a prop del poble de Mauthausen, que no podia obviar el infern que tenien al costat no et pots deixar de preguntar si la humanitat ha estat vacunada contra la intolerància i el racisme, si ho haurem explicat bé a la següent generació.
Un bri d’esperança em va venir al pensar en els antecedents dels meus dos acompanyants, el meu marit fill d’un supervivent de Mauthausen i el seu amic, fill d’un oficial de l’exèrcit hongarès. Aquest oficial després de la guerra es va salvar de ser executat gràcies a que el meu sogre quant va saber que era jutjat, va anar al judici i va testificar que aquell oficial encara que havia estat encarregat d’una unitat de treball s’havia comportat correctament amb els subordinats.
El Mijail després de tot el que li havia passat, la resta de la seva família no va poder tornar, s’hagués pogut quedar a casa però va anar a salvar a un home. I qui sap si ell va resistir tota la guerra perquè va tenir un cap que dins de la folia van intentar conservar el seny i va tractar als jueus sota el seu càrrec amb la humanitat que li va ser possible.
Aquesta història la van saber el meus acompanyants quan ja feia anys que compartien aula i amistat (amistat que ja dura més de 40 anys).
El que em dona esperança es saber que dins de situacions de folia general sempre hi han persones que són capaços de conservar la dignitat, que en circumstàncies extremes són capaços de diferenciar entre bé i mal, . Aquestes persones que no consten a cap llibre d’història són els que fan la història de la humanitat
moltes nacions han deixat un record per els seus que no van saber defensar i van morir a Mauthausen, ¿on és la placa de la Generalitat per els catalans que no van poder tornar?
Alguns ajuntaments sí han deixat un petit record com el de La Escala i La Vajol
Monument als hongaresos morts al camp,
!! NO ENS OBLIDEU!!
