SGAE Monopoli franquista

A l'Estat espanyol hi ha fins a vuit gestores de drets d'autor. La majoria, però, estan especialitzades en arts diferents de la música o de l'espectacle (escriptura, pintura, etc.). La gran majoria de creadors relacionats amb la música i l'espectacle pertanyen, però, a l'omnipotent SGAE. L'explicació cal buscar-la també en la seva història.

En l'època de la Segona República (1931-1939) hi havia diverses associacions que vetllaven pels drets dels autors i cadascuna intentava representar el nombre màxim de socis. Amb l'arribada del franquisme, però, la SGAE es va convertir en l'entitat única per controlar els drets d'autor. No va ser fins a principis dels vuitanta que van sorgir altres gestores, molt més minoritàries, que han acabat especialitzant-se en altres àmbits. Actualment la SGAE compra teatres i munta empreses gestores d'espectacles, a més de repartir els dividends als seus autors (EL PUNT)

la pregunta és quants milions d'euros recapten i a què els destinen.
Sé de associacions de teatre d'aficionats que tenen problemes pe pagar els drets d'autor, a l'Ajuntament de Sta. Perpètua ens reclamen 12.000 € en concepte dels drets d'autor de la musica emesa pe la radio municipal.
Crec que algú ho ha de regular.

Sobre el finançament dels ajuntaments

De les situacions de crisi en poden venir canvis necessaris, com ara el finançament dels ajuntaments que durant elsdarrers anys han anat assumint més serveis sense disposar de finançament, s'ha solventat a copia de cimentar el territori, avui he vist aquesta notícia:

El president de la Diputació de Barcelona, Antoni Fogué, ha explicat avui a la Casa de América de Madrid el nou marc de competències dels governs locals, que no estaven previstes a la llei fa dues dècades, i que ara fan que sigui imprescindible l'aprovació urgent d'un nou sistema de finançament local que doni resposta a les necessitats actuals i futures dels municipis.



En el marc de la Jornada sobre el futuro del sistema de financiación local en España organitzada per la Fundación, Fogué ha considerat que “la llei existeix des de fa més de 20 anys, i la realitat ha anat evolucionant. Els governs locals cobreixen molts serveis que no estaven previstos i que, per tant, no són obligatoris legalment però sí socialment, davant dels ciutadans. Noves necessitats en nous àmbits, immigració, seguretat, cultura, més competències en el marc d'un sistema obsolet i desfasat, al que s'adjunta amb l'actual situació de crisi”.

Aquest va ser un tema tabú, durant la darrera legislatura " no abrir el melón " deien, ara s'haura d'obrir per força.

Es una de las frases del magnífic discurs del Joan Puigcercós que va pronunciar el divendres al local Luz de Gas.
En un format original, diferents personalitats ens van presentar els 20 punts més importants del programa de ERC per la propera legislatura.
El 21, el va presentar el J. Puigcercós: la opció clara i diàfana cap a la independència.

Un dels 20 punts és el concert econòmic, imprescindible per poder aconseguir molt dels altres objectius, com ara en educació, investigació, reactivació econòmica...
Sense el 21 no crec que assolim el concert econòmic, per tant sense la independència no crec que Catalunya arribi mai als nivells desitjats de prosperitat, benestar i cohesió social.
ERC es com un vaixell trenca-gels, sempre ha anat al davant, ( amb el perill de que un iceberg la faci trontollar), ERC ha posat a debat el desequilibri fiscal, la necessitat del concert econòmic i la opció independentista.
Josep Lluis Carod Rovira, amb la seva magnífica retòrica, ens va il·lusionar i ens va fer creure que el somni era possible. Ara amb J.Puigcercós és el moment de fer política, Puigcercós es eminentment un animal polític, política vol dir estratègia i planificació.
Del seu discurs, dos punts em van interessar, hi han dos perills per la opció independentista progressi.

1.Que la opció independentista es que sigui monopolitzada per els nacionalistes extrems
2.El descrèdit de la política que impregna la societat, quan la política és la única eina que tenim la majoria per influir en el futur del nostre país.
Anim, és la hora de fer política.
(la foto es de Núria, el dia que Puigcercós va assumir la presidència de ERC)

Bon Any 2010

Passat ja el solstici d'hivern i totes les festes que l'acompanyen, comencem un nou any, amb esperança de que la economia millori.
Al menys aquesta crisi servís per plantejar un futur més sòlid, canviar la economia basada en el petroli per fonts d'energia netes, emprendre una economia basada en el coneixement i la excel·lència, donar un tomb al sistema educatiu, ….

Ens ha tocat viure moments decisius, la nostra generació que havia caigut en un cert hedonisme encara hi és a temps de viure amb esperança un cavi de valors, basats en el esforç, la justícia i el humanisme.
Molt bon any a tothom.