Despres d'un any del referendum. 12 d'octubre

Catalunya ha de ser espanyola a la força, i no per la força de les urnes, ni pel consens dels governats, sinó perquè Espanya no es vota. I per recordar-ho, s’hi fan onejar banderes de la Legió i de la Guàrdia Civil, i es demana presó per a Puigdemont. I s’hi veuen retrats del reprovat Felip de Borbó. La manifestació del 12 d’Octubre a Barcelona no és la de la festa nacional d’un país democràtic, sinó la del trist recordatori, a una minoria, de la força de l’Estat. (Antoni Bassas)

¿Perqué puja la extrema dreta?

El discurs de Casado (PP): radicalitat antiimmigratòria, crítica del feminisme i tancament de qualsevol via de negociació i entesa amb Catalunya. ¿Casado busca neutralitzar Vox amb el seu mateix llenguatge o s’apunta a l'onada Salvini que amenaça d'inundar Europa? Les dues opcions són, de fet, la mateixa. Assumir l’agenda de l’extrema dreta és la millor manera de legitimar-la i d’afavorir la deriva cap l’autoritarisme postdemocràtic. Deien que a Espanya no hi havia extrema dreta; ara, del PP a Vox passant per Ciutadans, el que costa és veure on són els liberals, que haurien d’estar defensant la democràcia i callen davant dels despropòsits de Casado, Abascal i companyia. Tampoc aquí es podrà al·legar ignorància. (Josep ramoneda)

I jo afegeixo: s'ha callat massa, la esquerra liberal (PSOE) ha callat davant la deriva antidemocràtica a Catalunya, van callar el 1 d'octubre i han callat amb els polítics catalans  a la presò (o han acceptat directament els argument de VOX sense problemes) Han legitimitat a VOX. Després que no s'esguinçin les vestidures quan la extrema dreta vagi creixent.

21 de juny, avui solstici del estïu 2018

Ivan Redondo, director de la campanya recista "Netegem Badalona", cap de gabinet de pedro Sanchez.

Albiol posa al socialista a l'alcaldia de Badalona.




Nova perla de l'Antoni Bassas

Quan pensàvem que ja no se superaria la idea de Susana Díaz de voler “una memòria històrica que no miri enrere”, l’actualitat s’ha esforçat. A la Moncloa han negat la reunió Felip VI - Torra perquè la política la fa el govern espanyol. Però llavors, el discurs reial del 3 d’octubre què va ser, sinó política i de la més gruixuda? ¿I si la política la fa Sánchez, cal fer passar primer Urkullu? ¿Hi passa res greu a Euskadi? ¿Aquesta és la valentia política de Sánchez per ocupar-se del principal problema de l’Estat? Soraya també ha contribuït a la festa de la comunicació amb un tuit que diu que amb ella es diran “les coses pel seu nom”. Doncs apunti, sisplau: allò seu de l’1 d’octubre va ser violència mal tapada amb mentides seves. Ara, el premi és per a Francis Franco, net del dictador, que ha dit que el seu avi va ajudar la gent “sense subsidis per guanyar vots”. Un crac.

La marca Rajoy

Rajoy acabat, ara sí,
Enganxo aquest pàrraf de Ignasi Aragay publicat al ARA el 26/05/2018

Quin serà el balanç polític de Rajoy? Quin país deixarà a Pedro Sánchez i a tots nosaltres? El seu llegat serà el d’una Espanya que haurà sortit de la crisi amb la majoria de gent més empobrida, una Espanya només cohesionada per la catalanofòbia a la qual ell va donar ales el 2006 amb la campanya de firmes contra l’Estatut, una Espanya que cada cop compta menys a Europa i al món, una Espanya contrareformista que ha caigut pel pendent del mal entès “ imperio de la ley ” amb la imparable restricció de drets i llibertats, una Espanya de nou ideològicament polaritzada amb una nova dreta populista (Cs) i una nova esquerra populista (Podem), una Espanya que veu amb impotència com Catalunya se n’allunya a força de porres i presons, una Espanya que ni tan sols ha sabut celebrar generosament la fi d’ETA. Una Espanya, en fi, que ha caigut en el pessimisme i la desesperança, sense projectes col·lectius, sense il·lusions. Aquesta és la marca Rajoy.

Justícia espanyola contra les urnes

L’advocat del president Puigdemont lamenta que es confirmi ‘la pitjor hipòtesi’, que és que la justícia espanyola no està disposada a rectificar. ‘Si apliquessin la llei, l’haurien de deixar en llibertat, perquè ni Puigdemont ni Junqueras no han comès els delictes que els imputen’, subratlla Cuevillas. L’advocat evita de posicionar-se sobre si Puigdemont ha de tornar o no perquè és una decisió ‘personal’, però admet que el cas de Junqueras és ‘un element que ha de tenir en compte’. També recorda que l’alternativa ‘no és gens agradable, perquè implica quedar-se vint anys a Bèlgica’.

Hostatges de la Llibertat.