PER FI ELS PAPERS!!

Finalment, avui s’aprovarà per llei, el retorn dels papers de Salamanca. De moment tronen els de la Generalitat, més endavant es podran ara afegint d’altres, un compromís acomplert, ara anem per l’Estatut.

L’incendi de Guadalajara

Després d’una sequera tant llarga, al Ministeri de Medi ambient es temia un estiu d’incendis, a Catalunya també i gràcies a les mesures especials els incendis al nostre país s’han pogut controlar fins ara.

A Guadalajara em va recordar l’incendi del Bages, naturalment el PP n’ha volgut fer el màxim de sang. Han convocat la diputació permanent i la Ministra Cristina Narbona s’ha presentat a la Comissió de medi Ambient per explicar les mesures preses.

No sé si el fet de que vaig estar preparant la meva intervenció en un Congrés desert, ja que el 25 de juliol és festa a Espanya, (Sant Jaume) i jo no me’n havia oblidat o de que ahir estigués sopant amb una dona d’esquerres com la Rosa Maria de Madiaraga, que em va sortir una intervenció molt dura.

La Portaveu del PP em va fer retirar dues paraules, com que no volia fer-ne el centre de la intervenció les vaig retirar sense comentaris.

Ara, l’endemà, la caverna, ABC, El Mundo ”s’hi van posar les botes” (ho podeu veure clicant aquí). No en fa ni fred ni calor. Vaig retirar dues paraules, però segueixo pensant el mateix.

27 de juliol

Avui, ja a Santa perpètua, rebo una trucada ales 9 del matí, del Ministerio de Defensa, el “Señor Ministro desea hablar conmigo”: he començat a pensar si ahir em vaig passar més del compte, es posa el Bono en persona i em diu que em vol felicitar per la meva intervenció d’ahir, per la “frescura intelectual”. Realment és únic.

Alhucemas (el Vietnam espanyol), i la lluita amazight

El dilluns amb el Joan Tardà, tornem a Melilla. Arrel del viatge per l’assumpte de la oficialitat de amazight, em continuat en contacte amb l’Abderraman, un dia va sortir un tema molt dolorós al Rif, l’ús d’armament químic per part de l’exercit espanyol i el posterior silenci sobre aquest fet.

Decidim anar-hi amb el propòsit d’escoltar i avaluar possibles iniciatives. Així que arribem a Melilla fem roda de Premsa i ens en adonem que el tema és molt delicat.

Tot dinant ens comenten sobre una actuació brutal de la Guardia civil i la legió sobre uns homes subsaharauis que volien entrar il·legalment a Melilla. En lloc d’anar directes a Alhucemas decidim parlar amb testimonis i per tant fer una nit més.

Cap al tard arriben uns intel·lectuals que venen per parlar amb nosaltres. Han fet moltes hores de viatge, venen de Rabat i Fez, em sorprèn fins a quin punt és important per a ells. Ens quedem fins tard conversant, al final acabem parlant d’identitat.

L’endemà anem a Nador on hi ha la trobada amb més de 30 associacions, hi és present també un ajudant de Abd el Krim. La reunió és molt emotiva.

Ens demanem que entenguem que no són àrabs, que la seva llengua no és el àrab, de fet tenim molt amb comú, han estat ocupats, la seva cultura ignorada i el Rif és avui la zona més pobra del Marroc. Pràcticament no s’hi fan inversions, el motor de la economia són els diners que envien els immigrants.

Sense dinar anem cap l’Anual on va tenir la gran desfeta del exercit espanyol. Sobre el terreny s’entén més la ineptitud dels militars espanyols i com un grapat de camperols pràcticament sense armes els hi van infringir una gran derrota.

Conseqüència de la derrota, es la decisió d’emprar armes químiques contra la població civil, l’objectiu era netejar el terreny abans de la entrada del exercit.

Avui es un lloc molt bonic. Continuem cap Alhucemas, on queda un supervivent.
Arribem ja de nit, el supervivent, Mohammmad Sala, te gaire bé 100 anys, però te el cap molt clar. Diu que no vol res, només que la gent pugui treballar tranquil·la en els seus camps sense que ningú els cremi des de l’aire.

Les carreteres són dolentes i arribem casi bé a les 4 de la matinada.

Han sigut dos dies molt emotius.

Pel matí abans de marxar fem una roda de Premsa, ja hem entrat preguntes al govern sobre els fets de la frontera i quedem que abans de final de mes presentarem una proposició, els crims contra la humanitat no prescriuen, el govern espanyol te que demanar perdó.

SOS Afganistan

Avui he rebut a una dona de l’Afganistan, ha vingut acompanyada per uns nois catalans que estan treballant allà, ajudant amb el que poden.
Ens estem oblidant de l’Afganistan i la situació allà es terrible. En realitat no hi ha govern, les ONG’s només actuen en l’àrea protegida per l’exèrcit, el conreu de l’opi ha tronat a proliferar i els senyors de la guerra imposen la seva llei.

Aquesta dona té una ONG RAWA, que intenta ajudar a les dones, i per primera vegada es presentarà una llista de dones a les eleccions. Ha vingut a demanar suport. El govern ja li ha dit que no pensa col·laborar en projectes on no hi ha seguretat. Crec que hauríem de viatjar un grup de diputades per donar suport a la llista.

Per la tarda ho comento amb la Carme Alborch, la presidenta de la comissió de la dona. No ho veu possible. Em trobo el president del Congrés, el Marín i li comento. Tampoc ho veu possible.

.....

Em venen a veure uns empresaris de Farmaindustria, ja tenen el esborrany de la futura Llei del Medicament. Estan molt preocupats.

Continuen visites en relació a la Llei del Tabac.

....

Sopar de tots els diputats catalans, ens conviden del grup Paradís. Sopar de pa amb tomàquet de disseny. Molt bo. M’assec amb la Meritxell Batet, s’ha enamorat d’un diputat del PP, assessor del Rajoy. Al PSOE ha caigut com una bomba, s’anaven a casar aquest estiu i de moment ho aplacen.

El tancament del transvassament

Avui s’ha tancat definitivament el transvasament de l’Ebre.

Després de que el Congrés aprovi un projecte de llei, s’envia al Senat, els senadors hi entren esmenes, després torna al Congrés que aprova o rebutja les esmenes.

Al Senat el PP té més vots i acostuma a fer pactes amb CiU, per això quan tornen les lleis s’han de mirar amb molta cura perquè intenten “colar” canvis que no semblin importants a primera lectura però que poden fer mal.

Es un plaer cada vegada que surto a parlar contra el transvasament, i poder criticar la política del PP.

Després que s’aprova una llei, la tradició mana fer-se la foto amb el/la ministre de torn.

M’ha afegit al dinar del Tardà amb els maquis, els guerrillers contra Franco. Semblava que estigués dins d’una novel·la, una de les coses més satisfactòries que em proporciona ser diputada és conèixer molta gent que mai no hagués tingut oprtunitat.

El Tardà amb la seva lluita per salvaguardar la memòria històrica no s’ha oblidat dels lluitadors de la República. Demanarem un reconeixement a la seva lluita per la legalitat.

Un dia normal al Congrés

8:00 esmorzar amb el senador Iñaki Anasagasti. Em comenta sobre la meva intervenció d’ahir sobre Venezuela.
8:30 reunió de grup.
9:00 comissió de Sanitat, ve el Secretari d’Estat a explicar sobre diversos temes i a respondre preguntes dels diputats.
Al acabar hi ha junta de portaveus, haig de mirar que no se'm passi, perquè jo seré a la comissió de Medi Ambient.
9:30 comissió de medi ambient, ve el Secretari general, a parlar de la sequera i a respondre preguntes.
S’ha d’escoltar per poder fer preguntes pertinents.
Li faig una pregunta sobre el port de La Granadilla, a Tenerife, on s’està projectant una ampliació faraònica, no és la primera vegada que grups que no troben veu es dirigeixen a ERC.
Vaig anant d’una comissió a l’altra.
12:30 ve a veure'm l’agregada de l’embaixada israeliana. Està enfadada per les proposicions que he entrat.
13:00 reunió del grup d’amistat amb Anglaterra. Parlamentaris de dos països fan trobades per conèixer la feina que es fa als respectius parlaments.
13:00 venen de TV3 per gravar un programa amb els socis de la penya blau-grana. Només m’hi quedo 5 minuts perquè estic pendent encara de les comissions.
14:00 junta de portaveus de Sanitat. Discutim la conveniència de portar experts a parlar sobre diferents aspectes de la llei del Tabac. Convenim els dies i les hores.
15:00 A dinar. Al restaurant encara hi ha cua. Surto al carrer i vaig al restaurant del nou edifici del Congrés.
16:00 comença el Ple, els dimecres es sessió de control i no hi han votacions, ho aprofito per rebre visites.
16:10 associació de pares i mares separats. Em comenten els defectes de la nova llei del divorci. Han vingut una mica tard. Ells volen que es concedeixi la custodia compartida a tothom.
17:00 associació licoristes. Han sentit veus que la ministra de sanitat vol pujar el preu de l’alcohol i ja els tinc aquí.
18:00 reunió grup pro saharauis. Es planteja un viatja al Marroc. A mi em sembla una mica de xou, com que sortiran a la tele alguns ja s’hi apunten.
19:30 manifestació a davant de l’embaixada del Marroc. Hi vaig amb el Joan Puig. La gent que ens veu està contenta que els donem suport.
21:00 torno al Congrés a escriure el discurs de demà. Adéu definitiu al transvasament de l’Ebre.
22:00 trobo al Jordi Ramon i anem a sopar a un dels bars de per aquí a prop.
23:30 a l’hotel, com que no puc dormir, obro el portàtil i m’entretinc fins a la una.
Un dia normal

Intervenció sobre la Llei que modifica el PHN

Damos por defendidas nuestras enmiendas. Señorías, hoy es un gran día, hoy es un gran día para todos aquellos ciudadanos y ciudadanas que son conscientes de la fragilidad de nuestros ecosistemas, de nuestro medio ambiente. Es un gran día para aquellos ciudadanos y ciudadanas que, conscientes de la grave amenaza para el delta del Ebro que suponía el trasvase del Ebro, se movilizaron para conseguir su derogación. Y es un gran día para nuestro Grupo Parlamentario de Esquerra Republicana, que puede ser portavoz de la voluntad de aquellos ciudadanos y ciudadanas que depositaron en nosotros su confianza.


Ante todo quiero saludar a los representantes de la plataforma para la defensa del Ebro, porque con su dedicación, su tenacidad, buscando criterios científicos, huyendo de demagogias han sentado un precedente en la forma de trabajar de las plataformas cívicas; sin su esfuerzo no sé si hoy estaríamos debatiendo este proyecto de ley. Han sido incansables, han viajado a Madrid, han viajado a Barcelona, han viajado a Bruselas y gracias a su esfuerzo hoy han tenido resultados. Durante el trámite de este proyecto de ley ha habido muchas ocasiones de debate, ha habido tiempo de escuchar a comparecientes científicos y reflexionar sobre la llamada nueva cultura del agua. Pero a la vista de las
enmiendas, el Grupo Parlamentario Popular no ha entendido o no ha querido escuchar. Se ha mantenido en su postura a favor del trasvase. Señorías del Grupo Popular, tienen ustedes razón, el agua es para todos y el delta del Ebro es para todos, para las personas que viven en él y para los nietos de los valencianos que espero algún día puedan visitar, y para los miles de ciudadanos de todo el mundo que vienen a conocer este paraje incomparable, fruto de la labor paciente de la naturaleza, que algunos pretenden destruir por intereses particulares. Para ello no han dudado ustedes en utilizar la demagogia, incluso incentivar el odio. Encender la llama del odio es muy fácil, más cuando se puede acusar a los catalanes.
En España odiar a los catalanes siempre es rentable electoralmente. En este caso, como se nos podía acusar a los catalanes de insolidarios, era perfecto para establecer una estrategia de demagogia y encender los ánimos a favor del trasvase, argumentando unas necesidades hídricas, que si bien en parte existen, ustedes saben que no es viable satisfacerlas a base de grandes infraestructuras. Consideren, por favor, que si bien es fácil encender la llama del odio, no lo es tanto apagarla. Ya sé que pedir al Grupo Popular que reflexione sobre su actitud hacia el trasvase es inútil; es inútil porque es un partido coherente y como partido de derechas debe defender los intereses de los lobbies a quienes representan. La izquierda debe defender los derechos de la mayoría, la que no posee medios materiales de presión. Esta coherencia de la derecha es la que pedimos al partido del Gobierno.


En el plan hidrológico del Grupo Popular está incluido el trasvase Júcar-Vinalopó. Ya debatimos en esta Cámara las causas por las que opinamos que no es viable este trasvase. En la permanencia de esta obra en el plan hidrológico es donde vemos la falta de coherencia de la política ambiental del Gobierno socialista, cuando la propia ministra lo ha calificado como un engaño. Está viendo que el Júcar no dispone de suficiente agua para trasvasar y va a construirse un canal de más de 50 kilómetros, que supondrá un fuerte impacto ambiental en una zona que debería ser parque natural. El caudal del Júcar ha bajado drásticamente en los últimos años. El propio canal del Júcar es el ejemplo que el Libro Blanco del agua utiliza para demostrar hasta qué punto un río pierde caudal por la intervención humana.


Según la declaración de impacto ambiental de la conducción, las aguas del trasvase deben proceder exclusivamente del río Júcar. Deberá tenerse en cuenta que estudios recientes sobre la Albufera alertan que el agua del Júcar es vital para su equilibrio ambiental. La propia Comisión Europea, en su comunicación sobre las condiciones para la financiación, apunta que las aguas trasvasables deben proceder principalmente de la optimización de regadíos. Esto significa que las aguas del Júcar, que ahora llegan a la Albufera mediante riegos por inundación, en el momento en que se optimicen los regadíos dejarán de llegar a la Albufera y se trasvasarán a Alicante, es decir, estamos poniendo en peligro el ecosistema de la Albufera. ¿Por qué? ¿A cambio de qué? ¿De mantener una economía basada en la construcción? El crecimiento basado en la construcción conlleva unos costes que después pagamos con fondos públicos. Los jubilados de la verde Europa deben saber que en el Mediterráneo, si bien hay mucho sol, hay poco agua y muy cara. Sabemos que ha habido presiones, pero creemos que es un gran error seguir con esta obra. Ayer se publicó en la prensa que el presidente de la Comunidad Valenciana tiene la intención, una vez organizada la costa, de seguir la intensa urbanización en las comarcas del interior, incluido el Vinalopó.


Señora ministra, si el Partido Popular, siguiendo su coherente política de derechas, de velar por los intereses de los constructores y promotores, a costa del bien común, como es el agua, continúa presionando a los medios de comunicación sobre la necesidad imperiosa de esta obra, usted debería considerar seriamente su posicionamiento. A pesar de esta incoherencia del Gobierno, votaremos a favor de esta modificación del Plan Hidrológico Nacional, sabiendo -y en ello vamos a trabajar- que no será la última modificación del Plan hidrológico del Partido Popular, pero daremos libertad de voto a los componentes de nuestro grupo parlamentario porque, a pesar de los grandes avances que supone esta modificación, hay muchos puntos que deberían mejorar y vamos a trabajar para que mejore.


Muchas gracias.